Monthly Archives: març 2009

El Col·legi d’Arquitectes obre una exposició sobre l’hàbit modern de fer vacances

Del 12 de març al 15 d’Abril, al Col.legi d’ Arquitectes (Plaça Nova, davant la Catedral de Barcelona).
Entrada lliure. De dilluns a Divendres de 10h a 21h

ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

(Extrtet de El Periódico)

Quan els viatges espacials ja tenen turistes en llista d’espera, una exposició ens recorda que fa poc més d’un segle només viatjaven els rics. La resta s’havia de conformar a fer-ho amb la imaginació. A Barcelona, per exemple, entre els anys 1888 i 1906 estava de moda anar als Panoramas, una mena de teatres on s’exhibien pintures circulars molt fidedignes de ciutats o batalles famoses, o bé al Metropolitan Cinemaway, que el 1905 feia furor al baixador de la Gran Via amb les primeres pel.lícules mudes com Viaje en tranvía o Barcelona perla del Mediterráneo.
L’inici del turisme de masses és recent. Però de seguida es va saber que era un gran negoci –el 1965 es va superar la barrera dels 10,5 milions de turistes– i que anava a canviar les mentalitats. La història d’aquesta arrencada, limitada de Niça a Tarragona, s’explica a través de l’exposició L’arquitectura del turisme. El viatge i les vacances 1905-1965, que ofereix el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) fins al 15 d’abril. L’exposició, organitzada per Disseny Hub Barcelona i concebuda per Fernando Marzà, reuneix una sèrie de projectes emblemà-
tics, com el luxós Hotel Negresco de Niça, del 1910, finançat per un magnat de l’automobilisme, o la urbanització de s’Agaró que va dissenyar Rafael Masó.

El repòs de l’obrer
Procedents del ric arxiu del COAC, s’han penjat els plànols i dibuixos originals de la primera ciutat de vacances per a obrers (1933) que s’havia de situar a la vora del mar, a la costa barcelonina del Baix Llobregat, a l’altura de Gavà, una zona d’“aire ozonitzat”. La van idear els joves arquitectes del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània) liderats per Josep Lluís Sert. L’objectiu era “organitzar el repòs de les masses contra la rígida disciplina de la ciutat” fora de les infectades platges de la ciutat de Barcelona. És curiós veure en un mural com se situaven horts de lloguer i casetes desmuntables molt a prop d’una zona reservada ja per a l’aeroport i –el més sorprenent– un port per a zepelins.
Els joves arquitectes de la República van ser deutors de l’arquitecte francès Le Corbusier, que va inspirar altres projectes de gran interès a la costa mediterrània. José Antonio Coderch va dissenyar la ciutat vacacional Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà), concebuda sense èxit com a lloc d’estiueig per a la burgesia barcelonina, o com l’hotel Cap Sa Sal de Begur (Baix Empordà), edificat el 1955 i refugi de la jet set del cine i la música. Més popular ha estat el càmping La Ballena Alegre, de Francesc Mitjans, construït amb fibrociment en una pineda i avui tancat, com el Club Mediterranée de Cadaqués (Alt Empordà), que colonitzava la cala Tulip del cap de Creus per a estiuejants una mica més alternatius dels anys 60.
La sèrie s’atura l’any 1965 perquè Marzà considera que després es van repetint les tipologies constructives d’hotels i ciutats de vacances amb elements positius. Així l’espectador s’estalvia els criminals disbarats que han convertit la costa mediterrània en un gran mur de ciment.

 <b>Maqueta </b> Un Panorama, espectacle amb un gran dibuix, de moda a Barcelona a l'inici del segle XX. Foto:  COL.LEGI D'ARQUITECTES Maqueta

Un Panorama, espectacle amb un gran dibuix, de moda a Barcelona a l’inici del segle XX. Foto: COL.LEGI D’ARQUITECTES