Excursion à Perpignan

Le vendredi 27 mars nous sommes allés à Perpignan. À 7.30h nous avions rendez-vous au lycée. À huit heures nous sommes partis vers Perpignan et nous nous sommes arrêtés quelques minutes pour prendre le petit déjeuner, à la Jonquera. Quand nous sommes arrivés à Perpignan les professeurs nous ont expliqué le travail à faire et l’itinéraire. Après nous avons fait un rally en groupes. Pour faire ça nous avons dû demander des questions aux passants.

L’itinéraire allait de la place Catalogne à la place du Congrès où nous avons pris le déjeuner avec les professeurs. Après déjeuner nous sommes allés à Collioure où nous avons vu la tombe de Machado et nous nous sommes promenés par le village. Nous avons trouvé que le village était très joli.

Patricia Osés, Rosario Pérez, Marta Sánchez

CFGM Serveis de bar i restaurant

Colorin… Colorado…

sergi-arola.jpgAquest és el nom del blog que el famós cuiner Sergi Arola va crear ja fa un temps per compartir amb tots nosaltres les seves reflexions. Navegant per internet fent una recerca de receptes i informacions varies vaig trobar-lo per casualitat i vaig decidir posar-me a llegir el seu darrer article, al qual s’acomiadava dels seus lectors després de lo que sembla ser una desagradable experiència fruit dels comentaris (majoritàriament anònims) dels seus lectors. És trist arribar a la conclusió del Sergi però potser no li manqui raó per estar fart dels blogs i de compartir coses amb gent desconeguda i que aprofita internet i el seu anònimat per mostrar el seu costat més irracional.  Jutgeu vosaltres mateixos:

Febrero 29, 2008 | Comments Off

“Tras darle vueltas… y hablarlo con buenos amigos, de los que te dicen las cosas a la cara, con conocimiento, he llegado a la conclusión que lo mejor que puedo hacer en aras de la libertad de expresión que tanto defienden esos amparados en el anonimato (no se que “libertad de expresión” es esa en un país como el nuestro…), que lo mejor que puedo hacer es eliminar mi blog, por un lado y dejar de participar en otros blogs aunque sea por alusiones (leeré tus post Carlos)…

El otro día un buen amigo, citando a un conocido escritor, me dio la clave de lo que es en definitiva un blog en Internet, la reflexión no tiene desperdicio: “ que sentido, que lógica tiene escribirte en un blog, con individuos con los que jamás establecerías ni una relación de amistad en persona, ni siquiera una minima relacion intelectual aparte tal vez de un fugaz saludo en el ascensor…”. Así de sencillo, así de fácil.

No se que nos depara el futuro de la libertad de expresión, pero si esta pasa por el libertinaje, por la sinrazón de decir aquello que queremos, sin contraste, sin medida, visceral y libertinamente… si hemos convertido Internet en un medio para sacar lo mas ruin y bajo de nuestras pasiones, yo optando a mi derecho y libertad de elección, prefiero desconectarme, así que ya podéis abrir la veda, ya podéis decir lo que os plazca, insultarme, faltarme, acusarme de todo aquello que queráis… yo: ya no estoy conectado… las criticas y los reproches que tanto me ayudan en mi trabajo, en la definición de mi concepto de restaurante, en la ejecución de nuestra pasión que es atenderos en casa, la dejare para eso, para casa, de ese modo me aseguro que aquellos que me critiquen, con razón o sin razón por lo menos habrán comido en mi casa y me lo dirán a la cara, de ese modo con claridad meridiana separaré aquellos que faltan por faltar, de aquellos que tras una critica o un reproche, tienen el suficiente equipaje, las suficientes vivencias gastronómicas, en definitiva: EL SUFICIENTE PEDIGRÏ, para hablar de gastronomía y merecer ser tomado en consideración.

Y ahora… como diría uno de mis mejores y mas expertos amigos: “colorín, colorado… y este cuento se ha acabado”

Nos vemos en casa!!!!”

