El professorat és clau per al canvi educatiu real. Però perquè aquest es produeixi calen, al meu entendre, tres canvis coordinats i en interacció:
- Canvi en els materials didàctics. (Això inclou TIC i TAC, però no només)
- Canvi en les maneres d’ensenyar.
- Canvi en les creences, en la cultura escolar i en la cultura pedagògica.
L’ordre és d’importància creixent i significa, per dir-ho de forma pedant, un canvi de paradigma en el professorat. El meu suggeriment contempla reflexionar sobre cinc eixos de treball:
1. Canviar la formació inicial, la formació continuada i l’accés al lloc de treball. No m’hi estenc, car aquest punt mereix un debat propi…
2. Crear i fomentar comunitats d’aprenentatge de professors (cf. Hardgreaves) destinades a treballar sobre els tres canvis esmentats. Comunitats amb lideratges, destinades a proporcionar marc als processos de desenvolupament professional.
3. Implementar els canvis a través de la resolució de les actuals necessitats educatives insatisfetes, en contextos educatius reals. Les necessitats fonamentals (cf. Diversificar sense excloure) han de tenir prioritat davant d’altres necessitats no satisfetes, però secundàries. Cal crear una coherència entre canvis múltiples per a poder aconseguir les sinèrgies necessàries: cal un forat negre i no un big bang.
4. Promoure una re-pedagogització de la professió, al marge de les institucions i a càrrec dels propis professors: entre els sindicats i el departament d’educació cal una tercera via (o quinta columna!) pedagògica. Necessitem nous textos fundacionals que construeixin “una narrativa” (cf. Postaman) o “propòsit moral” (cf. Fullan) per a l’educació del segle XXI. Nous creadors com Dewey, Freinet, Freire, Korczak, Neil, etc.
5. Convertir els propis centres educatius en centres de formació permanent. A cada IES cal un grup I+D que transformi constantment el coneixement tàcit en coneixement compartit a través de la interacció del professorat (cf. Schön). És a dir, els centres educatius han de ser també “escoles que aprenen” (cf. Santos Guerra).
Ja acabo. Les mesures que proposen autors com Fernández Enguita no són estratègiques, no s’orienten a un futur en el qual el canvi serà permanent. El nostre sistema educatiu necessita implementar formes permanents de canvi i de millora professional.