Ho podeu escoltar a partir del minut 49:42
El 20 de novembre celebrem l’aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989. Des d’aleshores, la humanitat ha avançat considerablement en termes de benestar infantil. No obstant això, avui encara hi ha molts llocs al planeta en els quals rebre una alimentació bàsica cada dia segueix sent un desafiament. Cal, doncs, moure el món i tots i totes podem contribuir-hi movent el nostre.
Sóc el MÀTIC, i com cada any al mes de novembre arribo carregat de problemes diaris i d’un ENIGMA FAMILIAR…
Enguany els protagonistes són uns personatges que segur que coneixeu o coneixereu aquest curs…
La resposta la podeu deixar a la bústia del Màtic situada a l’entrada o al bloc de l’escola. Teniu temps fins el Dimarts, 29 de novembre.
| Actualitzada el 15/09/2011 03:24
Els de l’ARA, aquests que van treure un diari quan tothom diu que desapareixen, ¿fan una promoció de llibres clàssics en edició relligada i bilingüe en català i llatí o grec? Doncs sí. No és ben bé una promoció, o és més que això: és un repte apassionant, que us el presentem perquè ja ens anem coneixent i sabem que, com nosaltres, enteneu que quan tot és tan difícil, és millor pensar de la manera més ambiciosa i concentrar l’esforç en missions que valguin la pena. I de fet la nostra aventura és difícil, però no és res comparada amb la que ha protagonitzat la Bernat Metge des que va començar a caminar el 1922. Que la millor col·lecció europea de clàssics sigui catalana, fruit de l’empenta de la societat civil, i disposi de quatre-cents títols amb traduccions d’altíssim nivell és motiu d’orgull i mostra de la capacitat èpica del país. Nosaltres només volem (només) que els cinquanta millors títols, els pilars de la cultura, la democràcia, el teatre, arribin a casa vostra, i gràcies a vosaltres, cap escola es quedi sense la Bernat Metge. Com? Per cada col·lecció venuda nosaltres en regalarem una altra al centre que decideixi el comprador particular. A dins trobareu un suplement per valorar la dimensió cultural i el sentit del repte. L’escola que defensem, la de la immersió, la del país de les llengües, tindrà a cada biblioteca la solidesa dels clàssics, al rescat en temps difícils. Ens ajudeu?
La nostra biblioteca Josep Vallverdú també tindrà la Bernat Metge gràcies a la subscripció del nostre estimat company i amic Jordi Crespo.
Moltes gràcies!
Entreu i busquen en el mapa la nostra escola:
http://www.ara.cat/especials/bernatmetge/LARA-enceta-loperacio-Escola_0_556744342.html
La tornada a les aules està marcada enguany per la retallada i per l’amenaça judicial contra la immersió lingüística
Un total de 1.280.232 alumnes, des dels 0 fins als 18 anys, comencen aquest dilluns 12 de setembre el curs escolar 2011-2012, un 2,7% més que el curs passat. Els centres públics hauran d’assumir a partir d’avui 21.000 alumnes més amb els mateixos 67.054 mestres i professors que tenien el curs anterior, a causa de la retallada en el pressupost de la Conselleria d’Ensenyament.
Un augment d’alumnes més alt del previst
Tot i que la previsió inicial de la consellera Irene Rigau era un increment de 15.000 alumnes, finalment, només als cicles d’Infantil i Primària ja creixen en 17.000 alumnes, a causa de la pujada de la natalitat dels últims anys. La resta de l’increment es deu a l’augment de places de Formació Professional (FP) que Rigau ha impulsat aquest curs, per promoure que els alumnes que acaben la secundària obligatòria segueixin estudiant.
Adéu a la sisena hora
Després de cinc cursos d’aplicació, aquest 2011-12 desapareixerà la sisena hora a l’escola pública de primària que va instaurar el primer tripartit. Els nens de 6 a 12 anys tornaran a fer cinc hores de classe al dia, si van a una escola pública, i això ha obligat a refer els horaris de tots els centres. Finalment, el 51% acabarà a les 16.30 hores i el 39% mantindrà la sortida a les 17 hores, ampliant el descans del migdia, mentre que només un 3,28% de centres plegarà a les 16 h, el màxim d’hora que permetia el Govern. La sisena hora es mantindrà nomes a 442 escoles, de les quals 245 són a zones rurals, i la resta són a entorns socials desafavorits.
Mestres i professors treballaran més hores
Per tal d’assumir l’increment de població escolar sense contractar cap mestre nou, de resultes de la retallada, la consellera va instaurar per aquest curs una hora setmanal de feina més per a tots els docents de primària i secundària. Amb aquesta hora de més i l’eliminació de la sisena hora de classe a primària, Rigau pretén amortitzar al màxim la mateixa plantilla de 67.054 docents públics. Molts d’ells seran traslladats de centre per cobrir l’augment d’alumnat, però “ningú no perdrà la feina”, segons Rigau.
Els sindicats reclamen 2.000 mestres més
En canvi, els sindicats consideren que per assumir 21.000 alumnes més caldria contractar 2.000 nous mestres i professors. De fet, segons CCOO, en els últims tres cursos s’ha incrementat la població escolar en uns 70.000 alumnes amb una plantilla pràcticament congelada des de 2009, per la qual cosa consideren que avui es necessitarien en total uns 5.600 mestres més dels que hi ha al sistema públic.
Menys barracons
La part del pressupost d’Ensenyament que més es redueix és la partida per a noves construccions. Però la inèrcia pressupostària d’altres anys permetrà que, de totes maneres, avui arrenqui el curs amb 38 nous centres i 23 de rehabilitats. La consellera va assegurar que el nombre de barracons disminuirà des dels 1.057 de l’any passat a 1.015, tot i que això significa que encara hi haurà 20.000 alumnes en barracons.
Més ‘bolets’
Per contra, per aquest curs, la consellera ha tirat més d’un recurs que no és nou, però que s’incrementa significativament: els bolets. Un bolet és el terme col·loquial amb que s’anomena al grup extra de nens que s’afegeixen a una escola, ocupant normalment espais comuns com l’aula de música o la de psicomotricitat. Aquest curs hi haurà 220 bolets a tot Catalunya. Això vol dir que uns 210 centres hauran d’encabir en els seus centres un grup de nens amb què no comptaven.
Retallada del 10% pel funcionament dels centres
Finalment, la dotació pressupostària d’aquest any per als centres públics serà un 10% inferior a la de l’any passat. A l’inici de 2011, amb el canvi de Govern i la pròrroga dels pressupostos, els centres van rebre només un 80% de la dotació habitual, cosa que feia témer una retallada del 20%. Aquest setembre la consellera Rigau va anunciar que tots els centres rebran ara un 10% més de la seva dotació, de forma que la rebaixa a la caixa de les escoles serà d’un 10%.
De l’1×1 a l’Educat 2.0
El canvi de Govern també ha suposat un canvi en el sistema de digitalització de les aules. Una de les primeres mesures de Rigau va ser aturar el sistema 1×1 implantat pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, fa dos cursos a secundària, en què cada nen rebia un ordinador personal amb l’objectiu que anés substituint progressivament els llibres. Amb tot, s’ha permès que aquells que vulguin continuar amb l’1×1 puguin fer-ho i el 77% ho ha fet.
Així, 280 instituts mantindran l’1×1 i 87 centres que tenien aquest sistema es passaran a l’Educat 2.0, que torna als ordinadors propietat dels centres, amb una ràtio d’un aparell per cada dos alumnes. El model de digitalització de Rigau aposta més per la pissarra digital i arriba també a primària. Amb l’Educat 2.0 es distribuiran, per aquest curs, 16.267 ordinadors i 1.482 pissarres digitals interactives per a totes les escoles de primària.
Suport Educatiu Personalitzat
Com a mesura per reduir el fracàs escolar, la consellera Rigau ha implantat a totes les escoles de primària l’obligació d’impartir una hora diària de suport personalitzat per al grup d’alumnes que presentin més dificultats d’aprenentatge, i també per als superdotats. Segons el sindicat CCOO, el 39% dels centres han decidit incloure aquest temps de reforç dins de l’horari lectiu, mentre que el 61% restant combinarà estones, dins i fora de les hores de classe.
Arrencada en defensa de la immersió lingüística
Els dies previs a l’inici de curs han estat molt marcats per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dóna a la Generalitat dos mesos (es compleixen el 2 de novembre) per fer del castellà llengua vehicular a l’escola, al mateix nivell que el català. Tota la comunitat educativa i la societat civil ha reaccionat en bloc en defensa de la immersió lingüística en català, igual que el Govern, que ja ha advertit que mantindrà el model educatiu actual “peti qui peti”.
Aquesta reivindicació estarà molt present a les escoles en el primer dia de classe, ja que la plataforma Somescola ha distribuït cartells a tots els centres perquè rebin els alumnes amb el lema: ‘Una llengua, una escola, un país’. A més, hi ha convocades concentracions a les set de la tarda d’aquest dilluns 12 de setembre a totes les places de la vila de tot Catalunya, per defensar el català com a única llengua vehicular als centres escolars.
Aquesta galeria conté 1 fotografia.
Ensenyament reforçarà el domini de la lectura a través del Pla d’Impuls de la Lectura El Departament d’Ensenyament, amb l’objectiu de lluitar contra el fracàs escolar, reforçarà el domini de la lectura a través del Pla d’Impuls de la Lectura … Continua llegint
US ANIMEU!
I el proper curs hi tornarem!
http://bibliollegim.blogspot.com/2011/05/premis-certamen-literari-del-casal.html
2 Premis individuals:
Si voleu fer un tastet dels projectes entreu als blocs i veureu algunes de les activitats:
L’escriptora i il·lustradora
MERCÈ ARÀNEGA
Ens visitarà el 7 d’abril.
Els nens i les nenes d’EI i de CI estem llegim contes que ha escrit i ha il·lustrat.
Si voleu saber els contes que ha escrit i il·lustrat podeu entrar a la seva pàgina web:
Trobareu recursos per celebrar el carnaval al bloc Bibliollegim de l’altre bloc de la BJV
http://bibliollegim.blogspot.com/2011/02/carnaval.html
L’alumnat de P-4 ens recita la poesia:
Més activitats en homenatge a la Joana Raspall.
Entreu a l’enllaç i veureu què vam fer: http://projectesbibliollegim.blogspot.com/2010/11/v-behaviorurldefaultvmlo.html
Entreu al bloc que li hem dedicat per homenatjar a la Joana Raspall.
Recordant la M Dolors Alibés en el 1r aniversari de la seva mort
Entreu a l’enllaç i veureu les activitats que es van fer a la nostra escola:
http://bibliollegim.blogspot.com/2010/11/recordant-la-m-dolors-alibes-en-el-1r.html
http://bibliollegim.blogspot.com/2010/11/homenatge-joana-raspall.html
*Alumnat de 1r i 6è: LLegir en parella. Els nens i les nenes de 6è (padrins) es prepararan un poema de la Joana Raspall per llegir-lo al seu fillol/a de 1r. L’escriuran en un full o cartolina, el decoraran, en faran un poema visual…cadascú ho farà al seu gust i el regalarà al seu/va fillol/a. El recitaran junts…
bibliotecajosepvallverdu@gmail.com
Va instar els polítics catalans, en una intervenció recent davant un ple del Parlament de Catalunya, a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir “una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions”. Font, Diari AVUI 27/10/2010
PAÍS PETIT, Lluís Llach
Us deixo el vídeo: “LA BIBLIOTECA I L’ESCOLA” elaborat per la UBTV (la televisió de la Universitat de Barcelona).
La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
http://kiosko.net/es/geo/Cataluna.html
IDOYA NOAIN / Nova York
http://www.escriptors.cat/autors/triadu_joan/pagina.php?id_sec=1242
Hi ha personatges que són decisius en un moment determinat de la vida d’un país. No ho són pas perquè surtin cada dia als mitjans de comunicació, sinó perquè el fruit de la seva acció acaba incidint positivament en molts aspectes fonamentals: en la difusió de coneixements, en el desvetllament de la consciència, en l’adopció d’actituds i punts de vista… Joan Triadú, un home ètic i amb una visió es
…
Catalunya necessitava tornar a creure en ella mateixa i necessitava afirmar-se i reivindicar-se no tan sols políticament, sinó, abans de res, cívicament i culturalment. Diverses generacions s’han enriquit amb el mestratge d’un Joan Triadú que els ha encomanat el sentit d’exigència i l’entusiasme constructiu. Les conviccions fermes i l’alè constructiu que els ha caracteritzat constitueixen per a molts dels dirigents culturals i polítics d’avui un revulsiu i ens ajuden a orientar la nostra part del camí.
…
Per a Joan Triadú han estat objectius certament principals la difusió de la creació cultural i del coneixement de les nostres arrels, la formació en els valors humanistes i la configuració de xarxes i d’espais institucionals que siguin instruments de continuïtat i de futur. L’any 1993 Agustí Pons va posar a la biografia que va publicar de Joan Triadú un títol ben escaient, L’impuls obstinat, perquè és una expressió prou evocadora i representativa del tarannà que ha fet que la vida de Joan Triadú hagi estat tan fructífera.
Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla
Joan Triadú durant l’entrega del Premi d’Honor de la Fundació Lluís Carulla (1982)
Habrá un día en que todos 
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD
Hermano, aquí mi mano
será tuya en mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la LIBERTAD
Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando LIBERTAD
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD
Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan
Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la LIBERTAD.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD
También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver,
pero habrá que empujarla
para que pueda ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la LIBERTAD.
Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD.
L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l’Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d’Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els felipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s’implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d’aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d’Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d’autogovern abans respectades per la Casa d’Àustria a tots els regnes declarats austriacites (Menorca, llavors sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
El Parlament de Catalunya, l’any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L’article 8.1 de l’Estatut d’Autonomia de 2006 declara: “Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne”. L’article 8.3 estableix: “La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre”.
Autora: Isabel Barriel
http://personal5.iddeo.es/lonesome/
http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=200 (cites i frases de Chaplin)
http://www.tv3.cat/videos/2863171
http://www.edu365.cat/stjordi/index.htm
http://www.setmanamedieval.org/index-actes.php?parTipusActe=destacat
http://www.xarxa-omnia.org/ccbc/postal/postal-st-jordi.html
http://www.un.org/es/events/poetryday/
http://diamundialdelapoesia.wordpress.com/2010/03/15/un-poema-20-llengues/
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video. Continua llegint
Adaptació d’un poema de Bertold Brecht.
http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/8marc/index.htm
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
L’EMPORDÀ
Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d’una cosa pots estar segur
quan més vell, més tocat de l’ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap al migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no s’hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada es mataria
però cap al migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà
I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi per demà.
Sopa de Cabra
La vella Quaresma
té set peus:
són set setmanes
fent-se creus.
Tra, larà, la-là,
au! prou nois i noies;
Tra, larà, la-là,
deixeu de cantar.
La vella Quaresma
ja ha arribat
i porta un bacallà salat.
La vella Quaresma
porta un farcell,
tot de verdura
en el cistell.
Tra, larà, la-là,
au! prou nois i noies;
Tra, larà, la-là,
deixeu de cantar.
Extret del bloc: http://blocs.xtec.cat/racotic/2010/02/12/quaresma/
SI EL MÓN FOS
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…
(Poema de Joana Raspall).
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
QUIET
DEWEY
BARCINO
EL SECRET
ESTIMAT ALUMNE
LES VEUS DEL PAMANO
LA MATERNITAT D’ ELNA
EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES
L’ÚLTIM HOME QUE PARLAVA CATALÀ
LA SOL·LITUD DELS NOMBRES PRIMERS
ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES
KAFKA I LA NINA QUE SE’ N VA ANAR DE VIATGE
L’ ESCOLA CONTRA EL MÓN: L’OPTIMISME ÉS POSSIBLE
LA SOCIETAT LITERÀRIA I DEL PASTÍS DE LA PELA DE PATATA
….
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
Quan miro la nit veig el vidre entelat,
i escric amb el dit “Bon Nadal” i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu.
Poder veure al rei blanc fent de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel,
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.
M’agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal un pessebre com cal,
pastorets i torrons i cançons vora el foc.
L’escriptora de llibres infantils Maria Dolors Alibés va morir el passat 8 de novembre als 68 anys. Original de Vidrà (Osona), actualment vivia a Sant Pau de Segúries (Ripollès). Llicenciada en Història, era autora d’una quarantena de llibres i havia col·laborat amb ‘Cavall Fort’, ‘Tretze Vents’, l”Avui’, ‘El 9 Nou’ o Catalunya Ràdio. Havia estat guardonada amb els premis Biblioteca Nacional de Munic i el Cavall Fort, entre d’altres. De les seves obres destaquen ‘Màquines d’empaquetar fum i altres invents’, ‘El planeta Mo’, ‘La lluna vol un fill’, ‘Contes per a l’hora de les postres’, ‘Jasolina vista fina’ o ‘Boira a les butxaques’. 
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
http://www.youtube.com/watch?v=qvUB33iesiE
http://www.coneixelsteusdrets.cat/home_drets_3.html
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/carpeta3/cat/index.html
(resumida i en llenguatge senzill)
1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l’educació gratuita.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
SARDANA I CASTANYADA!
10 anys de sardana a l’Escola Martí Poch
El dia 30 d’octubre pel matí celebrem la cloenda del mes de la sardana amb diferents activitats.
I per la tarda, CASTANYADA!
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
PER MOLTS ANYS ASTÈRIX!!!
http://www.asterix.com/index.html.es
No els aparenta,
però l’Astèrix està a punt de fer 50 anys.
Va ser el 29 d’octubre del 1959
quan es va publicar la primera
història del petit guerrer gal.
L’organització IASL ha establert que el mes d’octubre és el mes de la biblioteca escolar. Anteriorment, el dia 2 d’octubre, que corresponia a la data de naixement del famós escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebrava arreu del món el dia internacional de la biblioteca escolar.
Aprofitem aquest mes per recordar com d’important és el paper que juguen les biblioteques escolars en l’àmbit educatiu, en la formació de lectors i lectores; però encara més en la creació d’alumnes competents en la cerca i el tractament de la informació.
El lema que guia els actes d’aquest any és School Libraries: The big picture, que pretén remarcar la importància de la imatge en l’edició dels llibres.
A la nostra escola farem diferents activitats per celebrar l’esdeveniment: 23 D’OCTUBRE
Cançó: “Vine amb mi a la biblioteca”:
L’escoltarem a les entrades i a les sortides
“Llegim”:
Iniciarem l’ activitat on cada tutor/a llegirà als seus alumnes un capítol o dos d’un conte per anar-ho continuant cada dia.
Exposicions:
-Contes que parlen de la biblioteca i dels llibres:
La biblioteca dels llibres buits
El llibre dins el llibre dins el llibre
La nena que odiava els llibres
…
Altres il·lustradors de contes coneguts.
Cliqueu damunt de les fotos de les il·lustradores i dels il·lustradors i tindreu més imformació..
Si ho feu damunt dels contes els podreu veure o escoltar.
|
AUTOR/A |
EFEMÈRIDES |
ANY |
CELEBRACIÓ |
ACLARIMENTS |
|
Lola Anglada
|
Mort |
1984 |
25 |
Escriptora i il·lustradora catalana
|
|
Roser Capdevila
|
Naixement |
1939 |
70 |
Il·lustradora catalana
|
|
Fina Rifà
|
Naixement |
1939 |
70 |
Il·lustradora catalana
|
|
Carme Solé Vendrell
|
Naixement |
1944 |
65 |
Escriptora i il·lustradora catalana
|
|
Raymonds Briggs
|
Naixement |
1934 |
75 |
Escriptor i il·lustrador britànic, autor de El ninot de neu
|
|
Leo Lionni
|
Publicació a Espanya
Mort |
1969
1999 |
40
10 |
Frederick
|
La tardor s’ha fet poema
Autora: Isabel Barriel (http://poesiaula.blogspot.com/)
21/07/2009
Podeu escoltar la entrevista clicant sobre “25 anys de la mort d’en Xesco” del 21/07/2009 a partir d’aquest enllaç.
Com a cloenda de la commemoració a l'escola de l'any XESCO BOIX, el dia 22 de juny el grup d'animació "Vivim del Cuentu", ens oferirà l'espectacle: TOT RECORDANT EN XESCO 
Si ens deixéssim de romanços i ens estiméssim com cal,
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video. Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
http://www.deezer.com/es#music/album/168342
http://espurna.ning.com/video/video/show?id=2314381%3AVideo%3A12630
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
http://www.goear.com/listen.php?v=3b83c08 La bicicleta
Tots els nivells aprendrem cançons d’aquest músic i també escoltarem contes que va explicar.
Farem un mural amb diferent informació de la vida, cançons, contes…. que trobem d’en Xesco.
L’arbre de la poesia serà l’Arbre d’en Xesco.
El dia 22 de juny ens vindrà l’animador Oriol Toro del grup vivimdelcuentu per cantar-nos cançons i explicar-nos contes d’en Xesco.
…
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
http://www.goear.com/listen/c8bde89/Puff-era-drac-m%C3%A0gic-Els-PinyonsUN ALTRE VIDEO : http://dotsub.com/view/e2c50473-6a25-4824-b1f4-a0757bd5af33
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
butllet-7-biblio-maig-2009.pdf
Activitats que es duran a terme:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
JOAN MARAGALL
Diu així:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/HvGDBGph8fU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Extret del bloc: Racó TIC
Voleu escoltar dues cançons de la Vella quaresma?
http://www.puigdemont.net/radio/radiopure.htm
Autor: Pep Puigdemont (del disc: Puré de cançons)
Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un vestit apedaçat.
És la vella Quaresma
que aqui ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s'hagin acabat.
Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un bacallà a la mà.
És la vella Quaresma
que aquí ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s'hagin acabat.
Ara escolta la cançó de l'Àngel Daban
LA VELLA QUARESMA |
http://blocs.xtec.cat/llenguamaterna
Segur que coneixes aquesta cançó:
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
Vols tenir més informació? Clica la seva foto.
A partir de 1961 col·labora a Cavall Fort. Hi fa moltes aportacions, la més important de les quals és Jep i Fidel (aventures escrites i dibuixades per ell). contribueix en gran mesura a l’èxit de la revista. També il·lustra els concursos de la revista i, entre 1962 i 1965, apareixen els acudits de Peret Blanc.
A partir de 1966, crea altres personatges com Els Galifardeus, els germans Jordi i Núria, i introdueix el personatge de la Pona dins les aventures de Jep i Fidel, Els Bufanúvols, i més endavant incorpora també les aventures de Pere Vidal i de Massagran, dues de les obres d’il·lustració del còmic més importants de Madorell.
L’any 1969 deixa la seva feina a l’àmbit tèxtil per dedicar-se íntegrament a la seva tasca creativa i es vincula encara més a Cavall Fort. La solidesa i l’èxit social de la revista li donaren expectativa professional.
Durant un temps va col·laborar amb Gaceta Júnior, amb les Aventuras de Bruno y Chico i entre els anys 1972 i 1974, col·laborà a la revista TBO per a la qual creà el personatge Balín.
Il·lustra les aventures d’un vell personatge de Josep Maria Folch i Torres, Massagran, al qual havia donat forma Joan Junceda. Massagran era el protagonista de dues novel·les, Aventures extraordinàries de Massagran i Noves aventures d’en Massagran, publicades ambdues el 1910, dins la col·lecció “Biblioteca Patufet”.
Ramon Folch i Camarasa, escriptor, fill de Josep M. Folch i Torres, va fer l’adaptació a còmic de la primera novel·la i, posteriorment, de la segona; aquesta darrera sortiria per primera vegada a la revista Cavall Fort i aconseguí un gran èxit i ressò.
A partir d’aquest segon àlbum, Ramon Folch i Camarasa començà a escriure noves històries de Massagran, que s’editaren a partir del 1981 i fins al 2002 en quinze àlbums.
Les publicacions de les aventures d’en Massagran viatgen més enllà de Catalunya i les trobem reproduïdes en la premsa belga, escrites en neerlandès. També surten les aventures de Massagran a la revista Camacuc, revista valenciana per a xiquets i xiquetes.
Aquí teniu enllaços on trobarem més informació i activitats.
http://www.fundacioperlapau.org/interior_actualitat.php?ID=249
http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2217
http://www.xtec.cat/serveis/crp/c5990102/40-virtu/celebrac/pau/pau.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Dal%C3%AD
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades
http://www.totcontes.com/view.php?p=U:joanamades
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumari_Catal%C3%A0
http://www.tarragona-goig.org/costumari/costumari.htm
UN POEMA PER ESTRENAR L’ANY
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
JA SURT EL SOL (Cançó col·lectiva de la Marató 2008)
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.Letra de la cancion “Ja surt el sol” de La Marato
Ja surt el sol, (Dolo-Pastora)
ja surt el sol (Shuarma)
i penso: (Shuarma)
Quina sort! (Shuarma + Dolo)
Vida meva, (Manu Guix)
que lentament que passa el temps quan s’espera. (Manu Guix)
Vida meva, (Ivette Nadal)
ha estat un llarg i trist hivern. (Ivette Nadal)
Ja surt el sol, (Lolita) – (Resposta, churu churu – Dolo)
ja surt el sol (Lolita)
i penso: (Lolita)
Quina sort! (Lolita)
Vida meva, (Tomeu Penya)
semblava que la llum ja no tornaria. (Tomeu Penya)
Vida meva, (Flavio Rodríguez)
però el meu somriure ha il•luminat. (Flavio Rodríguez)
Ja surt el sol, (Abdeljalil) – (Resposta, churu churu – Shuarma)
ja surt el sol (Chenoa)
i penso: (Chenoa)
Quina sort ! (Abdeljalil + Chenoa)
Sol, sol, sol, ja surt el sol. 1.Josep Thió
2. Flavio
3. Sidonie/Abús/Abdeljalil/Flavi o (s’hi van afegint)
Vida meva, (Abús)
semblava que la llum mai més brillaria. (Abús)
Vida meva, (Sidonie + Love of Lesbian)
però lentament el gel ja es fon. (Sidonie + Love of Lesbian)
Ja surt el sol, (Manolo Escobar)
ja surt el sol (Manolo Escobar + La Carrau)
i penso: (Manolo Escobar + La Carrau)
Quina sort ! (La Carrau)
Ja surt el sol, (Josep Thió)
ja surt el sol (Santi Balmes – Love)
i penso: (Santi Balmes – Love)
Quina sort! (Thió + Balmes)
Quina sort! (Chenoa)
fill adoptiu de la vila,
ens parlarà de:
LECTURA INFANTIL I JUVENIL
DIMECRES 10 DE DESEMBRE
A esta isla que soy si alguien llega,
que se encuentre con algo es mi deseo,
-manantiales de versos encendidos
y cascadas de paz es lo que tengo-
Gloria Fuertes
24 de novembre, 5 anys que ens va deixar Floquet de Neu era l’únic goril·la albí conegut en el món, i l’atracció més popular del Parc Zoològic de Barcelona.
Vols saber més coses de’ell ? Clica aquí
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
En Floquet de Neu era un goril·la albí de l’espècie goril·la occidental (Gorilla gorilla), subespècie goril·la de les planes occidental (G. g. gorilla). Es calcula que havia nascut cap al 1964 i va morir el 24 de novembre de 2003. Per tant, tenia cap a 39 anys al moment de la seva mort, força més que la mitjana de 25 anys que sol viure un goril·la en llibertat.
El nom original en llengua fang era Nfumu Ngi (“goril·la blanc”), i Jordi Sabater el va anomenar Floquet de Neu[1]. Inicialment presentat a Tele/Exprés com Blancaneus, va fer fortuna el nom de Sabater quan la revista de la National Geographic el va treure en portada del març del 1967 amb el nom Snowflake. El nom va tenir ressò a la premsa (Stern, Life, Paris-Match) i va ser traduït al castellà com a Copito de Nieve. Sabater mateix l’anomenava Floquet o Copi, i els últims anys Nfumu. L’asteroide 95962 Copito, descobert per l’astrònom J.Manteca a l’observatori de Begues, va ser anomenat en honor seu.
Va ser capturat als afores de la ciutat de Nko (Rio Muni, actualment Guinea Equatorial) l’1 d’octubre de 1966 per un caçador, anomenat Benito Mañé, de l’ètnia fang, que va abatre un goril·la i la seva parella, i que va trobar el petit goril·la blanc abraçat a la seva mare. Mañé el vengué al primatòleg Jordi Sabater Pi per l’equivalent d’unes 20.000 pessetes d’aleshores. Sabater era el conservador del Centre d’Experimentació Zoològica d’Ikunde, dependent del Zoo de Barcelona. L’1 de novembre de 1966 va ser portat a Barcelona i posteriorment al Parc Zoològic.
El dia de Sant Josep del 1967 va ser rebut en audiència oficial per l’alcalde Josep Maria de Porcioles. Com a curiositat s’explica que va defecar mentre era assegut a la cadira del despatx de Porcioles.
El fet de ser l’únic goril·la albí del món va fer que ràpidament es convertís en un animal emblemàtic per la ciutat de Barcelona. Tot i que va arribar a tenir 22 descendents, de moment cap d’ells no ha heretat el seu color blanc característic. Des de 2001 patia un tipus de càncer de pell poc comú, possiblement a causa del seu albinisme. Al setembre de 2003 es va anunciar que s’estava morint, i al mes següent se li va aplicar l’eutanàsia.
Ja fa cinc anys que ens va deixar el poetaEl cantautor Luís Lach va musicar el seu poema ROSES BLANQUES
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Aquest poema li va dedicar una nena a en Miquel Martí i Pol. Us agradarà.
Biblioteca JOSEP VALLVERDÚ
per cloure el I Mes Internacional de la Biblioteca Escolar
Activitats del dia
TOTS LLEGIM
*Durant 10 minuts (9:10 a 9:20) tots els alumnes i tots els mestres llegiran alhora.
L’ ARBRE DE LA POESIA. Engalanat amb un poema de cada classe.
*Durant tot el dia els alumnes aniran a recitar el seu poema per diferents aules.
EXPOSICIONS a la biblioteca de diferents COMMEMORACIONS.
*PINOTXO, 125 anys (2008). Versions del conte i titelles fetes pels alumnes de CS….
*MERCÈ RODOREDA, 100 anys (10-10-08)
*BARRUFETS, 50 anys (23-10-08)
FAMÍLIA QUE LLEGEIX, FAMÍLIA QUE COMPARTEIX.
*A la biblioteca es podran veure i llegir els lemes, missatges, dibuixos, recomanacions… de les famílies.
CONCURS DE L’ENDEVINALLA DEL MES.
*Sabrem quina és la resposta encertada i qui ha guanyat el concurs. 
El dijous de 5h a 5:30h
les famílies podreu visitar la bibloteca.
M Dolors, responsable Biblioteca JOSEP VALLVERDÚ
El 23 d’octubre de 1958 els Barrufets van aparèixer per primera vegada en un còmic de la sèrie Johan i Pirluit del dibuixant belga Peyo. Aviat, però, van agafar prou protagonisme i començaren a recórrer Europa. Enguany celebren 50 anys i ho fan viatjant arreu del continent amb visites sorpreses a vint ciutats europees.
Els barrufets volen envair Europa pel seu aniversari. Una vintena de ciutats acullen estatuetes a mida real (l’alçada de tres pomes ficades una a sobre de l’altra), que apareixen per sorpresa escampades pel carrer. Qui en trobi, se’n pot quedar i decorar-les, car les figures són totalment blanques.
Però no és l’únic acte que es fa per celebrar l’Any Barrufet. També s’estrenarà una pel·lícula amb tècniques d’animació digital 3-D. També apareixerà un nou còmic ‘Els barrufets i el llibre que ho diu tot’ i, se celebraran exposicions itinerants. Gargamel i Azrael segur que tampoc no hi faltaran.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
La història dels Barrufets
Són blaus, viuen en bolets, vesteixen pantalons i barretina blanca (amb l’excepció del Gran Barrufet) i tenen dos grans enemics: el bruixot Gargamel i el seu gat, Azrael.
Van aparèixer per primera vegada el 23 d’octubre de 1958 a la revista belga Spirou on eren personatges secundaris de la sèrie de Johan i Pirluit (Jan i Trencapins al nostre país). Tot i no ser els protagonistes, van agradar tant que Peyo decidí que tinguessin les seves pròpies històries. Setze publicacions, un llargmetratge i més de dos-cents setanta episodis televisius els consagrareu arreu.
A casa nostra van arribar l’any 1967 a través de la revista Cavall Fort.
Aquest mes d’OCTUBRE se celebra el I Mes Internacional de la Biblioteca Escolar. Aquesta celebració va ser aprovada per la Internacional Association os School Librarianship (IASL) (Associació Internacional de Biblioteconomia Escolar) el desembre de 2007. Segons les declaracions del seu coordinador, Rick Mullholland, prèvia recomenació del seu comité executiu, van aprovar el canvi del Dia Internacional de la Biblioteca Escolar pel Mes Internacional de la Biblioteca Escolar, que tindrà lloc durant el mes d’octubre de cada any. Aquest canvi coincideix amb el desè aniversari de la seva celebració per part de la IASL, i permetrà als responsables de les biblioteques escolars de tot el món triar el dia d’octubre que millor s’adapti a les seves necessitats, amb la finalitat de ressaltar la importància de les biblioteques escolars. El lema triat per a aquest any és l’alfabetització i l’aprenentatge en la biblioteca escolar.
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla fent una rotllana. La formació musical que acompanya les sardanes és típica de Catalunya i s’anomena cobla.
No hi ha cap nombre concret de balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. Les sardanes no són un ball excloent, és a dir, les pot ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 – Girona, 13 d’abril de 1983 ) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d’un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d’un cop, que després rebutja, tret d’Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d’altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra…, el 1980, any en què li és atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l’autora.
Va ser membre i Sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
D’aquesta manera, es fa un reconeixement a la seva contribució a l’educació i al desenvolupament. Cada dia, en milions d’aules a tot el món, es duu a terme l’esforç universal de l’ensenyança i l’aprenentatge.
Des de l’any 2000, la comunitat internacional ha fet grans progressos cap a l’educació per a tothom. Això no obstant, la UNESCO considera que el món necessita encara 18 milions de professors més per assolir l’objectiu de l’educació primària universal l’any 2015.
Aquest any les activitats se centren en la formació professional per a una educació de qualitat. Quan es comparteix el coneixement, s’adquireixen aptituds i és possible canviar la vida.
El web de la Internacional de l’Educació conté un seguit de propostes per reconèixer i celebrar la tasca de la comunitat docent.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
http://www.diba.es/chilias/especials/pinotxo/sumari.asphttp://www.diba.es/biblioteques/recursos/recurs01.asp?Bib=0&Id=3811http://www.cartoonstock.com/directory/p/pinnochio.asp
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
