Category Archives: Pedagogia

Professorat novell

És possible generalitzar i aventurar que els professors novells tenen uns trets específics. En suggereixo alguns, fruit de la meva experiència.

Trets específics dels professors i professores novells

1. Abandonen el seu perfil de llicenciats universitaris, acostumats a “l’ofici d’alumne” i han d’iniciar-se en el rol d’un professional. Encara et diuen: “És que això no ens ho ha ensenyat ningú”… Esperen que algú els ensenyi en lloc de responsabilitzar-se d’aprendre.

2. Tenen una vivència bastant angoixada de la gestió de l’aula i se senten impotents per abordar el que ells anomenen “la disciplina” i “l’autoritat”.

3. No dominen les rutines de l’ofici i necessiten molt de temps i esforç per a fer coses habituals en la nostra tasca que els veterans fan amb naturalitat. Almenys els veterans professionalment competents…

4. Tracten d’aplicar els models de formació que han patit en tant que alumnes, la seva verdadera i sòlida “formació inicial”. No coneixen altres pràctiques que les que han viscut perquè la seva formació pedagògica i didàctica és pràcticament inexistent.

5. Es troben en “un estat de sobrecàrrega cognitiva” (Perrenoud) aclaparats per l’excessiva quantitat de qüestions que han d’abordar. Van d’una cosa a l’altra, sense tractar res en profunditat.

6. Es troben sols al centre: lluny dels seus companys de promoció i encara sense integrar-se en el món docent. Sovint formen petits cercles de novells.

7. Troben un abisme entre el discurs “pedagògicament correcte” i les pràctiques reals dels seus col•legues de centre. No acaben d’assumir que entre la teoria i la pràctica sempre hi ha un salt. Gran o petit, teòric o fàctic… però un salt considerable.

8. Tenen serioses dificultats per entendre la seva tasca com un sistema complex en el qual tots els elements estan interrelacionats (estratègies d’aprenentatge, didàctica, gestió d’aula, avaluació, relació pedagògica, etc.) i tendeixen a abordar separadament les dimensions de la professió.

9. Desconeixen molta informació sobre el sistema educatiu, en general. És a dir, sobre la legislació educativa vigent, sobre les novetats curriculars, els drets i obligacions professionals, els recursos a la xarxa, etc. En el CAP que es cursa aquest any a l’ICE de la UAB els parlen d’una estructura curricular (LOGSE) que ja no existeix i que està derogada…

10. Alguns, sense vocació docent, no veuen cap altra sortida que “sucumbir” a la realitat. Els altres, no saben a qui recórrer, qui els pot ajudar i en quin lloc poden trobar formació de qualitat per a sortir de la seva situació actual.

Entrada

(apunts)

Atorgament de poder que no competències…

Normalment prenem anotacions del llibres que llegim o bé en copiem fragments.

Suposo que ho fem tots, cadascú a la seva manera.

Acabo de llegir i copiar aquest fragment que trobo excel·lent…

L’«atorgament de poder» requereix la construcció i reconstrucció de lligams entre persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb els altres en l’esforç continu de crear un món en què sigui possible la convivència hospitalària i amistosa, i la cooperació mútuament enriquidora entre homes i dones que s’esforcen per assolir l’autoestima, el desenvolupament de les seves facultats latents i la utilització adequada de les seves aptituds. En resum, una de les exigències més urgents de l’educació al llarg de tota la vida, destinada a l’ «atorgament de poder», és la reconstrucció de l’espai públic, com més va més abandonat, un espai en que homes i dones puguin establir un diàleg continu entre allò que és personal i allò que és col·lectiu, entre els interessos comuns i els particulars, entre els drets i els deures.

BAUMAN, Zygmunt (2006)
Els reptes de l’educació en la modernitat líquida
Barcelona, 2007; Ed.Arcadia

Apunts sobre els canvis educatius (2)

El professorat és clau per al canvi educatiu real. Però perquè aquest es produeixi calen, al meu entendre, tres canvis coordinats i en interacció:

  1. Canvi en els materials didàctics. (Això inclou TIC i TAC, però no només)
  2. Canvi en les maneres d’ensenyar.
  3. Canvi en les creences, en la cultura escolar i en la cultura pedagògica.

