El concepte de zero ha arribat a la nostra cultura a través dels matemàtics àrabs, que van difondre els conceptes elaborats pels hindús. La paraula zero va sorgir del vocable àrab sifr (que vol dir estar buit), que acabaria derivant-se en el nostre zero i que, de la mateixa manera, donaria origen a la paraula xifra. El vocable sifr, així mateix, seria pres del sànscrit shunya, que significa res.

Encara que calculable i obtenible matemàticament, té propietats particulars

En l’aspecte matemàtic, la realització d’operacions amb aquesta xifra reflecteix aspectes que poden semblar estranys. Per exemple, sumar o restar zero a alguna cosa no té cap mena d’efecte (si bé a nivell lògic pot semblar normal, el fet de sumar o restar matemàticament hauria d’implicar certa variació).

Multiplicar per zero sempre donarà el no-res com a resultat, i dividir entre aquesta xifra suposa una indefinició matemàtica (en general donant per resultat infinit). Així mateix, elevar qualsevol quantitat a zero donarà com a resultat la unitat.

El sistema de numeració de base decimal que fem servir actualment, d’origen aràbic, va ser introduït a Europa per Fibonacci.

No obstant això, si bé Leonardo de Pisa (nom real de Fibonacci) també introduiria el zero, no ho tindria en compte com a número, considerant que aquests començaven a partir de l’un.

<
&nbsp;