Una altra conversa en llatí, ara amb Sant Nicolau

image001

A la pel·lícula “Millions”, dirigida el 2004 per en Danny Boyle, trobem aquesta curiosa escena, a la qual el nen protagonista es troba amb Sant Nicolau i parla amb ell. El sant es presenta com un home del segle IV i per això parla en llatí(encara que entén les paraules modernes del xiquet).
Aquí teniu les imatges:

https://youtu.be/paGsbYnVj00

A la pel·lícula apareixen subtítols per a entendre la conversa, però la pronunciació és tan inintel·ligible (tan anglesa, vaja), que us escric a continuació les paraules en llatí que es poden deduir:

Inferci, inferci!

Sanctus quarti saeculi sum, patronus nautae et vero Natalis.

Optime! Erunt semper satis pupillis.

Quis?

Quid faciebat?

Selfridgem?

dubito etsi raro in publicum prodeo.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mark Ryden pinxit

ryden pinxit

Ha aparegut un llibre amb una selecció d’obres de Mark Ryden, creador del surrealisme pop i pintor de moda a Hollywood.
El títol és “Ryden pinxit”, escrit així, amb aquest verb en llatí, el pretèrit perfet del verb “pingo” (pintar), amb el qual han signat tants artistes plàstics fins al segle XX.
Mark Ryden ens recorda d’aquesta manera que la seva obra no es deslliga del tot de la tradició.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Central lletera etimològica

central-lechera-asturiana-natural

Aquesta primavera l’empresa “Central Lechera Asturiana” ha engegat una campanya publicitària enfocada sobretot a recordar la puresa dels seus productes. Per això, com es veu a la imatge, insisteixen en l’ús de l’adjectiu “natural” per a referir-se a ells.
El que resulta curiós dels seus anuncis és que, sota de algunes de les paraules citades, apareix escrita l’etimologia llatina. Podeu veure alguns exemples als dos anuncis següents: al primer, https://www.youtube.com/watch?v=uCzr6wrZauU hi trobareu el mot “naturalis”, i al segon: https://www.youtube.com/watch?v=L9nMAO0uNW0 les preposicions “sine” i “cum”.
Sembla que als de l’empresa lletera els ha agradat la idea dels antics que consideraven l’etimologia la “ciència de la veritat”. I si es cita l’origen llatí d’una paraula, fa la impressió de ser més autèntica…
Trobareu més exemples d’aquest gust per les etimologies al Twitter de la companyia, quan es parla del dia del pare (del llatí pater, -tris) o de la mare (del llatí mater, -tris)

C7RkTG7VwAAtoFD

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A Erdogan no li agrada el llatí

Galatasaray

A partir d’ara, a Turquía està prohibit anomenar els recintes esportius amb el títol d'”Arena”. El nom procedeix dels amfiteatres romans, encara que l’han popularitzat estadis anglosaxons, i sembla ser que al president del país li evocava imatges desagradables, ja que, segons ha comentat, a les “Arenes” romanes molts homes van ser esquarterats per animals.
Tenint en compte que la majoria dels que van patir aquesta tortura eren cristians (els musulmans no existien encara), sembla que es tracta d’un gest conciliador i aperturista del president islamista Erdogan.
Això sí, el llatí sempre surt perdent. Potser li hauríem de recordar al dignatari turc que moltes vegades les que morien eren les bèsties.
A la imatge, l’estadi del club de futbol Galatasaray d’Istanbul, tal com es va denominar el 2011.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Prodigium

Dr-Jekyll-Mummy

El mot llatí “Prodigium” feia en un principi referència a un fenomen especial que servia com avís, com a predicció. Un eclipsi, per exemple, era un dels prodigis més espectaculars i més venerats a les religions antigues.
Amb el temps, ens hem quedat amb la idea de fet estrany o meravellós i s’ha acabat aplicant el mot “prodigium” sobretot als monstres.
I és tenint en compte aquesta accepció que “Universal pictures”, la companyia cinematogràfica americana, ens presenta una sèrie de pel·lícules fantàstiques, que seran protagonitzades per clàssics del terror com la Mòmia, Frankenstein o l’home invisible entre d’altres.
“Prodigium” serà una institució dirigida pel famós doctor Jekyll (ell també un monstre, en el seu alter ego “Mr Hyde”), que al llarg de la sèrie anirà rastrejant tots aquests monstres, amb la intenció de capturar-los.
El primer film és “La Mòmia” i s’estrena el proper mes de juny.
Poder sentir el doctor Jekyll parlant de la seva missió a aquest vídeo extret de la pàgina web “Wellcome to Prodigium”: https://www.youtube.com/watch?v=-BIkjbTK63s

