Category Archives: Pràctiques a l’estranger

Xerrada amb els alumnes del PQPI

dsc_0629

Aquest mes de març els alumnes del PQPI de Indústries Càrnies han acabat de fer classes a l’Institut i han començata fer pràctiques a empreses. Hi hem parlat a l’hora de l’esbarjo. Han vingut la Malika, la Fàtima, el Fadili, el Mamadu, en Lamin, el Madike, el Mohamed i el Faisal. Són de Marroc, de Gàmbia, de Mali i de Senegal. Uns fa alguns anys que són aquí, d’altres només fa mesos. Uns han arribat amb patera, d’altres amagats a un camió, n’hi ha que han vingut en transport legal per reagrupament familiar. Tots estan contents amb el curs i amb les seves professores, la Dolors i la Núria. El Mdike diu que de 0 a 10, posaria un 10. El Mamadu està preocupat per si finalment no troba feina, en canvi els nois i noies marroquins estan esperançats.

Des d’aquí els desitgem unes bones pràctiques a les empreses i molta sort.

Eulàlia Petit

dsc_06331

dsc_0635modif1

Pràctiques a l’estranger per Meritxell Barniol

Una de les principals motivacions per les quals vaig decidir d’estudiar turisme va ser perquè m’encanta viatjar, conèixer altres cultures i aprendre altres idiomes. Cursant tant la carrera de turisme com el cicle d‘allotjament vaig aprendre moltes coses que he posat en pràctica dins el món laboral. Però hi ha quelcom que ni la carrera ni cap mòdul ni cap treball et pot oferir.

Durant el transcurs del cicle d’allotjament al IES Meridiana, vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’una beca que ofereix l’ajuntament de Barcelona per fer les pràctiques durant un mes a l’estranger. Vaig ser seleccionada per anar a Finlàndia, on vaig estar treballant en un alberg de joventut. Podria explicar moltes coses sobre la meva estada allà, és un món totalment diferent, amb una altra cultura i idioma, però tot i que solament vaig estar-m’hi un mes, em vaig adonar de la gran importància que té el fet de treballar i/o estudiar en un país estranger, ja que et fa créixer tant personalment com professionalment. El fet ue no parlin el teu idioma fa que t’hagis d’esforçar el doble i assoleixes molts més coneixements.

A l’acabar aquestes pràctiques, un cop a Barcelona, vaig decidir buscar un treball en un alberg de joventut. I així ho vaig fer, L’alberg Pere Tarrés em va oferir l’oportunitat de posar en pràctica tots el coneixements que vaig assolir al cicle i a la beca. Treballant allà, vaig poder veure les diferències amb l’alberg on vaig estar-me a Finlàndia. Els clients “motxillers” que rebem aquí són totalment diferents als que rebíem allà però en el fons l’esperit del viatger en ambdós llocs era el mateix. Es d’agrair un client jove que com qualsevol de nosaltres solament busca l’oportunitat de conèixer i experimentar noves cultures. El treball dins l’alberg va ser molt enriquidor, ja que em va donar l’oportunitat de conèixer gent de tot arreu del món i de practicar idiomes. Es sorprenent la quantitat de joves que vénen des de l’altra punta del món per conèixer Barcelona.

Però quant més aprens més t’adones de tot el que et falta per aprendre i per viure. Va ser doncs quan vaig decidir marxar de nou. Aconseguir una beca no és tan difícil com sembla, i tot i que hagis acabat els estudis, la Generalitat et dóna l’oportunitat de fer pràctiques laborals a l’estranger, a través del servei d’ocupació ( Intercanvis Internacionals. c/ Llull nº297- 307 3ªplanta ) . I així va ser, em van oferir una beca per anar a treballar a La Rochelle, França. Es una beca que ofereix un primer mes de curs de la llengua francesa i després 6 mesos de pràctiques laborals en una empresa segons el teu perfil, que en el nostre cas és el turístic, i concretament en el meu, l’hoteler. Pot ser que acceptant una beca així deixis moltes coses, com en el meu cas, la família, el xicot, un treball on sóc fixa i gaudeixo treballant, etc. Però realment crec que val la pena, perquè com he comentat, un canvi així et dóna l’oportunitat de créixer i de posar en pràctica el que sempre has desitjat: viatjar, conèixer noves cultures i aprendre idiomes.
Veritablement us animo perquè intenteu aconseguir una beca a l’estranger. Serà una experiència que mai no oblidareu.

