Hola! L’altre dia  vaig mirar una pel·licula que en un  principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però  hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde.  És la versió del 2009.

Títul original: Dorian Grey Direcció: Oliver Parker País: Regne Unit Any: 2010 Gènere: Drama 

Dorian, un jove aristòcrata,  torna a Londres després de viure la seva adolescència al  camp. Quan arriba  a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’ntrodueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsesiona per tenir l’eterna juventut i bellesa , i  per això fa un tracte amb el dimoni a qui  li dona la seva ànima a canvi de ser immortal.  Ell queda aixíns durant molts anys ,però  el retrat que li havia pintat  Basil Hallward , s’anava fent vell i corrumput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot és transforma en un  criminal perquè  mata al seu amic Basil .  La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament a la seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian disfruta de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentres que el retrat és degrada cada vegada més  i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i  en un atac de ràbia l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.

Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tan si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos.  La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en  veure que tot i haver-li garantit el desig , la Sibil·la es negava  a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentres duri Dorian no en podrà morir .
A part de la història hi ha d’altres elements  que podem observar : hi ha una escena on  Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la Deesa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força  i segur que hi té moltes coses més per a comentar , però el llibre sempre serà millor.

Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter