Estàs trista?

Us explicaré el que tan senzilla i ricament em va passar divendres passat. Abans, us recordo que a l’escola es treballen les emocions des de fa uns anys.

Estava treballant. Sortia d’una classe , preocupada per un tema i una situació amb una altra mestra del centre i em dirigia a la sala de mestres. Pel passadís em vaig trobar a la Maria, una nena de segon, que em va preguntar:

Estàs trista?

Era cert que en aquell moment em sentia trista i malament per una qüestió sense resoldre. Crec que la cara em va canviar de cop veient a la Maria  preocupada amb i per mi. Em va emocionar la preguntar i fent un glop salivar li vaig contestar:

Sí, Maria, estic trista per un problema que he tingut, però, saps què,  ara que tu m’has preguntat si ho estic, ja no m’hi sento tant trista. M’agrada molt que m’ho hagis preguntat. Gràcies bonica.

Li vaig fer un petó i una abraçada i us ben asseguro que em sentia millor. Vaig relativitzar de cop un problema, que , precisament el mateix dia es va resoldre de manera assertiva i gratificant.

L’actitud de la Maria em fa pensar en l’empatia, reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, relativitzar algunes qüestions que potser no són tan importants i la importància de continuar treballant les emocions a les escoles i arreu per aconseguir relacion humanes.

Gràcies Maria!

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Estàs trista?. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Estàs trista?

  1. joan diu:

    Aquesta anècdota em sembla preciosa, especialment pel què fa a la teva resposta sincera davant de la nena. Massa vegades ens volem distanciar dels nens amb respostes del tipus “Quan siguis gran ja ho entendràs” o bé, enganyant-los directament.
    Davant d’aquesta pregunta molts, (potser) haurien contestat que no, que no estaven pas tristos i la nena hauria dubtat de la seva capacitat d’identificar-se amb els sentiments dels altres i tu t’hauries quedat amb la teva tristor.
    Els moments bons, màgics, de la vida s’han de saber agafar al vol, passen quan menys t’ho esperes.
    Una abraçada!

  2. Gràcies de nou per la teva comprensió.
    Sempre hi ets!

  3. il·lusió diu:

    Quin exemple més educatiu va rebre la Maria, molt més que si hagués estat una activitat planificicada! Com ja sabem s’educa amb l’actitud i la Maria aquell dia va aprendre una gran lliçó!
    Gràcies per compartir-ho!

  4. Gràcies a tu (no sé quin nom tens) per seguir amb mi.
    És curiós. Diria que l’aprenentatge el vaig fer jo, però, tens raó, també la Maria va aprendre com les emocions no són una prohibició. Les emocions s’han de comunicar per alliberar-nos de la seva energia i sentir-nos més bé.
    Fins aviat personatge anònim!

  5. Mònica diu:

    M’ha agradat molt l’anècdota, senzilla, sincera però plena de riquesa emocional.
    Tot just he conegut el teu bloc i la veritat és que t’he de dir que el seguiré amb molta atenció. M’interessa molt el tema i sempre és bo aprendre dels que en saben una mica més que tu.
    I ànims pel premi!!!!

  6. Moltes gràcies Mònica,
    Cal estar oberts a qualsevol situació i segur que sentirem com ens passen coses meravelloses. Aquests són els moments per a aprendre emocionalment. Una abraçada. Ens veiem virtualment!

  7. PEP MATEU diu:

    M’ha semblat una anècdota molt bonica, un fet com aquest te pot plenar d’alegria, i és que en les coses petites de la vida és on està la felicitat.

    Agrair la generositat dels coneixements que poses a l’abast de tots
    Gràcies

  8. Gràcies Pep per les teves paraules. No sé si et conec. És el què tenen els blocs. Aprofito les teves paraules per posar-les en gran dins un article nou. Tu que agraeixes la generositat dels coneixements que poso a l’bastt de tots segur que les vols compartir.
    Una abraçada.

  9. eli diu:

    Bon dia:

    L´altre dia em van recomanar aquesta pàgina web i hi estic enganxada. Cada dia me la miro una estoneta, estic aprenent moltes coses i m´emociono molt quan llegeixo aquestes anecdotes tan emotives com la de la Maria. Veig amb il.lusio i alegria com de qualsevol moment del dia i qualsevol situacio podem apendre d´ells..dels nens, els nostres fills, els vostres alumnes..moltes gràcies per la feina que feu.

    molts petons!!

  10. Gràcies a tu Eli per ser-hi virtual i físicament. Si t’afgrada el bloc vol dir que ja estàs canviant el món amb el teu granet de col.laboració.
    Una abraçada de romaní per a tu.

  11. tat carreras diu:

    Es Diumenge i buscant alguna cosa original per escriure a la meva mare, donat que avui és el “dia de la mare”-coses que tampoc s’ expliquen-he “caigut”, i de molt bon grat, en la teva pàgina.Sóc mestra d’ infantil i sempre he apostat fort per les emocions i per explicar-les de ben petits als nens.Es genial veure el gran poder que exerceixen els nens cap a tu i que d’ un dia dificil en puguin fer sortir un somriure de tendresa.
    Seguiré amb atenció la teva pàgina perquè m’ ha donat molta pau i m’ha encantat tot el que hi puc llegir!!!
    Gràcies,Teresa.
    Tat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *