La nova Aula Oberta

Aquest curs 2020- 2021 l’Aula Oberta està formada per vuit alumnes que, si aprofiten el temps i els recursos que se’ls ofereixen, acabaran 4t d’ESO exitosament.

Mohamed, Alejandro, Roger, Olaya, Rosa, Fatima, Biel i Fernando són els nois i noies amb els que tinc el plaer de compartir espai i temps. Us desitjo un bon curs a tots i a totes!

Presentacions

Publicat dins de AULA OBERTA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Som-hi!

Publicat dins de ESO | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El primer dia del curs 2020- 2021

Publicat dins de AULA OBERTA, Bachillerato, ESO | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Redaccions 1r ESO A (Llengua catalana, 2020-21)

10a redacció

Text teatral

Activitat en petit grup. Transformeu l’última redacció, la 9a, en un text teatral. L’activitat consisteix en escriure un text dialogat d’unes 150 paraules tenint en compte les caracterísitques del text teatral, que us enllaço tot seguit i que teniu també a la unitat 6 del llibre de català:

Text teatral

Text teatral Sopa de pedra

Neil Alcázar i Alexa Gross:

Una matinada, amb el cel ennuvolat, hi havia un nen que es deia Noah caminant pel seu poblet. Llavors es va trobar un autobús abandonat  que li va cridar l’atenció perquè li va semblar veure una figura humana. I com ell és tan curiós, va entrar dins de l’autobús. 

NOAH: Hola! hi ha algú aquí? (Va caminar cap al fons i va veure a una persona.)

NOAH: Oh! Qui ets? Per què estàs aquí? Estàs bé?

???: …(Estava callat.)

NOAH: Per què no parles? Perquè estas tan callat? Ets mut?

???: (Seguia sense obrir la boca.)

NOAH: Necessites alguna cosa? Estas bé? Parla, home! Va parla! Parla, parla, parla, parla!

???: 

NOAH: Va, home, parla! Parla! Jo… parla, parla parla! No ets mut, veritat? Va, parla! Digues alguna cosa, home, va! Va, va va va! 

???: 

NOAH: Jo… bé, així que no parles? Preparat perquè estaré tot el dia així!

En Noah va començar a molestar la persona misteriosa, va tocar-li les galtes, després li va estirar el pèl però sense força, i tota l’estona així.

???: …Ja he perdut la paciència… podries callar ja!? Eres un pesat! Calla, vull estar tot sol! 

NOAH: Oh… ja ho veig, perdó per molestar-te, sols volia saber si estaves bé, perdó…(li va començar a sortir una llàgrima).

???: …D’acord! et perdono… i perdó per respondre d’una manera tan salvatge…

NOAH:Oh no passa res! I… com et dius?

ALEX: Em dic Alex, i tu?

NOAH: Oh! Hola, Alex, jo em dic Noah, un gust conèixer-te! 

Van començar a parlar una estona, i al final es van caure bé i van acabar sent bons amics.

NOAH: Oh, ja és una mica tard i he d’anar a dinar, si vols ens veiem demà aquí a l’autobús!

ALEX: Està bé, ens veiem demà, adeu!

NOAH: Adeu! (Li va fer una petita abraçada i se’n va anar.)

I al final, van acabar sent molt bons amics, van estar cada dia quedant a l’autobús, i van ser molt feliços junts.

Anna Conesa i Nerea Sech:

Un noi, en Pol, va entrar a l’autobús com cada dia per anar a la universitat.

Pol: Bon dia, Jose! (entrant per la porta)

Jose: Bon dia! On et porto avui?

Pol: Al mateix lloc de sempre. (pagant el tiquet)

Pere: Bon dia, noi! 

Pol: Hola, Pere, com estàs?

Pere: Bé, gràcies. I tu?

Pol: Perfectament! (es va asseure al seu lloc)

Jose va començar a conduir, però va fer una parada imprevista…

Marta: Bon dia, senyor. Quant costa el tiquet? (entrant)

Jose: Depenèn d’on vulgui anar… 

Marta: Voldria anar a la universitat.

Jose: Perfecte, seran 3 euros. (diu somrient, mentre la Marta li entrega els diners)

La noia va asseure’s al costat d’en Pere, però Pere va reacciona d’una manera estranya. 

Marta: Hola, Pere. Quant de temps! (Va dir amb un somriure de psicòpata.)

Pere: No em facis res, si us plau. 

Marta: T’ho faré, creu-me, però no aquí. (Pere es va espantar molt.)

Marta: Vine amb mi! (va dir assenyalant la porta i ell la va seguir)

Pero justament van baixar a una parada amb policies, els quals van veure que la noia no tenia bones intencions i la van detenir.

9a redacció

Text narratiu a partir d’unes paraules

Activitat en parelles. Escriviu un text narratiu d’unes 150 paraules que continui obligatòriament les següents paraules: innocent, autobús, pàl·lida, terrorífica, boja, ràbia i nerviós.

Neil Alcázar i Alexa Gross:

Una matinada amb el cel ennuvolat, hi havia un nen caminant pel seu petit poble. Llavors es va trobar un autobús abandonat, i li va cridar l’atenció perquè li va semblar veure una figura humana, i com és tan curiós aquest nen, va entrar dins de l’autobús. 

I tenia raó, allí dins hi havia una persona, estava molt pàl·lida i la seva aparença era terrorífica. No podia distingir si era home o dona, i es va apropar per a veure si podia parlar amb ell.

-Perdó, estàs bé? -Va preguntar el nen.

– …

La persona irreconeixible no responia, el nostre protagonista estava començant a posar-se nerviós per no saber la seva resposta. Però el nen va seguir insistint i preguntat tota l’estona. Aquesta persona seguia sense respondre, però estava començant a perdre la paciència. Al final, després de tant insistir, va respondre:

-Sí, estic bé! Podries deixar-me d’una vegada? Ets un pesat !-Va respondre com  un boig ple de ràbia.

-Uh! perdó… no era la meva intenció ficar-te així…-Va respondre amb una mica de por i li va caure una llàgrima de la ràbia que va soltar.

A la persona li va donar una mica de pena, ja que li estaven caient unes quantes llàgrimes, i li va demanar perdó per respondre amb tanta ràbia. El protagonista el va perdonar també, i al final van començar a parlar, es van conèixer una mica i al final van acabar sent bons amics, i cada dia quedaven a l’autobús per a parlar.

Heidi Carrillo i Ayla Pech:

Un dia com qualsevol altre, em vaig despertar, vaig esmorzar, i vaig arreglarme. Com cada matí vaig pujar al autobús i em vaig adonar , de que al costat tenia a una dona amb cara de ràbia i  terrorífica. Em vaig posar molt nerviós i vaig tornar a mirarla i estava pàl·lida i fent sons estranys, llavors me’n vaig adonar que estava boja.

Quan vam baixar de l’autobús se’m va apropar i em va fer por, i em va dir:

 -Hola!, te’n recordes de mi?

No sabia què dir, em vaig quedar impactat.

– Soc la teva cosina Mar.

-Ah! d’acord, no  t’havia conegut.

Llavors me’n vaig adonar que la meva cosina Mar no sabia pres la pastilla del matí.

Per la tarda, vaig quedar amb el meu amic Pablo i li vaig explicar el que em va passar. I em va dir:

-Ets molt innocent. 

Anna Conesa i Nerea Sech:

Era un dia molt tranquil, vaig pujar a l’autobús per anar a la universitat com cada dia. 

Després d’entrar va entrar una noia, més o menys de la meva edat, tenia un aspecte terrorífic com si no hagués dormit per molts dies, vaig pensar que estaria amb època d’exàmens.

A la següent parada, una senyora amb un nen petit i innocent van pujar a l’autobús, però es van fixar amb la noia de pell pàl·lida i van sortir ràpidament, això em va fer mirar-la detingudament. Quan es va girar per poder veure la gent de l’autobús, em vaig fixar que tenia la cara plena de ràbia. Va mirar detingudament a un senyor com una boja. Després em vaig fixar amb la seva mà dreta, estava tacada de sang. 

Em vaig posar molt nerviós, segurament per la por. L’home, al reconèixer a la noia, va sortir ràpidament de l’autobús seguit d’ella. Vaig veure una navalla amb sang assomant per la motxilla de la noia. Els dos van baixar just a la parada on hi havien uns policies i havia de sortir jo. La policía immediatament va intervenir.

Finalment, vaig descobrir que la noia era maltractada pels seus pares, i es volia venjar d’ells matant-los.

Shellayne Sánchez i Alba Serra:

Hi havia una vegada una nena que es deia Irina. Aquesta tenia vuit anys i era molt presumida i molt pàl·lida. Li agradava molt mirar-se al mirall i pentinar-se. Un matí, quan va llevar-se i va anar a esmorzar a la cuina, la seva mare li va dir:

– Bon dia, Irina, avui aniràs al metge.

– Al metge no, mare, saps que em fa por!

– No Irina, aquest metge és el de les injeccions. Avui anirem a un metge diferent; es diu oftalmòleg. Es tracta del metge que et fa una revisió per saber si hi veus bé. Espavila, hem d’agafar l’autobús.

Un cop van acabar la conversa, la mare i la filla van anar a la consulta. Els va rebre un oftalmòleg molt simpàtic que es deia Josep.

– Bon dia, Irina, vine amb mi, que et faré unes proves.

Un cop van sortir de la saleta, el metge li va dir a la mare que la nena tenia un ull gandul. I hauria de dur un pegat a l’ull durant un temps, ja que quan mirava només utilitzava l´ull dret; i d´aquesta manera, treballaria l´ull esquerre. També hauria de portar ulleres, per veure- hi bé de lluny.

Quan van arribar a casa, la mare en autobus li va explicar a la nena el que el Josep havia dit i li va posar el pegat i les ulleres. La nena es va posar molt trista i nerviosa perquè es va mirar al mirall i es va veure molt lletja. I va dir:

– Així estic lletgíssima. Semblo un pirata. Mai més sortiré al carrer.

I la Irina, molt trista, se´n va anar a dormir aquella nit sense sopar. En arribar al llit, es posar a plorar, tant i tant, que se sentia de molt lluny. I, de sobte, va escoltar una veu que li deia.

– Bona nit. Es pot saber per què plores?

La nena es va espantar i va dir:

– Qui em parla?

– Aquí dalt. Sóc la lluna.

– Ho . . . Ho. . . Hola- va dir la nena, sorpresa- Ploro perquè m’han posat un pegat i ulleres i estic molt lletja. I mai més sortiré al carrer perquè se’n riuen de mi.

– Això no és veritat. Mira´m , jo porto ulleres. Molta gent em mira cada nit. Amb aquestes ulleres, puc veure de nit i veig totes les estrelles del cel. Una persona maca, encara que porti ulleres, segueix sent maca.

– Pot ser que tinguis raó. Me´n vaig a dormir. Moltes gràcies, lluna, bona nit.

– Bona nit, Irina.

La nena va estar pensant una bona estona el que la lluna li havia dit. Fins que va quedar-se adormida.

Quan es va llevar al dia següent, va anar a la cuina ben contenta. I després d´esmorzar, la mare la va dur a l´escola. Al vespre, va arribar a casa ben contenta i li va dir a la seva mare:

– Mama, ningú ha rigut de mi. A més a més, tots els nens volien jugar amb mi, a pirates!

La Irina aquella nit, després d´un bon sopar, va anar a dormir. Va obrir la finestra esperant que sortís la lluna per parlar amb ella. Fins que va arribar el moment.

– Bona nit, Irina. Veig que, avui, estàs més contenta.

– Sí, lluna, moltes gràcies. Els nens i les nenes de classe no s´han rigut de mi i he fet nous amics.

– Me n’alegro molt. Has après que hem d´estimar-nos a nosaltres mateixos tal com som. Tots som diferents. Tots som únics i especials. Bona nit, bonica!

– Bona nit, lluna.

8a redacció

Text narratiu amb diàlegs

Activitat en parelles. Heu d’escriure un relat d’unes 150 paraules tenint en compte les següents característiques:

  • Narrador protagonista, 1a persona
  • Espai natural (bosc, mar, platja, cima d’una muntanya…)
  • Temps passat
  • Final feliç

Anna Conesa i Nerea Sech:

Era un dia assolellat de l’any 1875, quan de sobte el rei va entrar a la meva habitació.

– Bon dia, Ada. Hem de parlar d’una cosa molt important… – No m’ho vaig esperar.

– Digue’m, pare, de que hem de parlar? – vaig dir jo.

– És un tema important, però necessito la teva aprovació.

– Pare, m’està espantant, no li doni més a la llengua i digues-m’ho. – estava començant a espantar-me.

De sobte va entrar un noi a l’habitació, era molt bonic, però jo no estava interessada.

– Bon dia, majestat, el meu pare està esperant-los al pati. – va dir ell.

– Pare, em podries explicar què està passant, si us plau?

– Ada… demà t’hauras de casar amb aquest príncep… 

– Què?! Però pare, ja saps que no m‘agrada que facis decisions per mi! – em vaig oposar, però el meu pare em va treure fora d’una espenta. Estava obligada a fer-ho.

No em volia casar, i menys tant aviat, però no podia negar-me quan es tractava del meu pare, el rei. Vaig decidir que quan tingues la oportunitat m’escaparia i buscaria al meu amor verdader.

Aquella tarda vaig preparar el necessari per poder fugir d’aquella obligació i de la vida de palau per topar-me amb la crua realitat. Vaig marxar a la nit, mentre tothom dormia, era una nit fosca i al bosc no es veia res. 

Vaig estar caminant sense saber on anava durant tres dies fins que em vaig trobar amb una persona, el que no sabía era que el destí ens faria casar. Per fi havia trobat el meu amor vertader.

Júlia Ferreres i Salma Urquizu:

Era una tarda de 1774, estava fent les meves feines estarem a punt de atracar a una illa havíem escoltat que soldats anglesos estaven allí. Els vam derrotar, vam agafar presoners que posteriorment tindríem com esclaus, fins que el vaig veure a ell. 

Ha passat un temps, hem pensat com escapar del vaixell.

 Ell ell em va dir:

– Finalment som lliures -digué amb alegria.

– Sí… -contesto no molt convençut del que havia passat.

– Tranquil, ningú mau ens podrà separar.

– Això espero… – vaig dir sense molts d’ànims-

Actualment vivim junts, la gent creu que simplement som amics. Però crec que heber sortit  d’aquell vaixell va ser la millor decisió de la meva vida.

7a redacció

Text narratiu

Activitat en parelles. Arrodoniu el final de la novel·la Un estiu al Priorat. Com heu vist, el final queda obert. En Martí està a punt de conèixer el seu pare. Què passarà a partir d’ara? Extensió: 150- 200 paraules.

Antologia textos dels alumnes

6a redacció

Text narratiu realista

Inventa un relat, d’unes 120 paraules, sobre un fet protagonitzat per un gos. Aquest animal ha de descriure’s com un ésser valent, fidel i protector.

Maria Argentó:

Zito era un gos molt alegre que sempre estava movent la cua, i l’únic de la casa que en els últims mesos conseguia treure un somriure al petit.

Últimament el nen sempre estava trist. El nen sabia que alguna cosa li passava però era incapaç d’explicar-ho, i això ho feia patir terriblement. Tenia pressió al pit i sentia que de vegades s’ofegava pero no sabia com explicar-ho als seus pares.

El gos donava grans llepades al nen quan el veia trist. Però el nen ho apartava del seu món. Al poc temps Zito va despertar malalt, es queixava llastimosament i no obria els ulls. El nen i els seus pares preocupats el van portar de seguida al veterinari.

-Zito no té cap malaltia que li causi aquests trastorns – va dir molt segur d’ell mateix.

Els tres es miraven ansiosos esperant que els digués el que tenia. – Aquest gos està molt trist, alguna cosa li passa per a que se senti així – va dir el veterinari.

Els tres es van quedar callats, i de tornada a casa, el nen amb Zito en els seus braços plorava en silenci seient al darrere del cotxe.

Ayla Pech:

Hi havia una vegada un gos que li deien Kiko, i al seu amo li deien Pol i era pagès.

Un dia Pol estava treballant al camp i Kiko estava jugant amb una pilota. Aquell dia Pol estava esperant que vinguessin uns amics, la Marta i en Josep, a dinar. El pol anava a casa a buscar una ampolla d’aigua per a beure i anant cap a casa va relliscar i va caure dins d’un canal. El Pol va estar cinc minuts cridant i demanant ajuda i en Kiko el va sentir i va anar cap la caseta a veure si hi havia algú per demanar ajuda. Justament quan Kiko va arribar a la caseta, van arribar la Marta i en Josep. Kiko no parava de lladrar i ells no sabien què volia, però al final van decidir seguir-lo i anar d’arrera d’ell.

Al cap de deu minuts van arribar al canal on estava el Pol, i en Josep es va tirar a l’aigua i el va ajudar a sortir.

Nerea Sech:

Hi havia una vegada una gossa amb una difícil història al seu passat.

El 21 de setembre del 2018 van néixer sis cadellets de gos a una granja de pollets.

D’aquells sis cadellets un no va sobreviure, i els cinc restants es van quedar amb la mare.

Un dia, quan tenien aproximadament tres mesos, l’amo de la granja es va endur un dels cadells per presentar-lo a la seva nova família. Però mentre l’amo de la granja i el cadell estaven fora, va passar una tragèdia.

