Author Archives: INS d' Auro

Sóc de Pompeia i…

Fa temps, sota la plàcida ombra d’una muntanya i a la vora de les clares aigües del golf de Nàpols, va existir un poble, Pompeia. Però  el 24 d’agost de l’any 79 d.C. els pous deixen de tenir aigua, els gossos udolen, els ocells deixen de cantar i el terra comença a tremolar. Llavors ningú creu que pot ser perillós, però amb un terrorífic i desafiant crit , el Vesuvi entra en erupció. La vida de la ciutat va finalitzar de cop. Del cel van caure pedres, cendres, foc… que ho van cobrir tot. Pompeia es va mantenir intacta i ara podem saber com era la vida romana de l’època.
Mireu el vídeo i després narreu la vostra història ( és indispensable que surtin edificis, carrers, monuments, domus etc).

 

Nous relats mitològics!!!!

Els alumnes de 4t d’Eso de llatí han començat una nova activitat: es tracta de fer un llibre de relats mitològics. Això està molt vist,veritat ?? , però és que ells en faran uns una mica diferents, mireu:  dels mites i fets ja estudiats, només mantindran els personatges, i  a partir  d’aquí en faran noves narracions, imaginaran noves situacions, canviaran
situacions, personatges d’un mite apareixeran en d’altres…de les seves narracions  en farem una audició ( serà com quan sentien el conte de la  Caputxeta Vermella de la veu de la nostra mare o la nostra àvia), però encara  hi ha més…de cada narració, en faran un dibuix que també publicarem…i si  tot va sobre rodes, per Sant Jordi sortirà al públic el nostre libre de relats. La portada, és clar, la faran entre la Gina, l’Elisabhet, la Judit i la
Cristina, que fan l’assignatura de Visual i Plàstica.

Ara us deixo el primer relat titulat PARIS, DAFNE i EROS: un triangle ambiciós

Tot va començar amb la mítica boda de Tetis y Peleo, una gran celebració a la que hi estaven convidats déus i mortals. Però Eris, la deessa de la discòrdia no va rebre la invitació de l’event, així que va jurar venjar-se, i de quina manera millor que escampant la discòrdia entre tots els convidats. Dit i fet, es va presentar a la festa amb una polsera de plata, marca Pandora, la millor de les joieries i la més cara,  que duia una inscripció que hi posava “Per a la més bella”; la va llençar sobre la taula on estaven tots els déus i va marxar. Atena, Afrodita y Hera es van barallar  per disputar-se-la entre elles. Veient el descontrol de les joves, l’entrebanc de peus i braços,  Zeus va intervenir dient que la polsera seria de qui guanyès el premi a “Mis Olimp”. El jurat i l’elecció la duria a terme  un mortal: Paris, heroi guapo i valent, membre destacat de la monarquia troiana i assidu a les revistes del cor ,  Paris, el fill del rei de Troia.Cada deessa havia de fer-li una promesa a Paris, així que ell havia d’escollir la dona més bella segons la promesa més apetitosa que li fessin. Hera li va oferir tot el poder que pugues desitjar i el títol d’Emperador de tots els emperadors; Atena li oferí la saviesa i la victòria en qualsevol guerra futura; i per últim Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella del món. El jove ,sense dubtar, va proclamar guanyadora a Hera ja que podia aconseguir fàcilment tot el que desitgés, incloent el que li prometeren les altres dos candidates a la polsera.

París era un noi molt espavilat, així que va demanar a Hera que li concedís el poder de fer les coses realitat: pensar una cosa que desitges molt i aquesta apareixeria i<em>pso facto</em>. Va decidir provar el nou poder i s’imaginà una plata plena de fruita fresca i en obrir els ulls ,ja la tenia davant seu !!!. Continuà imaginant… aquest cop amb un cavall alt, gros i molt fort, i … en qüestió de segons, ja el tenia !!!. Cada dia n’aconseguia més i més sense haver-se de moure. Com era d’esperar, va pensar en la noia més bella del món i se li aparegué allí una jove donzella de pell blanca i melena dorada. Veient el descontrol de París desitjant coses, Zeus va decidir actuar, va ordenar a Eros que llancés una fletxa d’amor no correspost al príncep i la seva nova amada.

París boig per l’enamorament cap a Dafne, la més bella de les mortals, començà a perseguir-la, però ella desesperada per escapar ,corrè perquè no l’atrapés. Paris no enten que ella no el vulgui, acostumat a tenir-lo tot. Però és que el seu poder només converteix les coses imaginàries a la realitat material i l’amor no té res de material.

Ella cansada d’amagar-se suplicà a Zeus que ja que ella no ha fet res per merèixer això, que l’ajudi de qualsevol manera ,però no vol tornar a escapar, està cansada d’anar d’un loc a un altre, sense parar. Així que, quan Paris la perseguia pels  jardins del palau de Versailles , quan ell la tocà, a l’instant ella es converteix en un bell i florit roser.  Paris es desesperà i agafant  una llarga i dura espina ,se la clavà al cor: Allà mateix ell quedà  estés al terra,  mort. Els seus últims pensaments van ser  què hauria passat   si hagués escollit a Afrodita  i a la noia més bella del món.

Gina Miearelli
4t ESO
Ins Miquel Martí i Pol
JUDICI DE PARIS (Nabil)

Repàs de mitologia…

Aprofitant aquest vídeo, una cortina de tela molt prima amb un dibuix d’una divinitat, dibuixat i pintat a mà amb pintures de “tela”, repasarem dues divinitats, Venus i Ceres, dues deesses importants dins de la mitologia. Heu de triar, una o l’altra, dient el perquè de la vostra elecció.

a més us ajunto un enllaç on podeu ampliar les fotografies del vídeo
i l’enllac del bloc on apreixen,el rincón de las poyato
Una altra manualitat del mateix bloc, representa a una altra divinitat: mireu-la i digueu qui és i el perquè:

De “quod sumus” a “Biblos”

Benvinguts blocaires,  quod sumus us presenta un nou bloc, Biblos , un bloc pels apasionats de la lectura, entusiastes dela  imaginació i fanàtics del món clàssic. És un projecte en el qual esperem  que hi volgueu participar, ja que la vostra col·laboració és primordial. La idea va sorgir a partir de la pàgina “Racó de lectura” on es comentaven i recomenaven llibres. Ara volem ampliar-la i donar l’oportunitat  a tothom de crear un espai on pogueu fer menció de les novetats a les llibreties, de llibres i publicacions en general; escriviu els seus arguments, el que us sembli més adequat, però també i sobretot, poseu els referents clàssics que hi trobeu: noms, temes, portada, cites etc.

L’objectiu és demostrar que el món clàssic és viu, que quan estudiem, a més del llibre de text, hem de mirar més enllà, ens hem de creure que les clàssiques hi són, que el món clàssic no és només el passat , sinó que perdura en el temps fins a l’actualitat.Els fets ho demostren: quan tenim un llibre a les mans , l’hem de tocar, sí, cuidar, sí, però sobretot, hem d’entendre el què hi diu, i diuen molt… Des d’aquí us convido a posar,a l’abast de tothom, les experiències de les vostres lectures.
Deixeu-hi la vostra petjada, voleu, imagineu, interpreteu… i segur que farem la nostra biblioteca més complerta .

REGNUM ROMANUM

La monarquia romana , en llatí Regnum Romanum ,va ser la primera forma política de govern de la ciutat estat de Roma . Cronològicament es situa entre la seva fundació llegendària el 21 d’abril del 753 aC. fins al 509 aC, quan va ser expulsat l’últim rei, Tarquini el Superb. En aquest període van haver set reis: Ròmul,  Numa Pompili,    Tul.lus Hostili, Ancus MarciTarquini Prisc,         Servi Tul·li i   Tarquini el superb  . Hi  van haver personatges i  fets que van marcar cada regnat. Aquí hi teniu la presentació que vau fer. Veure que són numerades, però no ordenades. Heu de fer:

1-Identificar, explicar i  relacionar-les amb el rei corresponen.

2-Ordenar-les.

3-Reproduir el text que apareix a la diapositiva de Servi Tul·li i traduir-lo.

4-Traducció del text que us poso a continuació. De quin autor és? A quin rei fa referència aquest fet?

Cum  ad  exercitum   recensendum  contionem in  campo ad  Caprae  paludem  haberet, subito coorta tempestas cum  magno  fragore tonitribusque  tam   denso  regem    operuit     nimbo ut  conspectum    eius  contioni   abstulerit: nec deinde  in  terris (rex)  fuit.

———————-Ab Urbe Condita
[slideshare id=11188393&doc=monarquiaromana753-509ac-120121042500-phpapp01]

Feliciter, discipulae !!!!!!!!!

    Heus! Ego Andrea sum . Puella multum laeta sedecim annorum sum. Filia unica sum. In Roda de Alba cum mea familia habito, patre et matre . Nomen mei patris Lluisus Dachus est. Meus pater tignarius faber est. Nomen meae matris Núria est atque illa non laborat.

Ego Núria, puella fusca sedecim anorum , sum . Kalendis Ianuariis nata sum . In  Roda de Alba  in magna domo  cum duos fratres habito . Mihi cubicula aprica est. Parentes , Petrus et Susagna, triginta novem annos habent.

Beata esse volo!!!!!!!!!!!!!!  FELIX     NATALIS

Ego Gemma , puella sedecim annorum, sum . Ante diem sextum Kalendas Iunias nata sum . In Roda de Alba cum mea familia, patre, matre et fratre , habito . Cotidie in schola MMP studeo . Nomina meorum parentum Xavius et Rosa sunt. Meus frater magister est.

Pingere volo!!!!!!!!!!!!!!!!