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un altre lema en llatí (i un altre tatuatge)

a11c9966962926cbb5684cbb3b10c694

El tatuatge que veiem a l’esquena de l’actor Keanu Reeves és “Fortis fortuna adiuvat”, que es pot traduir com “la fortuna ajuda els forts (o els valents)”. Té reminiscències clàssiques (recorda una frase de Plini el jove, i una altra de Virgili), però als Estats Units està molt lligat als lemes que les unitats de l’exèrcit utilitzen per a definir-se.
De fet, el protagonista de la pel·lícula, John Wick, (nom que serveix també com a títol dels dos films de 2014 i 2017) és un assassí a sou amb orígens militars.
La imatge és de la primera pel·lícula, però també apareix a la segona. I, probablement, a la tercera…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“Ludus” una aplicació per aprendre llatí

unnamed

Disponible a la Play store i també per a Mac, disposem des de fa un temps d’una aplicació per a mòbils anomenada “Ludus”. Aquesta paraula té dos significats: “escola” i “joc”. I, de fet, es tracta d’això: aprendre llatí jugant.
Ha estat dissenyada per uns antics estudiants de llatí (segons ells, no massa bons) i pretén que els jugadors-alumnes siguin capaços de traduir un text llatí amb ordre i lògica, abandonant el mètode pedestre de buscar paraula a paraula a un diccionari.
Com altres jocs de mòbil, vas acumulant punts i pots comparar-te amb altres participants.
Més informació a www.ludus.net

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El lleó de la “Metro” i les seves paròdies

GW371H272

La companyia “Goldwyn”, més tard “Metro Goldwyn Mayer”, ha utilitzat des del 1916 el mateix lema per encapçalar les seves pel·lícules: un lleó sota la frase llatina “Ars gratia artis”, és a dir “L’art per l’art”.
L’animal ha anat canviant (per motiu de defunció) i també el seu nom, encara que oficialment la companyia els ha anomenat tots sempre en llatí: “Leo”.
Aquí podeu veure un exemple trobat a Youtube d’aquesta famosa escena: https://www.youtube.com/watch?v=XVEflECtfBM

Una tradició tan llarga (un segle ja) acaba provocant moltes paròdies, fins i tot des de la mateixa companyia. D’aquí la imatge que veieu al principi de l’article, extreta d’un episodi dels dibuixos Tom & Jerry. De fet, en algunes ocasions l’encapçalament oficial dels dibuixos substituïa la figura del lleó per la del gat Tom.

Al llarg dels anys es troben infinitat de paròdies, substituint el lleó per qualsevol animal o objecte. Però jo vull ensenyar-vos aquelles a les quals es respecta l’ús del llatí com al lema original, relacionades gairebé sempre amb els personatges de “Barrio Sésamo” (The Muppets):

EineMöhreFürZwei-Blumenfabrik-MGM

Al primer s’utilitza la frase llatina “ovis ovem manet”, escrita en un llatí macarrònic (una cosa així com “l’ovella roman ovella”) on les paraules “ars, artis” passen a ser “ovis, ovem” (ovella).

poster,210x230,f8f8f8-pad,210x230,f8f8f8.lite-1u3

En aquesta samarreta veiem la famosa granota “Gustavo” acompanyada de la frase correctament escrita “Viridis gratia Viridis”, és a dir “El verd pel verd”.

tumblr_nuodngiK1u1s7j3bvo1_1280

I en tercer lloc, una creació d’un particular que ens presenta una barreja de llatí i anglès amb aquest “Counts gratia counts”, amb la imatge del comte Draco.

Per ami, però, la millor és la de l’inici de la pel·lícula “Astèrix i les 12 proves”, a la qual apareix la famosa frase d’Obèlix “Delirant isti Romani” (Estan bojos aquests romans)…
https://youtu.be/oYt9PSiGBb4

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Més paraules (pseudo)llatines

logo-Signus

Us parlem a aquest article de tres mots que juguen enginyosament amb el llatí:
El primer, que podeu veure a la imatge que encapçala l’article, és “Signus”. Recorda un mot llatí, ja que acaba en “-us”, però no existeix cap així en aquesta llengua (el més proper és “signum” = senyal), i de fet, a la mateixa foto podem veure que el nom d’aquesta companyia de reciclatge prové de les inicials de “Sistema Integrado de Gestión de Neumáticos Usados”.

650_1200

Tots reconeixem l’origen llatí del sufix “-ator”; l’hem vist a “Galdiator”, però també a “dictator” o fins i tot “Terminator”. És un sufix que indica simplement l’agent d’una acció. El que passa que, sobretot al cinema, l’hem sentit relacionat amb personatges molt forts. Per això, una pàgina dedicada a la recerca i comparació d’assegurances va tenir l’encer d’inventar aquest “Rastreator”, que certament té molta força.

I per acabar, us recordaré el nom del protagonista d’una sèrie infantil de televisió (“Lazy town”), que defensa la pràctica de l’esport i que és un gimnasta molt àgil i fort. Els guionistes van decidir anomenar-lo “Sportacus”, de manera que d’una tacada ens recorda també el famós gladiador defensor de la llibertat dels esclaus anomenat en llatí “Spartacus”.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Llatí i visigot

Los visitantes

A la pel·lícula francesa de 1993 “Els visitants” els protagonistes enxampen una bruixa durant un ritual satànic, mitjançant el qual es pretenia convertir en donzella una dona molt anciana. A l’entrada de la casa de la bruixa hi ha el text que encapçala l’article. Segons els protagonistes està escrit en una barreja de llatí i visigot i per tant és la llengua dels dimonis (?).
Una ullada ràpida al text ens mostra que en realitat és una barreja de paraules en castellà (“maldita”, “has visto”…) i sobretot en alemany. Ara bé, el cavaller Godefroy hi llegeix unes paraules en llatí macarrònic “Per ansia quoeribus memoriam”, que no signifiquen res ni es veuen per enlloc al text, i que el capellà (el que encara és més estrany) tradueix per “que l’indiscret es converteixi en llimac”.
Aquest guió sí que és obra dels dimonis…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pintades de protesta en llatí a Cambridge

_95456191_graffiti2

Recentment van aparèixer unes pintades en llatí a les façanes d’unes cases construïdes a la població de Cambridge. La ubicació i la construcció d’aquests habitatges fan que siguin molt cars (més d’un milió de lliures cadascun).
La pintada diu “Locus in domos loci populum” i ha provocat als mitjans britànics una encesa polèmica, no pel seu contingut social, sinó pel seu significat. De fet, ningú està molt segur del que vol dir.
La teoria més estesa (i lògica) és que l’autor va utilitzar el traductor de Google i li va sortir aquesta curiosa expressió. Literalment diu: “Lloc a les cases al poble del lloc” i alguns ho interpreten com “Local homes for local people”. O sigui, que “S’haurien de fer cases a Cambridge per a la gent modesta del poble”. A la pintada no hi ha verb, però potser millor així, no fos cas que el significat encara es compliquès més.
El traductor a llatí no és fiable, aquesta és una de les conseqüències que se n’extrau. L’altra és que els vàndals segueixen sent vàndals per molt llatí que intentin fer servir. La tercera és que això només podia pasar a una població universitària.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Compte amb els adjectius, Sagunt

Saguntum

Aquest cap de setmana se celebra el primer festival de recreacions històriques (és a dir, de figurants disfressats de legionaris o gladiadors) a la ciutat de Sagunt.
El nom del festival és en llatí. I ho agraïm. Però no ens agrada tant que es cometi una falta gramatical:
“Saguntum” és un mot de gènere neutre i l’adjectiu correcte haria de ser, per tant, “invictum”. És cert que algunes fonts històriques han citat el nom de la població en femení, però llavors aquesta s’escrivia “Saguntus”.
Això vol dir que hi ha dues formes correctes de donar nom al festival: “Saguntum invictum” o “Saguntus invicta”.
A veure si algú se disfressa també de gramàtic i anem millorant el llatí…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Visites pel Museo del Prado en llatí

Durant el proper mes de maig el Museo del Prado de Madrid té programades 3 visites guiades en llatí per conèixer les principals pintures de Rubens de tema mitològic exposades a les seves sales.
Aquesta iniciativa forma part de les “Activitats extraordinàries” del museu, però esperem que tingui èxit i adquireixi una certa continuïtat. A veure si acaba canviant el seu nom a “Museum Pratense”…
Trobareu més informació a la seva pàgina web: https://www.museodelprado.es/actualidad/actividad/cultura-grecorromana-en-latin/cf4f967d-1cb1-4a2a-8242-2fdb05d4d028

