Els sabers són els coneixements, les destreses, els valors i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna. A l’annex 3, pàg. 68-71, del nou currículum (Decret 175/2022, pàg. 261) es proposen els següents sabers de Biologia i Geologia organitzats blocs:
- Projecte científic: plantejament de preguntes i hipòtesis, observació, disseny i realització d’experiments controlats, contrastats i reproduïbles, cerca i anàlisi d’informació, tractament de dades i comunicació de resultats.
- Geologia: identificació i classificació de roques i minerals de l’entorn, tectònica de plaques, estructura de la geosfera i relació amb el seu origen, processos geològics interns i externs, història geològica de la Terra, riscos naturals, interaccions entre l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.
- La Terra a l’univers: origen i composició de l’univers i del sistema solar, origen de la vida, astrobiologia.
- La cèl·lula: unitat estructural i funcional dels éssers vius, el cas dels virus, cèl·lula procariota i eucariota, animal i vegetal, parts i funcions, mitosi i meiosi. Maneig del microscopi i el reconeixement de cèl·lules en preparacions reals.
- Éssers vius: estudi de les característiques i els grups taxonòmics més importants dels 5 regnes d’éssers vius, identificació d’exemplars de l’entorn i estratègies per al seu reconeixement.
- Ecologia i sostenibilitat: concepte d’ecosistema i relacions ecològiques, implicacions en la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat i en la implementació de models de desenvolupament sostenible, anàlisi de problemes mediambientals i l’escalfament global.
- Cos humà: relació entre el funcionament, la fisiologia i l’anatomia dels aparells i sistemes d’òrgans del cos.
- Hàbits saludables: salut i alimentació, sexualitat, diversitat sexual, prevenció de malalties i d’embarassos no desitjats, activitat física, desenvolupament d’hàbits saludables, efectes perjudicials dels hàbits tòxics.
- Genètica i evolució: estructura, funció i síntesi del DNA i del RNA, lleis i mecanismes d’herència genètica, expressió gènica, genotip i fenotip, teoria evolutiva, anàlisi de casos i resolució de problemes.
- Immunologia, salut i malaltia: factors que incideixen sobre la salut i causes de les malalties, mecanismes de defensa de l’organisme contra els patògens, funcionament de les vacunes i antibiòtics, prevenció i tractament de malalties, trasplantaments i donació d’òrgans.
La distribució dels coneixements i recursos que han de configurar els sabers i que es proposa de manera genèrica en aquestes pàgines és la següent (podeu fer clic a la imatge per accedir als recursos):
 |
 |
 |
| 1r d’ESO | 3r d’ESO | 4t dESO |
|
|
|
Aquesta distribució de continguts, que es detalla al document següent, no configura necessàriament una seqüència temporal d’aprenentatge ni una programació anual de la matèria. De manera flexible i personalitzada, és necessari concebre les programacions de curs com una seqüència de contextos rellevants plasmats en situacions d’aprenentatge.
Al final de l’etapa, l’alumnat ha d’haver treballat totes les competències mobilitzant el conjunt de sabers. Aquesta graella pot esdevenir, juntament amb la de les competències, una programació de curs i una eina de regulació del procés d’ensenyament – aprenentatge, però també un registre de l’itinerari d’aprenentatge personal de cada alumne/a al llarg de l’etapa.
Teresa
Hola, fa ja temps que em plantejo un dubte que he traslladat als meus companys i no acabem de veure clar. Segons el nou decret “La Terra en l’Univers” correspon al quart curs i no en fa cap menció a primer, segon i tercer. Als llibres ho continuen posant a primer i veig que tu també ho has posat a primer. Nosaltres hem decidit que finalment ho suprimim, físicament ens és impossible i a més a ciències socials també ho treballen. Què en penses de tot plegat? M’agradaria saber la teva opinió. Gràcies.
FRANCESC XAVIER VALLDEPERAS
Bona tarda Teresa,
En primer lloc, vull agraïr la teva visita als blocs i la confiança que diposites interessant-te per la meva opinió.
Al DECRET 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica diu:
Article 6: Estructura del currículum
1. La finalitat del currículum és l’assoliment de les competències clau que es desenvolupen a través de les àrees de coneixement i les matèries.
Article 13: Autonomia dels centres
3. Cada centre, en exercici de la seva autonomia pedagògica i segons les necessitats educatives del seu alumnat, ha de configurar l’organització dels cicles al llarg de l’etapa, la distribució d’àrees, matèries o àmbits si és el cas, la distribució dels sabers en els diferents cursos de cada cicle, segons s’especifica en aquest mateix capítol, i el marc horari d’acord amb el seu projecte educatiu.
És important posar el focus de la programació, i especialment de l’avaluació, en l’assoliment de les competències. Els Sabers són necessaris per tal de treballar i assolir les competències i, a final de l’etapa, el perfil competencial de sortida. És per això que la distribució i compleció de sabers que apareix a l’Annex del Decret s’ha de prendre només com una proposta, i és el centre i el professorat, d’acord amb les necessitats i interessos de l’alumnat qui acaba de programar i prendre les decisions al respecte. Per tant, l’equip de professorat i el vostre centre sou els que heu de decidir si treballar o no, amb quina profunditat i el moment més adequat per mobilitzar els sabers d’astronomia.
Jo, personalment, crec que l’alumnat de 1r d’ESO està en una etapa especialment receptiva a conèixer com és l’Univers. Els fascina especialment la dimensió espai-temps tan diferent al que ells tenien fins aleshores com a referència, el fet que l’univers sigui al mateix temps finit i il·limitat, que la matèria, l’espai i el temps mateix s’hagin format en el Big Bang, i que preguntar-se “I abans què?” no té sentit perquè “l’abans” no existeix perquè el Big Bang crea el temps… Per tot això treballem l’univers a 1r d’ESO, i per això mateix crec que és important no eliminar-lo, perquè en gaudeixen, i els obre una mirada nova del món, més enllà d’enumerar planetes i coses d’aquestes que potser no cal dedicar gaire temps…
Espero que la meva resposta us ajudi a valorar la importància de no deixar per a altres àmbits uns sabers tan importants (el que sí que podeu fer és un treball interdisciplinar). També podeu aprofundir, en astronomia i en qualsevol altre contingut de Biologia i Geologia, en funció de com l’alumnat s’engresca, desenvolupa un esperit crític i un treball científic amb il·lusió i proactivitat, treballant, assolint i consolidant les competències a bon ritme, més que no pas deixant-nos portar per la nostra experiència com aprenents o tal com tenim parametritzat “el que convé”.
Una abraçada,
Xavier