La Taula Periòdica dels Elements en codi bidi
1
Arxiu de l'autor: rpuyol
Dia mundial de l’Alzheimer.Com afecta la demència d’un familiar als infants de l’entorn.
19 i 21 de setembre de 2011
• Dia Mundial de l’Alzheimer
Activitat oberta a usuaris, familiars i professionals
En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Hospital de Dia de Geriatria del Centre Fòrum organitza un seguit d’activitats que es faran els propers 19 i 21 de setembre. El 19 de setembre la jornada està adreçada als professionals amb una conferència que porta per títol “La repercussió de la demència en els més petits de la família” a càrrec de Mª Jesús Megido, infermera d’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat. El Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre, és el dia en què les Associacions d’Alzheimer concentren els seus esforços en conscienciar a la societat sobre aquesta malaltia. S’estima que hi ha 24 milions de persones a tot el món que actualment pateixen demència. A continuació us detallem el programa d’activitats previstes.
Més informació:http://intranet.imas.es/media/upload/pdf//Dia_Alzheimer2011_editora_46_3947_1.pdf
La gent més bella
- La gent més bella que hem conegut és la que ha conegut la derrota, ha conegut el sofriment, ha conegut la lluita, ha conegut la pèrdua i ha trobat la manera de sortir de les profunditats. Aquestes persones tenen una apreciació, una sensibilitat i un enteniment de la vida que les omple de compassió, amabilitat i una preocupació profunda i amorosa. La gent bella no existeix per casualitat. (Elisabeth Kübler-Ross).
TORNEM-HI
Avui fa 190 que va nàixer Gregor Mendel
…..I així ho celebren a
Va néixer a el 20 de juliol de 1821 a Heinzendorf (antic Imperi Austrohongarès) i mor el 6 juny de 1884 a Brno (actualment Txèquia).
Gregor Mendel, fou un religiós agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l’escola primària de Brno, que va realitzar experiments d’hibridació (barreja de diferents espècies per donar-ne una altra de nova) cultivant pèsols, fent encreuaments per pol.linització artificial.
Tot això ho va publicar en la seva obra de 1865“Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d’hibridació en plantes”) on descrigué la transmissió de caràcters d’una generació a una altra en algunes espècies i varietats de pesoleres.
Més endavant s’anomenàren les Lleis de Mendel:
Mendel usa termes com híbrids, i introdueix i crea la idea de caràcters dominants i caràcters recessius. Mendel escull deliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.
- Primera llei o “Llei de la uniformitat de la primera generació”: En encreuar dos individus purs un amb caràcter dominant i l’altre amb un caràcter recessiu tots el descendents són del tipus dominant.
- Segona llei o “Llei de segregació independent”: En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Una altre aspecte apuntat per Mendel és l’absència d’individus amb caràcters intermedis.
- Tercera llei: “Llei de l’herència independent de caràcters”: Quan es controlen dos caràcters diferents i s’hibriden individus els dos caràcters es comporten, es transmeten, de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids, obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de car+àcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
Convé aclarir que Mendel no tenia els coneixements actuals sobre la presència de parells d’al·lels en els éssers vius i sobre el mecanisme de transmissió dels cromosomes.
2011. L’Any de la Química. Nous descobriments
S’han afegit dos nous elements a la taula periòdica d’elements. Originalment eren 92 elements els que hi havia a la taula, però amb el pas del temps s’han anat afegint nous elements que han descobert, actualment podem trobar taules amb fins a 108 elements o 118 elements.
Entre parèntesi, a sota del símbol, el pes atòmic. Com es pot veure des de l’element 113 al 118, no tenen un nom definitiu ni símbol.
Actualment s’han descobert alguns altres elements que s’han annexat a aquesta taula, però no són elements naturals, sinó que són elements sintètics o artificials. Amb aquests nous elements la taula periòdica s’ha estès i amb això noves possibilitats s’obren en el camp científic.
Els nous elements descoberts són el número 114 i 116 i encara que no han confirmat els noms oficials, de moment se’ls diuen Ununquandium i Ununhexium. Després de més de dos anys de revisions i estudis d’aquests dos nous elements, la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) i la IUPAP (Unió Internacional de Física Pura i Aplicada) annexar de manera oficial aquests nous elements a la taula periòdica .
Els elements artificials o sintètics es formen per exposicions radioactives molt intenses, que es creen per un temps molt curt i que en general duren menys d’un segon la qual cosa fan que es desintegrin, segons expliquen en vidapixel. Un altre dels noms suggerits pels científics que van descobrir aquests elements són el Flerovium per l’element 114 i Moscovium per al 116. Aquests nous elements es destaquen per ser altament radioactius i desapareixen en menys d’un segon, i són els més pesats de la taula periòdica. Sens dubte és un descobriment important per al món de la física i química.
Hi ha només uns segons en la vida real, però s’han guanyat la immortalitat en la química.
Els elements van ser reconeguts per un comitè internacional de químics i físics. Per ara es diuen elements 114 i 116, els noms i símbols permanents seran elegits més endavant.
Tots dos elements van ser descoberts per una col.laboració de científics de Livermore i Rússia.Els científics els creen en laboratoris pel trencament dels àtoms d’altres elements. Ken Moody, químic del Lawrence Livermore National Laboratory, va dir: “Els nostres experiments van durar diverses setmanes, i en general, creem un àtom cada setmana”. Els àtoms de 114 es desintegren en pocs segons, mentre que 116 desapareix en només una fracció de segon, va dir Moody.
Es van crear bombardejant amb ions de calci àtoms de plutoni o curi.
En els últims 250 anys, s’han afegit nous elements a la taula cada dos anys i mig de mitjana, va dir Paul Karol de la Universitat Carnegie Mellon.
El nombre total d’elements reconeguts és de 114, perquè els elements 113 i 115 encara no han estat acceptats oficialment.
Abans dels dos nouvinguts, l’addició més recent a la taula periòdica es va produir fa dos anys. L’element 112 va prendre el nom de Copernicium en honor de l’astrònom Nicolau Copèrnic.
LA DIADA DE SANT JORDI A L’AULA ESCOLAR DEL MAR.
SANT JORDI 2011. Una mirada enrera.
Va passar Sant Jordi un altre any.
Gràcies al Consell Català del llibre Infantil i Juvenil i l’acció cultural que va promoure l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, aquest any un altre cop ens van visitar autors catalans, escriptors, escriptores i il·lustradores.
Fins ara no hem pogut disposar de les fotos.
Ho varem celebrar el 18 d’abril, amb l’exquisida presència de la Teresa Blanch, l’Anna Gasol, la Rosa Maria Curto i l’Aleix Cabrera.Entrevista a l\’Anna Gasol
ENTREVISTA DELS NENS DE L’AULA ESCOLAR DE L’HOSPITAL DEL MAR A LA ROSA MARIA CURTO I A L’ALEIX CABRERA.
En relació al conte que van explicar i els que van portat per regalar-lis.
1. Aleix, tu has vist fades? Quan les veus?
Tothom creu que per veure-hi cal obrir els ulls, però a vegades també podem veure coses amb els ulls tancats. De nit, quan me’n vaig a dormir i acluco els ulls, primer tot és fosc, però de mica en mica comencen a aparèixer formes i colors i si busques bé, pots arribar a veure el que vulguis.
2. La Rosa Maria, també les ha vist? Perquè ella les dibuixa?
Sí, les he vistes amb els ulls del cor. Les dibuixo perquè són màgiques, properes i són molt com els nens.
3. On viuen i com parlen les fades? Quan ús parlen?
Són per tot arreu, faci fred o faci calor. On més abunden, sens dubte, és en plena natura, lluny de fàbriques i contaminació. Podeu sentir-les xiuxiuejar en els moments de màxima quietud.
4. Com les conegueu aquestes històries?
Deixant que vinguin soles, estant en silenci i ben atents.
5. A l’Aleix: Des de quan fa que escrius?
Fa uns cinc anys que faig contes per a nens.
6. Només escrius contes?
No. A més de contes, també escric notícies i articles, que en el fons també són històries que passen a la realitat.
7. A la Rosa Maria: Dones classes de dibuix? / 8. Com ho fas? / 9. On dones classes i a qui?
No, ben bé. Un cop per setmana imparteixo un taller de pintura, manualitats i lectura de contes a la biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès. Per fer la classe utilitzo música i llibres com a eina de treball, perquè els nens descobreixin el seu món interior i aprenguin a exterioritzar-lo.
10. Només fas dibuixos per a nens/es?
Actualment, sí. Però anys enrere també he treballat en cinema d’animació i publicitat.
11. En tots el llibres que escriviu, un dels vostres propòsits és ensenyar valors?
L’objectiu de la col·lecció de contes de fades era explicar vuit valors d’una forma planera i entenedora. Per això, vam triar contes curts i personatges propers per transmetre el missatge. També hem preparat una col·lecció de contes sobre els drets dels infants. Però, a vegades, els contes sorgeixen simplement per distreure i divertir.
Segons un estudi de la Universitat de Northwestern (Illinois, EEUU) i que es publica al darrer número de la revista Plos One, han investigat els beneficis de la música i han arribat a diverses conclusions. Algunes són per exemple, que les persones grans que han rebut una educació musical tenen molt més desnvolupades les capacitats auditives i la memòria que les persones que no han estudiat música; a més, la formació musical ajuda a mantenir aquestes capacitats en millor estat davant els efectes de l’envelliment.
Els resultats han demostrat que els músics que començaren sobre els 9 anys a tocar un instrument, i que segueixen assajant gran part de la seva vida, superàren en totes les capacitats mesurades : memòria auditiva, memòria visual i de processament temporal auditiu que el grup control de no-músics, excepte en memòria visual en la que els resultats foren iguals en els 18 músics que en els altres 17 individus.
Segons els investigadors, les eines de treball dels músics són la memòria, la capacitat auditiva i el sistema nerviós. Al treballar amb ells, es desenvolupen i s’aguditzen més que en la resta de les persones.
El Dia de l’Epilèpsia
“L’ascensió del gran mal”, una dissecció de l’epilèpsia en vinyetes.
“Un acercamiento a esta obra maestra del cómic en el Día Nacional de la Epilepsia“.
Pierre-François Beauchard o millor, David Bva tenir una infància marcada per la por: tenir epilèpsia. A partir dels cinc anys va viure la “mort i la resurrecció” del s eu germà, i ell va viure esperant que un dia li passés a ell. El seu germà s’allunyava cap un enorme cim anomenat epilèpsia.
La malaltia, els continuus viatges, la recerca per un mal incurable van insipirar l’obra de David B.
Malgrat tot, el llibre no solament el conforma l’epilèpsia, també recrea un món imaginari, on el cadàver del seu avi pren