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Benedictio Arginani

image001

Acaba de començar la temporada del formatge amb denominació d’origen Idiazábal, i l’encarregat de fer la presentació ha estat el famós cuiner basc Karlos Arguiñano.
Un personatge tan peculiar com és ell no podia evitar sorprendre tothom amb alguna idea original. I així va ser, ja que va fer una macarrònica benedicció del formatge que comença amb un “Oremus” (“preguem”) i acaba amb un a penes intel·ligible “per eundem Christum Dominum nostrum” (“pel mateix Crist nostre Senyor”), una manera típica de finalitzar oracions a la missa en llatí.
Aquí podeu veure les imatges procedents del Telediario de TVE: https://youtu.be/ccBg-BFGwE8

Publicat dins de General | Deixa un comentari

S’ha actualitzat l’Atles internacional de núvols

fluctus

30 anys després, l’Organització Meteorològica Mundial ha actualitzat el seu catàleg de núvols. Com és de rigor, els núvols són denominats en llatí, encara que les noves formes són el resultat de les modernes xarxes de comunicació.
Gràcies a l’ús del mòbil arriben a les associacions dedicades a la meteorologia multitud d’imatges que confirmen i augmenten el llistat que va iniciar-se el segle XIX.
Tot i aquesta atenció internacional, només s’ha reconegut una nova espècie, “volutus” (= núvol embolicat). La resta de novetats fan referència a trets complementaris de les espècies ja conegudes, com “cauda” (= amb cua) o “murus” (= amb forma de mur)
A la imatge tenim un exemple de “fluctus” (= onada).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Colloquium telephonicum

Silas_da_vici_code

Aquí teniu una conversa telefònica en llatí entre el malvat monjo albí Silas i el seu misteriós mestre. Pertany a la pel·lícula “El codi da Vinci” de 2006:
https://www.youtube.com/watch?v=Op2d9UBJlbo

– Rector, omnes quattuor sunt mortui.
Sodales et ipse Dominus Magnus.
– Ergo locum cognovisti.
– Eum omnes cognovimus,
suis quisque oculis
– Timebam ne Prioris inclinatio secreto vinceretur
– Mors imminens stimulus magnus est.
Hic est, Parisii, rector, celatus sub rosa in aede Sulpicii sancti
-Progredieris, Silas.

Que significa:
– Mestre, tots quatre són morts. Els senescals i el propi Gran Mestre.
– Per tant coneixes el lloc.
– El coneixem tots, cadascú pel seu compte.
– Temia que el secretisme del Priorat prevalgués.
– La mort imminent és un gran estímul.
Està aquí, a París, mestre, amagat en secret a l’església de sant Sulpici.
– Seguiràs endavant, Silas.

Això està dedicat als que diuen que es tracta d’una llengua morta: com podeu veure, s’utilitza… a les pel·lícules americanes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El fals llatí científic (III): Peces del revòlver

Go west Lucky Luke parts revolver (llatí científic macarrònic)

Aquesta imatge del llargmetratge “Go west” (2007) ens presenta les peces d’un revòlver d’en Joe Dalton que en Lucky Luke amb la seva infal·lible punteria acaba d’esmicolar.
L’acció s’atura uns instants i veiem les diferents parts del mecanisme. Són totes escrites en llatí, com si es descrivís l’anatomia d’un cos humà. Aparentment. Un repàs més atent ens demostra que alguns mots sí que són llatins, però fora de context (“canis”= gos / “Visus”= vista / “Bidulus”= un tipus de bedoll, un arbre), o bé tenen algun sentit, però no estan ben escrits (“Machinum” per “Machina” / “Percutus” per “Percussor” / “Trucum” per “Trux”= ferotge), i d’altres, simplement són paraules franceses que s’han llatinitzat barroerament (“Boulum” és del francès “boule”= bala, que en llatí seria “glans” o “plumbum” / “Ressorum” és del francès “ressort”= molla, que en llatí hauria de ser “spira ferrea”).
Diguin el que vulguin, però se segueix associant el llatí a la ciència. Seguirem informant.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Què llegeixen els dibuixos animats?

image004

A la sèrie de dibuixos “Ben i Holly”, que tracta sobre la vida d’una colònia de fades i follets del bosc, els guionistes tenen el costum d’ensenyar als espectadors tot allò que escriuen els personatges. I gairebé sempre (ho he anat descobrint acompanyant la meva filla en el visionat dels capítols) és en llatí. Bé, en una mena de llatí una mica desfet. Concretament, en l’anomenat “Lorem ipsum”, del qual ja vaig parlar en un article anterior: http://blocs.xtec.cat/llatiomnibus/2015/05/14/lorem-ipsum/
Aquí teniu un altre exemple:

image003

O aquest altre:

el-campo-de-golf-real2

No us hi trenqueu el cap mirant de traduir els textos. No tenen cap relació amb les imatges i serveixen únicament per omplir l’espai.
Ara fa poc m’he trobat amb un cas més estrany encara: ja que la meva filla s’ha convertit en fan de la sèrie “Ladybug”, he pogut descobrir aquest text de l’historiador dels emperadors del segle III Amià Marcel·lí com a contingut d’un llibre escolar sobre l’antic Egipte:

image001

El text no té cap relació amb l’Egipte. No entenc perquè no han posat simplement el “Lorem ipsum”. O ratlletes com a “Peppa pig”…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Increïbles opinions negatives sobre el llatí a la literatura

Aquí teniu un petit recull d’algunes opinions sobre la llengua llatina escampades per llibres dels segles XIX i XX. Sembla increïble, oi?

Montanelli, Història de Roma

“No sabem amb precisió quan foren instituïts a Roma els primers col.legis regulars (…) Sabem, però, amb certesa, que es devien cansar menys que els d’avui. El llatí el sabien ja. Si l’haguessin hagut d’estudiar, deia el poeta alemany Heine, no haurien trobat mai temps per a conquerir el món.”

Dumas, Els tres mosqueters (capítol XXVI)

“-Aneu-vos-en al diable amb el vostre llatí!! Estimat d’Artagnan, beguem, beguem molt i expliqueu-me una mica del que passa al món.”

Italo Calvino, El barón rampante

“¿Sabe?, me paso los días escondido, uno no sabe ya qué hacer. Si tuviera un libro de vez en cuando, digo. Una vez paré una carroza, poca cosa, pero había un libro y lo cogí. Me lo llevé, escondido bajo la casaca; habría dado a gusto todo el resto del botín con tal de quedarme aquel libro. Por la noche, enciendo la linterna, voy a leer…¡y estaba en latín! No entendía ni una palabra…-sacudió la cabeza-. Ya ve, yo latín no sé…
– Hombre, el latín, cáspita, es difícil – dijo Cosimo…”

Gautier, Arria Marcella

“-Me siento en vena de hacer citas latinas (…)
-Guárdatelas para ti – exclamaron Octaviano y Fabio, justamente alarmados -. Nada es tan indigesto como el latín en la mesa.”

Stendhal, La cartoixa de Parma

“Què és el que sé de més sobre un cavall quan m’han ensenyat que en llatí es diu “equus”?

Nikolai Gogol, Taras Bulba

“-Que bo aquest vodka, oi? Per cert, com es diu “vodka” en llatí? Ah, quins ximples aquests romans, que ni sabien el que era el vodka…”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deinde Cattelan est. Medley de cançons en llatí

image002

Us portem una curiositat que es va veure ara fa uns mesos a la televisió italiana. Concretament, al programa “E poi c’è Cattelan” (“I després ve Cattelan”), un late night show del canal Sky Uno presentat amb molt d’èxit per Alessandro Cattelan.
Una de les convidades al programa d’aquella nit era la cantant Francesca Michelin, representant d’Itàlia a Eurovisió l’any passat i que es va fer famosa al seu país per guanyar un concurs de talents. Sembla que Francesca era una bona estudiant de llatí (expliquen que estava més preocupada per un examen d’aquesta llengua que pel propi concurs) i per això el presentador la va convidar a cantar un medley de cançons italianes traduïdes (molt bé, per cert) al llatí.
Les cançons són: “Bella” de Jovanotti (1997), “Sei un mito” de 883 (1993), “Qualcosa di grande tra di noi” de Lunapop (1999), “Roma-Bagkok” de Baby K (2015), “Sere nere” de Tiziano Ferro (2003) i la cançoneta infantil “Pulcino Pio” (“el pollet Pio”) de 2012.

Aquí teniu el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=zWjg0Xj5y24

Publicat dins de General | Deixa un comentari