Ego Iulia, puella sedecim annorum, sum. . In Roda de Alba habito. Nomen patris Iaumus Tolosus est. Ille rotas fabricat. Nomen meae matris Marta Carbonella est. Illa venditorem est. Sororem , parva puella novem annorum, habeo et suum nomem Iana est.


Ego Ana sum et etiam puella sedecim annorum sum. In vico prope Ausam cum mea matre et meo patre habito . Nomen mei patris Rogelius est et nomen meae matris Spes est. Tres fratres , Rogerium, Eduardum et Angelum , habeo.



El Tió de Nadal

Segons una llegenda germànica, Odín, el déu suprem, va crear la humanitat a partir d’un tros de fusta, concretament un fragment d’una branca que el vent va trencar i que el bosc va llençar a la mar. El déu el va agafar , en va fer dos  i els va donar vida: així fou com va crear  l’home i  la dona. D’on ve aquesta llegenda? Sembla que el llibre sagrat dels nòrdics , els  Eddas, fa menció d’aquest fet i a més,  no oblidem que els pobles del nord havien divinitzat els arbres com el roure, el freixe… i que el freixe perene Yggdrasil sosté al seu cim el Valhalla, residència dels déus de la vora del riu Rin.

A la nostra tradició nadalenca en tenin un tronc, un tibosc màgic, una soca al que donem vida  els dies abans de la “Nit de Nadal”. És el Tió, el tibosc a qui  mimem, escalfem amb una manteta  i alimentem amb galetes, fruites, verdures, garrofes… Quan arriba la tarda o  la nit senyalada, se’l posa al foc una estona abans de cagar,  perquè ha d’estar encès, i així fa regals com llaminadures, figues, torrons, figures del pessebre… És una gran alegria  !!!

Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Ins MMP  han fet uns tions  a partir de taps de suro d’ampolles, els han pintat els ulls , el nas, la boca i així s’han assabentat de la història. Aquí us he posat les imatges.
Ara, discipulae cerqueu d’altres mites on aparegui un tronc i expliqueu la relació amb el nostre Tió.

Veeenus !!!!!!

Hola , sóc Jessica i mirant la televisió he vist que sobre la deessa Venus podem trobar una cosa que potser fins ara ningú s’hi ha fixat: la marca de Gillets, per a depilar-nos, es diu Venus. A l’anunci surten noies molt guapes, canten part d’una cançó de Bananarama – Venus que diu: “Sóc la teva Venus, sóc el teu foc, el teu desig “. Representa a la deessa , que com que era tant guapa i desitjable, doncs si fas servir aquesta “eina”, tu també ho pots ser . A més utilitzen una Gillet molt estilitzada i el fons és de color rosa, un color que segons alguns és molt de dones. És interessant que la pervivència clàssica continuï ,però potser no tant amb aquesta mena de publicitat, almenys jo ho crec crec així. La imatge és aquesta:

Jèssica “Rubricatus”, 1r Batx. llatí

Ambulatio per forum romanum

Cor civitatis romanae forum erat. Ibi aedificia publica et privata , templa, basilica, curia, rostra et tabernae ,erant.
Forum Romae inter duos tumulos , Capitolium et Palatium, extendebat.


Mostra un mapa més gran
Videte,facite mentionem monumentorum fori templa, basilica, curia et rostra . A més cerqueu el Forum de Trajà . Quina diferències hi trobeu?

El Comte Arnau

Una nit de tempesta, a la vora del foc, és el moment ideal per a que els nens i no tan nens escoltin històries de por. La iaia Càndida contava la història del Comte Arnau cada dissabte, quan els seus nets van a visitar-la a Can Serra.” Nois , pel Ripollès i les comarques del voltant diuen que a les nits de pluja hi ha molta fressa a l’infern perquè és el moment que el Comte Arnau hi surt i comença a cavalcar amb el seu cavall diabòlic, li surt foc per la boca, i un seguici de gossos pels boscos. L’ombra que molts han sentit i fins i tot vist, és la seva ànima condemnada eternament a voltar per tots els que foren els seus dominis, carregat amb la monja que va ser la seva estimada.- No sentiu els lladrucs ? Nens , a dormir, són les dotze, i fins el cant del gall el tindren per ici !!!! ” Tots sortíem corrent i ens tapaven amb la vànova, cap i tot, tancàvem els ulls ben forts i esperàvem adormir-nos abans de sentir la carrera enfellonida del Comte Arnau. ” Ja més gran vaig buscar la història per saber perquè hi va ser condemnat el nostre comte i vaig trobar a questes petits versos i les versions de Joan Maragall, Josep Carner:
                                       ” A L’infer me l’han donada.

per les males llambregades,

per les males calcades.

per soldades mal pagades.”

Quins dos fets van condemnar  Hug de Mataplana, el nostre comte Arnau?

Perquè s’ha convertit en un mite?

A quin personatge mitològic s’assembla? Quins dos fets contra els déus el van condemnar eternament?

Coneixes d’altres càstigs eterns?