LES FULLES SEQUES

Les fulles seques fan sardana

d’ací d’allà saltironant,

i dintre el bosc la tramuntana

sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges

que enjogassades porta el vent;

les que més corren, semblen boges,

altres se’n vénen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta,

l’arbre que enyora el seu fullam,

poc a poquet son ombra acosta

als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,

fulla d’un arbre on ha viscut,

que va cercant pel cel on vola

les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;

mes, quan l’albada surt després,

de les endú la tramuntana

espais enlaire per mai més.

I l’arbre sec ja torna a viure,

fulles i flors arreu badant,

i cada brot, quin cants de riure,

fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,

pengim-penjam al sol que és foc,

el préssec ros i la cirera,

la pruna clàudia i l’albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,

sardanejant de dia i de nit,

les mans unint homes i dones,

els ulls clavats en l’infinit!

Àngel Guimerà

FOLLET

Eixerit

i entremaliat.

Tot d’una

s’ha escapat

buscant

l’entrada

d’un conte!

Lola Casas

SANT JORDI

Parades

de llibres i roses,

escriptors

que van signant,

carrers, avingudes

i places

on la gent

va passejant.

Comprem lectura

i olor

per alegrar l’esperit.

La rosa l’he regalat

i el llibre…

me l’he llegit?

Lola Casas

(Mestra i escriptora.

Ens visitarà el 2 de juny)

2009, ANY DE L’ASTRONOMIA

Els planetes de colors

Els planetes dalt del cel

semblen boletes daurades,

però jo els vull dibuixar

amb tonalitats variades.

En faré un color de mel,

un igual que el blau del cel,

un de gris com l’ull del llop

i un de negre com un corb.

Tots juntets i amb tants colors

faran un cel tan lluent,

que dirà tota la gent:

-Quin firmament tant preciós!

M Roser Algué Vendrells

TORNA NADAL

L’arbre desvella sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol

_____________________________________________________________________

El POEMA DE TOT L’ANY el trobareu en el llibre editat per l’editorial  Barcanova. Conté els llibres de Miquel Martí i Pol Bon Profit! i Per molts anys amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell.

El volum porta també un CD amb música de Toti Soler i la recitació dels poemes de Cinta Massip.

Poema de tot l’any

Aquest poema de tot l’any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s’ho calla.

És d’aquest any?, de l’any passat?,
de l’any vinent tal volta?,
és d’un any digne i assenyat
o d’un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se’n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura

que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l’any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.

Us deixo un  poema de Mercè Rodoreda, per celebrar el seu centenari.

CUCA DE LLUM

Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.

Mercè Rodoreda

LES FULLES SEQUES

Les fulles seques fan sardana

d’ací d’allà saltironant,

i dintre el bosc la tramuntana

sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges

que enjogassades porta el vent;

les que més corren, semblen boges,

altres se’n vénen dolçament.

I quan el sol se’n va a la posta,

l’arbre que enyora el seu fullam,

poc a poquet son ombra acosta

als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,

fulla d’un arbre on ha viscut,

que va cercant pel cel on vola

les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;

mes, quan l’albada surt després,

de les endú la tramuntana

espais enlaire per mai més.

I l’arbre sec ja torna a viure,

fulles i flors arreu badant,

i cada brot, quin cants de riure,

fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,

pengim-penjam al sol que és foc,

el préssec ros i la cirera,

la pruna clàudia i l’albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,

sardanejant de dia i de nit,

les mans unint homes i dones,

els ulls clavats en l’infinit!

Àngel Guimerà

NOU CURS

Capbussar-te al nou curs amb ganes,

respirar flaires d’un estiu encara recent

sentint històries quotidianes

i aventures il·lustrades.

Estrenar llibres i aules,

descobrir a les finestres

llums ja declinades

que s’estiren per claudicar de cop

en benefici d’un creixent cel fosc…

I escriure a la llibreta, malgrat tot,

el títol de la primera lliçó amb bona lletra.

Isabel Barriel