Arxiu de la categoria: General
La Roda del DUA
https://comunitat.edigital.cat/t/la-roda-dua/22065?u=rosa-anna_puyol_sabate
El meu dossier digital/rpuyol@xtec.cat
EL NOMBRE ZERO
EL NOMBRE ZERO
La Filocrònia és la teoria que descriu la naturalesa del temps i demostra la seva existència.
La Filocrònia estableix una analogia entre el zero i el temps sorgint així el zero lineal.
El zero és un nombre neutre, absorbent i es considera parell.
L’últim símbol és el zero 0⃣ i el trobem en numerar les estrofes del Mahabharata i dels Vedes hindús la versió escrita de les quals va començar a usar-se fa uns 3000 anys.
El zero ve des dels Olmeques ja hi ha registre. i És en paral·lel als Babilònics. Però amb una concepció diferent. El símbol és un cargol.
Estaria fent referència a la temperatura més baixa que pot existir, que correspon a -273 graus centígrads o 0 graus Kelvin.
l nom prové de l’àrab, igual que la paraula xifra</strong></em>
El concepte de zero ha arribat a la nostra cultura a través dels matemàtics àrabs, que van difondre els conceptes elaborats pels hindús. La paraula zero va sorgir del vocable àrab sifr (que vol dir estar buit), que acabaria derivant-se en el nostre zero i que, de la mateixa manera, donaria origen a la paraula xifra. El vocable sifr, així mateix, seria pres del sànscrit shunya, que significa res.
Encara que calculable i obtenible matemàticament, té propietats particulars
En l’aspecte matemàtic, la realització d’operacions amb aquesta xifra reflecteix aspectes que poden semblar estranys. Per exemple, sumar o restar zero a alguna cosa no té cap mena d’efecte (si bé a nivell lògic pot semblar normal, el fet de sumar o restar matemàticament hauria d’implicar certa variació).
Multiplicar per zero sempre donarà el no-res com a resultat, i dividir entre aquesta xifra suposa una indefinició matemàtica (en general donant per resultat infinit). Així mateix, elevar qualsevol quantitat a zero donarà com a resultat la unitat.
El sistema de numeració de base decimal que fem servir actualment, d’origen aràbic, va ser introduït a Europa per Fibonacci.
No obstant això, si bé Leonardo de Pisa (nom real de Fibonacci) també introduiria el zero, no ho tindria en compte com a número, considerant que aquests començaven a partir de l’un.
<
E
FOUR COLOR CHALLENGE
Després de veure el video sobre el Teorema dels 4 colors, pots provar-ho pintant qualsevol mapa. Per exemple, els de les nacions d’Europa o el dels diferents estats d’EEUU (el problema d’Alaska el soluciona el video com un plànol flotant).
O bé, amb paciència, pots aconseguir emplenar aquest pla de regions:
Teoria dels Grafs
La teoria de grafs té els seus fonaments en la matemàtica discreta i de la matemàtica aplicada . Aquesta teoria requereix de diferents conceptes de diverses àrees com combinatòria , àlgebra , probabilitat , geometria de polígons, aritmètica i topologia .
Actualment ha tingut més influència en el camp de la informàtica , les ciències de la computació i telecomunicacions. També s’aplica als estudis sociològics i relacionals de les persones i societats.
A causa de la gran quantitat d’aplicacions en l’optimització de recorreguts, processos, fluxos, algorismes de cerques, entre d’altres, es va generar tota una nova teoria que es coneix com a anàlisi de xarxes;
Una petita explicació: La Teoria dels Grafs
Programem matemàtiques amb Snap! CESIRE
T’animes a programar amb Snap!.
Et proposem estratègies i metodologies de treball per acompanyar l’alumnat de cicle superior d’educació primària i d’educació secundària. Hi trobaràs propostes i activitats pròpies de l’àmbit matemàtic. Tots els recursos i orientacions animen a portar la programació a l’aula de matemàtiques, donar a conèixer aquesta eina i alhora reforçar el pensament computacional i algorítmic, tan útil per a l’ensenyament i aprenentatge d’aquesta disciplina.
LES METODOLOGIES ACTIVES
Saps què signifiquen aquestes sigles? ApS, AEPC, ABJ, ABR, ABP, ABP, ABP, AB… crem? AB… què?
Si n’has endevinat alguna, és perquè assistim a un moment pedagògic on les metodologies actives es presenten com una solució possible perquè l’escola del segle XXI respongui a les exigències que demana la societat.
