Dia mundial de l’Alzheimer.Com afecta la demència d’un familiar als infants de l’entorn.

19 i 21 de setembre de 2011
• Dia Mundial de l’Alzheimer
Activitat oberta a usuaris, familiars i professionals

En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Hospital de Dia de Geriatria del Centre Fòrum organitza un seguit d’activitats que es faran els propers 19 i 21 de setembre. El 19 de setembre la jornada està adreçada als professionals amb una conferència que porta per títol “La repercussió de la demència en els més petits de la família” a càrrec de Mª Jesús Megido, infermera d’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, és el dia en què les Associacions d’Alzheimer concentren els seus esforços en conscienciar a la societat sobre aquesta malaltia. S’estima que hi ha 24 milions de persones a tot el món que actualment pateixen demència. A continuació us detallem el programa d’activitats previstes.

Més  informació:http://intranet.imas.es/media/upload/pdf//Dia_Alzheimer2011_editora_46_3947_1.pdf

La gent més bella

  • La gent més bella que hem conegut és la que ha conegut la derrota, ha conegut el sofriment, ha conegut la lluita, ha conegut la pèrdua i ha trobat la manera de sortir de les profunditats. Aquestes persones tenen una apreciació, una sensibilitat i un enteniment de la vida que les omple de compassió, amabilitat i una preocupació profunda i amorosa. La gent bella no existeix per casualitat. (Elisabeth Kübler-Ross).

 

TORNEM-HI

Les  vacances  d’estiu han  quedat  enrera.

I, encara  que  esperem  que continuï el  bon  temps, tornem  a l’escola amb  il·lusió.

Pensant  que  pot  sortir  millor  que el  curs  anterior.

Benvingudes, benvinguts, i bentornats  a  aquest  bloc,  des  d’on  esperem  la  vostra  col·laboració.

Avui fa 190 que va nàixer Gregor Mendel

…..I  així  ho  celebren  a  

Va  néixer  a el  20 de juliol  de  1821  a  Heinzendorf (antic  Imperi  Austrohongarès) i  mor el  6  juny    de 1884 a Brno (actualment Txèquia).

Gregor Mendel, fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l’escola primària  de  Brno, que va realitzar experiments d’hibridació (barreja  de  diferents  espècies per  donar-ne  una  altra  de nova)  cultivant pèsols, fent encreuaments per pol.linització   artificial.

Tot això ho va publicar en la seva obra de  1865“Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d’hibridació en plantes”) on descrigué la transmissió de caràcters d’una generació a una altra en algunes espècies i varietats de pesoleres.

Més  endavant  s’anomenàren  les  Lleis de Mendel:

Mendel usa termes com híbrids, i introdueix i crea la idea de caràcters dominants i caràcters recessius. Mendel escull deliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.

  • Primera llei o “Llei de la uniformitat de la primera generació”: En encreuar dos individus purs un amb caràcter dominant i l’altre amb un caràcter recessiu tots el descendents són del tipus dominant.
  • Segona llei o “Llei de segregació independent”: En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Una altre aspecte apuntat per Mendel és l’absència d’individus amb caràcters intermedis.

 

  • Tercera llei: “Llei de l’herència independent de caràcters”: Quan es controlen dos caràcters diferents i s’hibriden individus els dos caràcters es comporten, es transmeten, de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids, obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de car+àcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.

Convé  aclarir que Mendel no tenia els coneixements actuals sobre la presència de parells d’al·lels en els éssers vius i sobre el mecanisme de transmissió dels cromosomes.

 

 

2011. L’Any de la Química. Nous descobriments

S’han afegit dos nous elements a la taula periòdica d’elements. Originalment eren 92 elements els que hi havia a la taula, però amb el pas del temps s’han anat afegint nous elements que han descobert, actualment podem trobar taules amb fins a 108 elements o 118 elements.

tabla_periadica23Entre parèntesi, a sota del  símbol, el pes  atòmic. Com es pot  veure des  de l’element  113  al 118, no tenen un nom  definitiu ni  símbol.

Actualment s’han descobert alguns altres elements que s’han annexat a aquesta taula, però no són elements naturals, sinó que són elements sintètics o artificials. Amb aquests nous elements la taula periòdica s’ha estès i amb això noves possibilitats s’obren en el camp científic.

Els nous elements descoberts són el número 114 i 116 i encara que no han confirmat els noms oficials, de moment se’ls diuen Ununquandium i Ununhexium. Després de més de dos anys de revisions i estudis d’aquests dos nous elements, la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) i la IUPAP (Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) annexar de manera oficial aquests nous elements a la taula periòdica .

Els elements artificials o sintètics es formen per exposicions radioactives molt intenses, que es creen per un temps molt curt i que en general duren menys d’un segon la qual cosa fan que es desintegrin, segons expliquen en vidapixel. Un altre dels noms suggerits pels científics que van descobrir aquests elements són el Flerovium per l’element 114 i Moscovium per al 116. Aquests nous elements es destaquen per ser altament radioactius i desapareixen en menys d’un segon, i són els més pesats de la taula periòdica. Sens dubte és un descobriment important per al món de la física i química.
Hi ha només uns segons en la vida real, però s’han guanyat la immortalitat en la química.


Els elements van ser reconeguts per un comitè internacional de químics i físics. Per ara es diuen elements 114 i 116, els noms i símbols permanents seran elegits més endavant.
Tots dos elements van ser descoberts per una col.laboració de científics de Livermore i Rússia.Els científics els creen en laboratoris pel trencament dels àtoms d’altres elements. Ken Moody, químic del Lawrence Livermore National Laboratory, va dir: “Els nostres experiments van durar diverses setmanes, i en general, creem un àtom cada setmana”. Els àtoms de 114 es desintegren en pocs segons, mentre que 116 desapareix en només una fracció de segon, va dir Moody.
Es van crear bombardejant amb ions de calci àtoms de plutoni o curi.
En els últims 250 anys, s’han afegit nous elements a la taula cada dos anys i mig de mitjana, va dir Paul Karol de la Universitat Carnegie Mellon.
El nombre total d’elements reconeguts és de 114, perquè els elements 113 i 115 encara no han estat acceptats oficialment.
Aban
s dels dos nouvinguts, l’addició més recent a la taula periòdica es va produir fa dos anys. L’element 112 va prendre el nom de Copernicium en honor de l’astrònom Nicolau Copèrnic.

SANT JORDI 2011. Una mirada enrera.

Va passar Sant Jordi un altre any.
Gràcies al Consell Català del llibre Infantil i Juvenil i l’acció cultural que va promoure l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, aquest any un altre cop ens van visitar autors catalans, escriptors, escriptores i il·lustradores.

Fins ara no hem pogut disposar de les fotos.

Ho varem celebrar el 18 d’abril, amb l’exquisida presència de la Teresa Blanch, l’Anna Gasol, la Rosa Maria Curto i l’Aleix Cabrera.Entrevista a l\’Anna Gasol

cuentos-japoneses

ENTREVISTA DELS NENS DE L’AULA ESCOLAR DE L’HOSPITAL DEL MAR A LA ROSA MARIA CURTO I A L’ALEIX CABRERA.
En relació al conte que van explicar i els que van portat per regalar-lis.

rosa-maria-curto

aleix-cabrera
1. Aleix, tu has vist fades? Quan les veus?

Tothom creu que per veure-hi cal obrir els ulls, però a vegades també podem veure coses amb els ulls tancats. De nit, quan me’n vaig a dormir i acluco els ulls, primer tot és fosc, però de mica en mica comencen a aparèixer formes i colors i si busques bé, pots arribar a veure el que vulguis.

2. La Rosa Maria, també les ha vist? Perquè ella les dibuixa?

Sí, les he vistes amb els ulls del cor. Les dibuixo perquè són màgiques, properes i són molt com els nens.

3. On viuen i com parlen les fades? Quan ús parlen?

Són per tot arreu, faci fred o faci calor. On més abunden, sens dubte, és en plena natura, lluny de fàbriques i contaminació. Podeu sentir-les xiuxiuejar en els moments de màxima quietud.

4. Com les conegueu aquestes històries?

Deixant que vinguin soles, estant en silenci i ben atents.

5. A l’Aleix: Des de quan fa que escrius?

Fa uns cinc anys que faig contes per a nens.

6. Només escrius contes?

No. A més de contes, també escric notícies i articles, que en el fons també són històries que passen a la realitat.

7. A la Rosa Maria: Dones classes de dibuix? / 8. Com ho fas? / 9. On dones classes i a qui?

No, ben bé. Un cop per setmana imparteixo un taller de pintura, manualitats i lectura de contes a la biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès. Per fer la classe utilitzo música i llibres com a eina de treball, perquè els nens descobreixin el seu món interior i aprenguin a exterioritzar-lo.

10. Només fas dibuixos per a nens/es?

Actualment, sí. Però anys enrere també he treballat en cinema d’animació i publicitat.

11. En tots el llibres que escriviu, un dels vostres propòsits és ensenyar valors?

L’objectiu de la col·lecció de contes de fades era explicar vuit valors d’una forma planera i entenedora. Per això, vam triar contes curts i personatges propers per transmetre el missatge. També hem preparat una col·lecció de contes sobre els drets dels infants. Però, a vegades, els contes sorgeixen simplement per distreure i divertir.

fades-a-frankfurt

Segons un estudi   de la  Universitat de  Northwestern (Illinois, EEUU) i  que  es publica al  darrer número  de la  revista Plos One, han  investigat els  beneficis  de la música i  han  arribat  a  diverses  conclusions. Algunes  són per exemple, que  les  persones  grans  que  han  rebut una  educació  musical tenen  molt  més  desnvolupades les  capacitats auditives i  la  memòria que  les persones  que no  han estudiat  música;  a més,  la  formació  musical ajuda  a mantenir aquestes  capacitats en  millor estat  davant  els  efectes  de l’envelliment.

cantigasdesantamariapanpipes

Els  resultats han  demostrat que els músics  que  començaren  sobre els  9 anys a  tocar  un instrument, i  que  segueixen  assajant gran  part  de la  seva  vida, superàren  en totes  les capacitats mesurades : memòria  auditiva, memòria visual  i  de processament temporal  auditiu que  el grup control  de no-músics, excepte en  memòria  visual en la  que  els  resultats  foren  iguals  en els  18 músics que en  els altres  17 individus.

musica

Segons  els investigadors, les eines de  treball  dels músics  són la memòria, la  capacitat  auditiva i  el sistema  nerviós. Al  treballar  amb  ells,  es  desenvolupen i  s’aguditzen  més  que  en la  resta  de les  persones.

El Dia de l’Epilèpsia

“L’ascensió del gran mal”, una dissecció de l’epilèpsia en vinyetes.

06:15h | Laura Albor

“Un acercamiento a esta obra maestra del cómic en el Día Nacional de la Epilepsia“.

Epiléptico, la ascensión del gran mal

Pierre-François Beauchard o millor,  David Bva  tenir  una infància marcada per  la  por: tenir epilèpsia.  A partir dels cinc  anys va  viure  la  “mort  i  la  resurrecció”  del s eu  germà, i  ell va  viure  esperant  que un  dia  li  passés  a  ell.  El  seu  germà  s’allunyava  cap un  enorme  cim  anomenat  epilèpsia.

La malaltia,  els  continuus  viatges, la  recerca  per un  mal incurable van insipirar l’obra  de  David B.

Malgrat  tot,  el  llibre no solament el conforma  l’epilèpsia, també  recrea un món imaginari, on  el  cadàver  del seu  avi pren