METODOLOGIA

Les activitats/tasques plantejades van estar pensades normalment per fer en grup per tal de treballar de manera cooperativa. Es van formar grups de treball i el professorat va intervenir en la formació d’aquests. Però a vegades també es va treballar en parelles o de manera individual o bé a casa.

 

 

 

 

 

 

Un dia vam sortir tots al pati per observar-lo i vam fer una pluja d’idees de tots els possibles animals que crèiem que hi podíem trobar. Van sortir molts animals!

 

 

 

 

 

 

-Abelles

-Tórtores

-Formigues

-Ocells

-Marietes

-Papallones

-Gats

-Llagostes

-Sargantanes

-Ratpenats

-Escarabats

-Vespes

-Grills…

Els vam anar apuntant i després ho vam posar en comú i els vam classificar. Vam veure que hi havia animals que pertanyien a diferents famílies.

Després vam treballar en grups i ho vam fer a través de grups d’experts heterogenis. Es va demanar que cada grup d’experts treballés sobre un grup d’animals. Prèviament però vam aprendre a fer una fitxa tècnica d’un animal concret, de manera conjunta, en aquest cas de la tórtora trobada al pati.

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment, ja vam poder investigar amb cada grup d’experts els diferents grups d’animals que existeixen, tant els que trobem al nostre pati com els que no: peixos, ambifis, mamífers, rèptils i ocells.

METODOLOGIA UTILITZADA

La metodologia marc utilitzada per portar a terme les activitats que hem fet entorn del Projecte “espais comfortables” ha estat el Treball Cooperatiu. Després de la formació interna de Claustre que vam realitzar durant el primer trimestre i part del segon en el marc del projecte erasmus ka101 “Working as a Chipset”, al professorat els ha semblat que era una gran manera d’agrupar els alumnes per portar a terme aquest Projecte transversal d’escola.

Partint dels interessos dels alumnes per la creació d’espais als passadissos, els equips de cicle van decidir fer grups mixtes de cicle (barrejant el primer i el segon grau de cada cicle i en el cas d’infantil p3-p4-p5).

El resultat ha estat alumnes molt motivats per un Projecte que es convertirà en una realitat, si el temps ens ho permet, aquest mateix curs.

Metodologia del projecte “L’aigua” (INS Pla de l’Estany)

El projecte s’estructura a partir d’un conjunt d’objectius explícits que cal atènyer a partir de les diverses tasques a realitzar. Alguns d’aquests objectius són comuns a tot treball de síntesi i altres són propis d’aquest. Tots plegats són els següents:

Objectius generals d’un Treball de Síntesi

  • Adonar-nos de la necessitat de conèixer diferents àrees per treballar amb certa profunditat un tema.
  • Cercar informació, analitzar-la i sintetitzar-la.
  • Adonar-nos que som capaços de treballar de forma autònoma.
  • Descobrir com podem portar a la pràctica el que hem après a classe.
  • Veure i valorar la importància del treball en equip.
  • Comprovar que totes les aportacions dels membres del grup són importants.
  • Demostrar responsabilitat i bon comportament en totes les activitats i sortides.
  • Potenciar la creativitat.
  • Ser capaços de presentar els treballs amb pulcritud i puntualitat.
  • Saber exposar oralment el procés i els resultats del nostre treball.

Objectius d’aquest Treball de Síntesi

  • Promoure una actitud d’interès i respecte vers els ecosistemes hídrics.
  • Prendre consciència de com s’han modificat els usos de l’aigua al llarg dels anys i com n’ha variat el seu consum.
  • Reconèixer la necessitat de la depuració i la potabilització de l’aigua.
  • Identificar els diferents esports aquàtics, tipus d’aigua, entorn i material necessari per a cadascun.
  • Reconèixer la importància de l’aigua com a font d’energies renovables.
  • Reconèixer l’aigua com a font d’inspiració i de bellesa.
  • Comprovar que l’aigua crea conflictes entre regions.
  • Valorar la importància de l’aigua a Banyoles.

Aquests objectius es volen assolir a través del treball amb diverses metodologies, que, sintetitzades, són les següents:

  • Tasques realitzades en equips de treball amb rols clars per a cadascun dels seus membres, amb l’objectiu de potenciar la capacitat de coordinació i l’autonomia de l’alumnat. Els equips de treball són heterogenis, i tots han d’incloure nois i noies i alumnat de grups classe diferents.
  • Activitats que potencien la recerca i tractament d’informació a partir de reptes de diferents nivells de dificultat.
  • Visita in situ a infraestructures clau dels usos històrics i actuals de l’aigua: la potabilitzadora de Montcada i Reixach i la Casa de les aigües de la mateixa població -antiga central d’extracció i bombejament d’aigües del cabal subterrani del riu, construïda el 1878 i en funcionament fins el 1989.
  • Realització d’un producte final que potencia la capacitat de síntesi i de comunicació de l’alumnat.

sdr

Metodologia “I un cop aquí, què?” (INS Brugulat)

Per tal de dinamitzar i donar eines a l’alumnat, perquè pugui elaborar el producte final -la confecció d’un llibre de vida d’un migrant-, es porten a terme una sèrie de tasques, xerrades, tallers

  • Formació dels equips de treball cooperatius heterogenis (quatre alumnes per grup).
  • Pacte dels rols i la supervisió de les tasques a cada grup.
  • Reflexió sobre què és un relat de vida (reportatge de TV3 sobre una experiència de relats de vida a Girona, exemples de la promoció anterior…).
  • Planificació per preparar una entrevista.
  • Creació del portafolis digital del grup (espai de reflexió del grup).

Model de portafolis digital

  • Presentació del curs Moodle.

Moodle del projecte

  • Xerrada per part de tres exalumnes com a testimonis significatius del procés migratori des de tres orígens diferents: Hassana Houmani (Marroc), Andrés Bastidas (Colòmbia) i Alassana Diarra (Mali).

Xerrada d’exalumnes

  • Presentació de reportatges sobre el racisme i els prejudicis.
  • Creació d’un pòster o infografia #aixòésracisme, amb un exemple de racisme o de prejudicis en el món de la publicitat, la lletra d’una cançó, el plantejament d’una notícia…
  • Elaboració d’un espot publicitari de conscienciació per trencar prejudicis.
  • Realització d’una xerrada per part de Mostafa Shaimi, professor a la UdG i formador en dinamització comunitària.
  • Realització d’un taller al voltant dels estereotips i l’efecte Pigmalió.

Totes les activitats es dinamitzen i es centralitzen al portafolis de cada grup  i/o al curs Moodle.

Taller d’estereotips i efecte Pigmalíó

METODOLOGIA

A partir de l’interès dels alumnes per saber què els passava a aquells animals que la gent abandonava i ja no cuidaven a casa es va parlar de les protectores d’animals i les seves funcions. Els nens i nenes van motivar-se per poder trobar una solució per ajudar a una protectora i fer una recollida de diners.

Totes les tasques a realitzar emmarcades dins del projecte es duen a terme en petit grup. Cada dia hi ha un capità diferent per poder donar l’oportunitat de reforçar l’autonomia personal i l’emprenedoria. L’objectiu principal és l’aprenentatge cooperatiu que obtenen treballant conjuntament i, com a resultat final, l’adquisició d’una sèrie de coneixements amb un significat pròxim a ells.

La figura del docent intervé per poder dinamitzar les activitats proposades i guiar-los per no obrir molts fronts que no siguin assumibles per manca de temps. En els moments on hi ha moltes idees en ment per poder anar desenvolupant s’utilitza la votació per decidir entre tots quin és el camí més motivador i més interessant per a la majoria dels alumnes.

METODOLOGIA

Al llarg del projecte utilitzem una metodologia molt diversa depenent de les activitats realitzades.

La pregunta inicial es fa amb tot el grup classe i s’obre un petit debat de tots els alumnes

La realització de la  pluja d’idees per poder respondre a la pregunta inicial, es fa de manera individual on cada alumne pot anar fent la seva aportació en un racó de l’aula.

Es van a buscar llibres a la biblioteca de Porqueres per poder tenir més informació i utilitzem la tècnica cooperativa 1,2,4 per escollir un llibre interessant per cada quatre alumnes.

Per treballar els conceptes que han sortit a la pluja d’idees es fan grups heterogenis d’investigació.  Cada grup ha de buscar la definició i les característiques dels elements que han sortit.

Es fa una petita exposició oral als companys del que hem après amb els grups d’investigació.

En la realització de la maqueta de la nau espacial es fan grups lliures.

Per a la realització del mural del que hem après de l’univers es fan grups d’experts on primer es fan experts en un aspecte de l’univers i després d’ajunten els experts per fer el mural complert.

 

METODOLOGIA

En el projecte que han realitzat els alumnes de cicle mitjà sobre el món submarí, s’han seguit vàries estratègies metodològiques. La més rellevant ha estat el treball en equips cooperatius.  Per tal de cercar informació sobre algunes característiques dels animals que viuen al fons marí, els nens/es s’han organitzat en grups, triats per la mestra. No es va designar un rol específic a cada nen i nena, sinó que tots tenien clar quina era la tasca i es van organitzar per fer la cerca d’informació. Un cop recollides les dades que se’ls demanava, han explicat el que havien après a la resta de companys de la classe. D’aquesta manera tothom ha pogut fer un recull de tots els animals treballats.

