Conclusions

Després d’haver realitzat el nostre Treball de Recerca, hem pogut resoldre les hipòtesis que ens plantejàvem a l’inici de començar a treballar, que era saber què es menjava a l’antiga Grècia i de quina manera ho feien. Hem de dir que inicialment comptàvem amb un volum d’informació gairebé inexistent a la xarxa, ja que hi ha molt poca informació registrada sobre l’alimentació de Grècia en l’època antiga, a diferència de Roma. Mitjançant la recerca d’informació en llibres, enciclopèdies, revistes, blocs en línia i diccionaris de grec clàssic, hem pogut respondre les preguntes que ens plantejàvem a l’inici del nostre treball.

Com podem veure, a l’antiga Grècia gaudien d’una alimentació basada en la trilogia mediterrània, que constava del blat, l’oli d’oliva i el vi. A partir d’aquests aliments en creaven d’altres més elaborats. Per exemple, a partir del blat elaboraven una àmplia gamma de pans (els quals acompanyaven amb peix) i també de pastissos, que els menjaven en les festivitats religioses o en el teatre.

L’alimentació dels grecs era, com passa avui en dia, molt relativa segons les seves situacions econòmiques. No tots podien gaudir dels mateixos aliments, ja que a alguns aliments només podien accedir les persones que tenien un nivell adquisitiu més gran. Això ho podem veure reflectit, per exemple, en el consum de fruites i verdures, ja que les verdures fresques eren molt cares i només podien consumir-les un número molt reduït de la població. Els ciutadans més pobres s’havien de conformar amb les fruites seques.

També ho podem veure reflectit en el consum de carn, ja que els petits camperols només podien accedir a la carn d’au (de les quals extreien ous que consumien durs o passats per aigua i els consumien com a entremesos o com a postres) i de llebre i, en canvi, els ramaders més rics podien gaudir de la carn porcina, bovina o de cabrum, ja que era més reduïda i més cara. El mateix passava amb el peix, ja que mentre els atenesos amb una situació econòmica estàndard només podien alimentar-se de sardines i anxoves, els atenesos més rics podien gaudir de la tonyina i de les anguiles del llac Copaide a Beòcia, que eren de més cost.

També consumien bolets, tot i que el seu consum era bastant perillós, com a conseqüència del poc coneixement que tenien sobre les diferents espècies que hi havia.

Respecte a la beguda, el que consumien principalment era l’aigua i la llet de cabra o ovella, amb la qual elaboraven formatges. Amb aquests formatges creaven un gran nombre de plats. Aquests productes eren molt abundants, però també consumien altres productes elaborats amb aigua i altres elements d’una manera natural com, per exemple, el kykeon, l’hidromel, etc…

Un altre dels temes centrals que ens ha cridat l’atenció ha estat el significat que tenia el vi en aquella època, ja que era un element molt utilitzat. El vi no l’utilitzaven només en la seva dieta, sinó també en la seva cultura i creences, i fins i tot com a medecina. Els doctors en l’antiguitat recomanaven una petita porció, diguem una copa de vi, no tant com un got sinó més aviat una petita copa amb aigua per esmorzar. Així doncs, una de les begudes de més importància era el vi de raïm (un dels productes bàsics de la dieta), ja que sense aquest producte no podríem entendre una de les institucions més importants de l’antiguitat grecoromana: el symposion. Per als grecs, el symposion era un banquet molt important, ja que era un moment de diversió, que consistia en un menjar amb diferents plats on l’única beguda era el vi i on els participants d’aquests banquets s’adornaven el cap amb corones de flors. Durant el menjar, es presentaven danses amb κότταβος (el còtabos) o distraccions de diversa mena.

El que més ens ha sobtat és el fet que no utilitzessin sucre, un bé molt preuat, i que en comptes d’aquest utilitzessin normalment la mel. També ens ha sorprès el fet que utilitzessin moltes figues, sobretot per a les postres i les estranyes combinacions alimentàries que feien respecte al que consumim avui en dia, com per exemple el fet de combinar el formatge amb les figues o amb la mel, entre d’altres.

Actualment, hem descobert que encara els nostres productes s’assemblen molt als de la dieta mediterrània dels grecs, ja que seguim consumint una gran quantitat de verdures, fruites, llegums i peix, encara que un dels punts que no tenim en comú amb l’antiguitat de Grècia és amb el tema de la carn, ja que actualment s’ha elevat molt el seu consum i antigament era considerat un producte de luxe per als més rics i ara el producte de luxe per a nosaltres és el peix. Per a ells, concretament per al poble mariner que vivia de cara al mar, el peix era molt assequible i una rica font de proteïnes.

A més a més, caldria recalcar que a través de les nostres enquestes hem vist que la gent no està assabentada de la importància que han tingut els grecs per a nosaltres, ja que a causa de la ignorància, molt poca gent sap que la nostra dieta mediterrània està composta per tres aliments bàsics procedents de l’antiga Grècia. Cal dir que els grecs antics han influït moltíssim en la nostra alimentació, ja que Grècia és el bressol de la cultura occidental, gràcies al fet que allà es van establir les bases del coneixement modern com la història, la filosofia, les matemàtiques, el dret, el teatre, la medicina i també la gastronomia.

També hem observat que, generalment, a les persones els agraden més els plats actuals, ja que els seus paladars no estan acostumats a menjar plats elaborats de maneres diferents, però sí algunes de les receptes adaptades han agradat força, com ara la bazyma, una recepta elaborada amb productes grecs però incorporant també sucre per donar un gust més dolç. Un altre plat que ha agradat bastant ha estat la salsa tzatziki (τζατζίκι), fet que ens ha sorprès perquè la combinació de iogurt amb cogombre no pensàvem pas que agradaria tant.

També hem descobert que els ibers coincidien en alguns punts amb els grecs, ja que tots dos es basaven en el que avui en dia anomenem “la dieta Mediterrània”. A més, tots dos consumien abundants cereals, elaborats principalment amb el blat. Un altre punt important que tenien en comú era la producció de mel, ja que per als grecs la mel era imprescindible per a donar un gust més dolç al menjar.

Com a conclusió final, podem dir que els grecs no gaudien d’una variació d’aliments gaire extensa, que es limitava a la mel, al formatge, a les fruites i a les verdures i que es basava en la trilogia mediterrània. Tampoc tenim gaire constància dels plats que creaven antigament però pel que hem pogut veure, els plats que elaboraven eren bastant senzills i utilitzaven molt la mel per endolcir les seves creacions, sobretot les postres, ja que desconeixien l’existència del sucre. També hem pogut arribar a la conclusió que els agradava utilitzar moltes espècies, com ara el romaní als rostits amb llegums, per donar sabors diferents.

Nosaltres, hem deduït que els seus plats eren senzills com a conseqüència de la falta de tecnologia, ja que actualment gaudim d’una diversitat d’utensilis i de maneres de cuinar que antigament no en tenien. Encara que molts dels aliments de l’antiga Grècia s’han consumit igual fins als nostres dies, les tècniques de cuina han evolucionat notablement, ja que per exemple, a l’antiguitat, el peix es consumia cru o bé s’assecava al sol i es marinava durant alguns dies amb vinagre de vi per eliminar els bacteris. A més, els grecs desconeixien tots els nostres productes industrials i els productes importats d’Amèrica (cafè, té, cacau, pebrot, tomàquet…) i d’altres parts del món desconegudes per a ells (com per exemple, el kiwi).

Per acabar, a favor dels grecs, constatem que la dieta Mediterrània es considera una de les més saludables i riques en vitamines i proteïnes, ja que està constituïda per una gran varietat d’aliments, ja siguin les verdures i les hortalisses o bé el peix i la carn.

 

Vet aquí una síntesi de la nostra recerca sobre l’alimentació a l’antiga Grècia:

Un comentari a “Conclusions

  1. Salve!

    Molt interessant aquest blog. Enhorabona.

    El trobo d’allò més elaborat. Serà de gran utilitat a aquells alumnes interessats pel món de la cuina.

    Vale!

Respon a Raquel Bernad Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *