L'hort escolar de l'escola Sant Martí d'Arenys de Munt
General
COL·LABOREM ALB ALTRES PROJECTES D’HORTS ESCOLARS A BERLIN I ALTRES CIUTATS DEL MÓN
0Hem començat una col·laboració amb un equip de treball d’Alemanya. De moment és per compartir documents experiències i treballs que fem a la nostra escola amb altres de la “Grüne Liga Berlin” en el projecte “Global Classroom”.
EL PLÀTAN (arbre)
0 |
| De planta del mes |
El plàtan és un arbre caducifoli de la classe de les magnoliòpsides, de l’ordre de les Proteales i de la família de les platanàcies
Els plàtans a una edat madura desprenen sovint plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat.
 |
| De planta del mes |
Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts (de vegades tres) i amb un pecíol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal).
 |
| De planta del mes |
Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals, i el fruit en poliantocarp emplomallat, reunit en glôbuls d’uns 4 cm de diàmetre. Fructifica a la tardor.
 |
| De planta del mes |
Es considera l’encreuament entre una espècie americana (Platanus occidentalis) i una d’oriental (Platanus orientalis), si bé per la seva major semblança amb aquesta última hi experts que consideren que en pot ser una varietat.
La fusta de plàtan és una fusta tova però molt apreciada. Al nord-est de Catalunya, excepcionalment, és una espècie forestal aprofitada per la fusta.
Ha estat molt emprat com a arbre ornamental, sobretot en l’arbrat d’aliniació (al llarg de carrers i carreteres) i també en parcs i fonts. En alguns llocs es troba subespontani en boscos de ribera.
A la riera del nostre pobleel tenim com a arbre emblemàtic, ja que és, encara, la única riera del Maresme sense asfaltar.
EL LLETSÓ
012 anys
El lletsó, lletsó d’hort o llicsó (Sonchus oleraceus) és una planta de la família de les asteràcies. Originalment es trobava a Àfrica del nord, Àsia i Europa, però actualment s’ha estès arreu del món. A Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià és força comú fins als 1500 metres d’altitud.
Gastronomia
És una planta de fulla comestible. El terme oleraceus (del llatí olus = verdura o hortalissa)fa referència al fet que aquesta planta era utilitzada a la cuina. Es cultivava a la Grècia antiga, a l’antiga Roma i a tota Europa a l’Edat Mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans de anar a lluitar contra el brau de Marató. Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum es troba limitat a unes poques zones.
Molt comú i abundant, el lletsó es conrea fàcilment i és una planta molt agraïda, produint fulles grans i tendres en qualsevol terreny amb només una mica d’irrigació. Hi ha qui prefereix les fulles tendres quan la planta és menuda, però a qui li agrada el regust lleugerament amarg per combinar amb altres fulles. En plantes grans cal utilitzar les fulles de tiges més altes.
El lletsó forma part encara de la dieta de l’illa de Creta on es mengen les fulles crues en amanida, o les fulles i tiges saltejades amb oli d’oliva, bullides o com a ingredient de coques tapades. A Grècia la fulla de lletsó és popular com a ingredient de les amanides conegudes amb el nom d’horta i per a barrejar amb les fulles d’altres herbes en amanides crues, especialment durant l’hivern.
Els lletsons són també un dels ingredients principals del preboggion o prebugiún, una barreja d’herbes que és una de les especialitats de la cuina de Ligúria i que s’utilitza per farcir raviolis i pansoti.
Al País Valencià creixen sovint com a mala herba entre els tarongers; tradicionalment s’utilitzaven els lletsons i altres herbes similars per fer pastissets de brosses.Actualment hi ha qui utilitza lletsons de manera esporàdica, sobre tot combinats amb altres fulles,però moltes de les receptes tradicionals s’han perdut. De qualsevol forma, afegir unes fulles de lletsó a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l’enciam comercial. El lletsó és així mateix força estimat per les aus salvatges, i també pels pardals domèstics, como ara els psitàcids.
Ecologia
El lletsó d’hort és freqüent en camps humits, camps de conreu, camins i horts. Floreix especialment a la primavera, encara que es pot trobar florit quasi bé tot l’any a cultius de regadiu com blat, fruites, etc. o bé a cultius de secà com vinyes. Les fulles d’aquesta planta agraden molt als conills.
En alguns llocs del món es considera una planta invasora, es comporta sovint com a ruderal i també com a mala herba a jardins i horts. És difícil de distingir amb la Sonchus tenerrimus per això es creu que s’ha pogut originar a partir d’aquesta.
(Gravat antic)
Es pot confondre amb altres plantes similars no comestibles com el xenixell. Cal comprovar si la tija és tubular i relativament tendre. Quan hom trenca la tija surt una quantitat moderada de saba lletosa que va donar origen als noms comuns de la planta en català.
