A l’ESO, el perfil competencial de sortida es defineix com les competències clau que s’espera que els alumnes i les alumnes hagin desenvolupat en completar l’etapa per garantir que saben mobilitzar els aprenentatges adquirits i respondre així als principals desafiaments a què hauran de fer front al llarg de la seva vida (Decret 175/2022 del nou currículum (pàg. 33), annex 1 pàg. 1).

Les competències clau, per tant, i també les competències específiques de cada matèria com a concreció d’aquestes, han de ser la base de l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat.

La matèria de Biologia i Geologia es treballa a primer, a tercer i a quart d’ESO (aquest últim curs com a optativa) i, per tant, es requereix fer una graduació de l’assoliment competencial d’acord amb la maduració creixent de l’alumnat, també en el cas de desenvolupar l’aprenentatge només a través de projectes interdisciplinars (a l’article Les Competències de Biologia i Geologia a l’ESO he publicat una proposta de gradació dels criteris d’avaluació i operatius per a l’assoliment d’aquestes competències al llarg dels 3 cursos).

Si d’aquell article aïllem la proposta de gradació dels criteris per a 1r d’ESO (mantenim una petita columna que ens indica de quines competències procedeix cadascun dels criteris gradats), obtenim la primera part de la següent graella:

 

La segona part de la graella és un nou pas endavant que permet orientar l’alumnat en el seu progrés i aprenentatge (i per això l’he redactat en primera persona del singular), però també permet orientar el professorat en el disseny de les activitats d’aprenentatge que millor permeten treballar les competències per assolir el perfil competencial, en aquest cas, de 1r d’ESO. En sorgeixen 52 objectius a treballar durant el curs que he trobat interessant agrupar en 5 blocs, potser més pràctics i entenedors que les 6 competències específiques més les 8 competències clau:

  • Em comunico i participo de la comunitat per aprendre i compartir l’aprenentatge
  • Accedeixo críticament a la informació
  • Adquireixo coneixement a través del mètode científic
  • Aprenc de la biologia i de la geologia per preservar la diversitat i els ecosistemes
  • Em moc amb pas segur en entorns digitals

Aquesta graella mostra al professorat la necessitat de dissenyar activitats d’aprenentatge que treballin la comunicació bidireccional o multidireccional en totes les seves formes i canals, que impliquin la cerca, l’anàlisi i la selecció de la informació, que apliquin els mètodes científics de manera habitual com a estratègia per a construir coneixement, en contraposició a construir només opinions i creences, a treballar normalment, amb eficiència i de forma segura, amb les TIC i les TAC, i que reflexionin sobre el món en el que viuen perquè esdevinguin motors de canvi en la protecció de la diversitat i en l’ús dels recursos naturals i de l’espai.

Dissenyar les activitats d’acord amb aquests objectius permet crear una bastida d’aprenentatge i d’avaluació clara i potent, independent dels sabers que vulguem mobilitzar. Les activitats així construïdes seràn vàlides tant si les apliquem als insectes de l’hort de l’institut com si les apliquem a l’erupció del volcà Fagradalsfjall a Islàndia.

I si ja tenim tot un grapat d’activitats preparades, és relativament ràpid i senzill identificar els objectius que s’hi treballen, de manera que es poden utilitzar normalment tot tenint en compte que ja no avaluarem/qualificarem l’execució de l’activitat en concret sinó que aquesta activitat és l’instrument per treballar i avaluar els objectius associats. Explicitar-los i compartir-los amb l’alumnat ens permetrà reflexionar sobre el treball fet i identificar els aspectes a millorar. En aquest sentit, haurem de proporcionar a l’alumnat noves activitats que permetin progressar en els objectius no assolits.

Tot i que la qualificació “ens ha d’importar ben poc” als ensenyants (el que és realment important és avaluar l’alumnat com a procés d’ensenyament-aprenentatge, d’orientació i acompanyament), tard o d’hora, trimestralment o a final de curs, ens serà prescrit qualificar l’assoliment competencial de l’alumnat. En un altre article (A l’avaluació per competències la mitjana sempre dóna error) ja observava l’absurd de fer mitjanes que, es miri com es miri, castiga el punt de partida i el progrés, i en canvi afavoreix l’alumnat que menys ens ha necessitat. Aleshores feia una proposta de qualificació que ara entenc necessari modificar.

El que hem d’acabar qualificant és el grau d’assoliment competencial de l’alumnat. Per tant, el procés d’ensenyament – avaluació – aprenentatge ens ha de portar a proporcionar a l’alumnat totes les activitats d’aprenentatge que necessita per desenvolupar les competències, des de la personalització (si un alumne no aconsegueix l’objectiu, li hem de proporcionar altres activitat que li permetin assolir-lo). Al final del període que s’ha de qualificar, l’alumnat haurà treballat els objectius en una major o menor diversitat d’activitats d’aprenentatge, però sempre suficients perquè tingui l’oportunitat de treballar-los, aprendre dels errors i consolidar les competències.

Al final, potser la qualificació s’ha d’entendre de la manera següent:

NA: No assoleixo l’objectiu en cap de les propostes d’aprenentatge en les que es treballa la competència.

AS: Assoleixo l’objectiu en algunes de les propostes d’aprenentatge en les que es treballa la competència i el professor i jo mateix observem un progrés en el temps.

AN: Assoleixo l’objectiu en la majoria de les propostes d’aprenentatge i identifico les causes, amb l’ajuda del professor o sense, quan no ho aconsegueixo, tot aprenent de l’error.

AE: He consolidat l’assoliment de l’objectiu en totes les propostes d’aprenentatge en les que es treball la competència.

Comparteix