“Si un alumne de tres a sis anys té un taller d’empresa; si a primària pot crear cooperativa a l’aula, si sap dissenyar un producte i presentar-lo al mercat, si visita empreses i rep gent del món de l’empresa que li expliquen com s’han transformat en accions les grans idees, a secundària sistematitza els coneixements i a la Formació Professional es prepara per ser protagonista de la seva formació i del seu futur”.
Consellera Irene Rigau dixit. Viure per veure.
Els pares i mares de l’AMPA de l’Institut Joan Amigó van organitzar una jornada adreçada a la comunitat educativa del centre sobre les TIC i el futur dels joves en un món digital. Una trobada inicialment informal, que es va anar convertint en un esdeveniment més “mediatic” degut a la presència de Dolors Reig i a la difusió que en van fer els organitzadors.
Agraït per haver pensat que els podia ajudar, no saps mai en aquestes intervencions quin impacte tindran en les famílies. Una cosa sempre queda clara després de sessions amb pares i mares: és necessària una major implicació de les famílies en el coneixement de les eines i els entorns digitals en els que viuen el seus fills. Crec que moltes pors i dubtes s’esvairien amb més coneixement de la cultura digital.
L’administració i les comunitats educatives hi tenen un paper fonamental. Suposo que els docents, també, en els nostres centres. Una feina pendent, en molts casos.
L’educació: aposta de país
Aquest eix es divideix en 6 àmbits, els quals tenen un total de 15 objectius.
Àmbits
Entre el Departament i Talència vam fer uns vídeos per a explicar què és el Projecte eduCAT1x1 a les persones que no en formen part, a la ciutadania en general. És una visió institucional a grans trets, no una visió detallada o crítica. Segur que hi manquen coses, persones, punts de vista… però és una fotografia possible de com està el projecte o de com estava fa uns mesos, quan es va fer la gravació i la producció.
A mi em va tocar sortir i, no puc negar-ho, em fa força vergonya de trobar-me ara a la pantalla de l’ordinador. Sort que hi ha molts altres agents: alumnes, docents, pares, tècnics…
Però per altra part, crec que en aquest projecte hi ha moltes persones que s’hi han compromès personalment, que hi han “posat la cara” de veritat, tot i que no surten en el vídeo. Moltes persones anònimes que s’hi han compromès, en el seu centre, en la seva comunitat educativa, en el seu equip docent. Molts alumnes i famílies, també.
Vídeos del Projecte eduCAT1x1
http://www.presentacio.educat1x1.cat/
Perquè no tots els que hi participen hi estan compromesos. Ni als centres, ni a l’administració, no ens enganyem. N’hi ha molts que hi participen, certament, però no n’hi ha tants que s’hi comprometen. Recordeu que la gallina participa quan fa un ou i que el porc es compromet quan fa un pernil. Fer de gallina és fàcil; si fas de porc, t’hi van moltes coses. De fet, després de comprometre’t, et canvia la vida. Després de comprometre’t amb la digitalització et canvia el teu centre i la teva aula. Ja sabem que aquest projecte no és el millor, però és el possible i només amb el compromís de molts arribarà a bon port.
És per aquestes persones compromeses en la digitalització de les aules que em sembla que cal aguantar aquest rubor que et fa aparèixer en els vídeos. Encara que només sigui una forma indirecta de donar-los sincerament les gràcies pel seu esforç invisible i fonamental, el que produeix canvis i millores.
Res serà com hauria de ser. Res serà fàcil. Res serà simple. Res serà definitiu.
Però la decisió i l’actitud serà la teva.
No pensis si ho aconseguirem, decideix si val la pena intentar-ho.
Hem acabat el curs adreçat als professionals dels serveis educatius que faran l’assessorament als centres EduCAT1x1. Finalitza una setmana esgotadora al Citilab, que arrencarà amb una nova ampliació del llistat de tasques i responsabilitats al voltant del Projecte EducCAT1x1.
Correspon als assistents destacar-ne els aspectes positius, assenyalar les mancances i proposar millores pel que sembla que serà una propera i imminent segona edició.
