Realment, no crec que aquest text vagi en aquest bloc, però ara tampoc estic per crear-ne un d’alternatiu.
Aquests dies plouen les notícies sobre centres massificats a causa de l’arribada de matrícula fora de termini que satura les aules d’infantil, primària i secundària. Mares, pares i mestres posem el crit al cel perquè s’estan superant les ràtois arreu sense cap mena de solució alternativa.
Tots els que hem estat en una aula sabem que la ràtio és un dels factors clau en la qualitat de l’ensenyament. Omplir fins a vessar les aules de nois i noies nouvinguts que, en molts casos, presentaran problemes de comunicació greus, és condemnar aquelles unitats a un estrés pedagògic massa sovint inassumible. Tothom farà tot el que podrà, però és obvi que molts quedaran exclosos, i molts grups, tocats.
La solució seria clara, abaixar les ràtios o, com a mínim, obrir noves línies allà on se superin els 25 alumnes a Infantil o primària i els 30 a secundària. Però no hi deuen haver diners. El pacte nacional d’educació ens va portar la sisena hora. Una sisena hora que legitimava la sisena hora que es feia a l’escola concertada de forma al·legal durant dècades. Una sisena hora de la qual es felicitaven la majoria de pares i mares ja que disposaven d’una estoneta més al dia per treballar i fer diners. Una sisena hora acceptada per alguns sindicats perquè significaven milers de llocs de treball més i rebutjada per altres sindicats que sempre ho rebutgen tot. Una sisena hora que fou el gran èxit del primer tripartit. Una sisena hora on no es pot impartir matèria lectiva i on l’activitat extrascolar i escolar queda desdibuixada. Una sisena hora que no deixa de ser una sisena tassa del mateix per als nois i noies que la pateixen: els que ja se l’empassaven, creixeran una mica més-no gaire- i els que no, doncs es quedaran igual, perquè continuen essent vint-i-cinc a l’aula (o més). Una sisena hora que ha costat tots els diners que hi havia a Educació (o això sembla) i que ens aboca al caos.
Podrem queixar-nos dels polítics, però ells ens van donar el que volíem: més temps per treballar. Ara hem de ser conseqüents i compartir aquestes aules amb més gent, pares, mares i mestres.