L’ordre és d’importància creixent i significa, per dir-ho de forma pedant, un canvi de paradigma en el professorat. El meu suggeriment contempla reflexionar sobre cinc eixos de treball:

1. Canviar la formació inicial, la formació continuada i l’accés al lloc de treball. No m’hi estenc, car aquest punt mereix un debat propi…

2. Crear i fomentar comunitats d’aprenentatge de professors (cf. Hardgreaves) destinades a treballar sobre els tres canvis esmentats. Comunitats amb lideratges, destinades a proporcionar marc als processos de desenvolupament professional.

3. Implementar els canvis a través de la resolució de les actuals necessitats educatives insatisfetes, en contextos educatius reals. Les necessitats fonamentals (cf. Diversificar sense excloure) han de tenir prioritat davant d’altres necessitats no satisfetes, però secundàries. Cal crear una coherència entre canvis múltiples per a poder aconseguir les sinèrgies necessàries: cal un forat negre i no un big bang.

4. Promoure una re-pedagogització de la professió, al marge de les institucions i a càrrec dels propis professors: entre els sindicats i el departament d’educació cal una tercera via (o quinta columna!) pedagògica. Necessitem nous textos fundacionals que construeixin “una narrativa” (cf. Postaman) o “propòsit moral” (cf. Fullan) per a l’educació del segle XXI. Nous creadors com Dewey, Freinet, Freire, Korczak, Neil, etc.

5. Convertir els propis centres educatius en centres de formació permanent. A cada IES cal un grup I+D que transformi constantment el coneixement tàcit en coneixement compartit a través de la interacció del professorat (cf. Schön). És a dir, els centres educatius han de ser també “escoles que aprenen” (cf. Santos Guerra).

Ja acabo. Les mesures que proposen autors com Fernández Enguita no són estratègiques, no s’orienten a un futur en el qual el canvi serà permanent. El nostre sistema educatiu necessita implementar formes permanents de canvi i de millora professional.

 

A Vision of Students Today

Simplificacions efectistes, barreja intel·ligent d’elements socials i escolars, suggerent, divertit, superficial. Perfecte pel hic et nunc de la blogsfera.Postman, com et trobo a faltar…

M’agrada el curt, però comet el primer pecat del professor: apropiar-se de la veu dels alumnes. Un detall per a reflexionar: heu vist la cara que fan els estudiants?

Mmmm…

Apunts sobre els canvis educatius

Tinc assumit que el canvi educatiu no disminuirà, sinó que serà permanent. Però no tinc tan clar que estigui enfocat cap a la millora real de l’educació. Crec que la preocupació central hauria de ser aconseguir coherència en els canvis. I Michael Fullan afirma que tots som responsables d’aconseguir-ho. Les administracions, però també cada centre i cada professor. Així que és possible que hàgim de renunciar a certes iniciatives personals per treballar conjuntament darrere una major eficàcia.

També crec que se subestimen els contexts. Hi ha molta literatura sobre això i assegurament que Marià Cano en sap molt més que jo de tot això. Crec que una fase crítica dels canvis proposats és la concreció que prenen en cada context i el que és més essencial, la mutació que han de sofrir les propostes de canvi per incorporar-se de forma efectiva i permanent a les pràctiques educatives per convertir-se en millores reals i irreversibles. És a dir, el canvi mai no serà com es planifica sinó que es conformarà segons s’implementi, en interacció amb els agents, de manera que tots ens movem permanentment en la incertesa. I això hem de tenir-ho assumit.

En l’educació secundària, degut precisament al context, els canvis són molt més difícils encara. S’ha tractat de canviar les estructures sense canviar la cultura escolar. I això impedeix una millora substancial. Cal canviar les dues coses alhora! I això no s’està planificant… La formació inicial per a la reforma es va fer tan malament i tan improvisadament que no va modificar en res la cultura escolar i, a sobre, va posar gran part del professorat en contra de les reformes educatives. Tant és així que, curiosament, les administracions educatives no han planificat grans campanyes formatives perquè el professorat assumeixi els canvis curriculars recents -el treball per competències, per exemple. Crec que simplement no s’atreveixen. Però s’equivoquen perquè sense aquest canvi els nous currículums seran paper mullat…

Més a La mirada pedagógica.