No esperem, només, l’estona d’educació emocional

No esperem l’estona d’educació emocional per fer-ne. Recordem que pretenem que sigui una FILOSOFIA DE VIDA. Qualsevol moment és bo per fer o dir quelcom i  relacionar-nos de manera assertiva, per contactar i gestionar les nostres pròpies emocions.

L’altre dia vaig entrar a una classe del Cicle Superior i el tutor va demanar als alumnes fer un text escrit. Imagino que l’objectiu de l’escrit, tenint en compte que era el segon dia d’escola, era el de conèixer les espectatives dels alumnes i alhora saber el nivell de català de cada alumne.

Alguns van demanar una orientació més específica del què volia el mestre i aquest va apuntar a la pissarra:

  • Com em veig jo al Cicle Superior?
  • Què m’està agradant del Cicle Superior?
  • Propostes d’activitats que t’agradarien fer a Cicle Superior.
  • Quines emocions i sentiments tinc?
  • Què us agradaria aprendre?

No cal l’estona planificada dins l’horari escolar per a poder fer contactar amb els sentiments i emocions de molts moments a la vida escolar.

Gràcies Edu per tenir tan clar com portar la feina emocional al centre!

mvc-731s.JPG

Una altra oportunitat, LES CARTES

Llegiu aquesta carta escrita per una mestra d’educació especial per acomiadar-se d’un alumne que tenia a la seva aula:

Hola Toni,

Fa tan de temps que treballem junts que ara se’m fa difícil haver d’acomiadar-me de tu. Han estat tres anys de treball que mai oblidaré. 

Trobaré a faltar el teu llibre, el nostre llibre, sobre els teus monstres, la teva creativitat inventant històries màgiques, la teva manera d’explicar-me les teves coses personals,… 

Quan hi penso en com has anat canviant!  

Quan ens varem començar a conèixer eres tímid i costava treure’t les paraules de la boca. Costava saber què pensaves, què senties. 

Tot era un secret però, amb el temps vas anar canviant fins que vas confiar i vam aconseguir treballar junts. 

El curs passat vaig notar com t’anaves fent gran, com treballaves, com opinaves i et relacionaves amb els teus companys, com t’atrevies a opinar sense problemes, com confiaves dient-me que no t’agrada l’escola, encara que saps que has d’anar-hi perquè els pares t’ho diuen. 

Gràcies Toni, per estar i treballar al meu costat. 

Ens continuarem veiem per l’escola i, recorda que sempre estaré a la teva disposició. 

Una abraçada molt especial per a tu.

Els adults som un model per als infants. Manifestem les nostres propies emocions i sentiments per facilitar que ells puguin aprendre i puguem compartir una mateixa filosofia de vida.

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, No esperem l'estona d'educació emocional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a No esperem, només, l’estona d’educació emocional

  1. tat carreras diu:

    Hi estic totalment d’ acord!! No s’ ha d’ esperar cap moment per treballar l’ educació emocional perquè el dia té molts moments.Tant se val si es deixa un moment el currículum!!
    Heu fet mai la proposta de REGALAR ABRAÇADES? Feu-ho és genial, i el que comença com un joc es converteix en energia pura!
    tat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *