Més lemes cinematogràfics

Parlem avui d’aquells lemes que es troben a l’entrada de clubs, institucions o llocs de treball i que per tradició són escrits en llatí. Al cinema se’n troben molts exemples, dels quals us presentarem quatre:

lema-matrix-199-i-matrix-revolutions-2003-temet-nosce

1- “Temet nosce” (“coneix-te a tu mateix”) és el lema que apareix a l’entrada d’un oracle. No es tracta de l’oracle d’Apol·lo a Delfos, encara que allí era escrita la mateixa frase, però en grec, sinó de la seva versió futurista. Aquest lema el podem veure a la primera i tercera part de la trilogia anomenada “Matrix”, a la qual el protagonista ha de descobrir si serà el salvador de la humanitat o un simple mortal. Vaja, que té feina per endavant.

lema-american-flyers-1985-res-firma-mitescere-nescit

2- “Res firma mitescere nescit” (“Una decisió ferma no sap com relaxar-se”) és un lema que veiem a la paret d’un gimnàs, i que serveix d’estímul per als ciclistes que protagonitzen la pel·lícula del 1985 “American flyers”, sobretot tenint en compte que han de superar les duríssimes etapes d’una volta per les muntanyes Rocalloses.

lema-el-laberinto-del-fauno-2006

3- L’arc de l’entrada del “Laberint del Faune” (2006), que la protagonista mira amb tanta atenció (i que sens dubte no entén), presenta gravada sobre la pedra una llegenda en llatí que és impossible de llegir durant la visió de la pel·lícula, però que sí que és present a moltes fotografies promocionals. El text diu “In consiliis nostris fatum nostrum est” (“en les nostres decisions es troba el nostre destí”). I així li va a la pobre protagonista… (perdó per l'”spoiler”).

lema-kingdom-of-heaven-2005-nemo-vir-est-qui-mundum-non-reddat-meliorem

4- Més difícil de llegir, però no menys transcendental per al futur del protagonista, és aquest lema escrit sobre una biga d’una forja. Apareix a la pel·lícula “El regne del cel” de 2005 i el que intuïm amb la traducció que fa el ferrer i el fotograma que hem capturat és una cosa així com “Nemo vir est qui mundum non reddat meliorem” (“No és realment un home qui no torni el món millor”). Bé, una Edat Mitjana a la qual els ferrers escrivien cites en llatí ja estava en clara milloria.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Més notícies en llatí

nuntiicover

Des del 27 de gener d’enguany disposem a la xarxa d’una nova pàgina de notícies en llatí. Es tracta d’un programa engegat per un professor de llatí i els seus estudiants de la Western Washington University i que apareix setmanalment.
Si voleu connectar-vos per llegir i escoltar una selecció de les notícies més destacables del món, pinxeu aquí: http://nuntiilatini.com/

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Lemes cinematogràfics

vincit-qui-se-vincit

És tradicional que les famílies nobles posseeixin un escut i que aquest vagi acompanyat d’un lema. Si pot ser en llatí. Us presento a continuació alguns lemes cinematogràfics:
1- A la primera imatge podeu llegir “Vincit qui se vincit” (És un vencedor qui se sap vèncer a si mateix), un lema antic utilitzat a moltes institucions educatives. Aquí però… és al castell de la Bèstia, a la pel·lícula de Walt Disney de 1991.

Ara dos lemes on apareix el mot “orbis” (el món):

orbis-non-sufficit

2- “Orbis non sufficit” és el lema de família del famós agent James Bond i significa “El món no és suficient”. La imatge apareix a la pel·lícula “Al servei de sa majestat” de 1969, però 30 anys més tard el lema s’utilitzà com a títol d’un altre film de la sèrie.

orbisunum

3- A “La llegenda del Zorro” (2005), pel·lícula interpretada per Antonio Banderas, una secta secreta de cavallers, Els cavallers d’Aragó (???), vol acabar amb la fragmentació del món en multitud de països independents i reclama el lideratge d’un món unificat. El seu lema és “Orbis unum” (“El món, una sola cosa).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El nostre menjar tradicional és llatí

ofertas-en-andorra-nostrum-logoFranquicia_G_dbb3d44b52bf46ef.png

Existeixen dues franquícies alimentàries catalanes que apel·len a la tradició i els nostres costums com a tret distintiu. I les dues utilitzen la llengua llatina per a presentar-se. Això és un senyal que alguns encara identifiquen aquesta llengua com a pròpia.
En el cas de “Nostrum”, una cadena de menjar per emportar casolà, el seu nom ens recorda que és tradicional jugant amb el nom romà del Mediterrani (“mare nostrum”, en llatí “el nostre mar”). En el cas de “Tradicionarius” (una franquícia de fleques i cafeteries), el valor artesanal dels seus productes es reforça amb la típica terminació llatina “-us”, afegida al final d’una paraula catalana, que de sobte sembla encara més antiga .
Bon profit… per al llatí!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una altra trilogia amb títols en llatí

945332_103048356567148_479141801_n

Un altre exemple de trilogia amb títols en llatí. Avui en dia si no escrius una trilogia no ets ningú.
Aquesta que us presento és una distòpia (o sigui, una utopia però en negatiu, concepte molt de moda els últims anys) escrita per Lauren Oliver sobre una noia que s’enamora a una societat on l’amor és vist com una malaltia.
De vegades crec que la nostra societat també deu ser una distòpia, on escriure un sol llibre per cada història és considerat una malaltia.
Per cert, els significats dels títols són: “delirium” (al·lucinació, deliri), “pandemonium” (caos, confusió) i “requiem” (descans, potser el de la mort, no ho sé, i crec que no arribaré a llegir-lo per saber-ho).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una trilogia amb títols en llatí

consummatum-est

“Versos, canciones y trocitos de carne” és el nom d’una trilogia de novel·la negra que ha obtingut un ampli èxit de públic i crítica. El seu autor, César Pérez Gellida, dóna veu a l’assassí, el qual adquireix un gran protagonisme a la història.
A nosaltres ens interessa destacar que cadascun dels llibres de la trilogia es titula amb una expressió en llatí: “Memento mori¨” (“Recorda que has de morir”), “Dies irae” (“Dia de la ira”, un himne religiós que descriu el judici final) i “Consummatum est” (“S’ha acabat tot”, les últimes paraules de Jesús a la creu). Títols que com podeu veure s’escauen molt a unes novel·les plenes de cadàvers.

678_0_3311044_19334

Al llarg de la història de la literatura són molts els llibres que han rebut un títol en llatí, però potser el cas més exagerat que em ve a la memòria és el de l’escriptora italiana Danila Comastri Montanari. Aquesta autora ha publicat des de l’any 1990 divuit novel·les ambientades a la Roma imperial amb un investigador d’assassinats com a protagonista. Totes amb el títol en llatí. El primer volum es titula “Mors tua” (“La teva mort”), recordant-nos així que ens esperen moltes defuncions als seus llibres. Altres títols com “In corpore sano”, “Morituri te salutant” o “Dura lex” serveixen per a presentar l’activitat a que es dediquen els implicats a la trama.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mots d’actualitat acabats en -us

Tarracus

Ja s’ha presentat als mitjans la que serà la mascota oficial dels Jocs del Mediterrani del 2017: “Tarracus”. A una ciutat amb el passat que té Tarragona li escau una figura amb aires romans i d’aquí la figura presentada. Això sí, el nom és en un llatí totalment inventat, ja que la població es deia Tarraco i els seus habitants Tarraconenses. Però és també una forma d’acostar les dues ciutats rivals de la zona, que han trobat una cosa en comú, el final del seu nom: Tarracus i Reus.

Aquest mes de maig ha estat més inclement de l’habitual i d’això se’n feia ressò el Temps de TV3 quan anunciava que una de les calamarsades més severes procedia d’un “arcus”. Segons el meteoròleg Tomàs Molina, els especialistes anomenen així un front de núvols amb forma de semicercle. Sembla ser que el “Cumulus arcus” és un del més buscats pels caçadors de tempestes…

citrusjpg

A l’hora de denominar els seus nous productes d’alimentació, les empreses tendeixen a utilitzar o bé l’anglès o bé el llatí. Sembla que hi ha una dura competència entre les dues. De fet, el mot “llimona” pràcticament ha desaparegut i se sol substituir o bé per “lemon” o bé per “citrus”, tot i que aquesta última paraula indica més aviat una família de fruites: els cítrics. Donem la benvinguda als nous donuts citrus… i bon profit!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Invictus games

PA-19220932

D’aquí a uns dies se celebraran a Orlando els segons “Invictus games”. Hi participen membres de l’exèrcit i serveis de seguretat que han estat ferits durant l’acompliment de les seves tasques. La fundació encarregada de l’organització va néixer a partir d’una idea del príncep britànic Harry, el qual, impressionat pels jocs paralímpics de Londres 2012, va voler emular-los donant-los un aire més militar i patriòtic. D’aquí el nom d'”invictus” (“invicte”) que s’usa per a referir-se als esportistes paralímpics.
Ara el govern nord-americà ha acceptat el repte d’imitar els britànics, i del 8 al 12 de maig es podran veure a la ciutat de Florida.
A aquest video podeu veure la sana rivalitat entre els dos aliats: http://invictusgames2016.org/2016/05/cnn-obamas-challenge-queen-and-prince-harry-to-the-invictus-games/

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fent trampes amb les llengües clàssiques (II)

Van Helsing

A la pel·lícula de 2004 “Van Helsing” se’ns ensenya aquest document escrit en llatí. El tradueix un cardenal que devia suspendre les llengües clàssiques al Seminari, perquè, tot i que és evident que està incomplet i que hi apareix una paraula inexistent en llatí (“imbeat”), s’anima a dir que significa “En el nom de Déu, obre la porta”.
Si entenem el mot “imbeat” com “iubeat” la part final de la frase tindria una mica de sentit: “que ordeni que la porta s’obri”. El “Deum ac” tal com està vol dir “i Déu també”. D’on treu doncs la seva traducció?
Més endavant, Van Helsing pot completar el text amb la paraula que faltava: “Deum [lacessat] ac ianuam imbeat aperiri”. Això significa: “Que molesti a Déu i que ordeni que la porta s’obri”. El frare que l’acompanya, però, és de l’escola cardenalícia i tradueix el que tenia après: “En el nom de Déu, obre la porta”.
Aquí és quan es descobreix que el cardenal era molt intel·ligent, perquè tot i el despropòsit dels guionistes… sí!! la porta s’obre.

image001

Aquesta segona imatge és del film del 2006 “V de Vendetta”. El que es veu gravat al mirall és una cita en llatí: “Vi Veri Veniversum Vivus Vici”. La traducció ve a ser el que es diu a la pel·lícula: “Per la força de la veritat, jo, un mortal, he conquerit el món”. El protagonista l’atribueix a una obra titulada “Faust”, però no es tracta de l’obra de Goethe, ni la de Marlowe, sinó que aquesta frase amb 5 (V) paraules començades amb “V” prové d’un estudi en alemany sobre l’eròtica en obres com Faust (Wikipedia dixit).
Fins aquí poc a dir. El que no s’entén és l’enorme errada ortogràfica: “Veniversum” per “Vniversum”…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Paraules (pseudo)llatines d’actualitat

meldoniy-meldonium-mildronat-metabolicheskoe-sredstvo

Els últims mesos ham estat d’actualitat algunes paraules que imiten la sonoritat llatina sense ser, però, d’aquesta llengua.
És el cas del fàrmac anomenat “Meldonium” (a la primera foto), un medicament creat a Letònia el segle passat que va ser molt popular entre els esportistes soviètics, ja que era barat i incrementava de manera notable el rendiment físic. El fet que fos receptat en un principi a persones amb problemes de cor o diabetis va despistar l’Agència Mundial Antidopatge durant molt de temps, però des de l’1 de gener d’enguany és una substància prohibida. La tenista russa Maria Sharapova ha donat positiu recentment per aquesta substància i s’enfronta a una important sanció. El nom del medicament, com el cas de “valium” o altres de semblants, no és llatí però imita la terminació d’elements químics que sí ho són.

ob1

Després de demanar-ho durant sis anys, finalment Barack Obama ha presentat el seu compte de Twitter. Com veieu a la imatge és @POTUS. Molta gent s’ha preguntat si aquest era un mot llatí, però en realitat es tracta de les inicials de “President Of The United States”. El terme s’utilitzava a la Casa Blanca des de fa temps, però ara ja és totalment oficial. Per cert, Obama va presentar també el compte de @FLOTUS (“First Lady Of The United States”).

logo stop

Recentment el diari “El Periódico” va lliurar el guardó de Català de l’any 2015 a l’activista Òscar Camps. A la mateixa cerimònia es va reconèixer també amb el premi Mercè Conesa la Plataforma “Stop Mare Mortum”, pel seu treball de denúncia de les morts de refugiats al Mar Mediterrani. Realment, el nom de l’organització recorda el que els romans usaven per a referir-se al seu mar (“Mare nostrum”), però jugant amb la paraula catalana “mort”. Si l’haguessin volgut batejar en llatí, la forma correcta hauria estat “Mare mortuum” (Mar mort) o “Mare mortium” (Mar dels morts).

Lexus-Logo-Name

I ja posats amb paraules que recorden la sonoritat llatina, acabem amb “Lexus”, una divisió de la casa “Toyota” creada amb la intenció de presentar vehicles de molt alta qualitat. Quan Eiji Toyoda, el seu fundador, va proposar aquest nom volia alguna cosa que recordés que els seus cotxes no serien barats, sinó luxosos. D’aquí el mot “Lexus”, que recorda vagament aquest concepte i a més sembla un mot llatí. No us cregueu altres explicacions estrambòtiques sobre la seva etimologia que apareixen a Internet…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Noms (pseudo)llatins a la literatura fantàstica

map_first_law

Joe Abercrombie ha obtingut un gran èxit al món de la literatura fantàstica amb la seva trilogia “La primera llei”. En ella mags, guerrers, polítics i comerciants lluiten pel control d’un món aparentment imaginari, però que en molts aspectes recorda al nostre de l’Edat Mitjana: al Nord hi ha bàrbars alts i rossos que amenacen l’estabilitat de la Unió Central, hereva d’un Vell Imperi meridional ara en ruïnes; més al Sud un territori d’homes foscos regit per fanàtics religiosos que disputa alguns territoris fronterers a la Unió. Per descomptat, els habitants de l’Est són exòtics i tenen trets orientals…
Després d’això, pocs dubtes ens poden quedar que el Vell Imperi equival al nostre antic Imperi Romà. Perquè veieu que aquesta no és una apreciació personal us diré que els emperadors tenien noms com Stolicus, Goltus, Sabarbus o Scario; el fundador de l’Imperi es deia Juvens; les ciutats més destacades eren Aulcus, Darmium, Aostum o Anconus; els mags Zacharus o Malacus.
Aquests noms són ficticis, però fixeu-vos en la força dels sufixos, que per ells sols converteixen en llatí tot el que toquen.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fent trampes amb les llengües clàssiques

Papir Alexandre de prop

Aquesta imatge de la pel·lícula “Alexandre” (2004) sobre la vida del conquistador macedoni és un exemple clàssic del poc respecte a les llengües clàssiques que de vegades es té al món del cinema. Correspon a una escena a la qual Alexandre està llegint un papir escrit en grec; almenys en aparença, ja que el fotograma que us presento aquí dalt ens mostra que en realitat el text és en anglès (!!!). Això sí, la lletra té un aspecte molt grec…

Al film del 2012 “Astèrix al servei de sa majestat” hi apareix un motiu similar. És a l’escena en què els senadors es presenten davant de Cèsar per a demanar-li les raons de certes despeses desmesurades. Tal com es veu al fotograma, al bloc de pedra (?) es veu escrita l’expressió “Codex accepti expensi”. La forma correcta seria “Codex accepti et expensi”, és a dir, “llibre d’ingressos i despeses”, però el que vull remarcar és que a banda del títol, la resta del document és en francès (!!!). A la imatge que he triat apareix el mot “personnes” entre d’altres.
Astèrix al sevei de sa majestat 2012 Laurent Tirard

La pregunta que em ve al cap és per què fer trampes quan costava el mateix esforç escriure aquests textos en grec o llatí. O no van trobar cap llibre en aquestes llengües?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una locució llatina molt portuguesa

179

Moltes paraules o frases llatines tenen èxit perquè són comprensibles per a la majoria de persones. Aquest és, de fet, el motiu del seu ús. Qui no coneix el significat de “curriculum”? El mot és imprescindible per algú que busca treball al món occidental.
Algunes locucions llatines, però, tot i que resulten fàcils d’entendre, no traspassen fronteres i només tenen èxit en alguns llocs concrets.
El cas que vull presentar-vos com a model d’això últim és l’expressió “Domus iustitiae”. Significa “Casa de la justícia”, i s’utilitza per a denominar els edificis habilitats com a tribunal. Fins aquí, la cosa sembla bastant evident. Ara bé, heu vist aquesta frase escrita a algun lloc proper? Doncs el més probable és que no. Només la veureu a la façana d’un edifici si viviu a alguna població portuguesa.
La imatge de la foto, concretament, és del tribunal de la ciutat d’Horta, a les illes Açores.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Quin animal és un “Rex”?

image001

Aquesta pregunta sembla fàcil de respondre: per a la majoria, és un dinosaure, el terrorífic Tyrannosaurus rex, dit així perquè devia ser com el “rei” de la selva del Cretaci. Tots els que han vist “Parc Juràssic” ho tenen claríssim.
Ara bé, per algunes persones, en canvi, és un gos. Una sèrie de televisió ha popularitzat un gos ajudant de la policia anomenat així. En gossos dedicats a ajudar persones (a “guiar-les”, un altre sentit del mot “rex”) aquesta denominació no és estranya.
Finalment, per a mi que m’he empassat centenars d’episodis de Tom i Jerry (sèrie favorita actualment de la meva filla), “rex” és, encara que no us ho creieu, una sardina. I si no, veieu la imatge que he extret de l’episodi de 1946 “Solid serenade”…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Estranys invents musicals

pecunia

Fa un parell d’anys un grup italià anomenat “Fint Floyd” gravava una famosa cançó dels Pink Floyd traduïda al llatí. Es tractava de “Money”, que passava a ser “Pecunia”.
La gravació és bastant dolenta, tant musicalment com pel que fa a la lletra, ja que la traducció llatina està agafada amb pinces, i tot perquè es pugui ajustar (més o menys) a la melodia.
Malgrat la seva poca qualitat no deixa de ser un invent curiós. Si el voleu sentir, aquí teniu un link: http://video.repubblica.it/edizione/bologna/i-pink-floyd-cantati-in-latino-money-diventa-pecunia/176829/175542

Aquí teniu la lletra original en anglès per si voleu comparar: Money, get away. Get a good job with more pay and you’re okay
Money, it’s a gas. Grab that cash with both hands and make a stash
New car, caviar, four star daydream, think I’ll buy me a football team

Money, get back I’m all right Jack keep your hands off of my stack
Money, it’s a hit. Don’t give me that do goody good bullshit
I’m in the high-fidelity first class traveling set and I think I need a Lear jet

Money, it’s a crime. Share it fairly but don’t take a slice of my pie
Money, so they say is the root of all evil today
But if you ask for pay rise it’s no surprise that they’re giving none away

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Més equips de futbol fan tuïts llatins

Totenia audax

Segueix augmentat el llistat d’afeccionats al futbol que incorporen al Twitter comptes no oficials en llatí sobre els seus respectius clubs. Els últims incorporats són el “Totenia Audax” (Tottenham Hotspur de Londres) i el Societas Lusoria Pediludii Neapolis (Club de Futbol de Nàpols).
Aquí teniu els links: https://twitter.com/Spurs_LN
https://twitter.com/Neapolis_ln

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Llatí al cinema (IX) Les avorrides classes de llatí

image001

La imatge que ha transmès habitualment el cinema de les classes de llatí ha estat negativa. Mireu si no el posat d’aquests alumnes mentre escolten el seu professor recitant el present d’indicatiu del verb “voco” (anomenar, cridar): voco, vocas, vocat, vocamus, vocatis, vocant. L’escena prové del film de 1993 “Sister act 2: de vuelta al convento”:
https://youtu.be/q9ROMZO6i28

Ens anem una mica enrere, al 1989, a la pel·lícula “El club dels poetes morts”. A l’inici del film es pot veure breument una classe de llatí. El professor declina de manera monòtona amb els alumnes el mot de la primera declinació “agricola” (pagès). Sentim les últimes formes del singular (agricolae, agricola) i totes les del plural (agricolae, agricolas, agricolarum, agricolis). I, vinga, des del principi un altre cop…
https://youtu.be/0x__uIhxhmM

A la pel·lícula “La versió Browning” de 1951 el professor és anomenat Himmler per uns alumnes que té tan avorrits com terroritzats. Un d’ells acabarà descobrint que el seu posat és conseqüència de la frustració que li provoca la seva vida personal i desenvoluparà un cert afecte per ell. Mentrestant, però, ha de patir la tirania de les seves classes. Aquí rep una amonestació per no entendre la frase “Scientia est celare scientiam” (l’art d’aprendre és saber ocultar l’aprenentatge):
https://youtu.be/R5tHWiROoYQ

Aquesta actitud tan distant dels professors (per cert, mai professores) provoca que els alumnes es qüestionin l’ensenyament que estan rebent. Un cas singular el trobem a la pel·lícula de 1972 “El jove Winston”, basada en les memòries del famós estadista Churchill. Aquí podem veure com s’aprèn amb facilitat les formes de singular del mot de la primera declinació “mensa”, però reclama una explicació a allò que per a ell no té sentit:
https://youtu.be/jtcLZKjups4

Però no siguem tan negatius. En un futur article veurem exemples de classes de llatí… no tan avorrides.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els superlatius “irregulars”

lg-movil-BLACK-LARGE

Hi ha una sèrie d’adjectius llatins que tenen un superlatiu considerat per la majoria de gramàtiques com “irregular”. Es tracta de “optimus, optima” (superlatiu de “bonus”), “pessimus, -a” (de “malus”), “maximus, -a” (de “magnus”), “minimus, -a” (de “parvus”, petit). És cert que les arrels canvien, però en el fons hi ha una coherència gramatical, ja que tots els superlatius utilitzen el mateix sufix: “-imus, -ima”
Hi ha alguns adjectius que acaben amb aquest sufix, de manera que en realitat hauríem d’entendre’ls com a superlatius que han perdut la forma positiva. Així “ultimus, ultima” no deixa de ser en el fons “el que està més al final”; “primus, prima” seria “el que està més al principi”; “proximus, proxima” seria “el que està més a prop”; i “infimus, infima”, per tant, seria “el que està més avall”.
De tots aquests superlatius (com és ben lògic) els més utilitzats a l’hora de batejar productes comercials són els que aporten una idea positiva: per exemple, trobem un mòbil LG “Optimus”, però no un “pessimus”; un vodka batejat “Maximus” (i no “minimus”); una cervesa anomenada “Primus”, o una companyia telefònica que es diu “Proximus”, però mai “infimus”, o “ultimus”.

1839444583508e53f717ef32339_3_1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’Oculus de Calatrava

1455008682_919964_1455042365_noticia_normal

Acaba d’obrir-se al públic la nova estació del World Trade Center de Nova York dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava. Com en altres construccions seves, la polèmica hi ha estat present. Segons els diaris de la ciutat nord-americana, per un doble motiu: en primer lloc per la llarga demora de les obres (la inauguració estava prevista el 2009) i en segon lloc pel preu (el doble del pressupostat inicialment).
Afegim-li nosaltres un tercer: el nom. Agraïm l’ús del llatí (“oculus” significa “ull”, com tothom sap), però no tenim molt clar el per què.
En arquitectura s’anomena “Oculus” una obertura circular a un edifici que permet l’entrada d’il·luminació. L'”Oculus” més famós és el del Panteó de Roma. A l’edifici de Calatrava està prevista la possibilitat d’obrir els dies de molta calor els vidres que cobreixen les bigues de la cúpula. Aquest sistema es podria equiparar amb el dels “oculi” tradicionals. El que no té sentit és que això acabi denominant tot l’edifici; sobretot si es té en compte que té forma d’ocell.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Blocs en llatí

image001

A la xarxa hi podeu trobar alguns blocs escrits en llatí. Vull destacar l’anomenat “Iconoclastes”, al qual un llatinista polonès va presentant-nos de forma amena anècdotes de la seva vida quotidiana, notícies i curiositats. Els últims dies, per exemple, ens ha mostrat un poema d’estil clàssic que té un sopar del caníbal Hannibal Lecter com a tema, o el comentari publicat per alguns sacerdots que diuen que els exorcismes tenen èxit perquè el diable odia el llatí (!?). Més curiositats les podeu seguir a http://iconoclastes2.blogspot.com.es/

A la dreta de la pàgina d’Iconoclastes hi ha links a d’altres blocs escrits en llatí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari