Category Archives: General

Xerrada amb els alumnes del PQPI

dsc_0629

Aquest mes de març els alumnes del PQPI de Indústries Càrnies han acabat de fer classes a l’Institut i han començata fer pràctiques a empreses. Hi hem parlat a l’hora de l’esbarjo. Han vingut la Malika, la Fàtima, el Fadili, el Mamadu, en Lamin, el Madike, el Mohamed i el Faisal. Són de Marroc, de Gàmbia, de Mali i de Senegal. Uns fa alguns anys que són aquí, d’altres només fa mesos. Uns han arribat amb patera, d’altres amagats a un camió, n’hi ha que han vingut en transport legal per reagrupament familiar. Tots estan contents amb el curs i amb les seves professores, la Dolors i la Núria. El Mdike diu que de 0 a 10, posaria un 10. El Mamadu està preocupat per si finalment no troba feina, en canvi els nois i noies marroquins estan esperançats.

Des d’aquí els desitgem unes bones pràctiques a les empreses i molta sort.

Eulàlia Petit

dsc_06331

dsc_0635modif1

SLOW FOOD

logo_testata

“Slow food, es una asociación que nació en 1986 de la mano del italiano Carlo Petrini. Con origen en la ciudad de Bra (Italia), fue fundada como asociación enogastronómica alrededor del vino y la alimentación. Su propósito inicial era defender una buena alimentación, los placeres de la mesa y un ritmo de vida “slow”. Más adelante, Slow Food amplió sus miras y se interesó por la calidad de vida en general y, lógicamente, por la supervivencia del amenazado planeta Tierra. Actualmente cuenta con aproximadamente 85000 socios en 132 países.

La filosofia slow food

Slow food cree en una “nueva gastronomia”, entendida como algo indisociable de la identidad y la cultura, basada en la libertad de elección, en la educación y en el enfoque multidisciplinar , para vivir lo mejor posible utilizando respetuosamente los recursos disponibles.

Slow Food se dedica a proteger los alimentos de calidad y los métodos de cultivo y transformación tradicionales y sostenibles, así como a defender la biodiversidad de las variedades cultivadas y silvestres. Slow Food cree que el único tipo de agricultura que ofrece perspectivas válidas de desarrollo, sobre todo en las regiones más pobres del planeta, es el basado
en la sabiduría y los conocimientos de las comunidades locales que viven en armonía con el ecosistema que las rodea.
Slow Food defiende las diferencias culturales territoriales y regionales, íntimamente ligadas a nuestra herencia alimentaria, y revaloriza la historia y la cultura de cada grupo social, para que puedan existir redes de intercambio recíproco equilibradas. Comer es un acto agrícola, y los consumidores informados del impacto de sus decisiones en las lógicas de producción alimentaria y en las vidas de los productores se convierten en coproductores y para ellos los alimentos de calidad deben ser buenos, limpios y justos.

  • BUENO: sabroso, saludable, fresco, capaz de estimular y satisfacer los sentidos de los consumidores.
  • LIMPIO: resultado de una producción que no daña los recursos de la tierra, los ecosistemas y el entorno, que no  ponen en peligro la salud.
  • JUSTO: una producción respetuosa de la justícia social, es decir, que proporcione una retribución y unas condiciones de trabajo dignas en todas las etapas del proceso, desde el productor al consumidor.

Si llegamos a comprender y apreciar el placer de la comida podremos tener una nueva visión del mundo.

Objetivos de Slow Food :La comida entendida como placer, toma de conciencia y responsabilidad

  • Slow Food cree que la gastronomía es indisociable entre otras cosas de la política, la agricultura y el medio ambiente y, evidentemente, la agricultura y la ecología a nivel mundial.
  • Slow Food defiende la biodiversidad de nuestra alimentación, apuesta por la educación del gusto y pone en contacto a productores alimentarios de calidad con coproductores a través de las actividades organizadas. Para ello, el movimiento ha adoptado un enfoque muy original: Construye redes que relacionan a productores y coproductores, educa a los consumidores de todas las edades. y protege la biodiversidad.”

JJSA

Para más información sobre Slow food podeis consultar la guia slow food, así como la presentación del movimiento en pdf en la web de slow food España: http://www.slowfood.es

Fuente:  http://www.slowfood.es/sobre/la-guia-slow-food

FENT SALIVERA

“Els japonesos en tenen constància d’ell des de fa molts anys, i ara la resta del món esta descobrint l’umami, el cinqué sabor. Però…què és exactament?

N’hi ha una revolució en marxa a les cuines d’alt nivell en tot el món i es pot culpar d’ella als japonesos. Estem parlant de l’umami, el cinqué sabor, després del dolç, l’àcid, el salat i l’amarg. Aquest sabor ja va ser aïllat com a sabor específic al 1908 pel científic japonès Kikunae Ikeda. Aquest sabor esta present al cor de la cuina japonesa i en termes científics es el sabor característic propi del glutamat i els cinc ribonucleòtids, incloent l’inosinat i el guanilat, els quals apareixen en molts aliments com és el cas del tomàquet, el pernil curat o els bolets.

Per la gent del carrer és la característica que fa que un aliment sigui deliciós. Tan sols aconsegueix la combinació adequada de glutamats i inosinats i tu pots augmentar el seu caràcter deliciós deu vegades – vet aquí l’interes dels nostres xefs.

Heston Blumenthal va  investigar l’umami  ja fa alguns anys i l’utilitza al seu restaurant, the Fat Duck (www.fatduck.co.uk). Ell, fins i tot diu que una comprensió completa del menjar no és possible sense aquest sabor. Claude Bosi  i Sat Bains hi estan d’acord. Els xefs estrellats del restaurant Hibiscus a Londres i del restaurant Sat Bains a Nottingham respectivament, van viatjar recentment a Japó i comenten que a partir d’aquell viatge van canviar la seva manera de cuinar. “Utilitze menys de sal i vull sabors més nets”, diu Bains. Bosi ha introduit nous plats tal com el tartar de verat amb galta de bou i puré de llavors de sèsam. “La explicació més senzilla? Et fa salivera”, diu en Bosi. Per saber-ne més sobre l’umami no deixeu de visitar www.umamiinfo.com”.

hestonblumms1509_468x341

Heston Blumenthal, xef amb tres estrelles Michelin

Article de Fiona Sims amb el títol de Mouth Watering. Highlife Magazine (http://www.bahighlife.com), agost 2009, pàg 25. Fotografia de  http://www.dailymail.co.uk/

Traducció de JJ Sebastià

Slow vitis 2009


slow-vitis-09.jpg

Slow Food Barcelona-Vázquez Montalbán convoca la tercera edición de Slow Vitis, Slow Vitis 09, que este año apuesta fuerte por los vinos biodinámicos, aparte de los naturales y autóctonos, como ha sido tradición en las anteriores ediciones.

Slow Vitis 09 se celebrará los próximos 10-11 de mayo en el Convent de Sant Agustí (Barcelona) y convocará a unas 50 bodegas nacionales e internaciones. El cambio de sede responde a la necesidad de dar cabida a la amplia respuesta de público y solicitudes de bodegas recibida en la edición anterior. Esta edición se articulará en dos partes bien diferenciadas:

a) DOMINGO 10 [tarde] dedicado al público en general con degustaciones y talleres y laboratorios gratuitos destinados a ampliar los conocimientos del público sobre el vino y la industria que vive a su alrededor.

b) LUNES 11 [todo el día] una jornada concebida para profesionales del mundo del vino, distribuidores y profesionales de la restauración, con mesas redondas alrededor de temas tan innovadores como la aplicación de la auténtica filosofía biodinámica, sus desafíos y sus limitaciones.

Todas las personas con inquietud por conocer vides autóctonas, poco o casi desconocidas, su poderío en boca, sus resultados sorprendentes en el territorio y el potencial de los vinos naturales en los nuevos mercados deberían acercarse al Convent de Sant Agustí para catar sus resultados embotellados los próximos 10 y 11 de mayo de 2009.

