Fa pocs dies publicava en aquest bloc un escrit sobre les intel.ligències múltiples, teoria d’en Howard Gardner. Recordàvem que la intel.ligència intrapersonal i interpersonal eren les que estaven relacionades amb la intel.ligència emocional, teoria del Daniel Goleman. Una teoria que va revolucionar, gairebé, aquesta societat!
Però, què és la intel.ligència emocional? Qui és intel.ligent emocionalment? Què són les emocions?
Trobaríem moltes definicions amb matissos diferents respecte cada concepte. Intentaré fer un recull breu i clar que m’agradaria amplièssiu vosaltres a través dels comentaris, perquè no és un tema fàcil.
Segons Antonio Damasio: “Las emociones se representan en el teatro del cuerpo“
Les emocions tenen a veure amb el cos. Són respostes biològiques davant estímuls externs. Per exemple, quan veig un accident, biològicament, el meu cos reacciona. Sento… quelcom davant cadascuna de les situacions concretes.
Segons Josep Toll, l’intell·igència emocional és: “ la capacidad de identificar, utilizar, comprender y gestionar las emociones propias, las de los demás e, incluso, las que sugieren ambientes, situaciones, creaciones, etc.
No obstante, las capacidades de utilizar y gestionar pueden dar pie a confundirse entre ellas. En este sentido, propongo una definición de cada una de ellas:
Identificación: saber captar y nombrar las emociones y los estados de ánimo propios, ajenos y del entorno a partir de sus señales fisiológicas, de sus mensajes no verbales y de las sensaciones sutiles.
Utilización: saber establecer correspondencias entre emociones y situaciones, e incluso saber generar de manera espontánea en uno mismo y en los demás las emociones más apropiadas según las situaciones.
Comprensión: saber entender las causas de las emociones, saber explicar la relación causa y emoción y, en consecuencia, saber prever las posibles reacciones ante una determinada emoción.
Gestión: saber recoger tota la información emocional (abertura interior y exterior), integrarla con el pensamiento y, en consecuencia, manejarla para la toma de decisiones y el planteamiento de estrategias.”
A l’gual que en Josep Toll penso que és bàsic el tema de la gestió de les emocions. Puc reconèixer una emoció però és més important saber què fer amb aquella emoció. Es tracta de fer una mirada cap endins i plantejar com canalitzo aquella emoció. Què puc fer amb la ràbia que sento en un moment concret, amb l’agressivitat que sento quan…
Les emocions són energia que cal canalitzar, treure del cos i és per això que ens hauríem de donar permís per a dir com ens sentim en moments de conflicte, en moments d’alegria, de preocupació,… Quan sentim ràbia i no la canalitzem aquesta es queda dins nostre i possiblement la somatitzarem en forma de mal de panxa, problemes d’asma, …o bé la descarregarem contra altres persones que, res tenen a veure amb la causa de la nostra ràbia. La ràbia, l’agressivitat,… cal canalitzar-la.
Quan una persona és capaç de gestionar les seves pròpies emocions és quan podem dir que és intel.ligent emocionalment.
Gestionem!
Estic molt d’acord amb l’aspecte de la “gestió” de les emocions. Penso que hi ha una qüestió prèvia: en les emocions, com en l’esport, cal un “entrenament”, cal exercitar-se i mantenir les pròpies capacitats: en aquest sentit resulta molt útil el teatre, fer teatre.
Quan interpretes jugues a experimentar emocions que, en principi, no són teves. Encara més, intentes que els altres, (els espectadors) també experimentin les emocions que et proposa el guió. Només si ets capaç de “creure’t” veritablement el teu paper, el teu personatge, aconsegueixes transmetre les emocions als espectadors. Com fer-ho? Una tècnica és buscar en el teu interior situacions, experiències (anteriors o actuals, tant li fa), que et provoquin emocions semblants. N’hi ha d’altres de tècniques, com ara fixar-se molt bé amb les coses que passen al teu voltant, etc. No en sóc pas expert jo, (només sóc un afeccionat!), però el teatre m’ha ensenyat moltes coses de les emocions. Crec que la interpretació és un exercici que aniria bé a molta gent.
Una abraçada!
Hola JOan,
Tens raó. Divendres i dissabte vaig estar treballant amb una actriu el teatre. Vaig descobrir precisametn això que tus ens expliques. Expressar emocions a través del teatre i que tan costa a alguns. Una bona experiència que penso repetir.
Ara sí que sembla interactiu aquest bloc.
Gràcies.