TERWAGNE, Serge, VANHULLE, Sabine, LAFONTAINE, Annette (2006) Les cercles de lecture. Interagir pour développer ensemble des compétences de lecteurs.
Editions De Boeck. Bruxelles
Emmarcada dins de la col·lecció “Outils pour enseigner”, aquesta proposta editorial sintetitza de forma clara i organitzada totes les aportacions didàctiques al voltant dels cercles de lectura. Els autors entenen per cercle de lectura ” tot dispositiu didàctic que permet als alumnes, reunits en petits grups heterogenis, d’aprendre junts a interpretar i a construir coneixements a partir de textos de literatura o d’idees”. La idea fonamental del recurs és convertir l’aula en una comunitat d’aprenents que desenvolupin les seves capacitats a partir de la interacció. En aquest marc, el professorat porta a terme un paper decisiu com a organitzador i dinamitzador de les discussions, essent l’encarregat d’assegurar que arriben a bon port.
El primer capítol de l’obra fa a la vegada la funció de justificació teòrica del dispositiu i de transposició didàctica a les aules de primària. Destacaríem la vinculació d’aquesta manera de treballar amb la motivació per la lectura, a partir d’idees tan clares com la necessitat que el professorat es mostri explícitament com a lector expert o la importància de la interacció social al voltant dels textos llegits per apreciar-ne el valor.
Pel que fa a l’aplicació concreta, els autors posen especial èmfasi en l’organització d’aquests dispositius didàctics i l’aposta per integrar-los a les dinàmiques habituals de l’aula. Això els porta a una sèrie de decisions:
– Treballar activament en la redacció d’anotacions posteriors a la lectura i prèvies a les discussions.
– Distribuir entre els alumnes fitxes que els ajudin a la redacció d’anotacions i, també, a regular els seus comportaments durant les discussions.
– Estructurar de forma recurrent els dispositius didàctics.
El capítol 2 se centra en els cercles de lectura literària i el 3 en els cercles d’idees. Es tracta d’un seguit de propostes d’actuació amb una filosofia comuna però contextualitzada als objectius que es volen assolir. Aquests capítols són de lectura molt amena i entenedora ja que reprenen les idees fonamentals del primer capítol per mostrar com es poden actualitzar en diferents formats (textos breus, lectura de textos complets, lectura d’un text a mesura que es va llegint, utilització de la discussió per mitjans com el diari dialogat, la lectura per comprendre unes idees, la lectura per discutir les idees d’un text…).
Els autors plantegen breument els objectius de cada dispositiu i després el presenten a través d’un exemple extret d’una aplicació a l’aula. Suposen un gran ajut per al professorat que vulgui introduir aquesta tècnica les 34 fitxes didàctiques que s’aporten, on es percep clarament la línia de transposició didàctica. Aquestes fitxes poden ser font de múltiples adaptacions i fins i tot ser emprades directament atesa la seva qualitat. A banda de fragments de textos utilitzats, també s’inclouen un seguit de transcripcions de seqüències de classe “sur le vif” on s’observa la dinàmica real de l’aula. Una de les funcions més remarcables d’aquests documents és observar l’actuació del professorat davant diverses situacions de discussió, i adonar-se que pot defugir el seu tradicional paper d’interrogador-avaluador, tot mentalitzant-se que hi ha d’altres papers possibles al llarg de la discussió, molt més fructífers per organitzar les estructures de pensament de l’alumnat.
Aquesta obra, per tant, resumeix de forma eficaç i documentada un gran nombre de variants de cercles de lectura que s’estan duent a terme actualment en els àmbits nord-americà i francòfon, fet que pot ajudar el professorat de primària a reflexionar sobre les seves accions habituals i enriquir-les amb noves idees. Els mateixos autors deixen les portes obertes a ampliar la seva proposta amb altres textos, per exemple els poètics, i als nivells de secundària.
Aquesta ressenya va ser publicada al número 44 de la revista Articles.