Meritxell Barniol
(Alumna d’allotjament matí 2005-07)

Mail de David Comellas des d’Itàlia (2)

Missatge núm. 7 de 7

Date: 10.10.2005
From: David Comellas Batet

>Molt bones a totes i a tots!!
>
>Tenia ganes d’escriure per explicar-vos una mica allo que tant volieu
saber sobre com funciona el tema idiomes estant a la recepcio d’un hotel.
La veritat es que ja hem tingut prou feines (si mes no jo) per entendre be
la mateixa llengua italiana i ara puc fer-vos notar quins son els aspectes
que fins ara han estat mes utils en quant a frances o be angles.
>
>El que mes hem atès han estat gent de parla anglesa. Normalment el que
mes ens demanaven eren direccions. On puc anar per menjar? o be A quant
queda “X” (poblacio) de l’Hotel? Què haig d’agafar per arribar fins a….?
(en referència a transports publics), i després evidentment coses sobre
l’Hotel; Es pot menjar aqui? L’esmorzar esta inclòs en el preu? On es la
sala d’esmorzar? On és tal, on és qual? Després també demanen moltes
coses del bar (perquè en el cas del nostre Hotel som nosaltres mateixos, els recepcionistes, que servim als clients), demanen begudes que sonen molt diferent quan les demanen en un altre idioma, com pugui ser un “JB amb algo” o coses per l’estil.
>
>Una cosa que per exemple m’ha cridat molt l’atencio a mi és que, com a minim en aquest Hotel, no es té massa cura de la benestança del client. Es possible que sigui pel tipus d’Hotel, ho dic perquè el nostre és un Hotel apartat de la poblacio i més aviat serveix per passants, parelletes, treballadors que son de fora i necessiten allotjar-se per mesos o bé aquells que una vegada el Molino Rosso esta ple ens els envien a nosaltres.
>
>Quant a la feina en general, jo crec que el més important és l’atencio telefònica als clients. La majoria de reserves son d’aquestes caracteristiques. Has de deixar ben clar al client que vols saber quan
arribara, quan marxara, el preu que se li ha de donar segons la temporada
(potser en una setmana de “Fira” l’habitacio dobla el preu), el numero
d’allotjats i, depenent de la setmana, s’ha de demanar un fax de reserva amb un numero de carta de crèdit com a garantia de la reserva. En quant a grups funciona per la Rooming list, tot i que constantment les agencies de
viatges, empreses o qui sigui a través del qual arriba el grup, no paren de trucar per quedar ben entesos i per fer canvis dels qui arriben com ara: alguna persona no ve, una altra es queda més dies, de cop volen sis habitacions més, i coses per l’estil. Tot això potser també és interessant saber-ho, oi?
>
>I una mica això és tot. Si teniu preguntes sobre el tema m’ho dieu i us
respondré tant bé com pugui. Responent a la teva pregunta Maria del Mar, el
Thor i jo continuem estant de conya. Seguim a la Recepcio, però també
ajudem al bar o a la cuina, perquè fa poc han obert una Osteria (una espècie de restaurant però de cuina tipica) i quan tenen molta feina els donem una ma per treure’ls feina. Avui he pogut fer una feina nova que m’ha fet molta il.lusio: controlar comptes!!! Més que res m’ha agradat perquè aquest fet demostra que ens tenen molta confiança i això ens motiva molt.
>
>Per acabar, disculpes per no posar bé els accents però aquest teclat no
permet fer la meitat d’accents que hauria d’escriure o sigui que el text
potser en algun moment pot ser dificil d’entendre.
>
>Ja sabeu, si voleu saber qualsevol cosa pregunteu-la que jo tampoc acabo de saber exactament que necessiteu!! Un petonas per totes i tots i fins ben
aviat!!!
>
>David Comellas

_________________________________________________________________
Horóscopo, tarot, numerología… Escucha lo que te dicen los astros.
Http://astrocentro.msn.es/

David Comellas des d’Itàlia (1)

Missatge núm. 10 de 10

Data: Tue, 20 Sep 2005 22:03:02 +0000
des de l’Emilia Romagna!!!!! …

Forwarded Message:
> From: David Comellas Batet
> Subject: Primeres noticies des de l’Emilia Romagna!!!!!!!
> Date: Tue, 20 Sep 2005 22:03:02 +0000
> —–
>
> Ei profes!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Com estem!!!!!!!!!
>
> Per on començo?!
>
> Ara mateix estic al despatx de direccio de l’Hotel Selice
Romagna, on estem fent les practiques el Thor i jo. Vam arribar a l’Hotel el dimecres de la setmana passada després d’un viatge de mes de 8 hores. El
Trajecte va ser Barcelona – Bologna, Bologna – Ferrara, Ferrara – Sverzzola
i Sverzzola – Massalombarda. Aquí hi ha bastant caos amb el transport
public o sigui que aquest trajecte que acabo de dir no era el mes adequat pero be, si mes no ens va portar fins a destinacio.
>
> L’Hotel en questio esta una mica allunyat de tot. La poblacio mes propera, a quatre kilometres, es Massalombarda, un poblet de quatre mil habitants on no hi ha res per veure (de veu dels mateixos habitants). Una miqueta mes lluny hi ha Imola. Com be sabeu, a Imola si que hi ha coses per veure, malauradament esta a sis quilometres i per arribar-hi s’ha d’anar fins a Massalombarda i agafar el tren. En resum, que o be t’espaviles a trobar algu que et porti o no surts de l’Hotel.
>
> Dema fa una setmana que som aqui i la veritat es que nomes hem sortit una vegada de l’Hotel. Va ser el divendres passat. Vam quedar amb la Susanna i la Cristina que estan fent les practiques al Molino Rosso d’Imola. Vam sortir de nit i vam tornar cap a les tres, ja que depeniem d’un xicot que treballa al Molino i que era qui portava el cotxe. Ens ho vam passar molt be. El dissabte ens el vam prendre de relax per agafar forces per sortir tot el diumenge de visita a Bologna, cosa que es va frustrar quan el Dissabte a la nit va començar a ploure i no va parar fins el Diumenge a la nit.
>
> Tambe he mantingut contacte amb l’Elvira que es a Milano.
Espero poder anar-la a veure algun cap de setmana, tot i que esta un pel
complicat, perque anar i tornar ja t’ocupa practicament mes de mig dia. En fi, ja ens ho muntarem.
>
> El Thor i jo disposem d’una habitacio de client cadascu. Les
habitacions son exactament iguals i estan de costat, al tercer i ultim pis.
Resulta que son de les Twins mes grans de l’Hotel, ja que son per a
minusvalids. Es a dir, entrada espaiosa, labavo espaios, menjador o sala d’estar amb cuina inclosa, i un dormitori amb llit matrimonial; tele, telefon, armaris per un tub, nevera, congelador, etc… la veritat es que vam “flipar” quan ens van allotjar. Estem molt mes que be, tot s’ha de dir.
>
> Qui ens ensenya l’ofici es una mica tothom. Potser la que
mes es la Carlotta, la filla del cap, perque es la que es passa mes
hores a l’Hotel (junt amb el cap, es clar). La Carlotta te 23 anys i es qui
porta l’Hotel; cambreres de pisos, gestio d’entrades, reserves, etc…
Despres hi ha la Valentina, l’Stefano i l’Andrea que son els altres
recepcionistes que fan els torns. Com podeu veure som molt pocs a la Recepcio, pero com haureu comprovat es tracta d’un Hotel no molt gran, en un pas de carretera. Nomes s’omple quan son fires o en casos excepcionals, com el que es va donar el diumenge passat, quan l’Hotel es va omplir per un pas de no se quants testimonis de Jehova.
>
> Tot plegat ens va molt be al Thor i a mi, perque d’aquesta manera tenim la possibilitat de fer nosaltres mateixos la feina de recepcio. A part que ja ens donen confiança per deixar-nos sols durant alguna estona. I
nosaltres ens en sortim prou be.
>
> El cap de l’Hotel es el mateix que el cap del Molino Rosso,
el senyor Danilo. La direccio del Molino, pero, esta compartida amb
algun altre germa o germana. El senyor Danilo ve cada dia a l’Hotel per fer
l’esmorzar dels clients, el nostre dinar i a mes a mes tambe el sopar.
Aquest home, cheff des de fa quaranta-cinc anys, es ni mes ni menys que (i oju que us fara mal) Doctor Honoris Causa d’especialitzacio alimenticia. O sigui que ja us podeu imaginar els apats que fem el Thor i jo.
>
> Per altra banda ens tracten molt i molt be. Fem torns de
vuit hores. De set a tres i de tres a onze. Una setmana un fa el mati i l’altre la tarda i a la inversa. Estem contents tot i que aillats. Ja va be tambe, perque d’aquesta manera ens passem el dia amb ells i aixi aprenem molt mes rapid l’idioma.
>
> Haureu notat que no poso accents, es perque el teclat es
diferent i n’hi ha alguns que no hi son, per tant o els poso tots o cap.
>
> En fi, no hi ha massa mes a dir en una setmana, ja que els
detalls de tot el que aprenem, ara mateix no els explicare, perque es tard i vol ploure. Nomes una anecdota, i que em perdoni l’Eulalia. Ahir va venir un home que parlava frances. Ni el Thor ni jo no vam ser capaços de treure ni una paraula de tant ficats en l’italia com estem. He, he! No passa res, ja el recuperarem, pero com sempre dic, tot al seu moment.
>
> I ara si, em despedeixo.
>
> Fins a la proxima, un peto i records per totes (i tots).
>
>David Comellas
_______________________________________________________________
__
> ¿Estás pensando en cambiar de coche? Todas los modelos de
serie y extras en
> MSN Motor. http://motor.msn.es/researchcentre/
>