Professorat novell

És possible generalitzar i aventurar que els professors novells tenen uns trets específics. En suggereixo alguns, fruit de la meva experiència.

Trets específics dels professors i professores novells

1. Abandonen el seu perfil de llicenciats universitaris, acostumats a “l’ofici d’alumne” i han d’iniciar-se en el rol d’un professional. Encara et diuen: “És que això no ens ho ha ensenyat ningú”… Esperen que algú els ensenyi en lloc de responsabilitzar-se d’aprendre.

2. Tenen una vivència bastant angoixada de la gestió de l’aula i se senten impotents per abordar el que ells anomenen “la disciplina” i “l’autoritat”.

3. No dominen les rutines de l’ofici i necessiten molt de temps i esforç per a fer coses habituals en la nostra tasca que els veterans fan amb naturalitat. Almenys els veterans professionalment competents…

4. Tracten d’aplicar els models de formació que han patit en tant que alumnes, la seva verdadera i sòlida “formació inicial”. No coneixen altres pràctiques que les que han viscut perquè la seva formació pedagògica i didàctica és pràcticament inexistent.

5. Es troben en “un estat de sobrecàrrega cognitiva” (Perrenoud) aclaparats per l’excessiva quantitat de qüestions que han d’abordar. Van d’una cosa a l’altra, sense tractar res en profunditat.

6. Es troben sols al centre: lluny dels seus companys de promoció i encara sense integrar-se en el món docent. Sovint formen petits cercles de novells.

7. Troben un abisme entre el discurs “pedagògicament correcte” i les pràctiques reals dels seus col•legues de centre. No acaben d’assumir que entre la teoria i la pràctica sempre hi ha un salt. Gran o petit, teòric o fàctic… però un salt considerable.

8. Tenen serioses dificultats per entendre la seva tasca com un sistema complex en el qual tots els elements estan interrelacionats (estratègies d’aprenentatge, didàctica, gestió d’aula, avaluació, relació pedagògica, etc.) i tendeixen a abordar separadament les dimensions de la professió.

9. Desconeixen molta informació sobre el sistema educatiu, en general. És a dir, sobre la legislació educativa vigent, sobre les novetats curriculars, els drets i obligacions professionals, els recursos a la xarxa, etc. En el CAP que es cursa aquest any a l’ICE de la UAB els parlen d’una estructura curricular (LOGSE) que ja no existeix i que està derogada…

10. Alguns, sense vocació docent, no veuen cap altra sortida que “sucumbir” a la realitat. Els altres, no saben a qui recórrer, qui els pot ajudar i en quin lloc poden trobar formació de qualitat per a sortir de la seva situació actual.

Entrada

(apunts)

2 thoughts on “Professorat novell

  1. Mireia

    Potser si que tens raó en algun aspecte, però crec que els professors veterants teniu potser més defectes. Jo em quedo amb el professor experimentat simplement. En comptes de treure d’efectes el col.lectiu novell, crec que aquests “veterants” els haurien d’orientar i recolzar molt més, en comptes d’estar sempre a la defensiva i el “aviam que fa”.
    Professors veterants:
    -acomodació. Aquesta acomodació fa que siguin repetitius.
    -les generacions canvien, cosa que aquests els hi costa d’entendre.
    -les estretegies per tant també evolucionen, els hi costa molt canviar-les.

    només has dit les coses dolentes…també podries haver dit les bones, com jo ara les diré, perquè us tenim respecte, no com vosaltres a nosaltres.
    -experiència
    -molts recursos
    -sabiesa

    Jo crec que tothom es mereix respecte, tots els veterants han estat novells… més ajuda i menys rebuig de la “elite professoril”. Potser anirià millor l’educació en general…

  2. bmir Post author

    Benvolguda Mireia,

    moltes gràcies per a llegir el blog i per a deixar la teva aportació.

    No era la meva intenció parlar de defectes sinó de mancances. I molt menys fer-ne cap judici.
    Sento que hagis interpretat el meu escrit com si es tractés d’una confrontació en comptes d’una comparació.

    De “coses bones” en té tothom. Per a mi la més principal dels professors novells és que poden aprendre i que els podem ajudar. Precisament, em dedico molt seriosament a orientar i a recolzar el professorat novell. A la meva pàgina professional trobaràs tot el que faig i pots treure les teves pròpies conclusions.
    Naturalment les meves paraules són una generalització i, per tant, una simplificació. No cerc que això sigui cap falta de respecte ni cap rebuig. Honestament segueixo pensant que moltes de les coses que exposo contenen certes dosis de veritat i, si m’ho permets, el to i el contingut del teu comentari respondria a algunes d’aquestes característiques.
    Dels les mancances dels professors “veterans” no en parlo, potser hauria de fer-ne un post. I, segurament, hauria d’incloure alguna de les teves consideracions.També és veritat que podria fer un escrit amb les coses bones del professorat novell. A veure si aconsegueixo fer-ho!
    O potser millor, per què no ho fas i el publiquem junts? 😉

    Molt cordialment,

    Boris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *