El secret de la Lena

El conte narra la història d’una nena, la Lena, que els seus pares no tenen en compte a l’hora de prendre decisions familiars. Generalment, les seves iniciatives o propostes són rebutjades sense una discussió prèvia. Desesperada, la Lena visita una fada per tal que l’ajudi a resoldre el problema. La solució que li donarà la fada i la contrasolució, per desfer l’encanteri primer, no la satisfan ni a ella ni als seus pares. Per tant, ambdues parts decideixen deixar córrer les fades i parlar sense embuts dels problemes familiars.

Les il·lustracions de Jindra Capek gaudeixen d’una màgia especial mitjançant l’ús de colors suaus i càlids i formes impossibles o asimètriques. Lectura recomanada a partir de 9 anys.

Fill únic del pintor surrealista Edgar Ende i de Luise Bartholomé, una fisioterapeuta. La seva infància va estar marcada per l’ambient artístic i bohemi en què es movia el seu pare. En la seva joventut va participar en una agrupació antinazi anomenada “Front Lliure Bávaro”, mentre era estudiant, però va haver de suspendre els seus estudis per servir l’exèrcit alemany. Temps després, la seva família es va mudar a una zona d’artistes a Munic , la qual cosa seria una gran influència per Ende més tard. Entre 1947 i 1950 va estudiar interpretació a l’escola d’Otto Falckenburg, a Munic.

Va començar a escriure relats de cort infantil i juvenil a principis dels anys 50 . Va treballar com a actor, guionista d’espectacles de cabaret i com a escriptor de crítiques cinematogràfiques. Va aconseguir popularitat al seu país amb l’obra Jim Botó i Lluc el Maquinista (1960) una novel · la fantàstica que li va merèixer el premi Deutscher Jugendbuchpreis com a millor llibre alemany de l’any per públic infantil. El 1962 va publicar la segona part, Jim Botó i els 13 salvatges . Va contreure matrimoni amb Ingeborg Hoffman, qui era cantant i amb qui viuria a Roma . Ingeborg va morir en 1985 a causa d’un càncer. Quatre anys després, Ende es casaria per segona vegada amb la japonesa Mariko Sato.

La seva obra s’emmarca en el gènere fantàstic. Ha aconseguit fama universal amb llibres com Momo ( 1973 ) i La història interminable ( 1979 ), ambdues portades al cinema. El primer narra les aventures d’una nena que s’enfronta als homes grisos que li roben el temps als homes (una història fantàstica que té talls surrealistes i metafísics). El segon és un llibre que parla d’un llibre. És la història de Bastián Baltasar Bux, qui al robar un llibre descobreix que el llibre parla d’ell i és absorbit per la seva trama. Aquesta obra va ser portada al cinema en tres ocasions, la primera vegada en 1984, modificant molts aspectes del llibre, de manera que Ende va mostrar la seva desil · lusió. Tot i així va ser un èxit de taquilla.

Els seus llibres tenen noms cridaners i estranys. Alguns dels més destacats són: El llibre dels monicacos (1970), Tragasueños (1978), Jojo: Història d’un saltimbanqui (obra de teatre, 1982), El Goggolori (1984), El mirall en el mirall (1986), El ponche dels desitjos (1989) i Carpeta d’apunts (1994), que conté alguns assajos autobiogràfics amb alguns relats fantàstics i d’aventura.

L’any 1992 li van diagnosticar un càncer d’estómac que va acabar amb la seva vida al cap de dos anys. Michael Ende va morir a l’edat de 65 anys, a Stuttgart (Alemanya), el 28 d’agost de 1995 .

Altres llibres de l’autor