Slow Food Barcelona-Vázquez Montalbán confirma así su vocación de la lucha por la defensa de la biodiversidad y por la educación del gusto, gracias en parte a la colaboración de INCAVI, que ha sabido recoger el guante del reto de los vinos BUENOS, LIMPIOS, JUSTOS Y LOCALES, y de Turisme de Catalunya.

Fuente  http://slowfoodbcn.blogspot.com

Si esteu interessats en el món dels vins biodinàmics llegiu si us ve de gust  aquest article:

http://www.elartedelvino.com/2008/04/biodinmica-un-futuro-sin-retorno.html

JJSA

“El intrépido”

fotopeq_obr7932.jpg “Olvídense del supuesto gourmet suizo, que, a finales de julio y principios de agosto, tuvo en vilo a la prensa tras desaparecer de El Bulli dejando tras de sí un sombrero y una libreta con los menús de todos los restaurantes donde había comido hasta el momento. Fue un culebrón prometedor que acabó en astracanada: la policía buscándolo por cala Montjoi mientras él hacía ya semanas que había vuelto a su Suiza. Olvídense de aquello porque la gran noticia gastronómica de este verano es el restaurante l’Intrépido, de Milán.

 

   A saber. el crítico gastronómico Robin Goldstein – autor de incontables artículos y bastantes libros sobre vinos – se ha hartado de la falta de rigor con la que se conceden los galardones gastronómicos y enológicos. De modo que, para desenmascarar ese mundo de cartón piedra, se inventó un restaurante falso. Lo situó en Milán y lo bautizó l’Intrépido. le adjudicó una bodega con 2100 botellas. Creó su página web, diseñó un menú que, según detalla The Dailiy Telegraph, describió como “divertida amalgama que trastabilla entre la nouvelle cuisine y la tradición italiana”. Redactó críticas ficticias y las colgó en la web gastronómica Chowhound. Destacó “el cochinillo asado con foie gras y gambas a la parrilla sobre una chip de berenjena”. Finalmente optó a uno de los premios a la Excelencia que concede la revista Wine Spectator, venerada en el mundo entero por los entendidos. Presentó la candidatura de su restaurante imaginario y a tal efecto pagó los 250 dolares que la revista exige para poder optar al premio

 

   Y sí: la revista ha concedido a l’Intrépido uno de sus premios a la excelencia. Sin visitar el lugar, sin comprobar nada. Descubierto el pastel, Wine Spectator se excusa diciendo que buscó en Google y que llamó al restaurante sin que nadie descolgase el teléfono. Y que a ver si van a tener que visitar los 4500 lugares que cada año optan a sus premios. Dice Goldstein en el Telegraph: “Si googlear un poco, leer lo que pone en la web y telefonear un par de veces sin que nadie conteste es suficiente para verificar no sólo la existencia de un restaurante sino la autenticidad de su lista de vinos, entonces ya me dirán que papel representa el crítico”. El contraataque de Wine Spectator dice lo que se dice siempre de los disidentes en la sacrosanta religión gastronómica: que Goldstein es un personaje que solo busca publicidad, que intenta arruinar un prestigio consolidado “con esfuerzo” a lo largo “de años y años”…

   La gamberrada es espléndida porque demuestra hasta qué punto la alta gastronomia y los medios de comunicación habitan un mundo confabulado que han ido creando poco a poco. Unos y otros han llegado a una entente tácita en la que estos viven de aquellos, y aquellos se alimentan de la propaganda que les proporcionan estos. La realidad cuenta poco. Para muchos restaurantes es más importante el marketing que los fogones. Mientras, los obnubilados contemplan el espectáculo con la misma devoción con las que los meapilas observan las evoluciones de los sacerdotes delante del altar”

Quim Monzó. Magazine del diario La Vanguardia. 14-9-2008

Excursion à Perpignan

Le vendredi 27 mars nous sommes allés à Perpignan. À 7.30h nous avions rendez-vous au lycée. À huit heures nous sommes partis vers Perpignan et nous nous sommes arrêtés quelques minutes pour prendre le petit déjeuner, à la Jonquera. Quand nous sommes arrivés à Perpignan les professeurs nous ont expliqué le travail à faire et l’itinéraire. Après nous avons fait un rally en groupes. Pour faire ça nous avons dû demander des questions aux passants.

L’itinéraire allait de la place Catalogne à la place du Congrès où nous avons pris le déjeuner avec les professeurs. Après déjeuner nous sommes allés à Collioure où nous avons vu la tombe de Machado et nous nous sommes promenés par le village. Nous avons trouvé que le village était très joli.

Patricia Osés, Rosario Pérez, Marta Sánchez

CFGM Serveis de bar i restaurant

El Col·legi d’Arquitectes obre una exposició sobre l’hàbit modern de fer vacances

Del 12 de març al 15 d’Abril, al Col.legi d’ Arquitectes (Plaça Nova, davant la Catedral de Barcelona).
Entrada lliure. De dilluns a Divendres de 10h a 21h

ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

(Extrtet de El Periódico)

Quan els viatges espacials ja tenen turistes en llista d’espera, una exposició ens recorda que fa poc més d’un segle només viatjaven els rics. La resta s’havia de conformar a fer-ho amb la imaginació. A Barcelona, per exemple, entre els anys 1888 i 1906 estava de moda anar als Panoramas, una mena de teatres on s’exhibien pintures circulars molt fidedignes de ciutats o batalles famoses, o bé al Metropolitan Cinemaway, que el 1905 feia furor al baixador de la Gran Via amb les primeres pel.lícules mudes com Viaje en tranvía o Barcelona perla del Mediterráneo.
L’inici del turisme de masses és recent. Però de seguida es va saber que era un gran negoci –el 1965 es va superar la barrera dels 10,5 milions de turistes– i que anava a canviar les mentalitats. La història d’aquesta arrencada, limitada de Niça a Tarragona, s’explica a través de l’exposició L’arquitectura del turisme. El viatge i les vacances 1905-1965, que ofereix el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) fins al 15 d’abril. L’exposició, organitzada per Disseny Hub Barcelona i concebuda per Fernando Marzà, reuneix una sèrie de projectes emblemà-
tics, com el luxós Hotel Negresco de Niça, del 1910, finançat per un magnat de l’automobilisme, o la urbanització de s’Agaró que va dissenyar Rafael Masó.

El repòs de l’obrer
Procedents del ric arxiu del COAC, s’han penjat els plànols i dibuixos originals de la primera ciutat de vacances per a obrers (1933) que s’havia de situar a la vora del mar, a la costa barcelonina del Baix Llobregat, a l’altura de Gavà, una zona d’“aire ozonitzat”. La van idear els joves arquitectes del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) liderats per Josep Lluís Sert. L’objectiu era “organitzar el repòs de les masses contra la rígida disciplina de la ciutat” fora de les infectades platges de la ciutat de Barcelona. És curiós veure en un mural com se situaven horts de lloguer i casetes desmuntables molt a prop d’una zona reservada ja per a l’aeroport i –el més sorprenent– un port per a zepelins.
Els joves arquitectes de la República van ser deutors de l’arquitecte francès Le Corbusier, que va inspirar altres projectes de gran interès a la costa mediterrània. José Antonio Coderch va dissenyar la ciutat vacacional Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà), concebuda sense èxit com a lloc d’estiueig per a la burgesia barcelonina, o com l’hotel Cap Sa Sal de Begur (Baix Empordà), edificat el 1955 i refugi de la jet set del cine i la música. Més popular ha estat el càmping La Ballena Alegre, de Francesc Mitjans, construït amb fibrociment en una pineda i avui tancat, com el Club Mediterranée de Cadaqués (Alt Empordà), que colonitzava la cala Tulip del cap de Creus per a estiuejants una mica més alternatius dels anys 60.
La sèrie s’atura l’any 1965 perquè Marzà considera que després es van repetint les tipologies constructives d’hotels i ciutats de vacances amb elements positius. Així l’espectador s’estalvia els criminals disbarats que han convertit la costa mediterrània en un gran mur de ciment.

 <b>Maqueta </b> Un Panorama, espectacle amb un gran dibuix, de moda a Barcelona a l'inici del segle XX. Foto:  COL.LEGI D'ARQUITECTES Maqueta

Un Panorama, espectacle amb un gran dibuix, de moda a Barcelona a l’inici del segle XX. Foto: COL.LEGI D’ARQUITECTES

Els alumnes de l’EHTB al Fòrum Gastronòmic ’09

   Complint amb la cita bianual amb el Fòrum Gastronòmic de Girona,  un grup d’alumnes i professors d’hoteleria i d’indústries alimèntaries van visitar ahir dimarts les instal.lacions d’aquesta mostra gastronòmica a l’auditori de la capital gironina. Des de les déu del matí fins a les cinc de la tarda els alumnes van poder gaudir de diferents propostes educatives com per exemple, tota una sèrie de xerrades a la Sala Simfònica de l’Auditori, on van destacar Quique Dacosta i Josep Pàmies cuinant de bon matí amb Stevia Rebaudiana i Josean M.  Alija del restaurant Guggenheim de Bilbao, cuinant productes autòctons de Bizakaia amb la col.laboració de Slow Food. A més d’això, relacionat directament amb la cuina, l’alumnat va poder gaudir de moltes altres activitats relacionades amb el món del vi com xerrades de Josep Roca, Javier de las Muelas…etc. Sense oblidar-nos de tots els stands dels expositors presents, des de llibres gastronòmics, fins a cellers,  passant per tot tipus de producte artesà i gourmet.  Al igual que d’altres visites semblants que es realitzen al llarg del curs, aquesta és una gran oportunitat perquè els alumnes s’apropin a la realitat gastronòmica del país i les seves possibilitats de futur. De la mateixa manera també pel professorat és una ocasió excel.lent  per conèixer de primera mà nous productes i tendències i així enriquir la seva tasca docent.

 imgp1629comp.JPG

 Alumnes a l’accès al recinte del Fòrum

 imgp1642-comp.JPG

Demostració de cuina a la Sala Simfònica

 

Si voleu més informació sobre aquest event visiteu:

http://www.forumgastronomic.com

JJSA

Nerea Guridi i Sergi Pelaó guanyen els catskills 2009!

catskills.png

La Nerea Guridi i el Sergi Pelaó, ambdós alumnes del segon curs del CFGS de Restauració a l’EHTB van guanyar a Girona el passat dijous 29 de gener,  a les especialitats de servei de restaurant i cuina respectivament, al Catskills 2009. Aquest campionat de Catalunya  de Formació Professional selecciona els millors alumnes en 11 skills/professions diferents per tal de poder representar la comunitat autònoma de Catalunya en el campionat estatal Spainskills (abril 2009).

Els guanyadors de Spainskills participaran al campionat internacional WorldSkills que es celebrarà a Calgary (Canadà) al setembre de 2009.  Aquesta competició és tracta sense dubte d’una autèntica olimpiada de la formació professional a la qual competeixen els millors alumnes del  món.

Aquesta victòria en la prèvia de Catalunya certifica l’alt nivell de preparació d’aquets alumnes així com premia les moltes hores de dedicació i esforç per preparar aquest concurs. Dedicació i esforç supervisats i orientats pels professors del centre Xavier Iglesias i David Casas, en les modalitats de servei de restaurant i cuina respectivament. Sense el treball d’aquest equip d’alumnes i docents la victória no hauria sigut possible. Després de menys d’un any des de la seva inauguració oficial, els alumnes de l’EHTB assoleixen el seu primer triomf, ni més ni menys que a la competició més important que existeix actualment en l’ambit de la formació professional, imposant-se a tota la resta de centres educatius de Catalunya. I ara el próxim repte és a Madrid…que tremolin la resta de comunitats, arriben la Nerea i el Sergi! Moltes felicitats campions!

nerea-i-sergi.JPG

Si voleu conèixer amb més detall les bases de la competició consulteu aquests documents en pdf: directrius_catskills_34_cuina.pdf

directrius_catskills_35_rest_bar.pdf


JJSA