Abordemos las competencias

27 10 2011

Tengo el placer de anunciar que ya está disponible en línea un trabajo que puede ser muy útil para todos aquellos que quieran introducir de manera razonable el tema de las competencias en su trabajo diario en el aula de lengua y literatura: Abordemos las competencias.

Se trata de un trabajo colaborativa entre Alba Ambròs, Marta Rovira y yo mismo que publicamos hace unos años en lengua catalana, Enfilem les competències. Gracias a la colaboración del Doctor Joan Parera y al ICE de la UB, hemos podido elaborar la versión en lengua castellana.

Esperamos que os sea útil.



La construcció d’un text hipertextual…

1 10 2011

Ahir vaig presentar aquesta comunicació al II Simposi Internacional sobre “Llegir Intertextos” que el grup de recerca FRAC i la Universitat de Barcelona ha organitzat aquests dies. La veritat és que la trobada ha tingut un gran nivell i ha estat ple de troballes. Jo em vaig centrar a parlar de com les cançons de La Trinca es poden convertir en hipertextos didàctics. Crec que no em va sortir malament del tot, encara que les diapositives, per si mateixes, no ho expressin tot.

 



Projecte Eines

19 05 2011

Benvolguts amics i amigues,
Us haureu adonat que porto un curs molt apagadot a la xarxa, però avui us vull anunciar que en pocs dies tindrem als instituts uns nous llibres de text que hem coordinat conjuntament amb en Joan Busquets.

L’editorial Castellnou ens ha donat la possibilitat d’elaborar uns materials didàctics per a l’ESO que segueixen plenament el nostre pensament, el qual heu pogut anar llegint en aquest bloc en els últims anys.
Estem especialment orgullosos d’haver elaborat uns materials amb aquestes orientacions:
a) Unes unitats didàctiques que són autèntiques unitats didàctiques i que estan dissenyades amb un clar enfocament comunicatiu.
b) Una gramàtica centrada en l’ús, pensada per a ser explicada i consultada i endreçada en un sol bloc del llibre.

c) Unes activitats d’escriptura i de reescriptura que segueixen les línies més innovadores de l’expressió escrita actuals.

d) Uns instruments d’avaluació que fomenten l’autoavaluació i la coavaluació de l’alumnat.

e) I una edició fantàstica de l’editorial i del sol del nostre editor.

Això són només unes pinzellades del que hi trobareu. Ens encantaria que us els miréssiu i que hi diguéssiu la vostra, sigui quina sigui la vostra opinió. De moment en teniu un tastet i les unitats inicials al web de Castellnou.



El miracle de les llengües maternes

7 02 2011

Després d’un bon grapat de mesos de gestació, us enllaço una unitat didàctica sobre sociolingüística que pot tenir moltes utilitats a classe.

La presentació de la unitat i els materials per al professorat els podeu trobar aquí. Si voleu accedir directament als materials, hi podeu anar per aquí.



El registre de lectura

12 12 2010

Benvolgudes i benvolguts, fa temps vaig presentar aquesta activitat en castellà, però se m’ha demanat en català per la qual cosa us ofereixo el text, la fitxa i la imatge de l’activitat.

Recordeu que vaig publicar aquesta activitat al llibre:MENDOZA, Antonio (coord.) Textos entre textos, Horsori, Barcelona, pàgines159-168. En aquesta publicació analitzo les possibilitats i els resultats de l’activitat.


PER QUÈ EL CEL ÉS TAN LLUNY (Somalia)

Extret de Mites, contes i llegendes dels cinc continents de José Manuel de Prada Samper amb les il·lustracions de Lluís Filella (Editorial Joventut) Una perla, tot sigui dit de passada.

Al principi dels temps, el Cel era tan a prop de la terra que la gent no havia de fer més que aixecar la ma per tocar-lo. El Cel protegia els éssers humans i els animals dels vents freds i de l’escalfor del sol, i els donava aixopluc. La gent comptava sempre amb la protecció del Cel i era molt feliç.

Així estaven les coses quan, un dia, dues mestresses de casa es van posar a moldre gra amb un d’aquests grans morters la mà dels quals és un bastó llarg i gruixut. Les dues dones eren al pati de casa seva, i volien preparar menjar per als seus marits. Van començar a moldre el gra, però cada vegada que alçaven les llargues mans de morter, aquestes colpejaven la superfície del Cel, el foradaven i 1i provocaven un gran dolor. Al Cel no li va fer cap gràcia que el tractessin d’aquella manera, i va amonestar seriosament les dones:

-Ei, vosaltres!Pareu d’una vegada de clavar-me cops, que em feu mal i m’esteu omplint de forats. Que no sabeu que us protegeixo dels vents freds i de l’escalfor del sol? Si seguiu clavant-me cops ha esguerrareu tot.

Però, concentrades en la seva feina, les dues dones no van cas de les paraules del Cel. Sense ni tan sols immutar-se, van continuar molent el gra.

El Cel va aguantar tant com va poder, però al final va ser incapaç de resistir el dolor que li causaven les per-que-el-celdones i, de mica en mica, es va anar allunyant de la terra fins que es va quedar on és avui dia. D’aquesta manera, per culpa d’aquelles dones desconsiderades les criatures van quedar exposades als elements i van perdre protecció del Cel.

El que anomenem estrelles són els forats que les dones van fer a la superfície del Cel amb les seves mans de morter, quan el Cel era a prop nostre. De nit, el sol s’amaga, però part de la seva brillantor es filtra per aquests forats, que resplendeixen en la foscor. És a causa d’aquests forats que els que vivim aquí, a la terra anomenem el Cel Daldaloole, el que esta foradat.

La gent també explica que els núvols són una noia molt bonica que porta a casa seva un càntir ple d’aigua que treu del pou. Quan la noia torna cap a casa, el càntir es balanceja i l’aigua es vessa pertot arreu, i cau cap a la terra a través dels forats del Cel Aquesta aigua, la gent d’aquest món l’anomena pluja.

En veure que la seva aigua cau cap a la terra, la noia-núvol

crida al Cel desesperada:

-Cel, per favor, no deixis caure la meva aigua!

I el Cel li respon:

-Com ho puc impedir, quan les criatures de la terra clamen demanant aigua?

I així és que, si aquelles dones desconsiderades no haguessin foradat el Cel, i si la noia-núvol no vessés de tant en tant el contingut del seu càntir pertot arreu, la terra no rebria l’aigua que tant necessita.

A diferencia d’altres països africans} a Somàlia la major part de població és d’una única ètnia} i parla la mateixa llengua. La forma de vida tradicional dels soma lis és el pasturatge.


FITXA EN PDF: per-que-el-cel-es-tan-lluny-fitxa