LES FULLES SEQUES
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
Àngel Guimerà
FOLLET 
Eixerit
i entremaliat.
Tot d’una
s’ha escapat
buscant
l’entrada
d’un conte!
Lola Casas
SANT JORDI

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant,
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l’esperit.
La rosa l’he regalat
i el llibre…
me l’he llegit?
Lola Casas
(Mestra i escriptora.
Ens visitarà el 2 de juny)
2009, ANY DE L’ASTRONOMIA
Els planetes de colors
Els planetes dalt del cel
semblen boletes daurades,
però jo els vull dibuixar
amb tonalitats variades.
En faré un color de mel,
un igual que el blau del cel,
un de gris com l’ull del llop
i un de negre com un corb.
Tots juntets i amb tants colors
faran un cel tan lluent,
que dirà tota la gent:
-Quin firmament tant preciós!
M Roser Algué Vendrells
TORNA NADAL
L’arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
_____________________________________________________________________
El POEMA DE TOT L’ANY el trobareu en el llibre editat per l’editorial Barcanova. Conté els llibres de Miquel Martí i Pol Bon Profit! i Per molts anys amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell.
El volum porta també un CD amb música de Toti Soler i la recitació dels poemes de Cinta Massip.
Poema de tot l’any
Aquest poema de tot l’any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s’ho calla.
És d’aquest any?, de l’any passat?,
de l’any vinent tal volta?,
és d’un any digne i assenyat
o d’un any poca-solta?
Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,
perquè del temps, el que se’n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura
que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.
Aquest poema de tot l’any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.
Us deixo un poema de Mercè Rodoreda, per celebrar el seu centenari.
CUCA DE LLUM
Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda
LES FULLES SEQUES
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
Àngel Guimerà
NOU CURS
Capbussar-te al nou curs amb ganes,
respirar flaires d’un estiu encara recent
sentint històries quotidianes
i aventures il·lustrades.
Estrenar llibres i aules,
descobrir a les finestres
llums ja declinades
que s’estiren per claudicar de cop
en benefici d’un creixent cel fosc…
I escriure a la llibreta, malgrat tot,
el títol de la primera lliçó amb bona lletra.
Isabel Barriel
Les fulles seques fan emocionar en la poesía de Guimerá
Hola Dolors,
sóc la mestra-bibliotecària de l’escola d’Alcover, i fan de la Lola Casas.
Et volia preguntar com heu aconseguit la seva visita a l’escola, a través d’una editorial?
Felicitats pel bloc, està molt treballat!
Mònica
Aquestes poesies son molt boniques !!!
M´agradat molt la poesia de la tardo ” Les fulles seques ” espero ke fikin una altra elisabeth
M’ha agradat molt la poesia de la Merce Rodoreda.