Monthly Archives: gener 2008

Declaració de Ciutat del Cap per a l’Educació Oberta

Open education

“Estem en la cúspide d’una revolució global en l’ensenyament i l’aprenentatge. Els educadors al llarg del món estan sembrant un vast corpus de recursos educatius en la Internet, obert i lliure perquè tots ho usin. Aquests educadors estan creant un món on cada persona en el planeta pugui accedir i contribuir a la suma del coneixement humà. També planten les llavors d’una nova pedagogia on els educadors i els estudiants creen, donen forma i desenvolupen junts el coneixement, aprofundint les seves habilitats i enteniment en el procés.

Aquest moviment educatiu emergent combina la tradició establerta de compartir bones idees amb col·legues educadors, i la cultura de col·laboració i interactiva de la Internet. Està construïda sobre la creença que cadascun hauria de tenir la llibertat d’usar, adaptar a la mesura de les seves necessitats, millorar i redistribuir recursos educatius sense restriccions. Els educadors, estudiants i uns altres que comparteixin aquesta creença s’estan congregant com part d’un esforç mundial per a fer a l’educació més accessible i efectiva.

La creixent col·lecció global de recursos educatius oberts ha creat un terreny fèrtil per a aquest esforç. Aquests recursos inclouen materials de cursos amb llicències obertes, planificacions de classes, llibres de text, jocs, programari i altres materials que recolzin l’ensenyament i l’aprenentatge. Ells contribueixen a fer l’educació més accessible, especialment on els diners per als materials per a l’aprenentatge és escàs. També nodreixen al caràcter participatiu de la cultura de l’aprenentatge, la creació, el compartir i la col·laboració que les societats del coneixement de ràpida evolució necessiten.

No obstant això, l’educació oberta no està limitada a només recursos educatius oberts. També es basa en tecnologies obertes que faciliten un aprenentatge col·laboratiu, flexible i en compartir practiques d’ensenyament que faculten als educadors a beneficiar-se de les millors idees dels seus col·legues. Pot créixer fins a incloure nous enfocaments en l’avaluació, acreditació i a l’aprenentatge col·laboratiu. Comprendre i adoptar innovacions com aquesta és crítica per a la visió a llarg termini d’aquest moviment.

Existeixen moltes barreres per a la realització d’aquesta visió. La majoria dels educadors romanen en el desconeixement del creixent nombre de recursos educatius oberts. Moltes institucions educatives i governamentals no estan al tant o no estan convençudes dels beneficis de l’educació oberta. Les diferències entre els esquemes de llicències per als recursos oberts creen confusió i incompatibilitat. I, per suposat la majoria del món encara no té accés als computadors i a les xarxes que són integrals per a la majoria dels esforços d’educació oberta.

Aquestes barreres poden ser vençudes sols pel treball en comú. Convidem a estudiants, educadors, formadors, autors, escoles, facultats, universitats, editors, sindicats, gremis professionals, legisladors, governs, fundacions i altres que comparteixin la nostra visió a comprometre’s en la prossecució i promoció de l’educació oberta, i, en particular, a aquestes tres estratègies per a incrementar l’abast i l’impacte dels recursos educatius oberts:

1. Educadors i estudiants: Primer, animem als educadors i als estudiants a participar activament en el moviment emergent de l’educació oberta. La participació inclou: la creació, l’ús, l’adaptació i la millora dels recursos educatius oberts; adoptar practiques educatives construïdes al voltant de la col·laboració, el descobriment i la creació del coneixement; i convidar als parells i col·legues a involucrés. La creació i l’ús d’aquests recursos oberts hauran de ser considerats com integrals a l’educació i haurien de ser recolzats i recompensats de manera concorde.
2. Recursos Educatius Oberts: En segon lloc, convoquem a educadors, autors i institucions a publicar els seus recursos obertament. Aquests recursos educatius oberts haurien de ser llicenciats per a facilitar l’ús, la revisió, la traducció, la millora i el seu ús compartit per qualsevol persona, idealment sense restriccions legals més que un requeriment del creador per a una atribució apropiada o per a compartir treballs derivats. Els recursos haurien de ser publicats en formats que facilitin tant l’ús com l’edició, i que puguin acomodar-se a una diversitat de plataformes tècniques. Quan sigui possible, haurien d’estar disponibles per a persones amb incapacitats físiques i per a aquells que no té accés a la Internet.
3. Polítiques d’Educació Oberta: En tercer lloc, els governs, les juntes o consells d’escoles, les facultats i universitats haurien de fer de les polítiques d’educació oberta una prioritat. Idealment, tots els recursos educatius finançats amb els impostos dels contribuents haurien de ser recursos educatius oberts. Els processos d’acreditació haurien de donar preferència als recursos educatius oberts. Els centres de recursos educatius haurien d’incloure i destacar activament els recursos oberts d’Educació dintre de les seves col·leccions.

Aquestes estratègies representen molt més que el que cal fer. Constitueixen una sàvia inversió en l’ensenyament i l’aprenentatge per al segle XXI. Faran possible el redirigir fons dels cars llibres de text cap a un millor aprenentatge. Ajudaran als professors a destacar-se en els seus treballs i atorgaran més oportunitats per a una major visibilitat i impacte global. Acceleraran la innovació en l’ensenyament. Els donarà als estudiants un major control sobre el seu aprenentatge. Aquestes estratègies per a qualsevol són assenyades.

Milers d’educadors, estudiants, autors, administradors i legisladors estan ja involucrats en iniciatives d’educació oberta. Tenim l’oportunitat de fer créixer aquest moviment per a incloure a milions d’educadors i institucions en tots els racons del món, rics i pobres. Tenim l’ocasió d’arribar fins a legisladors, treballant en conjunt per a materialitzar les oportunitats que se’ns presentin. Podem fer partícips a empresaris i cases editorials que estiguin desenvolupant models de negocis innovadors que són tant oberts com financerament sostenibles. Tenim l’oportunitat de nodrir a una nova generació d’estudiants involucrats amb els continguts oberts educatius, facultats pel seu aprenentatge per a compartir el nou coneixement i intuïció amb els altres. I el més important, tenim l’oportunitat de millorar dramàticament les vides de centenars de milions de persones a l’ample i llarg del món a través d’oportunitats educatives lliurement disponibles, d’alta qualitat, i rellevants localment.

Nosaltres, els signants, convidem a tots els individus i institucions a congregar-se en la Declaració de Ciutat del Cap per a l’Educació Oberta, i al fer-ho, comprometre’s a dur a terme les tres estratègies anteriorment esmentades. Encoratgem també a aquells que signin al fet que desenvolupin i persegueixin posteriors estratègies per a fomentar i sustentar esforços en el camp de la tecnologia oberta, en el lliure intercanvi de practiques d’ensenyament i altres enfocaments que promoguin l’ús més estès de l’educació oberta. Amb cada persona o institució que prengui aquest compromís—i amb cada esforç posterior per a articular aquesta visió– , ens aproparem encara més cap a un món d’educació oberta, educació flexible i efectiva per a tots.”

Jo ja l’he firmada. Pensa-hi i pren la teva decisió.

via

http://www.capetowndeclaration.org/

Màster de Professor d’Educació Secundària

Màster de Professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament de Llengües

Com a complement d’un acord del Consell de Ministres del 14 de desembre, el proppassat 29/12 el BOE va publicar l’Ordre Ministerial en què es defineixen els objectius i els continguts del Màster que ha de substituir el CAP en el marc de l’anomena’t “procés de Bolonya”.

Es tracta d’un curs de 60 crèdits europeus amb tres mòduls, un de comú format per matèries de caire psicosociopedagògic, un altre de didàctica específica i de complements de formació i un pràcticum. Per inscriure’s al curs els alumnes hauran de demostrar el coneixement d’una llengua estrangera i dels continguts disciplinaris de l’àrea triada, en cas de no posseir una titulació adient.

La posada en marxa d’aquest Màster a l’Autònoma culminarà el procés de transició de la formació inicial del professorat de secundària que l’ICE i la Facultat de Ciències de l’Educació varen engegar a mitjans dels 90.

via

Dos breus apunts:

– Més de 10 anys per a canviar una formació inicial que tothom ha trobat sempre molt insuficient. Déu ni do!

– Ha quallat l’opció de fer-se professor després de les carreres universitàries en lloc de fer-ho durant les carreres universitàries. Penseu per un moment tot el que això significa…

Professorat novell

És possible generalitzar i aventurar que els professors novells tenen uns trets específics. En suggereixo alguns, fruit de la meva experiència.

Trets específics dels professors i professores novells

1. Abandonen el seu perfil de llicenciats universitaris, acostumats a “l’ofici d’alumne” i han d’iniciar-se en el rol d’un professional. Encara et diuen: “És que això no ens ho ha ensenyat ningú”… Esperen que algú els ensenyi en lloc de responsabilitzar-se d’aprendre.

2. Tenen una vivència bastant angoixada de la gestió de l’aula i se senten impotents per abordar el que ells anomenen “la disciplina” i “l’autoritat”.

3. No dominen les rutines de l’ofici i necessiten molt de temps i esforç per a fer coses habituals en la nostra tasca que els veterans fan amb naturalitat. Almenys els veterans professionalment competents…

4. Tracten d’aplicar els models de formació que han patit en tant que alumnes, la seva verdadera i sòlida “formació inicial”. No coneixen altres pràctiques que les que han viscut perquè la seva formació pedagògica i didàctica és pràcticament inexistent.

5. Es troben en “un estat de sobrecàrrega cognitiva” (Perrenoud) aclaparats per l’excessiva quantitat de qüestions que han d’abordar. Van d’una cosa a l’altra, sense tractar res en profunditat.

6. Es troben sols al centre: lluny dels seus companys de promoció i encara sense integrar-se en el món docent. Sovint formen petits cercles de novells.

7. Troben un abisme entre el discurs “pedagògicament correcte” i les pràctiques reals dels seus col•legues de centre. No acaben d’assumir que entre la teoria i la pràctica sempre hi ha un salt. Gran o petit, teòric o fàctic… però un salt considerable.

8. Tenen serioses dificultats per entendre la seva tasca com un sistema complex en el qual tots els elements estan interrelacionats (estratègies d’aprenentatge, didàctica, gestió d’aula, avaluació, relació pedagògica, etc.) i tendeixen a abordar separadament les dimensions de la professió.

9. Desconeixen molta informació sobre el sistema educatiu, en general. És a dir, sobre la legislació educativa vigent, sobre les novetats curriculars, els drets i obligacions professionals, els recursos a la xarxa, etc. En el CAP que es cursa aquest any a l’ICE de la UAB els parlen d’una estructura curricular (LOGSE) que ja no existeix i que està derogada…

10. Alguns, sense vocació docent, no veuen cap altra sortida que “sucumbir” a la realitat. Els altres, no saben a qui recórrer, qui els pot ajudar i en quin lloc poden trobar formació de qualitat per a sortir de la seva situació actual.

Entrada

(apunts)