Hem preguntat a nois i noies d’entre 18 i 20 anys i, llevat d’uns pocs, ens diuen que
la Literatura és la “maria” d’avui dia i que, generalment, se la treuen de sobre com poden.
El problema ve de lluny. En primer lloc ja troben més agradables els formats digitals.
Evident i lloable. Els nois i noies d’avui s’adapten a les innovacions de la societat actual.
De tota manera tampoc no aprecien gaire el cinema. Veuen molta televisió, juguen amb
jocs digitals; caldria fer una anàlisi de totes les narracions que troben en tots els formats
que remenen però gairebé a tot arreu la base és la narració. Perquè doncs no gaudeixen
de narracions més llargues i ben explicades? Hi ha molts factors; però la meva reflexió
aniria en el sentit de que sovint deixem l’alumnat a la descoberta de les seves habilitats
naturals per a endinsar-se en la comprensió total d’una obra. El plaer de llegir el troba
qui el troba. Ho tenim assumit.
A l’actualitat els nois i noies han vist molta televisió i han anat adquirint unes
capacitats de comprensió que ens són desconegudes. Posaré un exemple:
una personeta de 2 (gairebé 3) anys i una altra de 5 anys miren a la televisió el
“Tarzán de los monos”. La nena de 5 anys es pot veure que va seguint alguna
cosa (que segur que no ho entén tot), però mostra atenció i encara que parlis a la
seva vora no s’immuta i aguanta fins al final. El nen de 2 anys mira fixament la
pantalla a la recerca d’alguna cosa que li cridi l’atenció i de tant en tant et fa saber
que l’ha trobada i et diu: “micos! fants!” Al cap d’una estona es cansa i va a una
altra activitat més interessant. L’habilitat que exerciten és la d’avançar en la
comprensió a partir de trobar interès en una obra i entendre una mica què hi passa.
Hi ha unes grans diferències entre les estratègies que desenvolupa cada un o una i que,
segurament, tenen a veure amb els interessos personals i amb la capacitat intel·lectual
evolutiva de cada criatura.
A l’escola els donem llibres a llegir, els preguntem què han entès, expliquem contes i
ho fem molt bé; però ara tenim una altra eina que ens permetria de treballar conjuntament
en el sentit de fer que els nens i nenes puguin compartir les estratègies de comprensió que
han anat adquirint individualment. Els ordenadors i el canó de projecció ens permeten
aprofitarl’avinentesa que l’escola és l’únic espai on es troben 25 nenes i nens d’un nivell
semblant i per tant proper,per poder fer que parlin de com entenen, com veuen, com
miren i de quin resultat delectura interpretativa poden arribar. En direm
LECTURA CONJUNTA. El professoratd’Infantil i Primària va adquirint l’habilitat
de llegir a la classe tot aprofitant que una esfixa en un detall, l’altre en un altre i de
vegades entre tots poden arribar a trobar elmissatge complet d’una obra, que no
sempre és tan senzill o superficial com havíem pensat.
Això demana un temps. Una sessió per setmana ja estaria bé. Demana més coses, però:
cal que els i les mestres siguin bones guies de la conversa i mirin de fer arribar les opinions
que van sortint i les aportacions a cada membre del grup. Caldrà també que es preparin bé
la lectura a fer; que sàpiguen tot el que pot donar de sí el llibre a llegir i com cal seleccionar-lo,
tenint en compte els interessos del grup, el contingut lingüístic o temàtic del conte i sobre tot
lesil·lustracions, la seva força com a llenguatge comunicatiu i visual que pot assegurar que
l’activitatesdevingui més o menys atractiva per als infants.
Enric Larreula |
 |
 |
|
|
|
Carolina Gonzalez Planella |
|
Carolina Gonzalez Planella
|
Ens confonem si pensem que els llibres il·lustrats són per als petits solament. Alguns valdrien
fins i tot a Secundària i necessitarien la guia dels mestres per saber-ne extreure tot el cabdal
educatiu i d’aprenentatge. Sigui a casa, un adult i un infant, sigui a la biblioteca, en grup petit,
sigui a la classe, en grup gran, sovint les preguntes que fem van en la direcció de la seqüència
narrativa i prou, què ha passat? I què més?. En un llibre il·lustrat hi ha molta més informació
que els infants poden extreure en la seva lectura individual si aprenen a comprendre: El títol,
el final, els personatges, l’argument amb la temàtica que s’hi presenta, la relació entre el
text i la il·lustració (aprendre a gaudir-la i saberllegir la informació que aporta i com ens és
essencialper a poder tirar endavant amb la lectura).
Opinions, es fan conscients que la lectura no és neutra i que sempre hi ha un rerefons que
calinterpretar? Els demanem una comprensió descriptiva i superficial o una de profunda i
interpretativa? No sempre els textos porten prou indicis per guiar l’aprofundiment; cal la
interacció amb companys i amb l’adult.
La reflexió sobre la comprensió ens serveix tant per llibres com per altres formats.
Llegir vol dir comprendre, tot el que comprenem ens representa una experiència personal.
Per exemple, a Primària, les obres que han passat a cinema, són una bona eina de treball.
Les il·lustracions en permeten ensenyar a comprendre molt abans que ho faríem si no les
teníem. A dos anys ja podem compartir experiències davant les imatges. Si diem que
s’aprèna llegir, llegint; com més experiències aportarem als nostres nens i nenes, molt millor.
Teresa Creus |