COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE BIOLOGIA I GEOLOGIA
Els aprenentatges de la Biologia i la Geologia s’han d’aplicar a contextos i situacions reals i problemàtiques actuals que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i a l’acció (Decret 175/2022 del nou currículum (pàg. 250), annex 3 pàg. 57). Han de permetre de revisar i avaluar idees, pensaments o raonaments, fent propostes d’acció justificades i coherents amb els arguments enunciats i fonamentades en la biologia i la geologia i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
A la matèria de Biologia i Geologia es treballen 6 competències específiques:
- Interpretació i transmissió d’informació científica
- Localització i avaluació d’informació científica
- Aplicació dels mètodes científics en projectes de recerca
- Resolució de problemes
- Anàlisi i adopció d’hàbits saludables i sostenibles
- Anàlisi integral dels paisatges
Les competències específiques s’han d’avaluar a través de la posada en acció de diferents sabers. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament de les competències, connectades de manera contextualitzada i flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament – aprenentatge.
A continuació es detallen les 6 competències i el criteris d’avaluació genèrics en acabar l’etapa:
1. Interpretació i transmissió d’informació científica
Interpretar fenòmens de la naturalesa, predint i argumentant el seu comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència.
Es proposen els següents criteris d’avaluació:
1.1. Analitzar conceptes, fenòmens i processos relacionats amb els sabers de la biologia i la geologia interpretant Informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, pàgines web…), mantenint una actitud crítica i obtenint conclusions fonamentades en raons científiques i defensant amb criteri opinions pròpies fonamentades.
1.2. Interpretar i predir el comportament de fenòmens quotidians, argumentant-lo amb rigor en base a models, lleis i teories adequades de la biologia i la geologia.
1.3. Identificar els conceptes relacionats amb situacions problemàtiques reals de caràcter científic, proporcionar possible solucions i argumentar sobre la seva validesa.
2. Localització i avaluació d’informació científica
Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i la geologia i descartar solucions pseudocientífiques.
Es proposen els següents criteris d’avaluació:
2.1. Resoldre qüestions i aprofundir en aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia i Geologia localitzant, seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació de diferents fonts, citant-les correctament amb respecte per la propietat intel·lectual.
2.2. Contrastar la fiabilitat de la informació sobre temes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia i Geologia, utilitzant fonts fiables (tenint en compte si s’identifica l’autor o responsable, si hi ha una institució al darrere, quina és la finalitat o intenció de publicar aquella informació, si es pot verificar amb altres fonts, si hi ha bibliografia, etc.) adoptant una actitud crítica i escèptica vers informacions no fonamentades en la ciència, com pseudociències, teories conspiratòries, creences, falses notícies, mentides, etc.
3. Aplicació dels mètodes científics en projectes de recerca
Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques dins de l’àmbit escolar, incloent la formulació de preguntes i d’hipòtesis i la seva contrastació experimental, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència com l’experimentació i la cerca d’evidències, cooperant quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la biologia i la geologia.
Es proposen els següents criteris d’avaluació:
3.1. Plantejar preguntes sobre fenòmens quotidians i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades en el context escolar a través de l’experimentació, la presa de dades i l’anàlisi de fenòmens biològics i geològics, diferenciant-les d’aquelles qüestions pseudocientífiques que no admeten comprovació experimental.
3.2. Dissenyar, fent servir metodologies pròpies de la ciència, procediments de recerca que impliquin l’ús de la deducció, el treball experimental i el raonament logicomatemàtic.
3.3. Portar a terme l’experimentació plantejada fent servir els instruments, eines o tècniques adequades amb correcció i interpretar-ne els resultats quan sigui necessari amb eines matemàtiques i tecnològiques per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho.
3.4 Establir col·laboracions quan sigui necessari en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, valorant la importància de la cooperació en la investigació, respectant la diversitat i afavorint la inclusió.
3.5. Presentar de manera clara i rigorosa els resultats i les conclusions obtingudes mitjançant l’experimentació, argumentant la connexió entre uns i altres, i observació de camp utilitzant el format adequat (taules, gràfics, informes, etc.) i eines digital.
3.6. Valorar la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi han dedicat, argumentant sobre els biaixos de gènere en les ciències i la tecnologia i entenent la recerca com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i els recursos econòmics.
4. Resolució de problemes
Fer servir diverses formes de raonament, com el pensament hipoteticodeductiu i el pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i solucions i reformulant el procediment, si fos necessari.
Es proposen els següents criteris d’avaluació:
4.1. Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics o geològics utilitzant coneixements, dades i informació aportades, el raonament lògic, el pensament computacional o recursos digitals.
4.2. Analitzar críticament la solució a un problema o fenòmens biològics i geològics i canviar els procediments usats o revisar les conclusions si aquesta solució no fos viable o davant noves dades aportades amb posterioritat.
5. Anàlisi i adopció d’hàbits saludables i sostenibles
Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambiental i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per fer propostes d’acció i per decidir de manera informada sobre problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva.
Es proposen els següents criteris d’avaluació:
5.1. Justificar amb fonaments científics la importància de la preservació de la biodiversitat, la conservació de l’entorn, la protecció dels éssers vius de l’entorn, el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida i identificar els possibles riscos naturals potenciats per determinades accions humanes sobre una zona geogràfica, tenint en compte les seves característiques litològiques, relleu i vegetació.
5.2. Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits sostenibles, analitzant les accions pròpies i alienes (hàbits de consum, generació de residus, transport…), amb actitud crítica i basant-se en fonaments del funcionament dels sistemes naturals.
5.3. Argumentar sobre la necessitat de tenir hàbits saludables, analitzant les accions pròpies i alienes (alimentació, higiene, postura corporal, activitat física, desplaçaments segurs, relacions interpersonals, descans, exposició a les pantalles, maneig de l’estrès, seguretat en les pràctiques sexuals, consum de substàncies … ), amb actitud crítica i basant-se en fonaments de la fisiologia.
5.4. Argumentar, justificant les raons aportades, sobre com els coneixements derivats de la biologia i la geologia poden contribuir a millorar la sostenibilitat ambiental i la millora de la salut individual i col·lectiva.
5.5. Emprendre, de forma autònoma amb la metodologia adequada, projectes científics relacionats amb la millora de la societat i que afavoreixin el creixement entre iguals com a base d’una comunitat científica escolar crítica i ètica.
5.6. Adoptar actituds compromeses i actives davant de pràctiques, comportaments i hàbits per a una mobilitat segura i sostenible que suposen un risc per a la nostra salut, contrastant informacions fiables, objectives i amb una base científica vàlida.
6. Anàlisi integral dels paisatges
Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, geologia i ciències ambientals per explicar-ne l’origen i possible evolució així com les característiques de la comunitat d’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals.
Es proposen els següents criteris d’avaluació:
6.1. Justificar les relacions i la influència mútua que mantenen els diferents elements del paisatge.
6.2. Relacionar el grau de desenvolupament integral d’un paisatge amb els esdeveniments biològic, geològics i ambientals esdevinguts.
6.3. Identificar i analitzar críticament les activitats humanes que impacten en el paisatge i fer propostes plausibles de reversió.
6.4. Identificar els principals riscos geològics derivats de causes naturals o antròpiques i proposar mesures de prevenció i correcció.
6.5. Deduir i explicar la història d’un paisatge concret identificar-ne els elements més rellevants, utilitzant el raonament, els coneixements sobre la successió i els principis geològics bàsics.
Aquestes 6 competències específiques i les 8 competències clau han de permetre establir de manera general el perfil competencial de sortida de l’alumnat per al conjunt de l’etapa i per a cadascun dels cursos que la formen. La següent proposta ha de ser flexible per tal d’atendre les necessitats particular de cada alumne/a. El seguiment personalitzat permet adaptar el procés d’ensenyament – aprenentatge de la matèria per garantir el progrés de tot l’alumnat.
Al final de l’etapa, l’alumnat ha d’haver treballat totes les competències mobilitzant el conjunt de sabers. Aquesta graella pot esdevenir una programació de curs i una eina de regulació del procés d’ensenyament – aprenentatge, però també un registre de l’itinerari d’aprenentatge personal de cada alumne/a al llarg de l’etapa.
SABERS DE BIOLOGIA I GEOLOGIA
Els sabers són els coneixements, les destreses, els valors i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna. A l’annex 3, pàg. 68-71, del nou currículum (Decret 175/2022, pàg. 261) es proposen els següents sabers de Biologia i Geologia organitzats blocs:
- Projecte científic: plantejament de preguntes i hipòtesis, observació, disseny i realització d’experiments controlats, contrastats i reproduïbles, cerca i anàlisi d’informació, tractament de dades i comunicació de resultats.
- Geologia: identificació i classificació de roques i minerals de l’entorn, tectònica de plaques, estructura de la geosfera i relació amb el seu origen, processos geològics interns i externs, història geològica de la Terra, riscos naturals, interaccions entre l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.
- La Terra a l’univers: origen i composició de l’univers i del sistema solar, origen de la vida, astrobiologia.
- La cèl·lula: unitat estructural i funcional dels éssers vius, el cas dels virus, cèl·lula procariota i eucariota, animal i vegetal, parts i funcions, mitosi i meiosi. Maneig del microscopi i el reconeixement de cèl·lules en preparacions reals.
- Éssers vius: estudi de les característiques i els grups taxonòmics més importants dels 5 regnes d’éssers vius, identificació d’exemplars de l’entorn i estratègies per al seu reconeixement.
- Ecologia i sostenibilitat: concepte d’ecosistema i relacions ecològiques, implicacions en la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat i en la implementació de models de desenvolupament sostenible, anàlisi de problemes mediambientals i l’escalfament global.
- Cos humà: relació entre el funcionament, la fisiologia i l’anatomia dels aparells i sistemes d’òrgans del cos.
- Hàbits saludables: salut i alimentació, sexualitat, diversitat sexual, prevenció de malalties i d’embarassos no desitjats, activitat física, desenvolupament d’hàbits saludables, efectes perjudicials dels hàbits tòxics.
- Genètica i evolució: estructura, funció i síntesi del DNA i del RNA, lleis i mecanismes d’herència genètica, expressió gènica, genotip i fenotip, teoria evolutiva, anàlisi de casos i resolució de problemes.
- Immunologia, salut i malaltia: factors que incideixen sobre la salut i causes de les malalties, mecanismes de defensa de l’organisme contra els patògens, funcionament de les vacunes i antibiòtics, prevenció i tractament de malalties, trasplantaments i donació d’òrgans.
La distribució dels coneixements i recursos que han de configurar els sabers i que es proposa de manera genèrica en aquestes pàgines és la següent (podeu fer clic a la imatge per accedir als recursos):
 |
 |
 |
| 1r d’ESO | 3r d’ESO | 4t dESO |
|
|
|
Aquesta distribució de continguts, que es detalla al document següent, no configura necessàriament una seqüència temporal d’aprenentatge ni una programació anual de la matèria. De manera flexible i personalitzada, és necessari concebre les programacions de curs com una seqüència de contextos rellevants plasmats en situacions d’aprenentatge.
Al final de l’etapa, l’alumnat ha d’haver treballat totes les competències mobilitzant el conjunt de sabers. Aquesta graella pot esdevenir una programació de curs i una eina de regulació del procés d’ensenyament – aprenentatge, però també un registre de l’itinerari d’aprenentatge personal de cada alumne/a al llarg de l’etapa.
L’aprenentatge amb sentit basat en situacions exigeix als docents configurar les programacions de manera global per a tota l’etapa perquè l’alumnat assoleixi de manera seqüencial i contínua les competències clau i específiques a través dels diferents sabers i a partir d’escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que cal interpretar i comprendre, a les que cal donar resposta o sobre les que s’ha d’intervenir.
És per això que esdevé necessari un model obert de programació en el que es relacionen els sabers i les competències per a tota l’etapa, i que es pot anar omplint amb la participació activa de l’alumnat per mitjà de problemes, activitats, projectes i altres situacions d’aprenentatge en funció dels propis interessos dels i de les alumnes i en funció de les oportunitats de context que es puguin donar (esdeveniments locals i globals, notícies, discussions, etc.).
(pots baixar-te’n una còpia al teu compte de Google Drive fent clic a la imatge)