Competència bàsica

Ahir vaig anar a les conferències que organitza el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental a Castellar del Vallès.

El tema d’ahir era el de la creativitat i la plàstica com a part del treball del currículum que el Departament d’Educació proposa per desenvolupar les diferents competències de l’alumnat. D’entrada, vaig pensar que seria un espai on, molt possiblement, es faria referència a les manifestacions plàstiques en general dels alumnes, però també de les seves emocions creant i fent plàstica. No, no va ser així. Realment el Departament d’Educació ha posat totes les seves forces per fer entendre com treballar des de la perspectiva de les competències bàsiques i, tot i que cada vegada més, és un fet real que l’educació emocional forma part dels projectes educatius, no se’n parla gairebé mai. Haurem de suposar que està implícita perquè si és real que es vol desenvolupar la capacitat creativa, autònoma, crítica, etc de l’alumnat és una necessitat parlar de l’edució socioemocional. En dos ocasions el conferenciant va fer menció a les emocions però sense especificar ni aprofundir en elles.

Quan va acabar la conferència vaig parlar amb el conferenciant i li vaig fer referència a la importància de la plàstica des de la vessant terapèutica i emocional, de la que ell només va fer referència en dues ocasions. Tot reconeixent el que li explicava i la importànica del tema em va dir que la demanda per part del centre de recursos era específicament el tema de la cohesió de les competències. Jo em continuo preguntant i la competència personal i social on queda? Continuen essent importants únicament els sabers apresos des de metodologies diferents?

No deixem de posar els nostres petitíssims granets de sorra cada dia fent i aportant a les escoles el que alguns creiem la primera competència bàsica.