És anomenada també Casa de la Lira, per la forma de la façana.  Construïda entre l’any 1910 – 1911 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

Els elements que fan d’aquesta casa un exponent únic del modernisme de Lleida són la seva senzilla però elegant façana culminada per un frontó d’original disseny que combina el totxo vista amb l’arrebossat de les parets, la forma de les terrasses que recorda la Lira, les finestres escalonades (també molt habituals en les edificacions modernistes), la forja del balcó principal que sembla fer una forma de papallona o de borinot i les dues M entrelligades que presideixen la façana i fan referència als inquilins de la casa, la família del poeta Magí Morera.

Edifici projectat per Joan Bergós l’any 1921.

Coneguda popularment com La Vinícola, a causa del comerç instal·lat als baixos durant anys.

La façana fa xamfrà amb miradors i presenta una gran riquesa cromàtica a l’arrebossat.

Edifici de l’any 1920 projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

L’edifici que tenia dues plantes d’alçada, fou remuntat respectuosament l’any 1950 segons projecte de Marià Gomà. Aquest afegit està fet amb la sensibilitat suficient perquè la façana tingui un aspecte unitari.

Tenen certa qualitat els detalls d’ornamentació del pati interior de la planta baixa.
La porta d’entrada original – alterada ja que en un costat es va obrir una coneguda cafeteria – donava accés als carruatges a un pati que s’allargava fins gairebé el final de la planta.

Situat a l’Avda. Blondel.

Edifici projectat i construït entre els anys 1912 i 1915 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per encàrrec d’Eduard Aunós per ser utilitzat com a hotel.

De façana molt sumptuosa amb profusa decoració. Les columnes s’aixequen fins a dos templets que coronen l’edifici.
Recentment, s’ha procedit a una remunta, que ha canviat substancialment l’aspecte de l’edifici, malgrat que s’ha respectat la façana original.

Situat a l’Avda. Blondel.

Aquest edifici va ser construït l’any 1920 essent un del primers cinemes de Lleida.
Es va projectar amb una barreja d’estils, entre modernista i noucentista.
Actualment l’edifici ha estat restaurat i presenta una façana molt espectacular que dona un aspecte colorista a la zona en que es troba.

Immoble  projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Data de l’any 1910.

Tractament de pell plana, balcons en voladís i tribuna en el primer i segon pis amb vidrieres policromades del mateix estil.

Destaca la gran riquesa cromàtica, l’estucat amb pedra, la fusteria i la forja amb corbes modernistes.
La seva estructura interna manté pilars de fundició, escala de fusta i rajola de València.
L’edificació revalua la plaça Sant Francesc contrastant amb les altres edificacions pel seu valor cromàtic.
Els baixos han sofert modificacions per adaptacions a nous usos.

Edifici d’estil, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. És un conjunt de tres edificis alineats i esglaonats que data de l’any 1914.

Destaquen les dues plantes amb tribuna i portals amb arrimadors de marbre esgrafiat, escales i paviment de marbre, fusteria modernista a la porteria i baranes, i estucats florals.

Edifici  projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

Fou construït entre 1906 i 1910 i porta aquest nom ja que sembla que hi va viure un dels més prestigiosos arquitectes lleidatans, Joan Bergós.

Conserva una interessant representació arquitectònica de balcons i motllures molt típics de l’Art Nouveau.
Un dels seus valors es la bellesa del treballat de la forja i l’ús de motius ornamentals modernistes de tipus floral i geomètric.

En un balcó de la casa annexa, la històrica Llibreria Fregola, hi ha la figura de la Verge del Pilar i el nen Jesús. És una reproducció de l’any 1740, d’estil barroc, d’una talla de fusta del segle XII, que s’il·lumina cada 12 d’octubre per venerar  la Verge.

Edifici erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Lamolla i Morante, els primers plànols del qual consten a l’Ajuntament amb data de l’any 1898. Edificat en ple modernisme tot i que el seu estil no pot ser ben be qualificat de modernista. Destaca pel seu tractament artístic de la façana, en la qual destaquen els forjats dels balcons, els motius florals de pedra de la planta baixa o la tribuna envidriada.

Fou vivenda del banquer de Lleida que li donà nom encara que popularment és coneix com la Pedrera lleidatana per la seva quantitat i qualitat d’elements artístics.

Fou bastida al 1907 i els primers plànols consten a l’Ajuntament amb data de l’any 1898.

Son de destacar les pintures de l’interior del portal d’accés.

Hi va viure el poeta Magí Morera i Galicia.