Sergi Arola

blog.sergiarola.es

JJSA

El Col·legi d’Arquitectes obre una exposició sobre l’hàbit modern de fer vacances

Del 12 de març al 15 d’Abril, al Col.legi d’ Arquitectes (Plaça Nova, davant la Catedral de Barcelona).
Entrada lliure. De dilluns a Divendres de 10h a 21h

ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

(Extrtet de El Periódico)

Quan els viatges espacials ja tenen turistes en llista d’espera, una exposició ens recorda que fa poc més d’un segle només viatjaven els rics. La resta s’havia de conformar a fer-ho amb la imaginació. A Barcelona, per exemple, entre els anys 1888 i 1906 estava de moda anar als Panoramas, una mena de teatres on s’exhibien pintures circulars molt fidedignes de ciutats o batalles famoses, o bé al Metropolitan Cinemaway, que el 1905 feia furor al baixador de la Gran Via amb les primeres pel.lícules mudes com Viaje en tranvía o Barcelona perla del Mediterráneo.
L’inici del turisme de masses és recent. Però de seguida es va saber que era un gran negoci –el 1965 es va superar la barrera dels 10,5 milions de turistes– i que anava a canviar les mentalitats. La història d’aquesta arrencada, limitada de Niça a Tarragona, s’explica a través de l’exposició L’arquitectura del turisme. El viatge i les vacances 1905-1965, que ofereix el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) fins al 15 d’abril. L’exposició, organitzada per Disseny Hub Barcelona i concebuda per Fernando Marzà, reuneix una sèrie de projectes emblemà-
tics, com el luxós Hotel Negresco de Niça, del 1910, finançat per un magnat de l’automobilisme, o la urbanització de s’Agaró que va dissenyar Rafael Masó.

El repòs de l’obrer
Procedents del ric arxiu del COAC, s’han penjat els plànols i dibuixos originals de la primera ciutat de vacances per a obrers (1933) que s’havia de situar a la vora del mar, a la costa barcelonina del Baix Llobregat, a l’altura de Gavà, una zona d’“aire ozonitzat”. La van idear els joves arquitectes del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) liderats per Josep Lluís Sert. L’objectiu era “organitzar el repòs de les masses contra la rígida disciplina de la ciutat” fora de les infectades platges de la ciutat de Barcelona. És curiós veure en un mural com se situaven horts de lloguer i casetes desmuntables molt a prop d’una zona reservada ja per a l’aeroport i –el més sorprenent– un port per a zepelins.
Els joves arquitectes de la República van ser deutors de l’arquitecte francès Le Corbusier, que va inspirar altres projectes de gran interès a la costa mediterrània. José Antonio Coderch va dissenyar la ciutat vacacional Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà), concebuda sense èxit com a lloc d’estiueig per a la burgesia barcelonina, o com l’hotel Cap Sa Sal de Begur (Baix Empordà), edificat el 1955 i refugi de la jet set del cine i la música. Més popular ha estat el càmping La Ballena Alegre, de Francesc Mitjans, construït amb fibrociment en una pineda i avui tancat, com el Club Mediterranée de Cadaqués (Alt Empordà), que colonitzava la cala Tulip del cap de Creus per a estiuejants una mica més alternatius dels anys 60.
La sèrie s’atura l’any 1965 perquè Marzà considera que després es van repetint les tipologies constructives d’hotels i ciutats de vacances amb elements positius. Així l’espectador s’estalvia els criminals disbarats que han convertit la costa mediterrània en un gran mur de ciment.

 <b>Maqueta </b> Un Panorama, espectacle amb un gran dibuix, de moda a Barcelona a l'inici del segle XX. Foto:  COL.LEGI D'ARQUITECTES Maqueta

Un Panorama, espectacle amb un gran dibuix, de moda a Barcelona a l’inici del segle XX. Foto: COL.LEGI D’ARQUITECTES

Els alumnes de l’EHTB al Fòrum Gastronòmic ’09

   Complint amb la cita bianual amb el Fòrum Gastronòmic de Girona,  un grup d’alumnes i professors d’hoteleria i d’indústries alimèntaries van visitar ahir dimarts les instal.lacions d’aquesta mostra gastronòmica a l’auditori de la capital gironina. Des de les déu del matí fins a les cinc de la tarda els alumnes van poder gaudir de diferents propostes educatives com per exemple, tota una sèrie de xerrades a la Sala Simfònica de l’Auditori, on van destacar Quique Dacosta i Josep Pàmies cuinant de bon matí amb Stevia Rebaudiana i Josean M.  Alija del restaurant Guggenheim de Bilbao, cuinant productes autòctons de Bizakaia amb la col.laboració de Slow Food. A més d’això, relacionat directament amb la cuina, l’alumnat va poder gaudir de moltes altres activitats relacionades amb el món del vi com xerrades de Josep Roca, Javier de las Muelas…etc. Sense oblidar-nos de tots els stands dels expositors presents, des de llibres gastronòmics, fins a cellers,  passant per tot tipus de producte artesà i gourmet.  Al igual que d’altres visites semblants que es realitzen al llarg del curs, aquesta és una gran oportunitat perquè els alumnes s’apropin a la realitat gastronòmica del país i les seves possibilitats de futur. De la mateixa manera també pel professorat és una ocasió excel.lent  per conèixer de primera mà nous productes i tendències i així enriquir la seva tasca docent.