Els espais educatius de la Xarxa es veuen inundats d’aquestes sigles i d’altres de similars. I és que podem afirmar que això de les metodologies actives és com tenir vuit cognoms per a un mateix nom; aquest nom és “ACCIÓ”.
El paper actiu de l’alumne en educació no és una cosa avantguardista, i els psicòlegs i pedagogs constructivistes del segle passat defensaven la necessitat que els estudiants fossin els protagonistes del seu propi aprenentatge; és a dir, postulaven un ensenyament orientat a l’acció de qui aprèn. Fins i tot la normativa vigent recull aquest precepte des de fa dècades. La qüestió ara és com fer partícips els alumnes. Què implica tenir un paper actiu? Quina metodologia triar? Per on començar?
La revolució metodològica
1. La revolució metodològica L’educació per competències implica saber, saber fer i saber ésser.
Això és: tenir coneixement sobre un tema, habilitats per posar en pràctica el coneixement adquirit i valors que sustentin els nostres actes; tot alhora.
Aquest enfocament competencial, preceptiu des que entrés en vigor la Llei orgànica d’educació del 2006, ha impulsat que prosperin diferents metodologies actives en els darrers anys. Algunes de presents des del segle passat, però que han tornat a emergir en el marc educatiu actual i se segueixen conceptualitzant, renovant.
Des del Ministeri dEducació també es dicten orientacions per dur-les a terme, vegeu per exemple lannex II de lOrdre ECD/65/2015.
Podem afirmar que encara que aquestes metodologies tenen procediments diferents, comparteixen molts dels seus principis.
Quins són aquests principis comuns? L’alumnat assumeix un paper dinàmic al procés didàctic; és a dir, aprèn fent.
Tenen en compte els contextos reals de l’estudiant, ja siguin més o menys formals o informals.
Suposen una transformació d’allò que se n’aprèn.
Primen el tractament interdisciplinari del currículum.
Destaquen la rellevància del treball compartit entre tots els agents educatius.
Combinen diferents recursos didàctics, sobresortint les eines TIC per la seva omnipresència i versatilitat.
Ofereixen múltiples opcions de representació, expressió, acció i implicació i garanteixen millor l’atenció a la diversitat.
Potencien el cultiu de les conegudes com a intel·ligències múltiples.
Contribueixen al desenvolupament integral dels escolars com a ciutadans competents del present i del futur.
- La revolució metodològica
- Qui aprèn?
- El bagul metodològic
- Una solució màgica
- Tecnologies per a l´acció
- Referències de bones pràctiques
Entre els factors interns hi ha els nostres prejudicis, pors, expectatives, interessos, creences, idees preconcebudes, vicis adquirits, experiències,… Entre els factors externs hi ha els imperatius legals, les directrius marcades pel projecte educatiu d’un centre, l’autonomia del centre, la cultura de relacions que hi ha en una comunitat escolar, l’adequada organització d’espais, recursos i temps i molts altres elements que formen part del conegut com a currículum ocult.
Tot això comporta que moltes vegades ens limitem a complir expedient; és a dir, a posar l’afegit “fomentem el paper actiu de l’alumnat” als innombrables documents institucionals, sobresortint les programacions didàctiques. Després, la pràctica diària és molt diferent, per això l’expressió “Cues o enriqueces?” És necessari assumir la nostra responsabilitat docent en aquest sentit, i ser receptius al canvi de paradigma. Tu vols sumar-te a la revolució metodològica?
2. Qui aprèn?
Ja sabem que aprenem durant tota la vida; els estudis de neurociència ens ho han demostrat. En un context educatiu on l’estudiant és el principal protagonista del procés didàctic, no sols aprèn l’alumne, també el docent. Tots aprenem.
Què n’aprèn l’alumne? Al marge de coneixements disciplinars, els alumnes milloren la seva autonomia, empatia, responsabilitat, compromís, perseverança, autocrítica, capacitat per transferir el coneixement, habilitat per comunicar, per prendre decisions i ser emprenedors, per resoldre problemes i treballar de manera col·laborativa. La vostra participació també ha de ser present durant l’avaluació (d’ells mateixos i d’altres) perquè l’aprenentatge sigui autèntic i el procés didàctic més transparent.
Què aprèn el docent? Fonamentalment aprèn a reinventar-se. Treballar amb metodologies actives suposa una experiència de canvi constant, un creixement personal i professional continu. El docent aprèn a orientar, guiar, coordinar, donar suport, facilitar, motivar, dinamitzar, mediar, col·laborar, investigar… sempre des de l’òptica de ser models competents per als altres.
Aquest rol del professor no està renyit amb el rol com a transmissor del coneixement. No hem de demonitzar la classe expositiva ni altres rutines instructives més convencionals, perquè també són necessàries. El truc és saber combinar la teoria amb la pràctica, la tradició amb la innovació, la realitat amb la ficció.
3. El bagul metodològic
Estem segurs que continuaran aflorant noves metodologies o derivats de les metodologies actives ja existents. En aquesta secció te’n mostrem només algunes, aquelles amb més protagonisme en el marc socioeducatiu actual. Podem afirmar que totes elles es dirigeixen a l’aprenentatge i el domini de les competències clau, unint les necessitats curriculars per una banda, amb les contextuals i personals de l’alumnat per l’altra.
.
…/…
Reptes Metodològics dels PLE
Què és un PLE?
Els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE, per les sigles en Anglès de Personal Learning Environment ) són sistemes que ajuden els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el suport als estudiants per fixar els objectius d’aprenentatge propis, gestionar-ne l’aprenentatge, la gestió dels continguts i processos, comunicar-se amb altres en el procés d’aprenentatge i assolir així els objectius d’aprenentatge.
Un PLE pot estar compost d’un o diversos subsistemes: així, es pot tractar d’una aplicació d’escriptori o estar compostos per un o més serveis web.
Els PLE inclouen la integració dels episodis d’aprenentatge formals i informals en una experiència única, l’ús de xarxes socials que poden creuar les fronteres institucionals i la utilització de protocols de xarxa ( Peer-to-Peer , serveis web, sindicació de continguts) per connectar una sèrie de recursos i sistemes dins un espai gestionat personalment.
També es pot definir un PLE com una aplicació o conjunt d’aplicacions utilitzades per un aprenent per organitzar el seu propi procés d’aprenentatge o com un concepte que defineix operacionalment les activitats que poden realitzar els diferents tipus d’aprenents .
Per a alguns autors, un PLE no només ha de considerar les eines web 2.0. sinó també les relacions interpersonals entre els aprenents-aprenents, aprenents-docents, fins i tot entre aprenents-persones externes a la comunitat educativa. També s’hi han d’incloure els espais físics on es produeixin els actes d’aprenentatge (biblioteques, parcs, el metro, l’oficina, etc.) i els materials impresos (llibres, revistes, diaris, etc.).
Un altre grup deducadors i tecnòlegs educatius proposen que els PLE han de propiciar situacions daprenentatge que incloguin lectura, escriptura, presentacions multimèdia i ledició en línia i en temps real dels elements multimèdia i dels continguts educatius (OA, REA, etc.) .
Per comprendre millor què és un PLE proposem la visualització d’una entrevista amb Jordi Adell on s’aborda la pregunta: Què és un PLE – “Personal Learning Environment?“
Eines i serveis
Per cercar i accedir a la informació
Crear editar i publicar informació
Relacions amb altres persones:
A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
Recursos i fonts d’informació
Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)
Primers passos per crear un PLE
Jordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:
Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
Comparteix les teves idees i troballes amb ells: http://twitter.com/
Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes científiques). Google reader
Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com
Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:
Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre, crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
Recorda que un PLE ens permet:
aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…
A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE
Jordi Adell parla que un PLE té tres parts principals:
Els recursos o fonts dinformació.
Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d’aprenentatge) que cadascú va construint.
-
- Les eines que un escull per al seu aprenentatge.
- Els recursos o fonts d´informació.
- Personal Learning Network – PLN (Xarxa personal d´aprenentatge que cada aprenent va construint. que cada .
- Eines i serveisPer cercar i accedir a la informació
Crear editar i publicar informació
Relacions amb altres persones:
A través dels recursos, experiències i activitats que difonem: Del.icio.us, Diigo, Twitter, WordPress,…
A través de les elaboracions personals i el diàleg amb gent interessant: Twitter, Linkedin, Facebook,…
A través de produccions personals i objectes que compartim utilitzant l’estructura d’eines i serveis que tenim a la nostra disposició:YouTube, WordPress, Flickr, SlideShare, Slide, Vimeo, Picasa,…
Recursos i fonts d’informació
Persones. La xarxa personal d’aprenentatge (el meu PLN)Primers passos per crear un PLEJordi Adell en alguna de les presentacions apuntava els següents:-Crear un compte a Twitter i segueix gent interessant.
-Comparteix les teves idees i troballes amb ells: http://twitter.com/
-Subscriu-te via RSS a blocs o altres fonts d’informació (revistes científiques). Google reader
-Comença a escriure les teves idees i projectes al teu propi bloc a WordPress, Blogger o Posterous.
Etiqueta i comparteix els teus favorits a del.icio.us o dic
Participa a algunes xarxes socials interessants: Reducan, Elgg, Ning, Grou.ps
Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a- Afegeix el teu lifestreaming i comparteix-ho. Subscriu-te al d’altres persones interessants a friendfeed.com
Afegim altres consells pràctics que no has d’oblidar:
- Cal començar amb calma, de mica en mica i, si és possible, amb l’ajuda d’algú que t’ajudi.
- Comença per crear una identitat on-line i intenta utilitzar el mateix usuari en tots els serveis.
- No t’acomplexis i tracta de compartir a la xarxa. És important donar i prendre. Respon tant com a preguntes.
- Proveu les noves eines abans de decidir que no us seran útils.
- Tracta de respectar les normes dús de la xarxa.
- Prova les eines a la xarxa del portal eco escola 2.0 i que t’ofereixen un entorn adaptable a les teves necessitats: Crea el bloc del teu centre , crea el teu bloc personal, registra’t a la Xarxa Social del Professorat (crea’t un grup, convida els teus amics i companys i participa en aquells que t’interessin), comparteix les teves investigacions publicant a la Wiki dels nostres centres, comparteix les teves experiències i bones pràctiques en obrint l’escola oa les revistes i blocs de bones pràctiques.
-
Recorda que un PLE ens permet:
- aprendre més sobre TIC i sobre qualsevol altre tema que ens interessi ia més fer-ho al ritme que s’adapti a les nostres necessitats,
- desenvolupar la nostra competència i seguir aprenent al llarg de tota la vida,
- participar en xarxes socials professionals i en comunitats pràctiques,
- convertir-nos en consumidors i productors de coneixement lliure i obert,
- però sobretot fer amics, conèixer gent i divertir-nos…
A continuació oferim un esquema de les eines que podríem fer servir per crear el nostre PLE
Presentació utilitzada per Dorlrs Rei g sobre els entorns personals d’aprenentatge
s.org/medusa/ecoescuela/ate/files/2021/02/evagd-logo-217×281.png” data-large-file=”https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/ate/files/2021/02/evagd-logo-444×576.png” />
Accés a l’Aula virtual EVAGD
Accés a la informació del Servei “Aula Digital Canària”
Accés a la informació del Servei “GSuite Educatiu”
Estiu del 2022
|
En una conferència, un estudiant universitari va preguntar a l'antropòloga Margaret Mead, quin considerava que era el signe més antic de civilització en una cultura.
L'estudiant esperava que Mead parlés de llances, olles d'argila o pedres de moldre.
Però no, Mead va respondre que el primer signe de civilització en una cultura antiga era un fèmur que havia estat trencat i després guarit.
Mead va explicar que al regne animal, si et trenques una cama, mors.
No pots fugir del perill, anar al riu a beure o buscar menjar. Ets una presa fàcil per als depredadors i saquejadors.
Cap animal no sobreviu a una cama trencada el temps suficient perquè l'os es curi.
Un fèmur trencat i curat és evidència que algú va cedir a la feina per prendre la caiguda, va prémer la ferida, el va portar a un lloc segur i va ajudar a recuperar-se.
Mead va dir que ajudar algú necessitat és on comença la civilització de la nostra espècie.DISSENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE
- Actualitzat!!!
Pautas del Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA)
Versión 2.0 (Rexlexionant sobre les vinculacions de l’Escola per tothom (DUA) i les Metodologies obertes i centrades en l’infant i la necessitat d’implicar a tots els alumnes en les TIC he sintetitzat un resum en aquest mapa mental.
hi ha una versió més actual (http://youtu.be/bLs5166hyiU) d´aquest videoal canal de Conocity de Youtube.
I tots els videos i mapes de Jordi sobre PLE´S i altres temes relacionats al bloc Conocity :
http://conocity.eu/?s=PLE+jordi