Category Archives: escola2018

Escola 2018: La cultura, el contingut de l’escola [3/3]

El contingut de l’escola que jo somio no són les competències, ni els sabers acadèmics. El contingut de l’escola que persegueixo és la cultura. Però no pas entesa com la recepció d’un llegat o l’espai simbòlic destinat a una “integració”. La cultura humanament entesa com allò que ens allibera i allò que ens uneix.

Una cultura que abastarà el passat en la mesura que nosaltres siguem capaços d’encarnar-lo en les grans preguntes de la humanitat (què és la veritat, què és el bé o què és la bellesa, per exemple). Una cultura que comprèn el coneixement de les respostes científiques, artístiques i espirituals que hi han anat donant les anteriors generacions. No pas per mantenir-les com un llegat estèril, sinó per transformar-les creativament i amplificar-les èticament.

La cultura

L’eina central de la recepció i de la recreació cultural de l’escola haurà de ser el diàleg. Amb la realitat, amb un mateix i amb els altres. I també, un diàleg destinat a crear i enfortir els lligams entre els homes, car, molt probablement, serà el diàleg el que esdevindrà el facilitador de la creació de les noves identitats culturals, personals i col•lectives.

Naturalment, ningú no està preparat per a aquesta escola. Aquesta escola l’haurem d’inventar entre tots i l’haurem d’encardinar a la resta de la col•lectivitat, no com un element que s’integra en una societat ja existent, sinó com un element més de creació de sentit. L’escola, paradoxalment, no serà l’espai on s’entrega el llistó del passat a les noves generacions sinó la punta de llança del futur, l’espai on les noves generacions hauran d’aprendre a reinventar-ho tot, en un continu que abraçarà des de la primera infància fins al món adult. L’escola encarnarà l’actitud duradora d’aprendre la riquesa cultural en totes les seves manifestacions i de recrear-la. Metafòricament, ningú no deixarà mai de pertànyer-hi, si vol créixer permanentment.

Una escola que posa l’aprenentatge al centre, que ho fa amb una pedagogia que diversifica sense excloure i que té per missió rebre i recrear el llegat cultural que ens uneix i ens allibera, és l’ecola que jo somio per al 2018.

Sé que no l’assolirem en aquest horitzó temporal tan proper. Però allò important no és si ho aconseguirem, sinó si val la pena intentar-ho. Jo tinc la certesa que val la pena i que aquesta visió té molts punts de contacte amb els somnis d’altres persones interessades en el futur de l’educació. Em sento, doncs, feliçment acompanyat de moltes voluntats positives de transformació radical de l’educació. Afortunat, us encoratjo a intentar-ho plegats.

Escola2018

Cartografia del futur

Tomás López (1730-1802) va ser un cartògraf espanyol deixeble del gran cartògraf francès Jean Baptiste Bourguignon d’Anville (1697-1782). El 1804, López va publicar el seu Atlas Geográfico de España, el primer atles d’Espanya que es va fer en espanyol. Una publicació tardana, d’un afrancesat, és a dir, d’un il·lustrat espanyol.

La cartografia és una ciència social que sovint penja de la geografia, com una branca menor: sembla avorrida perquè s’entesta a representar la realitat rigorosament, amb volguda exactitud.

Mapa

http://www.wdl.org/es/item/1169

En canvi, la cartografia inventada del futur és molt llaminera, lliure, divertida. Està més basada en els desitjos i fantasies del seu promotor que no pas en la realitat tossuda del territori. Dissenyar el futur ens parla molt més dels somnis que no pas de les realitats tangibles. Curt i ras: retrata més al cartògraf que a la realitat tangible.

Aquests darrers dies, per raons professionals, m’ha tocat assistir a actes en què s’han dibuixat futurs possibles de l’educació: el projecte promogut per Xavier Kirchner Llibre de text digital i l’entrega dels premis EduClip en la Jornada “Nous formats i nous estils comunicatius per a l’educació“. Ara no toca valorar les idees escoltades perquè encara estic tractant de comprendre-les i valorar-les.