 imgp1629comp.JPG

 Alumnes a l’accès al recinte del Fòrum

 imgp1642-comp.JPG

Demostració de cuina a la Sala Simfònica

 

Si voleu més informació sobre aquest event visiteu:

http://www.forumgastronomic.com

JJSA

Nerea Guridi i Sergi Pelaó guanyen els catskills 2009!

catskills.png

La Nerea Guridi i el Sergi Pelaó, ambdós alumnes del segon curs del CFGS de Restauració a l’EHTB van guanyar a Girona el passat dijous 29 de gener,  a les especialitats de servei de restaurant i cuina respectivament, al Catskills 2009. Aquest campionat de Catalunya  de Formació Professional selecciona els millors alumnes en 11 skills/professions diferents per tal de poder representar la comunitat autònoma de Catalunya en el campionat estatal Spainskills (abril 2009).

Els guanyadors de Spainskills participaran al campionat internacional WorldSkills que es celebrarà a Calgary (Canadà) al setembre de 2009.  Aquesta competició és tracta sense dubte d’una autèntica olimpiada de la formació professional a la qual competeixen els millors alumnes del  món.

Aquesta victòria en la prèvia de Catalunya certifica l’alt nivell de preparació d’aquets alumnes així com premia les moltes hores de dedicació i esforç per preparar aquest concurs. Dedicació i esforç supervisats i orientats pels professors del centre Xavier Iglesias i David Casas, en les modalitats de servei de restaurant i cuina respectivament. Sense el treball d’aquest equip d’alumnes i docents la victória no hauria sigut possible. Després de menys d’un any des de la seva inauguració oficial, els alumnes de l’EHTB assoleixen el seu primer triomf, ni més ni menys que a la competició més important que existeix actualment en l’ambit de la formació professional, imposant-se a tota la resta de centres educatius de Catalunya. I ara el próxim repte és a Madrid…que tremolin la resta de comunitats, arriben la Nerea i el Sergi! Moltes felicitats campions!

nerea-i-sergi.JPG

Si voleu conèixer amb més detall les bases de la competició consulteu aquests documents en pdf: directrius_catskills_34_cuina.pdf

directrius_catskills_35_rest_bar.pdf


JJSA

Els aprenents de forneria i pastisseria de Perpinyà ens visiten

Dotze alumnes aprenents de Forneria Pastisseria de Perpinyà han estat quinze dies a Barcelona fent pràctiques a empreses i classes a EHTB. Els alumnes d’ICT-C els van fer una visita guiada en francès per l’Institut, van compartir un cafè i els van fer fer una ginkama en francès pel mercat de la Boqueria. Els alumnes del CFGM de Cuina van compartir amb ells un matí de cuina on es van fer truites de patates i crêpes, que es van menjar tots plegats. El francès fluïa en les converses.

Aquí sota, el dibuix de les samarretes que van rebre els guanyadors de la ginkama (entre altres coses, havien de dibuixar un porró -són els que apareixen a les samarretes!-).

E.Petit

1samarretes

Sergi Vela campió d’Espanya al World Chocolate Masters

n-842-photo.jpg   Sergi Vela, professor de pastisseria de l’escola va guanyar dissabte passat  a Madrid el World Chocolate Masters, un dels concursos amb més prestigi en el mon de la pastisseria i el treball de la xocolata. El Sergi va competir  amb una selecció dels millors pastissers espanyols en aquesta  fase prèvia a la gran final que es celebrara l’any vinent a Paris. La gran final mundial dels mestres xocolaters es durà a terme els dies 14, 15 i 16 d’octubre coincidint amb  el Salon du Chocolat, i es tracta d’un autèntic campionat del món de la pastisseria…. Serà el nostre company Sergi el nou World Chocolate Master? Des de l’escola desitgem que així sigui i li enviem tot el nostre suport i ànim amb el nou repte (aviat començarem  a preparar les senyeres i les pancartes per Paris) . Moltes felicitats  Sergi, estem molt orgullosos de tu!!

world-chocolate-masters.jpg

L’alta costura és el tema de la competició d’aquest any

 

Més informació sobre aquest concurs a: www.worldchocolatemasters.com (font de les fotografies d’aquest article)


JJSA

Diario de un cocinero

¿Qué es ser cocinero?

cocinero-pirata.jpg Trabajar de 10 12 horas diarias durante 5 o 6 días a la semana con los días libres que cambian constantemente y nunca será un viernes o un sábado, lo que hace que enloquezcas y no sepas en que día de la semana estás y no hablemos de tu vida social. Por lo que nos perdemos cumpleaños, fiestas y celebraciones que a todos nos gusta celebrar.

Un sueldo que si bien te da para vivir mes a mes quizá no compensa otras cosas… Gritos , a veces, o simplemente la frustración de no satisfacer las expectativas del chef o, mucho peor,  las de uno mismo. Quemaduras producidas por las prisas y, habitualmente,  por la puerta del horno o por coger algo caliente con un trapo húmedo. Cortes que no terminan de cicatrizar por la humedad y que celebran el contacto con los cítricos (bueno creo que no es necesario de explicar) Calambres en las piernas por estar tanto tiempo de pie, sentir que se te engarrota la mano por llevar horas cortando cajas de  calabacines a un tamaño determinado. Meterte en cama pensando en lo que has fallado y sin poder dejar de pensar en cocinar. Madrugar, La satisfacción de hacer bien lo que ayer no pudiste, El hablar todo el día un mismo idioma (técnico) con tus compañeros, con los que se  interesan por su trabajo. Aprender cada día algo nuevo. La adrenalina que se produce en un servicio cuando el restaurante se encuentra en su capacidad máxima y la presión de que no haya errores. Es una sinfonía de sartenes,  de llamadas de las ordenes dadas por el chef, el silencio de los cocineros, de montar un plato y sentirte orgulloso, el sonido de la puerta que abre y cierra y marca el paso de los camareros como si se trataran de soldados y pensar ahí va mi plato y repasas mentalmente, “el sabor era correcto, el punto de sal el adecuado, el crujiente en su sitio; le gustara estoy seguro”.

Pero la sinfonía sigue y eso era sólo un plato y la música, sigue y sigue  sonando y sólo piensas en ese momento en que dirijas tu propia sinfonía.

Un cocinero

Font: alumnes del cfgm de cuina curs 2008-09

Il·lustració: J. Etayo www.afuegolento.com

Cuina dolça i pastisseria comparteixen espai

Sota aquest títol s’està realitzant a l’IES Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB) un curs de formació permanent dins del programa de formació de professorat del Departament d’Educació. Aquest curset de 30 hores sobre pastisseria de restaurant és impartit per dos grans professionals de la pastisseria: David Inglada, prestigiós pastisser de restaurant i director de l’aula de formació de Solé y Graells i per altra banda Sergi Vela, pastisser professor de l’EHTB amb reconeguda experiència docent i professional en el sector. El contingut d’aquest curs ve determinat per l’elaboració i degustació de 8 postres de restaurant diferents, aplicant diverses tècniques pastisseres i procediments avantguardistes en la confecció de postres: pa de pessic de cereals amb formatge quark, groselles negres, granissat de raïm negre i regalèssia; bavaroise lleuger de fruita de la passió i xocolata de llet amb biscuit de cafè, crema anglesa de vainilla, sablé muesli i cruixent de passió… En definitiva una gran oportunitat pel professorat d’hoteleria i turisme de l’EHTB de gaudir del savoir faire dels millors professionals del sector. Confiem viure en el futur moltes més experiències semblants.

david-inglada-en-accio-1.JPG

David Inglada durant una de les sessions

sergi-vela-pintant-les-bavaroise-amb-xocolata-2-web-2.JPG

Sergi Vela pintant els bavaroise amb xocolata

 

 

 

 

copia-de-pa-de-pessic-de-cereals-amb-formatge-quark-3.JPG
Pa de pessic de cereals amb formatge quark, groselles negres, granissat de raïm negre i regalèssia

bavaroise-5.JPG

Bavaroise lleuger de fruita de la passió i xocolata de llet amb biscuit de café, crema anglesa de vainilla, sablé muesli i cruixent de passió

sergi-vela-i-david-inglada.JPG

David Inglada i Sergi Vela a l’obrador de l’EHTB

Text i fotografies de J.J Sebastià