Avaluació segons normativa:
2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.
2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.
Avaluació segons l’aplicació:
Les diferències entre el discurs i la realitat han arribat a extrems molt preocupants. Nosaltres ens esforcem en treballar de forma rica i estimulant, integrant els coneixements de les diferents assignatures, cercant un aprenentatge basat en les competències, procurant una avaluació reguladora i formativa. Ens costa molt i molt, ens hi trenquem les banyes, ens hi deixem nits de son. No ens en sortim, però fem camí. Després de mesos de feina, però, el Departament ens demana que tot convergeixi en la tria d’una lletra d’entre cinc.
Crec que fa 20 anys, quan era professor de BUP, era gairebé igual, tot i que llavors tenia 9 números i ho feia en un disquet.
Potser ens ho hauríem de fer mirar, això de l’avaluació.
Que canvïin el SAGA i es podrà dir que alguna cosa comença a canviar a l’avaluació. Però encara pitxor quan després de trencar-te les banyes ve el teu director i et diu que enguany s’ha d’aprovar a tothom al juny, que si ho deixem per setembre serà un caos organitzatiu. Cal un gran pacte polític per l’Educació.
El fracàs escolar és molt més gran del que diuen les estadístiques oficials. Paraula de profe!
Hi ha una distància molt gran entre els aplicatius, els documents curriculars i les pràctiques docents. Realment els temes estan relacionats, però cadascú ha de ser responsable de la seva part. El SAGA, per descomptat, és molt induficient tècnicament, però també ho són els criteris i supòsits que li donen suport.
Que el teu director et digui que cal aprovar a tothom per evitar un “caos organitzatiu” parla poc a favor del teu director i la seva competència professional, tant com a gestor com a pedagog…
El fracàs escolar és molt alt, massa alt. Tots hi tenim una part de responsabilitat: docents, administració, famílies, normatives, etc.
Sens dubte cal un pacte polític -i social…- per l’educació.
Gràcies pel teu comentari, Joan, en aquest bloc que tinc tant abandonat! 🙂
Una abraçada!