Els quatre gossets que estaven a la seva caseta amb la mare, van sortir a jugar per la granja van anar cap a les naus dels pollets i a les escales de la entrada, just abans d’entrar, es van topar amb una processionària del pi, sense saber que aquells cucs són verinosos o inclús letals, es van menjar la processionària. La mare quan va veure el que va passar amb els seus cadells va córrer fins a la granja on es trobava l’amo i el va portar amb els cadells. Per mala sort, els cadells van morir aquella nit i la gossa també, tot per culpa de la processionària.

Salma Urquizu:

Aquell dia van desconfiar de mi, em van deixar alli abandonada, tot perquè vaig deixar de ser un cadell, tot perquè em vaig fer gran i em van sortir les dents.

En canvi, no va ser gens avorrit, ja que estava prop d’una garriga, i vaig sentir com un amic de la meva edat plorava, em vaig apropar i el pobre em va agafar de les orelles. Llavors ho vaig entendre, el pobre s’avia perdut, i no se’n van ni adonar!

Des de llavors que els seus pares son també els meus, es veu que els vaig caure bé, i em van adoptar.

5a redacció

La descripció subjectiva

Fes una descripció d’unes 150 paraules sobre un lloc qualsevol on hagis estat i que t’hagi agradat molt. pots parlar de com s’hi arriba, què hi ha, en quin moment del dia és més interessant o agradable… A més, has d’adjuntar una imatge al document, i compartir-ho amb la professora per correu electrònic.

Antologia textos dels alumnes

4a redacció

El text narratiu

Després d’haver escollit entre tots alguns elements del text narratiu a classe, escriu un conte a partir de les següents indicacions:

-Punt de vista narratiu: 3a persona

-Nom del protagonista: Eloi

-Anys del protagonista: 13

-Lloc: Londres

-Tipus: narració fantàstica

-Temps: present

-Antagonista: el germà gran de l’Eloi

Ayla Pech:

Eloi és un nen de tretze anys que se’n va a viure a Londres amb els seus pares i el seu germà gran.

La primera setmana que vivien allí, el seu germà Toni el va portar a London Eyes, li va pagar una entrada per a que pugés i ell va aprofitar per a quedar amb una amiga que havia conegut. Quan va baixar l’Eloi de la nòria va estar buscant al Toni molta estona i cansat i enfadat va decidir tornar a casa a peu.

Quan l’Eloi va tornar a casa, l’estaven esperant els seus pares i el Toni per sopar. L’Eloi va explicar als seus pares el que havia passat i el seu germà va dir que era mentida. L’Eloi va anar a la seva habitació enfadat. L’Eloi li va dir al Toni que el dia més inesperat li tornaria. 

La nit de Nadal, en Toni no podia dormir i va baixar a la cuina a fer-se un cola-cao i al mirar al jardí va veure a un elf posant fulles i fent una frase que deia: Fa uns mesos no et vas comportar com un bon germà, no et mereixes cap regal, només et mereixes carbó. Però si fas algo al respecte… 

En Toni es va quedar bocabadat i se’n va va anar a dormir. Al dia següent, en Toni es va llevar aviat i li va donar a Eloi la seva pilota de futbol preferida com a disculpa.

Aquell Nadal va ser especial per als dos germans. 

Nawal Rahmouni:

L’Eloi és un xiquet de 13 anys que viu en Londres, li encanta estudiar,però no és molt sociable i sempreha sigut víctima d’assatjament escolar.

Un dia la seva família va dicidir mudar-se a un petit poble on vivia la seva iaisa ; allà es van comprara una casa enorme i l’Eloi cada vegada se sentia més sol.Es passava hores i hores a la seva habitació llegint quan es van acabar de mudar l’Eloi va començar en el seu institut nou,no van tardar molt a burlar-se d’ell,es va cansar i va tornare a casa plorant , va entrar en la seva habitació i es va dormir,quan es va despertar no estava a la seva ni tampoc a la seva casa ,ell estava en un lloc increible ,ple de vegetació . De cop i volta una llum va sortir entre les flors ,al principi es va espantar ,però després es van caure bé i molt més tard es van fer amics a partir d’allà la seva nova i primera amiga invisible sempre el protegia.

3a redacció

La carta informal

Escriu una carta informal, tenint en compte les característiques estudiades a l’aula. L’has d’adreçar a una persona de la teva família que a causa del confinament fa temps que no veus. Li has d’explicar com t’està anant el curs, el primer d’ESO, i què és el que estàs fent en el teu temps lliure.

Maria Argentó:

Amposta, 30 de novembre de 2020

Hola Oyane,

T’envio aquesta carta perquè fa temps que no ens veiem, ja que vius a València i jo a Amposta, doncs m’agradaria parlar amb tu, saber com estàs, com has passat el confinament…

Jo, la veritat, he passat un estiu molt bo, i he conegut molta gent… He passat el confinament be, a casa (com tothom) però estic segura que a mi i a molta gent ens hagués agradat que no estès el Covid-19 i poder venir a València o a altres llocs, per estar amb gent que per aquesta circumstància no he pogut visitar, com ara una amiga meua que viu a Barcelona, les meves cosines que viuen a la Sénia…

Bàsicament, m’agradaria molt venir a veure’t i que t’estimo molt. A continuació et deixo el meu número de telefon: 6420*****.

Molts records,

Maria Argentó Fumadó


Anna Conesa:

Amposta, 30 de novembre de 2020.

Hola tia!

T’escric perquè ja fa molt temps que no ens veiem a causa del confinament, tinc moltes coses per explicar-te!

Et vull contar que el curs de 1r ESO em va molt bé, trec bones notes i he fet molts amics.   El primer dia anava amb la gent que ja coneixia perquè encara no havia fet amics nous, però ara ja en tinc molts i m’encanta estar amb ells.

Quan tinc temps lliure, moltes vegades el passo amb amics i amb la família que tinc per aquí prop. M’agrada molt llegir, ja fa un temps que se’m feia avorrit però hi ha moltes lectures del meu gust que he anat “trobant” i no paro mai de llegir-les.

Quan et vegi, t’ho contaré tot perquè ara hauria d’enviarte tres cartes.

Fins aviat,

Anna Conesa


Ayla Pech:

Amposta, 26 de novembre de 2020

Hola, Marta,

Com et va el curs? Ara mateix estic carregada de feina, he tingut molts exàmens però ho porto bé. Els caps de setmana quedo amb alguna amiga del poble, però durant la setmana no tinc temps de fer massa coses. L’institut on vaig m’agrada bastant, els primers dies estava nerviosa però he agafat confiança.

T’escric perquè degut a les restriccions per la pandèmia no ens hem pogut veure. Espero que el proper estiu tornis a passar les vacances aquí i anirem a la platja, a la muntanya, a fer paddle surf, etc. Ja anirem parlant perquè encara queden uns quants mesos. Si treuen la vacuna de la còvid i ens vacunen. Pot ser ens podem veure a les vacances de Pasqua, pero com somiar és gratis…….

Cuidat molt i una forta abraçada!

Ayla


2a redacció

L’entrevista

Ara et toca escriure una entrevista! En concret, serà una entrevista de personalitat, és a dir, una entrevista que tindrà com a objectiu construir el retrat de la persona entrevistada.

Neil Alcázar:

Entrevista a Sam Contreras Macias

Quants anys tens?

Tinc catorze anys

On vius?


Visc a Sant Boi de Llobregat

Quines són les teves aficions?

Dibuixar, animar, editar vídeos i llegir.

Tens parella?

-Sí, tinc nuvi.

T’agradaria visitar un país? I si t’agradaria, quin país visitaries?

Perú, Chile i Argentina.

Quin és el teu animal preferit?

El meu animal preferit és la fura.

Quina és la teva assignatura preferida?

Anglès i plàstica.

Què vols ser de gran?

Animador, projector 3D o informàtic.

Quin és el teu major desig?

Viure amb tots els meus amics a una casa de youtubers.

Quines coses no t’agraden?

Els sorolls molt forts, com el dels projectils, m’espanten molt, i que Kokichi mori.


Maria Argentó:

Entrevista a Anna Conesa

Com et dius?

Em dic Anna Conesa Bermejo.

Quants anys tens?

Tinc 12 anys.

Quin dia vas néixer?

Vaig néixer el 30 d’abril del 2008

Quines són les teves aficions?

M’agrada dibuixar y llegir

T’agrada l’esport?

Sí, però em canso molt ràpid i odio córrer.

En practiques algun?

Practico twirling però estic pensant deixar-m’ho.

Tens germans o germanes?

Sí, tinc dues germanes, una de 8 anys i l’altra de 14.

Tens mascotes?

Sí, tinc un gos que es diu Nuck.

Quina assignatura t’agrada menys?

Educació Física

A quin país t’agradaria viatjar?

Als Estats Units.

Pizza en pinya o sense?

Sense pinya.


Ayla Pech:

Entrevista a Maite Espuny

En quin país vas néixer?

Vaig néixer a Catalunya, a una ciutat que es diu Tortosa.

A què et dediques?

Sóc infermera i supervisora de Consultes Externes de l’Hospital Comarcal d’Amposta.

T’agrada viatjar?

Sí, m’encanta viatjar. Ho faig sempre que puc.

Quins llocs has visitat?

He visitat bastants llocs: França, Sùecia, Anglaterra, Hongria, Austria, Rep. Checa, Itàlia, Grècia, Finlandia, Tenerife,Àfrica, Holanda, Illes Balears i molts més.

Practiques algun esport?

Sí, practico pilates i “training”.

Quines aficions tens?

M’agrada restaurar mobles, pintar aquarel.les, escoltar música, llegir, el disseny d’interior i els animals.

Tens parella o fills?

Sí, estic casada i tinc una filla de dotze anys i un fill de quinze.


Iker Salaet:

Entrevista a Laura Casanova

Com et dius?

Em dic Laura Casanova Bertomeu.

Quants anys tens?

Tinc 22 anys, el 30 d’abril en faig 23.

Treballes o estudies?

Ara mateix estic estudiant medicina i estic treballant de cambrera per afegir uns diners per pagar-me el material que necessitem per a estudiar tot i que tinc una beca pagada per l’institut perquè tinc una de les notes més altes de tota la història amb un 9,2 de la ESO al institut Berenguer d’Entença.

Fas esport?

Esport de competició no, però de tant en tant surto una estoneta a córrer perquè per a la bellesa has de sofrir.

Ets més de muntanya o de platja?

Molta gent pregunta que si estic boixa però no, a mi m’agrada la muntanya, no hi ha res com una bona rostida amb els amics.


Nerea Sech:

Entrevista a Mónica Rozas

Monica Rozas es una dona de 45 anys, que a l’èepoca de l’ETA, de ben petita, vivia amb els seus pares i amb els seu germà a Ordizia (San Sebastià, País Basc).

Quan tenia 5 anys, ella i la seva família van anar de vacances a La Cava (Deltebre) on es van quedar a viure fins que ella es va casar i se’n va anar a viure a Amposta.

Quants anys tens?

Tinc 45 anys.

Estàs casada, tens fills?

Estic casada i tinc 2 fills.

Què has estudiat?

Magisteri Infantil a Castelló (Valencia)

Quina opinió tens respecte al Covid-19?

La meva opinió es que van deixar un estiu en massa llibertat i a causa d’això el rebrot ha vingut més prompte del que es pensaven i ara no estaven preparats per al que ha vingut que ha sigut encara més dur.

Què et semblen les restriccions que han establert?

Estan bé, però considero que haurien de ser una mica més estrictes per aconseguir baixar la corba.

Quina restricció afegiries?

Afegiria el confinament domiciliari.

Què canviaries de la llei que ha establert el govern sobre el virus?

Crec que s’haurien de proves o tests ràpids a la gent que entra a Espanya als aeroports, etc. perquè per a sortir d’Espanya necessites haver-te fet com a mínim el test ràpid. I  que les proves PCR es fessin a tot els contactes d’un positiu independentment de les hores que faci que ha estat amb aquest positiu. 


1a redacció

La faula

Escriu una faula breu, d’unes 120 paraules. Pots llegir el document que t’adjunto to seguit per aclarir els conceptes més importants sobre les faules.

Neil Alcazar:

El llop i el seu pare

Un dia, va néixer un petit llopet molt bonic, la mare estava molt contenta, però el pare ho estava molt més, ja que de petit volia tindre un fill. Sempre estaven junts el llop i el seu pare, jugaven junts, menjaven junts, etc. Fins que el llop es va fer més gran i va fer amics. Sempre estava amb els seus amics i ja no passava temps amb el seu pare fins que un dia van arribar a discutir.

Un dia estava anant pel bosc el llop, i es va trobar al seu pare a terra, i va anar corrents cap al seu pare, va mirar i estava ple de sang. Exacte, estava mort pequè s’havia barallat amb un altre animal. El llop es va ficar a plorar.

Moralina: Aprofita el màxim d’estar amb els teus éssers estimats, perquè no saps quan no podràs estar més amb ells.

Maria Argentó:

El gat i la zebra

Hi havia un gat i una zebra que no es coneixien de res. La zebra estava passejant per París i es va asseure a un banc, va veure passar un gat molt ben vestit, elegant i esvelt i va decidir dir-li alguna cosa.

-Hola va dir la zebra. -Hola, ets molt bonica, com et dius?

-Em dic Marta, i tu?

-Em dic Marc. Vols anar a donar una volta?

-D’acord!

Van estar una estona passejant i parlant però, Marta (la zebra) va notar que Marc (el gat) s’interessava molt per coses personals, fins que un moment el gat va segrestar la zebra i la va posar dintre d’un cotxe negre. I encara avui no es sap res de la zebra.

 Moralina: No et deixes enganyar per les aparences.

Ayla Pech:

El gos i el gat

Hi havia una vegada un noi que tenia un gos anomenat Kiko. Quan sortia amb ell a passejar es trobava amb un gat. Llavors, començava a bordar i es posava molt nerviós. En canvi, el gat es quedava quiet i tan tranquil com si no entengués el que passava.

Un dia el noi va portar a kiko davant el gat. Ells es van mirar durant una llarga estona fins que el gat es va apropar més i llavors Kiko li va llepar l’orella al gat. Des d’aquell dia cada vegada que es troben es posen molt contents, juguen i és persegueixen.

Consell: No pots jutjar a ningú sense haver-ho conegut abans.

Nerea Sech:

La serp i el llop

Hi havia una vegada, una serp i un llop. Els dos es coneixien des de quasi quan va néixer la serp (perquè el llop era dos mesos més gran que la serp). Portaven quasi tot el temps de la seva vida junts, eren inseparables, tenien una amistat que tot el mon envejava.

Fins que un dia, va néixer un llop a la manada. El llop tenia la feina de cuidar-lo així que es va unir a l’amistat del llop i la serp. Tot anava bé, la serp havia acceptat perfectament al petit llop, quan de repent un dia ni el petit llop ni la serp van acudir  on quedaven totes les tardes. El llop va buscar i buscar fins que els va trobar estaven los dos junts en un grupet de amics que havien creat. El llop li va preguntar a la serp perquè no volia estar més en ella, i ella li va dir que ho feia amb tota la gent que coneixia.

Moralina: No són els enemics qui et traicionen; solen ser els millors amics.  

Salma Urquizu:

El lèmur i la motxilla

Hi havia una vegada un lèmur que observava atentament la motxilla recolzada al seient del seu propietari. El bon home al veure l’animalet encantador li va fer molta gràcia i se’l va quedar mirant, fins que l’altre es va anar apropant per agafar la motxilla. Des de llavors vam poder observar com els dos corrien darrere la motxilla, un per recuperar el que era seu, i l’altre per quedar-se el que li interessava, com ara el menja . . .

“No et refiïs ni del més petit i bonic ésser viu, perquè això no treu que et pugui enganyar”

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari

Enunciats de les redaccions (Llengua catalana, 1r ESO A, 2020- 21)

3r trimestre

10a redacció

Text teatral

Activitat en petit grup. Transformeu l’última redacció, la 9a, en un text teatral. L’activitat consisteix en escriure un text dialogat d’unes 150 paraules tenint en compte les caracterísitques del text teatral, que us enllaço tot seguit i que teniu també a la unitat 6 del llibre de català:

Text teatral

Text teatral Sopa de pedra

9a redacció

Text narratiu a partir d’unes paraules

Activitat en parelles. Escriviu un text narratiu d’unes 150 paraules que continui obligatòriament les següents paraules: innocent, autobús, pàl·lida, terrorífica, boja, ràbia i nerviós.

8a redacció

Text narratiu amb diàlegs

Activitat en parelles. Heu d’escriure un relat d’unes 150 paraules tenint en compte les següents característiques:

  • Narrador protagonista, 1a persona
  • Espai natural (bosc, mar, platja, cima d’una muntanya…)
  • Temps passat
  • Final feliç

7a redacció

Text narratiu

Activitat en parelles. Arrodoniu el final de la novel·la Un estiu al Priorat. Com heu vist, el final queda obert. En Martí està a punt de conèixer el seu pare. Què passarà a partir d’ara? Extensió: 150- 200 paraules.

6a redacció

Text narratiu realista

Inventa un relat, d’unes 120 paraules, sobre un fet protagonitzat per un gos. Aquest animal ha de descriure’s com un ésser valent, fidel i protector.

5a redacció

La descripció subjectiva

Fes una descripció d’unes 150 paraules sobre un lloc qualsevol on hagis estat i que t’hagi agradat molt. pots parlar de com s’hi arriba, què hi ha, en quin moment del dia és més interessant o agradable… A més, has d’adjuntar una imatge al document, i compartir-ho amb la professora per correu electrònic.

2n trimestre

4a redacció

El text narratiu

Després d’haver escollit entre tots alguns elements del text narratiu a classe, escriu un conte a partir de les següents indicacions:

-Punt de vista narratiu: 3a persona

-Nom del protagonista: Eloi

-Anys del protagonista: 13

-Lloc: Londres

-Tipus: narració fantàstica

-Temps: present

-Antagonista: el germà gran de l’Eloi


1r trimestre

3a redacció

La carta informal

Escriu una carta informal, tenint en compte les característiques estudiades a l’aula. L’has d’adreçar a una persona de la teva família que a causa del confinament fa temps que no veus. Li has d’explicar com t’està anant el curs, el primer d’ESO, i què és el que estàs fent en el teu temps lliure.

Llegeix la informació del següent enllaç:

Característiques i exemple de la carta informal

2a redacció

L’entrevista

Ara et toca escriure una entrevista! En concret, serà una entrevista de personalitat, és a dir, una entrevista que tindrà com a objectiu construir el retrat de la persona entrevistada. Com ho has de fer? Segueix els passos següents:

  1. Decideix a qui entrevistaràs (ha de ser algú de la teva família o cercle d’amics)
  2. Anota les preguntes que li faràs (sobre la seva biografia, gustos, opinions, etc.)
  3. El títol serà molt senzill: Entrevista a… (nom i cognom). Per exemple: Entrevista a Anna Martí
  4. Després hauràs d’escriure les preguntes i les respostes ordenadament. Escriu les preguntes en bolígraf negre i les respostes en bolígraf blau.

1a redacció

La faula

Escriu una faula breu, d’unes 120 paraules. Pots llegir el document que t’adjunto to seguit per aclarir els conceptes més importants sobre les faules.

Com escric una faula?

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari

Redacciones 1.º ESO A (2020- 2021)

8.ª redacción

Un cuento de muñecas y muñecos

Inventa una historia en la que haya un o una protagonista y un o una antagonista. Estos deberán ser muñecos o muñecas a los que dotarás de vida, es decir, tendrán sentimientos, podrán dialogar entre ellos… En definitiva, vivirán experiencias propias de los seres humanos. Debes escribir, pues, un cuento de unas 150 palabras en el que los personajes se enfrenten y tengan que resolver algún conflicto o problema. 

Anna Conesa y Nerea Sech:

Recobrando vida

Era un día como cualquier otro en la sala de juegos de un pequeño niño, cuando de pronto algo cambió. Él se fue de la habitación y los muñecos cobraron vida, o ¿igual ya lo habían hecho antes?

La figura de Pocoyó, un muñeco, fue el primero en ver la realidad, seguido de él cobró vida su archienemigo Bob Esponja. Y ¿qué ocurrió después? Pues después de tantos años teniendo que soportarse por no poder moverse, desataron la guerra. El primero en hablar fue la figura amarilla.

– ¿Qué tal, amiguito? – Dijo con una sonrisa falsa.

– Demasiado bien antes de que cobraras vida – Dijo vacilando la figura azul.

Acto seguido empezó una pelea de palabras. Pocoyó estaba cansado de ese personaje y de sus mentiras, ya no lo soportaba más.

– Mira, ¿por qué no te vas?, los dos sabemos que odias estar aquí y te quieres largar – Dijo Pocoyó rodando los ojos.

– O ¿por qué no te vas tú y a si te pierdo de vista? – Dijo Bob empezando una pelea para ver quién se iba y quién se quedaba.

Acto seguido llegó el infante, el cual con tan solo cuatro años descubrió el gran secreto de los muñecos, que cobran vida.

Heidi Carrillo y Ayla Pech:

Aventuras de muñecos

Érase una vez en una habitación infantil en la que había tres. Los muñecos eran: un elefante que se llamaba Jordi, una sirena que se llamaba Salma y una cebra que se llamaba Lola.

Un día soleado decidieron escaparse de la habitación porque estaban cansados de pasarse los días allí encerrados y estuvieron toda la mañana planeando cómo salir del cuarto.

Por la noche era el momento perfecto para fugarse, se pusieron en la zona de la ventana y empujaron. Salieron disparados y se quedaron sorprendidos y asombrados de todo lo que había fuera, y decidieron buscar algún sitio para dormir y al final durmieron en el jardín del vecino. 

Al despertar por la mañana decidieron salir a investigar el mundo exterior y a vivir aventuras.

Júlia Ferreres y Salma Urquizu:

Princesa de porcelana

Era una tarde de invierno, mi humano estaba jugando conmigo, en la habitación había más juguetes pero recientemente trajeron a una muñeca de porcelana muy hermosa.

La cuestión fue que a mí me empezó a gustar la muñeca, minutos después volvió a aparecer detrás nuestro no le di mucha importancia. Después de un rato de jugar en el salón, mi amo me volvió a dejar en su habitación. La muñeca estaba a mi lado, era deslumbrante, le hablé le confesé mi amor, me abrazó inmediatamente después sentí un objeto muy frío recorrer mi espalda desgarrando mi piel a su paso. Mientras estaba allí en el suelo una pequeña risa se escapó de sus labios carmín.

Al día siguiente me llevaron a reparar, pero esa noche me sigue persiguiendo en sueños.

7.ª redacción

El microrrelato

Escribe un breve texto narrativo, teniendo en cuenta las características del microrrelato estudiadas en clase, que no sobrepase las 100 palabras y cuyo inicio sea este: “No podía dejar de mirar aquel sobre alargado y azul…”

Antología microrrelatos 1.º ESO A

6.ª redacción

La descripción objetiva

Realiza una descripción objetiva de la especie animal o vegetal que has inventado en las clases de ciencias naturales.

Antología descripciones especies inventadas 1.º ESO A

5.ª redacción

Un cuento navideño

Escribe un cuento de temática navideña a partir de lo que habéistex escogido en clase:

  • Primeras palabras: Estoy pensando qué podría hacer esta Navidad con mi novia.
  • Palabras que obligatoriamente deben aparecer: boda, anillo, deslumbrante y hermoso
  • Narrador: 1.ª persona
  • Protagonista: Oriol, de 19 años
  • Antagonista: La novia de Oriol
  • Ciudad: Amposta
  • Tiempo: 2026
  • Temática: realista

Maria Argentó:

Un cuento navideño

Estoy pensando qué podría hacer esta Navidad, quiero regalarle algo especial a mi novia ya que dentro de unos meses, en concreto el 23 de febrero de 2026, nos vamos a casar en un sitio muy romántico de Amposta. Estoy pensando en comprarle un anillo hermoso y deslumbrante, he decidido ir a comprárselo.

Hoy ya es Navidad, y le voy a dar el anillo de boda para ver si le gusta.

-Toma, mira que te he regalado.

-¡Pero Oriol que feo es! No me quiero casar, ahora mismo hago la maleta y me voy.

Entonces decidí llamar a mi mejor amiga Alba para que viniese a mi casa. Al cabo de un tiempo empezé a notar que entre Alba y yo había chispas y he decidido darle el anillo y si quería salir conmigo. ¡Y me ha dicho que sí, y hemos decidido pasar la Navidad juntos.

Ayla Pech:

Una Navida poco mágica

Estoy pensando qué podría hacer esta Navidad con mi novia…

Se me ha ocurrido una idea, la voy a invitar a cenar a un restaurante lujoso, venderé mi coche y le compraré un deslumbrante anillo de pedida.

Danna, mi novia, y yo fuimos a un restaurante mediocre porque no me llegaba el dinero, y las cosas empezaron a complicarse. A la hora del postre, cuando ya estaba preparado para darle el anillo y pedirle que en 10 años se casara conmigo, puse la mano en el bolsillo y…

¡Dios mío! el anillo no estaba.

Mi mente empezó a volverse loca, y ví la imagen cuando iba a salir de mi casa, cuando mi perro estaba masticando algo. No le di importancia hasta ahora que lo veo claro. Le explique lo sucedido a mi novia y se enfureció, porque a ella no le gustan los animales.

Se enfadó tanto que decidió cortar conmigo.

Cuando llegué a casa, bejo el árbol de Navidad había algo que brillaba.

Mi perro había expulsado el anillo de su cuerpo. Vendí el hermoso anillo y me compré una tele y un ordenador como regalo de Navidad. “No hay mal que por bien no venga”.

4.ª redacción

El texto expositivo

Escribe un texto expositivo, teniendo en cuenta las características que hemos estudiado, sobre un animal, el que tú quieras. Primero, debes documentarte, después has de seleccionar la información que te parezca más relevante y elaborar un esquema, y finalmente ya podrás redactar el texto. ¡Acuérdate de escribir en 3.ª persona!

Neil Alcazar:

La nutria

La lutrinae, más bien conocida como nutrias, es de la familia de los mamíferos  y es carnívora. Hay 13 especies de nutrias repartidas en 7 géneros. La nutria es un animal mundial, osea que hay nutrias por todo el mundo.

Las nutrias poseen un tupido pelaje impermeable que les permite permanecer en calor su cuerpo, son grandes nadadoras, pueden estar debajo del agua 4 minutos sin respirar y pueden alcanzar velocidades de 12km en el agua.

Las nutrias se alimentan de pequeños peces, ranas y otros animales acuáticos que pueden atrapar con la boca, en cambio las nutrias tropicales de África y Asia escarban en el barro del fondo de los ríos en busca de camarones, cangrejos, etc.

Las nutrias entran en celo en cualquier época del año, sin embargo, su reproducción es lenta. La mayoría de los partos de nutrias se producen en primavera, de cada uno de ellos pueden salir dos o tres crías.

Maria Argentó:

El lémur

El Lémur es un pequeño mamífero que pertenece a un grupo de animales que solo viven en Madagascar o en las Islas Comoras. Actualmente existen aproximadamente unas 100 especies de lémures.

Su tamaño varia según la especie. Representan unas de los animales más pequeños del  mundo, como el Ratón pigmeo que solo pesa 30 gramos, y por el contrario el Indri con 9,7 kilos.

Esta especie tiene una increíble visión y una nariz muy sensible que percebe los olores de marcación de territorio etc. La mayoría tienen unas colas muy largas para mantener el equilibrio.

Algunas especies cuentan con el sistema digestivo especial, un estómago amplio y un intestino que permite la fermentación. Otros cuentan con largas lenguas para alcanzar el néctar de las flores. La mayoría se alimentan de hojas, flores o frutos, para los que se alimentan de noche los insectos són su elección preferida.

Suelen ser muy sociables, la mayor parte la pasan en arboles o arbustos.

Júlia Ferreres:

El panda rojo

El panda rojo se suele vivir en selvas de gran altitud, se puede encontrar en montañas del Nepal, al norte de Birmania y en regiones centrales de china. Pero actualmente se puede encontrar en refugios de animales por desforestación, entre otros lugares.

Tienen el tamaño de un gato doméstico, tienen un pelaje rojizo con algunas manchas blancas por las orejas, el hocico y los ojos. Poseen una cola de aproximadamente 46 centímetros. Comen bambú como el Panda gigante, pero también comen frutas, bellotas, raíces y huevos.

El panda rojo es una especie vulnerable por tres razones. La primera la pérdida de su hábitat natural, la segunda la desforestación y la tercera la caza furtiva de estos.

Los pandas rojos son muy hábiles escalando árboles incluso, algunas veces llegan a dormir en ellos.  

Ayla Pech:

El león

El león es un mamífero carnívoro de la familia de los félidos. Los leones salvajes viven en África y la India.

El león, junto al tigre, es el félido más grande. Tiene unas extremidades potentes, una fuerte mandíbula y con sus dientes caninos de 8 cm, puede matar grandes presas. Su color va desde el beige claro hasta el marrón. Pueden pesar entre 120 y 260 kg, aunque el macho más grande llegó a pesar 369 kg. El león macho se diferencia de la hembra por su melena.

Los leones pasan inactivos y descansando unas 20 horas al día. Viven en manadas de 5 o 6 hembras y sus crías, y 1 o 2 machos. Cazan en grupo coordinado para tener más éxito aunque a la hora de comer, comen primero los machos y las crías.

Sus presas son mamíferos grandes como cebras, ñus, búfalos etc….. Una leona necesita comer unos 5kg de carne al día, y el macho, unos 7  kg.

Nawal Rahmouni:

El puma

El puma es el segundo felino más grande de América siendo los primeros los jaguares.

Es de la clase de los felinos, mide 60-90 cm de altura y 2m de longitud, con un peso aproximado de entre 100 y 140 Kg. Viven en América,Colombia,Chile, etc. 

Su esperanza de vida es de entre 8 y 15 años .Respecto a la velocidad, corren 60 km /h, pero no tienen resistencia, se comportan de manera solitaria y territorial.

Desgraciadamente el puma está en peligro de intoxicación por culpa de los humanos.

Nerea Sech:

El lobo ártico

El lobo ártico, conocido también como “Canis Lupus Arctos” (nombre científico), es una subespecie del lobo que habita en zonas frías por todo el planeta.

Los lobos árticos son más pequeños que el lobo común. Los machos son más grandes que las hembras y la altura de estos animales es de 63 a 78 centímetros. Su peso normalmente es de 45 kilos. Suelen tener orejas pequeñas para aguantar mejor la temperatura corporal incluso cuando hace mucho frío.  Pueden llegar a vivir entre siete y diez años.

Los lobos árticos viven en las islas árticas de Canadá, en la costa del norte, y del este de Groenlandia, también se distribuyen por Norteamérica, y pueden sobrevivir a temperaturas de hasta -30 grados porque el pelaje grueso les sirve de aislante contra el frío.

La dieta de los lobos árticos es carnívora. Se trata de animales que se alimentan desde focas hasta zorros árticos, aves, e incluso bueyes y liebres árticas.

Cazan en manada, y se reproducen solo el macho alfa y la hembra beta, suelen tener a las crías (lobeznos) a finales de mayo o principios de junio.

3.ª redacción

El cuento

Escribe un cuento fantástico en 3.ª persona en el que el o la protagonista sea una persona joven que viaja a otro país y allí descubre algo asombroso y fantástico.

Maria Argentó:

La noche de Halloween

Hace un tiempo, en la noche de Halloween, unos niños estaban paseando por la calle, cuando de repente se escucha un sonido muy fuerte, el hermano mayor, dijo que sería el viento pero la hermana pequeña no opinaba lo mismo.

-¡Ah! Seguro que es un fan-tas…

-¡Un fantasma! -Dijo el hermano pequeño.

Más tarde, escucharon unos pasos, cada vez más fuerte, hasta que… pam .

-¿Qué ha sido eso? -Dijo el hermano pequeño temblando.

No recibió ninguna respuesta porque… Encontró los cuerpos de sus hermanos en el suelo y sin ojos.

El pequeño empezó a llorar y empezó a notar una mano fría por el cuello hasta que… Murió.

Moraleja: Los “mayores” no siempre tienen razón.

Anna Conesa:

El hombre misterioso

Había una vez una niña que con solo 9 años ya había visitado muchos países, por el trabajo de su padre. Cada año se mudaban de país y la niña se tenía que despedir de todos sus amigos y amigas.

Un día perdieron la maleta, la buscaron y buscaron sin parar; justo cuando perdieron la esperanza, se encontraron a un hombre misterioso con su maleta al lado; obviamente fueron a hablarle pero desapareció sin dejar rastro.

Estaban tristes por perder sus pertenencias y se fueron al hotel a descansar un poco.

Al día siguiente, la niña fue al parque a jugar un poco y vio al hombre misterioso, parado ahí en medio, él seguía con la maleta en la mano.

Esta vez se acercó el hombre y pidió disculpas, le explicó que la necesitaba para algo importante, pero que si lo deseaban les devolverá todo el dinero que se gastaron al comprar lo de dentro; la niña fue a preguntárselo a sus padres y ellos estuvieron de acuerdo. Así, más o menos, todos se conformaron.

Ayla Pech:

Wendy en Nueva York

Wendy es una joven de 19 años que fue a pasar el verano a Nueva York, para mejorar su inglés y trabajar cuidando niños en la casa de una familia.

Un día, Wendy paseando por el Central Park, notó ruidos detrás de unos arbustos y fue a mirar qué era lo que había,  Wendy se quedó boquiabierta, nunca pudo imaginar que existieran estos seres tan fantásticos. Eran unos seres humanos muy pequeños, debían medir unos 5 cm de altura. Parecía que estaban felices bailando. Cuando Wendy pudo reaccionar sacó el móvil para hacer una foto, pero el “flash” los asustó y salieron corriendo. Wendy regresó a la casa donde trabajaba, y al revisar el móvil para ver la foto otra vez, la imagen que vio le sorprendió aún más, en la foto había un mensaje que decía: ¡Wendy, no se lo digas a nadie! 

2.ª redacción

El diario personal

Redacta, teniendo en cuenta las características que ha de tener el diario personal, lo que hiciste un día concreto. ¡Pero ojo! Debes imaginarte que eres otra persona que protagoniza un relato de ficción.  Elige una de estas dos situaciones iniciales y desarróllalas a tu manera.

 Situación A: Te has quedado encerrado en el instituto. Es jueves. No puedes escapar. Debes pasar la noche en él. De madrugada el espíritu de un antiguo director se te aparece. Pasas mucho miedo, terror, pánico. Descubres cómo camuflarte y esperas a que amanezca para encontrarte con tus compañeros.

– Situación B: Viajas en tren. Se va la luz. Está anocheciendo, el tren no se mueve. Se para en las vías, cerca de un túnel. Os avisan poco antes de la diez. Se avecina una tormenta, hay que pasar la noche allí. Algo te inquieta. Las horas pasan lentas pero te distraes con un nuevo amigo/a.

Neil Alcazar:

Sábado, 2 de enero del 2020

Querido diario,

Iba de viaje en tren yo solo, sin mi familia ni amigos, era de noche, y de repente se paró el tren, cerca de un túnel. Eran casi las diez de la noche, y avisaron que se avecinaba una tormenta, y teníamos que pasar la noche ahí.

Estaba aburrido mirando a mi alrededor y vi a un chico, parecía estar solo así que fui a hablarle, le pregunté por qué estaba solo, me dijo que no tenía amigos ni familia. Me sentí mal por él, así que le pregunté si quería que fuéramos amigos, se puso muy contento y aceptó.

Nos pusimos a hablar sobre nuestros gustos, aficiones y más cosas, nos hicimos buenos amigos. Ya era muy tarde, estaba cansado, y me dormí en sus brazos.

Por la mañana me desperté y no estaba.

Desde ese día no lo volví a ver. Fue un placer conocerle, era muy simpático y lindo. ¡Ojalá lo volviera a ver!

Ayla Pech:

Jueves, 6 de octubre de 2020

Es jueves. Al salir de clase he ido un momento al servicio y cuando he salido no había nadie, había nadie, había salido todo el mundo. Me he quedado encerrada en el instituto y tendré que pasar la noche aquí. 

Tengo mucho miedo porque me han dicho que por las noches sale un fantasma, que era un antiguo director.

Empecé a andar por los pasillos y decidí quedarme en el pasillo de mi clase porque es la clase que tiene el ventanal más grande y me siento más segura. Me quedé mirando la ventana y me di cuenta de que había luna llena, no me daba más miedo, me sentía más tranquila y me dormí. Al día siguiente me desperté con un sobresalto y me di cuenta que estaba en mi habitación. Todo había sido un sueño. 

Nerea Sech:

Jueves, 8 de octubre de 2020

Me he quedado encerrada en el instituto. Era última hora acababa de tocar el timbre y he ido corriendo al baño y cuando estaba allí he oído como los maestros se despedían (hoy tenían prisa en recoger) he corrido lo más rápido que he podido, pero no he llegado a tiempo así que aquí estoy atrapada. Me he dado cuenta de que no puedo escapar. Todas las salidas están cerradas con llave, encima me he quedado sin batería en el móvil. Lo único que puedo hacer es pasar la noche aquí.

Ya han pasado bastantes horas y ya es medianoche, he oído un ruido muy fuerte, y después he salido a ver qué había pasado y no vi nada así que me pasee por el instituto pero de repente ¡¡vi al espíritu del director!! Estaba muy aterrada, tenía mucho miedo. Me refugié en el gimnasio hasta que llegaron mis amigos a la mañana siguiente.

1.ª redacción

Evaluación inicial

Escribe un breve relato en el que cuentes una anécdota de tu vida. Extensión: 8-10 líneas.

Maria Argentó:

Hace unos años, cuando estaba en la escuela, pasó una cosa un poco graciosa. 

Estábamos en la clase de Inglés, y estábamos sentados en grupos de cuatro alumnos. La profe que teníamos nos caía un poco mal. Entonces hubo un momento que la maestra estaba explicando la lección muy rápido y nosotros no entendíamos nada. Mi compañera y yo le dijimos que si podía parar y explicar lo que estaba diciendo o explicarlo más lentamente. La profe pasó completamente de nosotras, entonces otro grupo le dijo que si lo podía explicar más despacio y la maestra pasó completamente otra vez. 

Entonces un niño de mi mesa, que se llamaba Steven, tenía una goma de borrar muy pequeña y se la lanzó. No sé cómo pero la maestra se tragó la goma y nos castigaron a todos. A pesar de todo fue muy divertido.

Heide Carrillo:

Cuando yo tenía seis años, mis padres me regalaron un viaje. Íbamos a ir a un camping en Asturias, con mi madre, mi padre, y mi hermana. Cabe recalcar que yo nunca había ido a ningún camping.

Estaba muy contenta, tenía muchas ganas de que llegara el día para irnos. Cuando llegamos al camping, a todos nos encantó, tenía piscina, pista de tenis, pista de pádel… ¡Nos lo pasamos genial!

Desde ese día, fuimos todos los años en verano, y visitamos muchísimos sitios turísticos increíbles. Fue uno de mis mejores viajes del verano.

Anna Conesa:

Un día hicimos una excursión los de mi curso, fuimos a la montaña. Íbamos dos clases y aproximadamente cuatro maestros. 

Por el camino nos encontramos a un amigo de mi tutora y decidió acompañarnos, nos sirvió de gran ayuda. Cuando empezamos a subir él nos ayudó mucho, y si algún niño no podía subir él bajaba a propósito para ayudarle.

Recuerdo una parte muy graciosa, pero que en ese momento nos asustó a todos: yo estaba intentando bajar porque ya volvíamos, entonces me tropecé y casi tiro a una amiga, por accidente. Puede sonar raro pero fue muy gracioso y ahora cuando lo recordamos no paramos de reír.

Júlia Ferreres:

Fue el día 26 de Febrero de 2020 por la mañana cuando me tuve que levantar para hacer mi primer viaje en avión para ir a Alemania. 

Cuando llegamos al aeropuerto, me tuve que despedir de mis padres, ya que me iba con mi madrina y mi abuela. Yo estaba muy nerviosa ya que iba a ser mi primer viaje fuera de España. Cuando entramos en el avión yo estaba muy asustada, pero resultó ser como un viaje en autobús.

Al llegar, mi tío, el marido de mi madrina, nos estaba esperando con unos llaveros de un osito de peluche y unas bolsas de manzanas deshidratadas para cada una.

Luego nos fuimos hacia el coche, pero lo que pasó después es otra anécdota.

Alexa Gross:

Me acuerdo de aquella vez, cuando tenía unos cinco años, estaba en mi país natal. Para ser más específicos, en La Mosquitia (si mal no recuerdo), vivía con mis dos hermanas, la menor y una de las mayores.

Como vivíamos en la jungla, había animales salvajes, frutos venenosos y gente rara. Yo era de esos niños que no se pueden quedar en un lugar por cinco segundos (si me daban chocolate podía quedarme hasta una hora). Me contaron que una vez me escapé de casa por la noche y me picó una serpiente venenosa (mejor dicho una barba amarilla).

No recuerdo muy bien qué es lo que pasó ni cómo. Pero esta anécdota me la ha ido contando repetidamente mi familia. 

Víctor Miranda:

Hace ocho años viajé por primera vez en avión. Era un día que hacía mucho viento y mi madre quería ir a París porque le hacía mucha ilusión. Fue a comprar los billetes para viajar.

Luego cuando nos bajamos del avión fuimos a comprar ropa y mi madre me llevó a comer a un restaurante. Entonces pasaron tres días y mi madre me llevó a la Torre Eiffel y subimos hasta arriba de la torre. Se veía todo París y se veía muy bonito. Cuando bajamos de la torre mi madre me compró una camiseta y un collar. Ese mismo día nos fuimos de París y cuando salimos del avión mis abuelos nos estaban esperando.

Ayla Pech:

Recuerdo que hace muchos años, concretamente siete, empecé a ir en bici sin ruedines.

Todo empezó una tarde de invierno en la que yo iba con mi padre como casi todas las tardes al parque. Pero esa tarde no era como otras tardes, porque mi padre llevaba mi bici sin ruedines. Recuerdo que yo al principio estaba asustada y nerviosa porque no quería caerme y sobre todo no quería hacerme daño.

Mi padre me decía que si me caía él me cogería. Al final yo accedí a que él empujara la bici. En cuanto me empujó, empecé a pedalear como si no hubiera un mañana y mi padre iba con su bici detrás. Cuando llegamos, yo estaba muy contenta porque me sentía mayor y más valiente aunque seguía teniendo cinco años.

Aquel día aprendí una nueva lección.

Gabi Pereira:

Un buen día,en Argentina, me pasó algo súper fuerte;  me sucedió cuando era pequeña, cuando tan solo tenía cinco años.

Yo estaba jugando con un amigo mío con piedras, mientras mi mamá no paraba de decirnos que paráramos de jugar con las piedras porque nos podíamos hacer daño y nosotros no le hacíamos caso. En el momento que yo fui a coger una piedra del suelo, mi amigo no me vio y me tiró una piedra muy grande en el dedo meñique.

Enseguida se lo dije a mi mamá y nos fuimos rápidamente al hospital y me pusieron doce puntos. Y se me quedó la cicatriz.    

Pau Recio:

Un día estaba con unos amigos del club de remo esperando a nuestros hermanos. 

Pasada una hora, vimos el ocho que era con lo que remaban nuestros hermanos. Pero cuando llegaron comenzaron a levantarse unas olas muy grandes. Ellos  querían parar la embarcación, pero no pudieron porque ya habían soltado todos los barcos menos uno. Lo malo era que nuestros hermanos casi no podían entrar en el embarcadero pero al final lo consiguieron. Pero luego vi un montón de barcas enfundarse, pero casi no las podíamos ayudar porque estaban muy lejos.

Por suerte, bajaron los entrenadores con las lanchas para ir a ayudar a los barcos. Cuando todo acabó, desayunamos todos juntos.

Shellayne Sánchez:

Durante esta cuarentena se me partió medio diente y siempre que salía me ponía la mascarilla para que no se notara que se me había partido.

Estuve casi tres meses sin medio diente y en todo este tiempo ninguno de mis amigos se enteraron que se me había partido medio diente hasta que un día hice una vídeo llamada con tres amigas mías, y cuando me vieron se quedaron un poco impresionadas.

Después de unas semanas, cuando el dentista me puso la mitad del diente, me dijeron que estaba muy cambiada. Me lo dijeron porque ellas se estaban acostumbrando a verme sin medio diente y desde que me han puesto el diente todo ha vuelto a la normalidad. Y cuando digo que todo volvió a la normalidad me refiero a que cuando me miraban lo hacían de forma extraña. Ahora ya me ven de otra manera, totalmente normal.

Nerea Sech:

Un día fuimos a Morella mi padrino, mi primo, mi hermano, mi padre, mi madre, y yo. Fuimos con la intención de ver el museo de los dinosaurios que hay allí porque era el regalo de mi primo del cumpleaños (aclaración: le encantan los dinosaurios a mi primo). Y de paso decidimos pasar el día. Comimos y nos hicimos un montón de fotos, nos lo pasamos súper bien. Nos hicimos fotos en el cañón, en la muralla, etc.

Cuando llegó la hora de entrar al museo, mi primo estaba muy nervioso, vimos el museo en cinco minutos, no era muy grande y la verdad casi no había nada. Al salir vimos una máquina en la que si pones una moneda te saca otra moneda con forma de dinosaurio (en este caso).  Mi primo dijo: “Lo mejor de todo el museo ha sido la máquina de las monedas”. 

Salma Urquizu:

Todo empezó una tarde con muchos nervios y aburrimiento, pues estábamos en la Fila (escuela de música) mis amigas y yo (Nur Maricel y yo) junto a tres niños más (Pau, Josep y Albert). Éramos un total de seis, nos conocíamos desde hacía tiempo, pero casi nunca hablábamos, casi nunca excepto en días como ese, en días de audición.

Lo que hicimos fue tocar cada uno su pieza, y luego bajamos silenciosamente a las salas de abajo, en las que se encontraban las aulas y la secretaria. Ahí empezó todo, empezó el juego, de repente nos pusimos a correr, a perseguirnos, hasta que bajó la secretaria. Esta nos encontró a unas encerradas en el baño, a otros intentando abrir la puerta, a otros robando zapatos, y a otros escondiendo cosas y pensando qué sería lo siguiente. Y entonces escuchamos: “No hagáis mucho ruido que se oye todo, y sentaros un ratito”. Así lo hicimos pero en media hora ya estábamos igual que antes.

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari

Enunciados de las redacciones de 1.º ESO A (2020- 2021)

Tercer trimestre

  • 8.ª redacción

Un cuento de muñecas y muñecos

Inventa una historia en la que haya un o una protagonista y un o una antagonista. Estos deberán ser muñecos o muñecas a los que dotarás de vida, es decir, tendrán sentimientos, podrán dialogar entre ellos… En definitiva, vivirán experiencias propias de los seres humanos. Debes escribir, pues, un cuento de unas 150 palabras en el que los personajes se enfrenten y tengan que resolver algún conflicto o problema. 

  • 7.ª redacción

El microrrelato

Escribe un breve texto narrativo, teniendo en cuenta las características del microrrelato estudiadas en clase, que no sobrepase las 100 palabras y cuyo inicio sea este: “No podía dejar de mirar aquel sobre alargado y azul…” 

Bases concurso literario Sant Jordi

Microrrelatos famosos

15 microrrelatos famosos

Consejos para escribir un microrrelato

Segundo trimestre

  • 6.ª redacción

La descripción objetiva

Realiza una descripción objetiva de la especie animal o vegetal que has inventado en las clases de ciencias naturales.

  • 5.ª redacción

Un cuento navideño

Escribe un cuento de temática navideña a partir de lo que habéis escogido en clase:

  • Primeras palabras: Estoy pensando qué podría hacer esta Navidad con mi novia.
  • Palabras que obligatoriamente deben aparecer: boda, anillo, deslumbrante y hermoso
  • Narrador: 1.ª persona
  • Protagonista: Oriol, de 19 años
  • Antagonista: La novia de Oriol
  • Ciudad: Amposta
  • Tiempo: 2026
  • Temática: realista

Primer trimestre

  • 4.ª redacción

El texto expositivo

Escribe un texto expositivo, teniendo en cuenta las características que hemos estudiado, sobre un animal, el que tú quieras. Primero, debes documentarte, después has de seleccionar la información que te parezca más relevante y elaborar un esquema, y finalmente ya podrás redactar el texto. ¡Acuérdate de escribir en 3.ª persona!

Ejemplo de texto expositivo sobre los delfines

Enciclopedia Pangea

Anipedia

  • 3.ª redacción

El cuento

Escribe un cuento fantástico en 3.ª persona en el que el o la protagonista sea una persona joven que viaja a otro país y allí descubre algo asombroso y fantástico.

Texto narrativo (Apuntes de lengua)

Características del texto narrativo

¿Cómo escribir un cuento corto?

  • 2.ª redacción

El diario personal

Redacta, teniendo en cuenta las características que ha de tener el diario personal, lo que hiciste un día concreto. ¡Pero ojo! Debes imaginarte que eres otra persona que protagoniza un relato de ficción.  Elige una de estas dos situaciones iniciales y desarróllalas a tu manera.

 Situación A: Te has quedado encerrado en el instituto. Es jueves. No puedes escapar. Debes pasar la noche en él. De madrugada el espíritu de un antiguo director se te aparece. Pasas mucho miedo, terror, pánico. Descubres cómo camuflarte y esperas a que amanezca para encontrarte con tus compañeros.

– Situación B: Viajas en tren. Se va la luz. Está anocheciendo, el tren no se mueve. Se para en las vías, cerca de un túnel. Os avisan poco antes de la diez. Se avecina una tormenta, hay que pasar la noche allí. Algo te inquieta. Las horas pasan lentas pero te distraes con un nuevo amigo/a.

Recuerda:

  • En primer lugar se pone la fecha (ejemplo: miércoles, 7 de octubre de 2020)
  • Escribe en primera persona.
  • Utiliza los verbos en pasado.
  • Explica anécdotas, historias, sentimientos, emociones…
  • Un diario se oganizado por días e, incluso, horas.
  • Se da un toque personal a las páginas: adornos, fotografías, emoticonos, objetos…

  • 1.ª redacción

Evaluación inicial

Escribe un breve relato en el que cuentes una anécdota de tu vida. Extensión: 8-10 líneas.

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari

Activitats Geografia, AO 2020- 2021

Tema 8. Europa, països i capitals

Fulletons informatius

Tema 7. Espanya i Catalunya, mapes polítics




Tema 6. Els problemes del mediambient

Els còmics de l’alumnat

Tràiler Our Planet



Tema 5. Els climes


Tema 4. Espanya i Catalunya, medis físics



Tema 3. L’aigua. Els oceans


Tema 2. Els continents, medi físic

Vídeos Els continents en imatges

Tema 1. El Planeta Terra

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari

Criteris avaluació ciències socials (AO, 2020-2021)

– És molt important que sàpigues des de l’inici de curs quins són els criteris d’avaluació. Per això, tot seguit t’adjunto un document on trobaràs com s’avaluarà el teu rendiment durant el curs.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari

Criteris avalució i correcció Llengua Catalana AO, 2020- 2021

 

– Es molt important que sàpigues des de ja quins són els criteris d’avaluació i de correcció. Per això, tot seguit t’adjunto un document que resumeix com s’avaluarà el teu esforç i rendiment durant el curs.

CRITERIS D’AVALUACIÓ I DE CORRECCIÓ

Publicat dins de PASADO | Deixa un comentari