Tota la informació recollida en aquesta part del procés l’han anat representant en el mapa conceptual. Una altra estratègia metodològica ha estat el visionat de vídeos o lectures de notícies relacionades amb la temàtica. A més a més de permetre als alumnes aprendre sobre la temàtica del projecte, reflexionar sobre l’estat dels oceans i el canvi climàtic, els ha ajudat a introduir continguts de llengua, com ara normes ortogràfiques i continguts de gramàtica.  També mitjançant jocs, alguns preparats per la mestra i altres creats pels alumnes, com el cas d’un kahoot, han pogut consolidar els aprenentatges realitzats en aquest projecte.

I per acabar, fem referència a l’enfocament globalitzat que intentem donar al treball per projectes. Alguns conceptes que han anat apareixent s’han treballat des d’altres àrees. Com per exemple, quan van adonar-se de la llargada d’una balena, van representar aquesta longitud al pati per comprovar com de llarga arribava a ser. Van seguir el mateix procediment amb altres animals.

METODOLOGIA

Les activitats que hem dissenyat per dur a terme aquest projecte han tingut en compte les següents línies metodològiques:

– Partir de petits grups heterogenis, o bé per parelles.

–  Incloure dinàmiques de treball cooperatiu.

– Donar importància als espais de reflexió sobre el que els alumnes anaven aprenent a partir de rúbriques d’autoavaluació, tant a nivell individual com de grup.

– Prioritzar un enfocament de les activitats que doni importància a l’elaboració d’hipòtesis i la deducció, de manera que fossin els mateixos alumnes els que anaven generant contingut.

– Fer-los protagonistes del seu propi aprenentatge a través del disseny del producte final.

METODOLOGIA PROJECTE CURTS

Expliquem la metodologia del projecte als alumnes. El treball es farà per grups heterogenis en els que cada alumne tindrà un rol. L’avaluació es farà de tot el grup tenint en compte l’autoavaluació, l’observació directa i també les observacions que diàriament ells hauran d’escriure quan acabem les sessions en un diari de projecte.

Dediquem tres dies a la setmana amb sessions de dues hores cada dia a treballar en el projecte. La durada ha estat d’unes 5 setmanes.

Deixem molt clar que no s’avaluen només coneixements i continguts sinó el treball en equip: l’escolta activa, la participació, l’adaptació a les idees del grup… .

En tot moment la mestra acompanya al treball d’aquestes habilitats.

Un cop decidit els rols i el nom de cada equip, se’ls hi entrega una carpeta de cartolina on a davant hi posen el nom de l’equip i un dibuix representatiu que faran entre tots. Allà anirem guardant tots els continguts que treballem de manera escrita.

Ens posem a treballar: comencem amb la visualització d’un parell de curts i la seva posterior comprensió oral a través d’una fitxa de preguntes que hauran de respondre conjuntament amb l’equip. Tot seguit, dediquem unes sessions a investigar curiositats sobre els curtmetratges: quin va ser el primer? quan? festivals importants catalans? quan duren?…

 

 

 

Metodologia projecte “Creació de l’himne d’escola”

El projecte “Creació de l’himne d’escola” es basa en una metodologia interactiva on els participants tenen la possibilitat de construir les seves pròpies solucions dins un marc interactiu de discussió, amb la finalitat de produir resultats tangibles.

L’alumnat s’agrupa per cicles i dins d’aquest agrupament es fan grups reduïts de quatre o cinc alumnes. Cada grup d’alumnes crea la seva seqüència rítmica i melòdica i després d’un enregistrament, es busca la millor manera per enllaçar les diferents creacions dels diversos grups conjuntament.

A més a més, l’acció educativa és activa i motivadora, implicant la participació de tots els membres (treball col·laboratiu) en el seu procés d’aprenentatge i sent conscients que l’èxit de cadascú depèn de l’èxit dels altres. Al llarg del procés es propicia una interdependència positiva entre els components del grup que promou l’autoregulació del seu aprenentatge.

Sense oblidar la figura del docent, qui també intervé en tot moment dinamitzant el conjunt de les intervencions i presentant continguts significatius i funcionals, útils pel treball que ha de fer-ne l’alumnat.

A les següents imatges es pot observar el procés participatiu de la creació musical i de l’àlbum il·lustrat. L’àlbum mostra la creació visual de la seqüència rítmica (primera imatge) i de la seqüència melòdica (segona imatge).