Aquesta voràgine d’intervencions, accions, trobades… és perillosa. Fàcilment podem perdre el control del projecte, en una acceleració desgovernada que no beneficia a ningú.
En música el tempo no és, com alguns pensen, la regularitat del compàs. El tempo és l’equilibri de la densitat harmònica amb la cadència de la pulsació. Per això la pulsació ha de ser variable, controlada subtilment pel músic, en atenció permanent, per a mantenir el tempo.
En aquest projecte ens juguem el control del tempo en el tractament subtil dels sentiments i de les emocions dels agents, més que no pas en l’execució que, segur, serà millorable.
Eso que se conoce como la òpera from bmir on Vimeo.
Això vaig voler dir, al final de la presentació de la xarxa de de docents.
Aquesta presentació va acompanyar l’exposició “Començar” en les jornades inicials amb els docents del Projecte EduCAT1x1. Fer deu sessions amb professors i professores de tot el territori ha estat una tasca esgotadora i estimulant al mateix temps. No puc resumir en quatre ratlles totes les converses, contactes, intercanvis, complicitats, etc. que he compartit amb tants companys. Segur que he aprés molt més que ells i n’estic profundament agraït. Gràcies!
Més criteri, i menys norma. El paper de l’administració passa per facilitar la possibilitat d’assolir l’excel·lència en els centres educatius. I això també representa un canvi important per a l’educació. Volem passar d’un sistema en el què l’administració ho regula tot, fins l’últim detall de la vida diària dels centres: els ofega a cop d’aplicatiu informàtic perquè els diguin fins l’últim desdoblament que fan. Controlem els processos, i en canvi, estem molt lluny de saber els resultats. L’administració, doncs, ha de passar a fer tot el contrari que fa ara: hem de deixar treballar, acompanyar i donar recursos, i avaluar, no els processos, sinó els resultats en termes d’èxit i de cohesió. L’administració ha de passar de manar, a servir. Servim als centres, servim a l’educació, servim als objectius, servim als alumnes. No servim als interessos personals. Servim als interessos generals del país. Això significa que necessitem una administració més petita. La qual cosa suposa més risc. Perquè acceptem el risc de la diferència, el risc de la llibertat, el risc de, com deia abans, el criteri. Hem pensat durant molts anys que processos iguals donen resultats iguals. La realitat de la diferència és una altra. Si l’acceptem podem treballar per millorar. Sinó l’acceptem, no podrem millorar res.
Aquestes paraules són de l’Ernest Maragall, el Conseller d’Educació. Pronuciades ahir, 21 d’octubre, en el Palau de la Generalitat.
Magnífic. Ara, espero els fets, però.
“El projecte 1×1” del Departament d’educació s’ha encarregat al Grup d’Innovació Oberta encapçalat per Xavier Kirchner per decisió expressa d’Ernest Maragall, el Conseller d’Educació. Aquest projecte ha estat redefinit en funció del Plan Escuela 2.0 segons ha decretat el president del Govern espanyol.
La meva opinió ja l’he expressada en La mirada pedagógica i crec que és prou explícita: deixar d’oposar-nos al projecte, obviar la barbaritat pedagògica que suposa la proposta, no encabronar-nos en aspectes importants que tanmateix no són els més essencials i assumir la paternitat forçada d’aquest embaràs no desitjat.
Sé que no és una postura fàcil: en molts àmbits hi ha una hostilitat manifesta al projecte i en el projecte hi ha un personalisme difícil d’encaixar en les formes i els equips professionals del sistema educatiu.
És el projecte educatiu concret amb més dotació econòmica dels últims 25 anys i afectarà, de manera creixent, a tota una promoció d’educació secundària. I, segurament, les que seguiran. Això ha de suposar un canvi quantitatiu i qualitatiu en l’educació obligatòria.
Haurem de fer les paus. Haurem d’afluixar una mica tots i treballar plegats. Necessitarem totes les mans i tots els cors. Tots.
Sóc un professor d’institut en comissió de serveis al Departament: no és gaire, però és tot el que tinc. Jo hi posaré tota la meva energia professional i personal per aconseguir aquesta difícil suma.