Catalunya, paradís dels transgènics

El 25% de la superfície de conreu de transgènics de la Unió Europea es concentra a Catalunya. Tot i que n’hi ha algun altre d’autoritzat, com la patata Amflora, l’únic conreu massiu d’Europa és el blat de moro Mon 810 de Monsanto, que està modificat genèticament per resistir la plaga del barrinador, una plaga molt agressiva a Catalunya i a l’Aragó. Aquesta circumstància n’explica la concentració.

Els Vint-i-set continuen sense acordar una regulació clara sobre el conreu de transgènics. Fa dues dècades que Brussel·les intenta legislar en la matèria, però les profundes divergències entre els estats membres fan molt complicat avançar. Mentre que la importació i el comerç de transgènics no suposa tants problemes -la llista de productes autoritzats és llarga-, el cultiu en territori europeu compta amb un bon nombre d’estats membres detractors.

(Vés a l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Participació en la III Olimpíada de Geologia

Vuit alumnes en total, sis de 1er i dues de 2n de Batxillerat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del nostre institut, han participat en la III Olimpíada de Geologia a Tarragona. En total hi ha hagut 57 participants, dels quals els quatre primers aniran a la final a Santanter el proper 24 de març. Abans, el 16 de març, està previst conèixer els guanyadors de la primera fase i fer el lliurament de premis. També hi haurà la xerrada “ VOLCANS DE PEL·LÍCULA. EL CINEMA COM A RECURS DIDÀCTIC EN LES CIÈNCIES DE LA TERRA” A càrrec de: Dr. David Brusi. Geòleg. Director del Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona. Director del Centre GEOCAMB (Xarxa TECNIO, ACC1Ó, Generalitat de Catalunya). Editor de la revista “Enseñanza de les Ciencias de la Tierra”, publicada per l’AEPECT. Es farà al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Sala de Graus) a les 19:30, un cop es coneguin els guanyadors a les 19 hores.

Aquí podeu veure un recull d’imatges de la primera fase a Tarragona.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zQcVR0Wevzk&feature=channel[/youtube]

 

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, General, Geologia | Deixa un comentari

Troben un crani animal de 33 milions d’anys a les obres del Segarra-Garrigues

La troballa es va fer al nucli del Talladell, a Tàrrega, on ja s’havia descobert dos importants jaciments de l’Oligocè. Els treballs s’han fet en dues fases, la primera a càrrec de l’empresa Geoterna, sota la direcció del paleontòleg Xavier Ros, i la segona, per l’empresa Fossilia, sota la direcció d’Elisabet Bayà.

Al costat del crani, del qual a partir d’ara es continuaran fent estudis per valorar al detall la importància, s’hi van trobar restes d’altres fòssils de mamífers, rèptils i plantes, a més de dents, costelles i restes òssies agrupades, però sense connexió anatòmica.

A part d’aquesta troballa, hi ha altres intervencions arqueològiques situades a tres punts diferents del curs de les obres. A La Rosella, a Tàrrega, es va descobrir un hàbitat rural de l’època tardoibèrica. A La Fogonussa, a Sant Martí de Riucorb, restes romanes, íberes i visigòtiques; i a ‘La Cantorella’, a Maldà, s’han trobat peces datades del neolític i del bronze inicial, entre elles 5 sitges amb restes d’una quarantena de persones.

(Llegeix l’article sencer…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Deixa un comentari

Pulgas gigantes de la era de los dinosaurios

Los restos fósiles de nueve especímenes de pulgas de la época de los dinosaurios han sido descubiertos en China. Se trata de ejemplares gigantes, en comparación con las pulgas actuales, y presentan rasgos peculiares, aunque los científicos reconocen en ellos las características arcaicas propias de este tipo de insectos. Su morfología indica que estas pulgas vivirían como parásitos de reptiles con pelo o con plumas antes de que su evolución los llevara a colonizar mamíferos aves, como las actuales.

Con una longitud del cuerpo entre 14 y 20,6 milímetros (las hembras) y entre 8 y 14,7 milímetros (los machos), estas pulgas eran auténticos gigantes en comparación con las actuales, cuyo tamaño va de 1,5 a 4 milímetros. Diying Huang y sus colegas chinos y estadunidenses afirman en la revista Nature que sus especímenes fósiles son las pulgas gigantes más antiguas que se conocen. “Estas pulgas son extremadamente poco corrientes entre los aproximadamente 100.000 fósiles de las colecciones del Instituto Nanjing de Geología y Paleontología (Academia China de Ciencias), escriben los científicos. Los nueve especímenes (clasificadas en dos géneros, uno con dos especies y otro con una) proceden de dos zonas diferentes y están datados en 165 y 125 millones de años, es decir, en plena era de los dinosaurios.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Es diagnostiquen 5.200 casos de càncer de pulmó a l’any, un 52% més que en fa 6

Aquest 2012, els casos diagnosticats de càncer de pulmó en dones són 5.200, un 52% més que fa 6 anys, i cada cop afecta dones més joves.

La doctora Margarita Majem, oncòloga de l’hospital de Sant Pau, ha explicat que abans els casos de càncer de pulmó en dones “era anecdòtic”. Però ara diu: “Tenim moltes dones de 45 anys fumadores amb un càncer de pulmó”. L’explicació, assegura: “l’elevada quantitat de tabac que fumen les noies des dels 15 anys”.

Davant d’aquestes dades, els investigadors adverteixen que la mortalitat per càncer de pulmó en dones podria superar, a Espanya, la del de mama.

(Llegeix l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Joaquim Valls: “Fer mala lletra indica que et serà difícil tenir èxit a la vida”

Joaquim Valls està convençut que si s'aconsegueix canviar la lletra també es milloren altres aspectes de la personalitat. PERE VIRGILI

Joaquim Valls està convençut que si s'aconsegueix canviar la lletra també es milloren altres aspectes de la personalitat. PERE VIRGILI

A aquest professor d’economia i matemàtiques el naixement de la seva filla el va fer endinsar-se en el coneixement de la psicologia i la neurologia per trobar els factors que fan que la gent tingui èxit, però no en el sentit de fer-se ric, sinó de tenir una vida reeixida.

Els teus llibres són d’autoajuda?

No. Quin problemes tenen els mètodes de desenvolupament personal? Un és que no sabem d’on partim, quin és el balanç inicial. Si vols aprimar-te el primer que fas és pesar-te, oi? Doncs els tests psicotècnics tenen biaix: no contesto el que sóc sinó el que voldria ser. És com amb les enquestes de televisió: tothom veu les notícies i els documentals i, en canvi, sempre guanya la Belén Esteban per golejada.

I l’altre problema?

Que fan canvis a curt termini, i et pots convertir en un addicte de l’autoajuda perquè necessites un altre llibre, un altra injecció d’adrenalina, però mai no acaben de funcionar.

En canvi, els teus llibres…

Sóc grafòleg des de fa molts anys i vaig crear el mètode cal·ligràfic Kimmon. L’anàlisi grafològic, com que és inconscient, et dóna una radiografia de la personalitat molt fidedigna.

(Llegeix l’article sencer…)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’aire contaminat perjudica la salut fins i tot a curt termini

Tres nous estudis coneguts aquesta setmana conclouen que les persones exposades a elevats nivells de contaminació atmosfèrica tenen més riscos de patir accidents cerebrovasculars, atacs de cor i deteriorament cognitiu.

“Amb uns nivells de contaminació que l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units diu que no són perillosos, veiem que es produeixen uns efectes reals per a la salut”, diu Gregory A. Wellenius, un professor associat d’epidemiologia a la Brown University i el principal autor de l’estudi que vincula la contaminació als accidents cerebrovasculars. “Vam veure aquests efectes entre 12 i 14 hores després que pugessin els nivells de contaminació”.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de General, Química | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La nostra vida diària també marca els gens

Una de les característiques que defineix els éssers vius és la seva capacitat per adaptar-se a l’entorn. Evolutivament parlant, les espècies es van adaptant per l’acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per l’acció de la selecció natural.

Un conjunt de dades recents indica que l’ambient extern, com per exemple l’alimentació, pot provocar modificacions químiques específiques que afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen. Constitueixen l’epigenoma, el primer mapa del qual, en l’espècie humana, va ser publicat l’any 2009. Des de llavors la pluja de dades sobre la seva implicació en la salut i la malaltia ha estat incessant. Les modificacions epigenètiques són també una característica important del càncer humà.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Apareixen al Pallars Jussà els fòssils d’una nova espècie de tortuga

Restes de la tortuga prehistòrica 'Polysternon isonae' trobades al Pallars Jussà. ICP

Restes de la tortuga prehistòrica 'Polysternon isonae' trobades al Pallars Jussà. ICP

Un equip de paleontòlegs han descobert en un jaciment del municipi d’Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, les restes fossilitzades d’una nova espècie de tortuga que va conviure amb els dinosaures i que sembla que es va extingir amb ells, al final del període cretaci.

Els investigadors responsables de l’excavació, procedents de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a Sabadell (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han batejat la nova espècie com a Polysternon isonae. Els detalls de la investigació s’han publicat a la revista Cretaceous Research.

Antiga plana costanera

El Prepirineu de Lleida és una zona molt rica en fòssils de dinosaures de fa entre 65 i 70 milions d’anys, tant restes d’ossos, com ous i petjades. El que avui és un territori muntanyós era llavors una plana costanera oberta cap a l’oceà Atlàntic, amb un clima tropical molt més càlid i una vegetació abundant en què es podien trobar fins i tot palmeres. Era un ric territori habitat no només per dinosaures, sinó també per cocodrils, peixos i una llarga infinitat d’espècies. Les seves restes, resguardades durant milions d’anys sota la terra i les roques, estan sortint a la llum gràcies a les campanyes d’excavació que des de fa alguns anys es porten a terme a la zona.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Els cavalls primitius van reduir la seva mida fins a ser com gats a causa de l’escalfament

Un cavall 'Sifrhippus', que va arribar a ser tan petit com un gat i a pesar menys de quatre quilos, al costat d'un cavall Morgan d'1,52 metres d'altura i 453 quilos de pes, segons un estudi divulgat per la revista 'Science'. DANIELLE BYERLEY | EFE

Un cavall 'Sifrhippus', que va arribar a ser tan petit com un gat i a pesar menys de quatre quilos, al costat d'un cavall Morgan d'1,52 metres d'altura i 453 quilos de pes, segons un estudi divulgat per la revista 'Science'. DANIELLE BYERLEY | EFE

Els cavalls primitius, apareguts fa uns 56 milions d’anys, van reduir la seva mida a causa de l’augment de la temperatura global i van arribar a ser tan petits com gats, segons un estudi divulgat per la revista Science.

Sifrhippus, el primer cavall conegut, va viure durant el període anomenat Màxim Tèrmic del Paleocè-Eocè, en què la temperatura global de la Terra va augmentar gairebé sis graus centígrads arran de l’alliberament de grans quantitats de carboni a l’atmosfera i als oceans.

A causa d’aquest escalfament, Sifrhippus va reduir la seva mida en aproximadament un 30% fins a ser com un gat i va arribar a pesar menys de quatre quilos, segons la investigació dirigida per Ross Secord, de la Universitat de Nebraska, i Jonathan Bloch, de la Universitat de Florida.

Quatre graus més en 100 anys

Secord, Bloch i els seus col·legues van utilitzar mesuraments de la composició geoquímica de les dents de fòssils trobats a Wyoming (EUA) per documentar la disminució progressiva de la mida corporal de Sifrhippus, que es relaciona estretament amb els canvis de temperatura en un període de 130.000 anys.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari