Category Archives: Pedagogia

La tercera renovació pedagògica

El vídeo recull el discurs d’Irene Rigau, Consellera d’Ensenyament, en la sessió inaugural del curs de formació en direcció de centres educatius en la seva primera edició. Reflexiona sobre la funció directiva i les polítiques educatives del nou govern, fonamentant-les en l’ideari de la LEC. La direcció política de l’educació eé defensada en base a la legitimitat democràtica que emana del Parlament.

Exposa la consellera que la LEC ha estat legitimada pel Parlament de Catalunya amb un 85% de suport parlamentari. I això obliga a la seva aplicació. Que els sindicats s’oposessin al Parlament i en demanessin la seva retirada fou, en paraules de la Consellera, “una experiència inexplicable”. No sé si aquesta és la manera de recuperar el diàleg amb els docents i els sindicats, però el temps ho dirà.

Per altra part, em sembla que el discurs val la pena de ser escoltat i reflexionat: política educativa, autonomia de centres, funció directiva, ensenyament públic, formació dels docents, etc. La Consellera té una visió de la política educativa que vol. Això em sembla magnífic, tot i que no és la meva, és la que han votat els catalans.

Però la LEC no és la finalitat, és el mitjà. L’eina per a fer “la tercera renovació pedagògica“. No us perdeu els darrers cinc minuts del discurs. Déu ni do, l’ambició de la nostra Consellera.

Em quedo pensant en la crida a la tercera renovació pedagògica, que serà metodològica i organitzativa segons Irene Rigau.

Doncs, vinga, tots a treballar fort.

punt de partida: I jornades de pedagogia musical a l’esmuc

Alumnes i exalumnes de l’ESMUC han preparat unes jornades de pedagogia musical pel seu compte. I han aconseguit implicar a molta gent, mobilitzar altres estudiants i docents, aconseguir finançament. Sort que en tenim de persones així. Gent que s’espavila i que fa coses.

Em va demanar una intervenció i, clar, no m’hi podia negar. Seguint l’esperit de la gent emprenedora vaig posar la coctelera en marxa per tal de fer un combinat impossible de beure! Tanmateix, sacsejar una mica les idees és un bon exercici. Els diumenges somiant i els dilluns, arremangant-nos. És una sort i un privilegi tenir “exalumnes” com l’Agnès i la seva colla.

Voler una nova escola o fer-la

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/aulesobertes/7174.rm" width="322" height="288"/]

En aquest vídeo, en Josep M. Carbó i Tegeiro, professor de l’IES de Santa Coloma de Farners de Santa Coloma de Farners en aquell moment (2007), presenta la ponència “Didàctica del grup heterogeni”, dins el marc de la Sessió general de cloenda del curs formació per al professorat de les Aules obertes.

Ara és professor a l’institut de Sils i juntament amb el grup “La font” de Girona, han començat a dur a la realitat “el seu somni”.

Un curs després, estan esgotats. No és el lloc de trobar-ne les causes. Només apuntar una reflexió: dir és fàcil, fer és esgotador. Aixecar un centre del no res, amb les condicions reals de mitjans humans, materials i de coneixement actuals és una tasca titànica.

Una raó més per a comprendre perquè l’escola no canvia fàcilment.
I per admirar el coratge i l’esforç d’en Josep Maria i la seva gent…

Escola 2018: La cultura, el contingut de l’escola [3/3]

El contingut de l’escola que jo somio no són les competències, ni els sabers acadèmics. El contingut de l’escola que persegueixo és la cultura. Però no pas entesa com la recepció d’un llegat o l’espai simbòlic destinat a una “integració”. La cultura humanament entesa com allò que ens allibera i allò que ens uneix.

Una cultura que abastarà el passat en la mesura que nosaltres siguem capaços d’encarnar-lo en les grans preguntes de la humanitat (què és la veritat, què és el bé o què és la bellesa, per exemple). Una cultura que comprèn el coneixement de les respostes científiques, artístiques i espirituals que hi han anat donant les anteriors generacions. No pas per mantenir-les com un llegat estèril, sinó per transformar-les creativament i amplificar-les èticament.

La cultura

L’eina central de la recepció i de la recreació cultural de l’escola haurà de ser el diàleg. Amb la realitat, amb un mateix i amb els altres. I també, un diàleg destinat a crear i enfortir els lligams entre els homes, car, molt probablement, serà el diàleg el que esdevindrà el facilitador de la creació de les noves identitats culturals, personals i col•lectives.

Naturalment, ningú no està preparat per a aquesta escola. Aquesta escola l’haurem d’inventar entre tots i l’haurem d’encardinar a la resta de la col•lectivitat, no com un element que s’integra en una societat ja existent, sinó com un element més de creació de sentit. L’escola, paradoxalment, no serà l’espai on s’entrega el llistó del passat a les noves generacions sinó la punta de llança del futur, l’espai on les noves generacions hauran d’aprendre a reinventar-ho tot, en un continu que abraçarà des de la primera infància fins al món adult. L’escola encarnarà l’actitud duradora d’aprendre la riquesa cultural en totes les seves manifestacions i de recrear-la. Metafòricament, ningú no deixarà mai de pertànyer-hi, si vol créixer permanentment.

Una escola que posa l’aprenentatge al centre, que ho fa amb una pedagogia que diversifica sense excloure i que té per missió rebre i recrear el llegat cultural que ens uneix i ens allibera, és l’ecola que jo somio per al 2018.

Sé que no l’assolirem en aquest horitzó temporal tan proper. Però allò important no és si ho aconseguirem, sinó si val la pena intentar-ho. Jo tinc la certesa que val la pena i que aquesta visió té molts punts de contacte amb els somnis d’altres persones interessades en el futur de l’educació. Em sento, doncs, feliçment acompanyat de moltes voluntats positives de transformació radical de l’educació. Afortunat, us encoratjo a intentar-ho plegats.

Escola2018

Cartografia del futur

Tomás López (1730-1802) va ser un cartògraf espanyol deixeble del gran cartògraf francès Jean Baptiste Bourguignon d’Anville (1697-1782). El 1804, López va publicar el seu Atlas Geográfico de España, el primer atles d’Espanya que es va fer en espanyol. Una publicació tardana, d’un afrancesat, és a dir, d’un il·lustrat espanyol.

La cartografia és una ciència social que sovint penja de la geografia, com una branca menor: sembla avorrida perquè s’entesta a representar la realitat rigorosament, amb volguda exactitud.

Mapa

http://www.wdl.org/es/item/1169

En canvi, la cartografia inventada del futur és molt llaminera, lliure, divertida. Està més basada en els desitjos i fantasies del seu promotor que no pas en la realitat tossuda del territori. Dissenyar el futur ens parla molt més dels somnis que no pas de les realitats tangibles. Curt i ras: retrata més al cartògraf que a la realitat tangible.

Aquests darrers dies, per raons professionals, m’ha tocat assistir a actes en què s’han dibuixat futurs possibles de l’educació: el projecte promogut per Xavier Kirchner Llibre de text digital i l’entrega dels premis EduClip en la Jornada “Nous formats i nous estils comunicatius per a l’educació“. Ara no toca valorar les idees escoltades perquè encara estic tractant de comprendre-les i valorar-les.

Però m’ha interessat molt la manera com els valors del present es manifesten descarnadament en els models de futur que inventem. Si vols saber en què creu una persona o una organització, pregunta-li quin futur idíl·lic imagina: en trobaràs un retrat, per omissió o el·lipsi, de les coses que estima o rebutja, de les seves creences profundes.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

He trobat aquest vídeo, celebrat per molta gent a la xarxa per tot el que hi surt. Jo, en canvi, he emmudit per tot el que hi manca.

Que avui pensi en els mapes, una de les passions d’en Jordi Vivancos, no deu ser casualitat.

EduCamp musical 2009

 

EduCamp musical 2009

Benvolgut company / Benvolguda companya,

Et proposem que participis en la II Jornada de professors de Música d’Educació Secundària que tindrà lloc el dissabte 9 de maig a Barcelona als locals de l’ICE de la UAB a Sant Pau, a Barcelona.

Seguint l’esperit de la primera trobada, volem fer una jornada de formació en què la participació i l’intercanvi de coneixements entre professors sigui l’eix central de la Jornada. Per això et proposem una BarCamp educativa (http://barcamp.org/), una trobada organitzada al voltant de l’intercanvi d’experiències d’aula de docents de música de l’ESO.

Si tens alguna activitat reeixida, vols presentar materials didàctics, mostrar pràctiques innovadores, compartir alguna troballa musical, etc., apunta’t a la trobada en qualitat de participant amb comunicació. Si vols venir a participar escoltant i conversant al voltant de les propostes, inscriu-te en qualitat de participant sense comunicació.

Aquesta jornada no té cap quota de matrícula, però les persones que facin una comunicació tindran el certificat corresponent. Aquelles que no presentin cap proposta, tindran un certificat d’assistència.

Inscripcions en la wiki de la jornada: http://educampmusical.wikispaces.com/

I inscripció pels certificats en el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ de l’ICE de la UAB.

L’estructura i l’horari proposat per a la Jornada és el següent:

9.30 h a 10.30 h. Presentació i funcionament de la jornada
10.30 h a 11.30 h. Tallers
11.30 h a 12 h. Pausa
12 h a 13 h. Tallers
13 h a 14 h. Resum global de la jornada i torn obert de paraules

Tallers simultanis d’intercanvi d’experiències, si cal, repartits en els tres eixos curriculars:

 

  • Escoltar i comprendre
  • Interpretar i crear
  • Dimensió social i cultural

Les aportacions seran simètriques entre els qui exposen i els qui escolten:

15 minuts d’exposició + 15 minuts de conversa amb els assistents.

30 minuts d’exposició + 30 minuts de conversa amb els assistents.

No et perdis aquesta oportunitat de contactar amb altres companys i companyes professors de música de l’ESO i conèixer de primera mà què estem fent, què pensem, és a dir, quines idees i pràctiques docents es duen a terme a les aules. Vine i participa!

Concepció personal de la funció docent i formació del professorat

1. La nostra concepció personal de la funció docent s’ha format al llarg de la nostra vida escolar, molt abans de la nostra formació professional.

2. La concepció personal de la funció docent està implícita en la nostra pràctica docent, no és necessàriament un saber conscient.

3. La concepció personal de la funció docent està dotada de coherència respecte a la nostra personalitat i s’expressa a través dels nostres “hàbits docents” i els nostres valors.

4. Els canvis substantius de la nostra concepció docent necessiten molt de temps i un aprenentatge profund i significatiu.

5. Modificar els elements fonamentals de la nostra concepció docent implica canviar la nostra cultura escolar i els nostres valors.

6. L’enriquiment dels coneixements i la reflexió sobre la pròpia pràctica es produeixen en interacció social i en contextos de realitat.

7. La complexitat actual de l’educació no pot ser abordada amb les eines didàctiques i pedagògiques que ens han precedit.

8. No hi ha un paradigma fort de referència sobre l’educació, però hi ha molts coneixements, experiències i sabers acumulats.

9. La formació del professorat ha d’oferir idees i pràctiques en qualitat de testimoni i no com a models o exemples a seguir.

10. La formació del professorat ha d’incorporar les consideracions dels professors que la reben, perquè en educació les poques coses que sabem les sabem entre tots.

Formació