Arrel del comentari d’una lectora del bloc, la Mònica, he pensat en penjar fragments de persones que en parlen de la relació entre l’afecte , la disciplina i la responsabilitat personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
PARAULES D’EN JOAN CARLES MÈLICH I JULI PALOU
“ l’escola que aposti per un model d’ensenyament que se sustenti en el tacte, l’afecte, la tendresa i l’estimació, formarà alumnes capaços de ser responsables del que són, del que fan, i del que tenen, i, per tant, amb una major capacitat de compromís per ser també responsables –no solament d’ells mateixos- sinó també del company, de l’amic, de l’altre, en definitiva.”
PARAULES D’URIEL BRONFENBRENNER
“Per desenvolupar-se normalment, qualsevol infant necessita algú que estigui boig per ell, tot combinant l’afecte amb la disciplina “
MARIA MONTESSORI
Educació afectiva= educació efectiva.
Tot mestre auria de tenir la convicció del Joan carles i la Juli.
el pou de riquesa que deuen formar en els seus petits seri d’agrair que estigués a totes les escoles.
Quina sabia tindria la socioetat.
Felicitats !
Educar amb afecte i també educar l’ afecte. Heu llegit el llibre “Eduquem l’ afecte” de Pepa Hornos. Us el recomano a tots i totes.