Author Archives: jpoveda1

La llebre , la tortuga, el colom i les ADSL que ens mereixem

Via Cèsar, que comenta un article, o també via Xavier Vidal de Rac-1, us reproduim una reflexió sobre les ADSL que majoritàriament es comercialitzen a Espanya per les operadores que ens ha deixat amb una bona rialla, a banda de ser 100% veritat. Havia de ser precissament avui el dia que calia llegir aquestes dades, avui que l’ADSL està de desè anniversari a Espanya, de mans de Telefònica.

El principi: ” El meu colom és més ràpid que el teu ADSL

La certificació: Ubiquem en la pota d’un colom missatger un llàpis de memòria USB amb, diguem, 2 Gigues de dades.

A la mateixa hora, comencem el procés d’enviament d’enviament de dades des d’un ordenador ubicat en… diguem Falset…  fins a, per dir alguna cosa, Madrid. I deixem anar un colom missatger direcció a la mateixa adreça física de Madrid.

Els coloms missatgers professionals poden recórrer uns 48 quilòmetres per hora. És a dir…. unes 10 hores aproximadament per portar els 2 gigues des de Falset a Madrid.

En 10 hores, amb una ADSL convencional, podreu enviar 2 gigues de dades  ??  Senzillament, no, tot i que si voleu fer números, ja veureu com a 320 Kbits ( que no són Kbytes ), que és la velocitat “normal” de pujada d’una adsl a Espanya,  no es transmeten 2 gigues.

Doncs no és broma això, ho van fer, de forma similar, a Sudafrica, a Durban, de la mateixa forma que ja s’havia demostrat ( aquest cop ja era la cosa més subjectiva ) que un cargol era més ràpid que una ADSL

Els resultats  de la velocitat de dades de pujada a Espanya, amb Telefònica en la seva modalitat standard, són resultats similars que els realitzats a Durban en quant al resultat de l’experiment.

Hem començat

Un cop ja hem començat “de veritat” el curs cal seguir endavant i des d’aquesta plana seguirem enviant un missatge optimista i de recolçament per la feina ben feta, la que fem cada a l’aula. Bona travesia i endavant.

Un milió de llibres en format “epub”

Google books, una altra de les eines pedagògiques que ens agrada tafanejar, ha posat a disposició aquest estiu més d’un milió de llibres en aquest nou format, o un format que és específic per a lectura de llibres amb màquina.

Hem de dedicar un monogràfic a aquest tema, doncs cada vegada surten al mercat millors i més barats aparells independents dedicats a la lectura de llibres. I no només es poden llegir en aquests aparells, els ordinadors també ho permeten.

De moment hem fet una prova senzilla:

1.- Ens registrem o donem d’alta a Google books.

2.- Cerquem el títol d’un llibre ( la majoria dels títols que es poden descarregar estan en anglès )

3.- Cal fixar-se en la part inferior, en quina de les 3  situacions possibles es pot trobar la lectura del llibre:

4.- Cas que trobeu el llibre per a descàrrega en format “pdf” o “epub” ( visualització completa), ho podeu fer a partir del menú de dalt a la dreta:

5.- Necessitareu llavors un lector gratuit de fitxers epub, com pot ser, entre molts d’altres, Azardi:

Seguirem insistint sobre el tema, doncs es seguirà parlant del mateix a mesura que s’implementin més funcionalitats, aparells i llibres disponibles, sempre que els permisos legals ho permetin. Seguirem atents al tema.

PS22

El post següent no és propaganda d’una consola de jocs, encara que ho sembli el títol. És el reconeixement a un mestre de Nova York que ha sabut fer bé la seva feina. Gregg Breinberg. Mr. B, mestre de la Public School 22, de nois de 10-12 anys ha sabut adaptar l’ensenyament musical, fugint de les típiques partitures, per tal d’interpretar temes musicals actuals .

A partir d’un bloc i d’un canal a Youtube on es poden veure les seves actuacions  el nombre de visites és força gran. I no sona gens malament. No us perdeu la cinta de la guitarra del professor, minut 2:00

Via Discotrax

Tot evoluciona

A través d’una entrada d’un bloc hem llegit que caldrà reconsiderar aquella dada anecdòtica que sempre citem a les aules que la “obra” més publicada en paper ha estat sempre la Bíblia. Si es pot considerar el ” Catàleg Ikea” com a “obra”, des d’allà al 1951 a la seva primera edició, fins ara, ha estat la “obra” més publicada en paper, superant la Bíblia. Curiós.

Via Mangas verdes

Reviseu aquesta informació de l’Edu 365

A la portada de la Xtec cal que reviseu l’anunci que es porta a terme relatiu a l’Edu 365.

Tal i com aquest estiu ha estat comunicat als centres en carta signada per Joaquim Núñez, Subdirector General de Formació i Desenvolupament Docent del personal docent, a finals d’any “deixarem d’oferir el servei de correu per a l’alumnat”. Amb data 1 de juliol ja ha estat suspesa l’alta d’usuaris a edu365.

L’afectació que ens recorda aquesta informació és palesa en els serveis:

  • Continguts que quedaran en obert i que ara necessiten contrassenya: Cos humà, Ciències, Com funcionen les coses, Naturalesa. I les aplicacions Virtual School, Cuaderno Digital, Galí, Xifres i lletres
  • Continguts i/o aplicacions de subscripció: Abans de final d’any es comunicarà si continuaran, i, en el seu defecte, quines alternatives s’oferirà. Afecta a Enciclopèdia Britànica, Calculadora Wiris i sis jocs d’educació infantil.
  • Col·lex, XTEC-Blocs, La Prestatgeria seran accessibles per la URL actual fins a finals d’any per als alumnes que ja estan donats d’alta. Abans del gener de 2010, es comunicarà les solucions alternatives.

A tal efecte, recordeu que des dels Seminaris TAC als SSTT d’Educació a Tarragona ja fa temps que estem difonent alternatives de treball.

El preu de la ADSL a Espanya

És complicat , sovint, parlar de temes que , en la majoria dels casos, resten lluny de poder-se fer gran cosa per a poder-los modificar . Però la seva afectació, sigui en el terreny docent, o bé en el terreny domèstic, per activa o per passiva, existeix.

Hem llegit aquest estiu, via Barrapunto , bandaancha i d’altres portals especialitzats, un informe de la Broadband Performance Index, o , dit més clar, la Comissió Europea sobre les Telecomunicacions  ( poca broma ), un informe que és publicat periòdicament, al que , tenint present, bàsicament, els factors de preu i velocitats de baixada/pujada ( entre d’altres ), es determina l’índex de qualitat de la banda ampla europea a cada país.

Al “rànking” de preus Espanya té la seva presència en l’avantpenúltima posició (tercers més cars a Europa).

Només ens superen en preus Lituània i Eslovàquia. Això sense tenir present que un euro no val igual a tot arreu, tenint present els sous mínims interprofessional de tots els països europeus, on Espanya tampoc surt massa ben parada.

Globalment, atenent als diferents factors possibles, i segons l’informe de la Comissió Europea, Espanya ocupa al Ranking el lloc 19è, que ha anat a pitjor respecte de l’informe del 2008, on s’ocupava l’onzè lloc. La postura de Francisco Ros, Secretario de Estado de Telecomunicaciones del govern espanyol, ha estat la de dir que la Comisària europea Viviana Reding, amb l’informe, “tergiversa los resultados “.

La CMT (Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones),  organisme  oficial espanyol de mercat de preus i regulacions entre diferents companyies , ha admés a finals d’agost que el preu que es paga a Espanya per les connexions ADSL és excessiu.

Per acabar aquesta dutxa d’optimisme de comunicació digital, comentar que aquests dies entra en vigor la carta de drets d’usuari de serveis de comunicacions electròniques, on destaquem dos apartats:

– ja no es pot llegir, enlloc, allò de garantir el 80% de la velocitat promesa a la “propaganda” de la companyia.

– cal que passin més de 6 hores “diurnes” sense connexió, per a poder reclamar a la companyia , que “automàticament” ha de fer un descompte a la factura del client.

Mentre a Japó, per 35 €, un “giga” d’adsl ( simètric, és a dir, la  “baixada”, igual que la “pujada” ).

La cosa la tenim , pam amunt-avall,  si més no, així.

El comandament de la Wii

Com ja sabeu els que ens llegiu fa temps en aquest espai, s’han portat a terme diferents accions relatives a les funcionalitats del comandament de la consola Wii aplicades en utilitats diverses. Podeu llegir més des d’aquesta plana.

Veiem que darrerament es porten a terme d’altres accions que aprofiten el potencial tècnic per a d’altres activitats, caldrà seguir amb atenció el curs dels avenços, aplicats al camp escolar.

Així, per exemple, hem vist com aprofitar el wiimote per a controlar una grua de 15 tones, via engadget:

O bé com un grup d’estudiants de biomedicina de la Universitat d’Alabama han desenvolupat un programa de resucitació cardiopulmonar fent servir el wiimote

UAB Engineering Students use the Wii for CPR from uabnews on Vimeo.