Category Archives: Boris Mir
Avaluació, de la normativa a l’aplicació
Avaluació segons normativa:
2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.
2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.
Avaluació segons l’aplicació:
Les diferències entre el discurs i la realitat han arribat a extrems molt preocupants. Nosaltres ens esforcem en treballar de forma rica i estimulant, integrant els coneixements de les diferents assignatures, cercant un aprenentatge basat en les competències, procurant una avaluació reguladora i formativa. Ens costa molt i molt, ens hi trenquem les banyes, ens hi deixem nits de son. No ens en sortim, però fem camí. Després de mesos de feina, però, el Departament ens demana que tot convergeixi en la tria d’una lletra d’entre cinc.
Crec que fa 20 anys, quan era professor de BUP, era gairebé igual, tot i que llavors tenia 9 números i ho feia en un disquet.
Potser ens ho hauríem de fer mirar, això de l’avaluació.
Famílies i TIC
Els pares i mares de l’AMPA de l’Institut Joan Amigó van organitzar una jornada adreçada a la comunitat educativa del centre sobre les TIC i el futur dels joves en un món digital. Una trobada inicialment informal, que es va anar convertint en un esdeveniment més “mediatic” degut a la presència de Dolors Reig i a la difusió que en van fer els organitzadors.
Agraït per haver pensat que els podia ajudar, no saps mai en aquestes intervencions quin impacte tindran en les famílies. Una cosa sempre queda clara després de sessions amb pares i mares: és necessària una major implicació de les famílies en el coneixement de les eines i els entorns digitals en els que viuen el seus fills. Crec que moltes pors i dubtes s’esvairien amb més coneixement de la cultura digital.
L’administració i les comunitats educatives hi tenen un paper fonamental. Suposo que els docents, també, en els nostres centres. Una feina pendent, en molts casos.
Una visió actualitzada del Projecte eduCAT1x1
El Projecte eduCAT1x1 va estar concebut per anar evolucionant a mesura que es va implementant. Això significa una concepció en “beta permanent” amb tots els avantatges d’incorporació de millores, rectificacions, etc. i els desavantatges de la provisionalitat, de les incerteses, dels canvis, etc.
Malgrat que aquest projecte es fruit del treball distribuït de moltes i moltes persones, David Medina, com a Cap del Servei d’Innovació i Recerca i Xavier Kirchner, com a director d’IMAE i impulsor del projecte, són les dues persones que congrien l’eduCAT1x1. Clar que no és la visió del projecte, però indubtablement és una de les més rellevants.
És per això, que us convido a visualitzar la darrera versió d’aquest marc conceptual del Projecte eduCAT1x1 que conec. Es tracta d’una exposició feta en la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Màster de Formació del Professorat en Matemàtiques. Podríem dir que és un estat de la qüestió, amb les seves llums i ombres, segons la visió de dos dels seus màxims responsables, que no és poc en uns moments d’incertesa respecte a la seva continuïtat.
No sé si és prou entenedor per a persones que no estan immersos en el Projecte eduCAT1x1, ja que falta l’exposició pública que ells dos van fer. Jo hi visc completament immers -nit i dia!- i, a cada transparència, hi afegiria una explicació, una glossa, un comentari, una ampliació. O una crítica.
Espero que a tu també et desperti les neurones! 🙂
D’educació a ensenyament, de moment
Hi ha una estudiada ambigüitat en l’arribada del nou govern a la Generalitat. Per una part, una declaració explícita de continuïtat. En educació és ben clara la tasca de desplegament de la LEC que haurà d’assumir Irene Rigau, la nova consellera. Una llei, per cert, que és ben seva i que Ernest Maragall gairebé ha imposat al col•lectiu docent, assumint-ne el cost polític. Per altra part, accions amb caràcter més simbòlic, que apunten a un cert “desmantellament” del llegat socialista, com ara la setmana blanca, el calendari escolar o el nom del departament. Una mica en la línia de la limitació de velocitat, les càmeres a les comissaries dels mossos o l’impost de successions.
Probablement, amb el Projecte eduCAT1x1 ens trobarem en un escenari semblant. Una continuïtat necessària de la digitalització de les aules i de la millora de les infraestructures tecnològiques dels centres i una gestualitat de cara a posar de manifest la voluntat de fer un nou vestit al projecte tal com ha estat implementat aquests divuit mesos.
Perquè un afebliment o discontinuïtat en el desplegament del Projecte eduCAT1x1 seria un error de primera magnitud. La millora de les infraestructures TIC dels centres i la seva connectivitat, el desplegament de recursos educatius digitals, la necessària reconversió professional dels docents en la societat del coneixement o l’apropament de l’escola a la societat són propòsits irrenunciables que poden ser vehiculats a través d’aquest projecte.
Tinc l’esperança que aquest inicial joc polític i gestual vingui, en pocs dies, acompanyat d’una proposta coherent i aplicable per a donar continuïtat al projecte i per a redreçar-ne aquells aspectes que són clarament millorables. Amb tots els canvis de persones i estructures que es considerin necessaris, per descomptat.
Més de 600 centres, 100.000 alumnes i famílies, 5.000 docents hi estan involucrats en el seu dia a dia. A més a més de nombrosos formadors, empreses, fabricants, proveïdors, distribuïdors, etc. Això exigeix més que gestos o desmantellament. Exigeix decisions responsables i valentes. Crec que molts les esperem.