Però m’ha interessat molt la manera com els valors del present es manifesten descarnadament en els models de futur que inventem. Si vols saber en què creu una persona o una organització, pregunta-li quin futur idíl·lic imagina: en trobaràs un retrat, per omissió o el·lipsi, de les coses que estima o rebutja, de les seves creences profundes.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

He trobat aquest vídeo, celebrat per molta gent a la xarxa per tot el que hi surt. Jo, en canvi, he emmudit per tot el que hi manca.

Que avui pensi en els mapes, una de les passions d’en Jordi Vivancos, no deu ser casualitat.

Escola 2018: Diversificar sense excloure 2/3

L’escola que jo vull per al 2018 ha assumit que el gran repte de l’educació obligatòria és diversificar sense excloure.

A l’escola cada infant ha de trobar el seu lloc, però no hi ha llocs excloents, ni llocs principals i llocs secundaris. Aquesta escola, verdaderament integradora, tindria tres grans àmbits de diversificació: la diversificació de les formes d’ensenyar, la diversificació de les produccions i els projectes dels alumnes i la diversificació de les formes d’avaluació i de regulació. A canvi, però, no hi hauria finalitats educatives diferenciades, car l’escola obligatòria s’imposaria a ella mateixa el deure de ser verdaderament equitativa i promocionadora per a tothom.

No hi haurà en l’escola de 2018 un paradigma únic i estandarditzat per a regular les pràctiques efectives. No hi haurà tampoc espais, activitats, agrupaments o itineraris en què algú se senti exclòs. Perquè la diversificació no partirà de la classificació dels alumnes sinó de les seves necessitats. L’escola partirà d’una pedagogia contractual que sigui capaç d’oferir respostes organitzatives i metodològiques adequades a cada necessitat.

L’escola que jo vull, doncs, és molt rica metodològicament. Cap corrent pedagògic no podrà ser exclòs a priori, ja que aquesta riquesa donarà respostes a necessitats diferents: la necessitat d’acceptació (les pedagogies humanistes i rogerianes), la necessitat d’implicació (les pedagogies del projecte), la necessitat d’estimulació (les pedagogies diferenciades), la necessitat d’experimentació (pedagogies actives), la necessitat de reforç (pedagogies per objectius), la necessitat de comunicació (pedagogies interactives), la necessitat de consideració (pedagogies de l’obra mestra), etc. No volem una escola per a cada infant sinó una pedagogia per a cada necessitat!

L’escola que diversifica sense excloure accepta que tothom pot aprendre. No deixa de banda cap metodologia i pressuposa una cultura pedagògica molt rica i multireferencial, oberta a les innovacions i coneixedora de les grans tradicions pedagògiques que ens han precedit.

M’agradaria poder afirmar que una escola que diversifica sense excloure també és capaç d’oferir un lloc i un espai digne a tots els docents que estimin la seva tasca i s’hi comprometin professionalment. No hi haurà, doncs, pedagogs ni antipedagogs, perquè els mestres haurem après, potser definitivament, que en educació les poques coses que sabem, les sabem entre tots.

Trobada d’educadors blocaires

És possible que ens ajuntem per a conversar en peu d’igualtat sobre l’educació que volem?

És possible organitzar una trobada sense altra jerarquia que la qualitat humana i intel•lectual de les propostes?

És possible aprendre tots de tots, sense que ningú tingui el privilegi de parlar des d’una tarima?

És possible conversar per a elaborar propostes conjuntament?

És possible assumir que volem buscar per nosaltres mateixos les respostes a les nostres preguntes, àdhuc a risc de no trobar-les mai?

És possible que donem més importància al fet de triar nosaltres el rumb, que a la certesa d’arribar a una meta imposada?

Trobada d’educadors blocaires

És possible una trobada en la qual tothom ve a aprendre i ningú ve a ensenyar?

No ho sabem, però estem disposats a intentar-ho.

Et convido a unir-te a aquest propòsit foll!

ESCOLA 2018: L’aprenentatge, el centre de l’escola [1/3]

L’escola que jo vull per a l’any 2018 posa l’aprenentatge al seu centre.

És possible que causi certa sorpresa aquest propòsit, que sembla tant obvi que no caldria enunciar-lo, però crec honestament que en els centres educatius actuals aprendre no és el més important. Fins i tot, de vegades, em sembla que fer aprendre acaba sent una conseqüència atzarosa, preocupats com estem per avaluar resultats, controlar processos, omplir papers, complir horaris, atendre urgències, seguir consignes, mantenir l’ordre, procurar-nos recursos, gestionar imprevistos, atendre qüestions socials, acomplir programacions, finalitzar llibres de text, elaborar dossiers… Quantes hores, dies, anys passen els nostres infants a les escoles, i què poc que aprenen!

Aprendre

Podem discutir sobre què, com i quan s’aprèn, però l’escola ha de ser l’espai on es va a aprendre. I per a aprendre cal treballar, esforçar-se, tenir fites, compartir, reflexionar, investigar, conversar, errar i encertar, atendre, memoritzar, comprendre, imaginar, crear… I tot, en l’escola del 2018, hauria d’estar en funció d’aquest propòsit fonamental, és a dir, les persones, l’organització, les propostes didàctiques, la relació pedagògica…

No vull dir amb això que cal mirar als infants exclusivament com a “aprenents”. Precisament perquè els infants són molt més que aprenents a l’escola, hem de considerar-los com a persones, assumint la nostra tasca amb modèstia alhora que amb una responsabilitat sense pal•liatius. Som un més en una xarxa d’adults que s’ocupen dels infants i la seva educació: pares, mares, avis o germans…, psicòlegs, metges o terapeutes…, monitors, animadors o educadors de barri! I molts d’altres, tots fonamentals. Junts ens ocupem dels infants, tots en la nostra mesura contribuïm a la seva formació i educació. Naturalment, ens caldrà treballar molt més imbricats del que ho fem actualment, però l’escola serà qui encapçalarà la responsabilitat de fer aprendre, de forma sistemàtica i, diguem-ho sense embuts, obligatòria. Per això, la nostra relació amb els infants no ha de ser una impostada relació amical, fraternal o terapèutica, per exemple. Ha de ser una relació pedagògica, complexa i profunda. La nostra contribució a la creixença i l’assoliment de la condició d’humans –com afirmava Kant– es farà a l’escola a través de l’aprenentatge.

Una escola que posa al centre l’aprenentatge, doncs, és una escola que assumeix els seus límits però que alhora se’n fa responsable. És una escola que sap ensenyar. I, conseqüentment, és una escola que també sap aprendre! Això significa que també els mestres i els professors aprenem a l’escola. En termes més convencionals, en l’escola que jo imagino, la formació inicial i la formació permanent seran un component constitutiu dels centres educatius. En un món canviant i complex, cal una escola en permanent transformació per a millorar, sempre, contínuament.

Posar l’aprenentatge al centre de l’escola significa, doncs, que tot ha de contribuir per tal que sempre i permanentment tota la comunitat educativa estigui aprenent.

Crec que aprendre és una experiència d’una plenitud humana extraordinària: en una escola on tothom aprèn és possible que hi predomini l’alegria, la bellesa i la bondat.
M’agradaria poder afirmar que una escola així és un lloc on val la pena ser-hi, perquè hi podem ser feliços.

Escola 2018

Darrerament l’educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l’Informe PISA, del l’estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d’educació de Catalunya.


Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un
moment de reflexió i d’acció positiva en favor de la millora de l’educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l’escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d’estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació haurien de procurar tenir aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l’educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d’altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.


Et convidem a publicar-la també en aquest bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s’hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

  1. Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
  2. Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
  3. Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tinguis bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
  4. Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l’arrova sense espais] blogger.com
  5. Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
  6. Llegeix la teva aportació! Fer l'ullet
  7. No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.


Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.


Més rètols

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d’educadors blocaires.

L’organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s’ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça’t al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l’organització definitiva de la trobada d’educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l’equip impulsor de la proposta Escola2018 i organitzador de la trobada,


Ramon Barlam
Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada