Didàctica

Joan Busquets Gasulla (2008) “Sobre la correcció de textos al batxillerat” a Temps de l’Educació, 34, pp. 143-166.

Hi ha articles que són de bon resumir ja que es construeixen a partir de poquetes idees molt exemplificades. N’hi ha d’irresumibles per caòtics i incoherents. N’hi ha de mal resumir a causa de la densitat d’idees que posen sobre la taula. L’article que avui recomanem enfervoridament és d’aquests últims. Hem trigat gairebé quatre mesos a parlar-ne justament per aquesta raó. És per això que la primera recomanació és clara: abandoneu aquesta ressnyeta i feu-vos tan aviat com us sigui possible amb un exemplar de l’article.

En aquest país s’ha parlat molt d’expressió escrita. Alguns, fins i tot, n’han parlat massa. Això sí, el punt de vista que sempre ha predominat ha estat el de l’investigador expert que descriu un procés d’escriptura d’un escriptor expert prescindint de forma gairebé sistemàtica del que passa a les aules. La tesi doctoral de Joan Busquets Gasulla va suposar un canvi radical de punt de vista ja que va partir de l’anàlisi del com els professors intentaven fer millorar l’escriptura del seu alumnat en contextos reals. Aquest article va més enllà de la síntesi d’una tesi doctoral perquè exposa clarament la problemàtica de la correcció al batxillerat, la manera com es realitza (extreta de dades reals) i les línies d’actuació didàctiques que s’haurien d’intentar explorar.

Per tant, no faré un resum informal sinó una crida a la lectura per acumulació de suggeriments:

a) L’autor remarca la poca consciència que els escriptors escolars tenen de la gramàtica i de l’activitat metalingüística a l’hora d’escriure.

b) Justament, una de les funcions de l’escola rau a educar l’alumnat a escriure aquests textos escolars, els més allunyats dels que s’aprenen espontàniament en el medi social.

c) La tendència natural de l’alumnat quan escriu no és planificar sinó dir el pensament. Resulta curiós  observar com pràctiques educatives com les PAAU afavoreixen aquesta concepció.

d) Les anotacions del professor resulten centrals en el procés d’espesseïment dels textos ja que actualitzen continguts gramaticals i textuals que l’alumnat no ha tingut en compte.

e) En aquest sentit, la correcció només pot ser entesa com una eina per a la reescriptura capaç d’orientar l’alumne en la reflexió sobre el text que s’està escrivint.

f) Així, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge de l’escriptura al Batxillerat haurien de tenir en compte que un dels seus objectius principals és desenvolupar en l’alumnat la capacitat de tenir en compte la intuïció i la reflexió metalingüística en els seus textos.

g)  Una anotació de correcció que vulgui ser rellevant hauria d’assenyalar la direcció per on cal buscar la solució, afavorint el retorn al text.

h) És possible que en molts casos sigui difícil trobar aquesta anotació ja que el codi que hauria d’emprar el docent no s’adiu amb el que disposa l’alumne. Aquesta distància sovint ha portat a centrar-se en els elements locals, deixant de banda els textuals i contextuals.

i) L’article acaba amb el plantejament de sis qüestions que hauria d’abordar la didàctica de la formació de l’escriptor escolar.

j) Una bibliografia àmplia i densa imprescindible per a qualsevol investigador de la matèria.

Valoració del blocaire no present a l’article:

És possible que aquest escrit es generés en l’àmbit d’un Batxillerat on el professor de llengua disposava de tres hores lectives setmanals a una ràtio màxima de 35 alumnes. A ningú escapa que l’elaboració d’anotacions de qualitat en un context així resulta realment complexa. La nova disposició curricular que redueix les hores de llengua a 2 obre la possibilitat que un professor de Batxillerat hagi d’acompanyar el procés d’aprenentatge de l’escriptura a un nombre d’alumnes que pot superar els 250. Òbviament, l’ensenyament de l’expressió escrita reflexiva no és una prioritat del nostre sistema educatiu.

Si esteu molt interessats en el tema, també us recomano l’article El gest de corregir que vaig resumir al bloc del Cristòfol Ferrer.

El 2008 s’acaba i s’acosta un 2009 on inquietuds i esperances es barregen: una nova oportunitat de viure intensament al costat dels nostres i de fer-nos els uns als altres una miqueta millors.

Espero que aquesta breu mostra poètica dels meus fills us il·lumini un breu somriure , i us recordi aquells moments on, dempeus dalt del tamporet, féieu gaudir tota la parentela.

Una forta abraçada a tothom, us tinc sempre presents.

VEAMOS POESIA: http://blocs.xtec.cat/frac

Aquesta proposta didàctica ha estat fruit de la col·laboració de l’Alba Ambròs i d’un servidor. Va sorgir del repte d’assolir una comprensió i una interpretació dels textos poètics a l’ESO, primer, i a tots els nivells educatius, després. L’objectiu principal de la proposta consisteix a arribar a una lectura profunda d’un o diversos textos poètics a través de la relectura. A cada nova lectura, es proposa als aprenents l’activació de diverses estratègies de lectura (cada cop més fines) per anar descobrint els matisos de la creació.

Paral·lelament, i com a projecte motivador, es demana als alumnes que acabin convertint aquest poema en una animació en powerpoint  que combini colors, imatges, textos, sons… A partir d’aquesta presentació, els alumnes exposaran la seva creació a classe i ajudaran a comprendre el poema als seus compays.

Hores d’ara ja ens hem adonat que l’exercici funciona a la vegada com a potenciador de la lectura i també de la creativitat. Aquest metatext és a la vegada una lectura de la poesia i una creació expressiva. La motivació de l’alumnat és molt elevada pel que es gasta avui en dia i genera creacions de molts tipus.

El bloc que us recomanem recull una part de les fitxes i de les activitats de la proposta. És el bloc que fem servir en els nostres cursos de formació, per la qual cosa observareu que està simplificat. Al final del cos de l’article central podeu descarregar-vos la proposta didàctica sencera publicada a la revista Aula. També va aparèixer a la revista Guix en català.

Al llibre Textos entre textos (2008) de l’Editorial Horsori, coordinat per Antonio Mendoza Fillola, hi ha un article de caire més teòric que desenvolupa els fonaments de la proposta.

Al bloc disposeu d’una sèrie d’exemples i d’enllaços que us permeten fer-vos a la idea del tipus de projecte de què estem parlant.

Ja se sap que això de la xarxa és un laberint en el qual els no iniciats les passem magres per orientar-nos. Quan tot just hem après a navegar amb decència, resulta que ens hem quedat completament endarrerits i que tot allò que controlàvem precàriament ja és de la preTicstòria.

Cada cop més els centres necessitarn un orientador informàtic, és a dir, una persona una mica més al dia que les altres a qui es pugui acudir per trobar aquell recurs que més s’adiu amb les necessitats educatives de cadascú. Fins ara, la majoria de coordinadors informàtics que conec estan condemnats a mantenir el funcionament dels aparells. Ja és ben trist que hores de docent s’esmercin en aquesta funció mecànica (de fet, és com si tinguéssim un professor/a arreglant els desperfectes de l’edifici, o muntant prestatgeries…) L’orientador informàtic ens hauria de facilitar l’accés als recursos més adients per portar a terme tal projecte o tal activitat.  Em consta que n’hi ha que ho intenten, però la dinàmica dels centres no va en aquesta direcció. Cursos de formació  com el D200 que proposa l’xtec també caminen en aquesta direcció més  didàctica.

Aquests orientadors viuran de pàgines com la de Victoriano Santana, a qui vaig tenir l’honor de conèixer fa uns dies a les Illes Canàries. En Victoriano té una pàgina de recursos impressionant que posa a la disposició dels seus alumnes, companys i internautes. Sé que a Tarragona es fan feines en aquest sentit, però sempre és bo veure què fa un professor d’institut a uns quants milers de quilòmetres de distància.

Crec que el més important és que la visiteu tranquil·lament. Jo m’hi perdo, la veritat, però saber que hi és em tranquil·litza.

Web de recursos de L’IES José Zerpa:

El papel de las TIC en la construccion compartida del conocimiento: una experiencia de descubrimiento de la realidad multilingüística en Premià de Mar.

A continuación podéis consultar la presentación que se utilizó para la presentación de esta comunicación en el X Congreso de la Sociedad Española de Didáctica de Lengua y Literatura (SEDLL) celebrado en Tenerife en diciembre de 2008.

Texto de la comunicación: El papel de las TIC…