Farmacologia
La forma galènica en la que es troba és:
En brots
Amanida (si les fulles són toves)
En infusions
Antigament, era molt típic preparar aigua de lletsó a les farmàcies per utilitzar-les per tots tipus de mals però a partir de segle XVIII es va considerar poc útil i no es va tornar a fer.
Per usos medicinals es recull a la tardor i per parts, primer es recullen les fulles i després l’arrel, es mantenen a l’ombra fins que s’assequen. Finalment, s’airegen les fulles i l’arrel s’exposa al sol. Les fulles són les que contenen més saba, la qual conté tots els seus components.
Composició química
flavonoides
vitamina C
apigenòsid
cinaròsid
isocinaròsid
hiperòsid
kenferol
linaròsid
luteolòsid
crepidiàsid A
Usos medicinals
Aquesta planta s’ha fet servir per combatre la grip, els refredats, les afeccions genitourinàries, per la gota, hipertensió arterial, edemes, retencions de líquids i en ús tòpic: dermatitis i otitis.
Accions farmacològiques
Diürètica
Carminatiu
Antipirètica
Antioxidant
Colagoga
Emenagoga
Galactogoga
En ús tòpic com a cicatritzant, antiinflamatori i analgèsic.
(Fonts: Viquipèdia, l’hort, herbari corredors i el montnegre)
25è ANIVERSARI DEL NOSTRE PARC
012 anys
Parc del Montnegre i el Corredor
25 anys del Parc del Montnegre i el Corredor
Aquest 2014 es commemorarà el 25è aniversari del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta qüestió va ser un dels temes tractats a la reunió de la Comissió Consultiva del Parc, celebrada a la Sala d’Exposicions d’Arenys de Munt el passat 24 de març.
El 1989 es va aprovar el Pla especial de protecció del medi físic i el paisatge del Parc del Montnegre i el Corredor, i el proper mes de juliol es complirà el 25è aniversari d’aquesta aprovació. Per aquest motiu, la Comissió Consultiva, formada per entitats diverses vinculades amb el Parc i la protecció del medi ambient, va fer diverses propostes per a aquesta celebració.
A la reunió celebrada a Arenys de Munt també es va presentar l’estat actual dels treballs relacionats amb el Pla de Conservació, i es van començar els treballs per a l’elaboració d’un document sobre bones pràctiques excursionistes.
El Parc del Montnegre i el Corredor forma part de la Xarxa d’Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, i des de l’Ajuntament d’Arenys de Munt es valora molt positivament el conjunt d’activitats i actuacions relacionades amb el Parc, la col.laboració existent amb la regidoria de Medi ambient i Sostenibilitat, i l’impacte del Parc del Montnegre i el Corredor en diversos aspectes de la vida arenyenca.
PROPERA SETMANA BIO. (prevista pels propers dies 30 de maig al 8 de juny)
0L’objectiu d’aquesta setmana, que s’ha previst celebrar anualment, és promoure la producció i el consum d’aliments ecològics, mitjançant la suma d’un conjunt d’activitats portades a terme per part de diferents actors del sector (empreses, entitats, administració, etc.), agrupades sota el paraigües comú d’una setmana de promoció conjunta. Exemples d’aquestes actuacions podrien ser: jornades de portes obertes en algunes finques ecològiques, activitats per a nens, campanyes de promoció de productes en botigues, jornades tècniques, mercat de productes ecològics, menú ecològic especial per aquests dies, passis de documentals o vídeos, etc. Estem convençuts que l’agrupament de totes aquestes activitats sota una mateixa denominació donarà més força al conjunt.
CLICANT A SOBRE DEL LOGO TROBAREU MÉS INFORMACIÓ
TREURE HERBES VOL DIR DONAR DE MENJAR AL COMPOSTADOR
012 anys
Amb les herbes que li traiem a l’hort engreixem el nostre compostador.
 |
| De hort març 2 |
LA MIMOSA
012 anys
 |
| De planta del mes |
Nom científic: Acacia dealbata.
Família: Mimosàcies (Lleguminoses).
Origen: Austràlia.
Descripció:
Arbre perennifoli que fa uns 10-12 m d’altura. La capçada és ampla. L’escorça és llisa i de color gris marronosa. Les fulles són compostes, bipinnades, amb els folíols molt petits (2-5 mm de longitud). Per l’anvers són de color verd blavós i pels revers tenen petits pèls.
Floració:
Floreix a l’hivern, durant els mesos de gener a març. Les flors són molt abundants i es disposen en glomèruls a les puntes de les branquetes. Són rodones i de color groc brillant.
Fruit:
El fruit és un llegum d’uns 6-8 cm de llarg, de color marró rogenc, lleugerament corbat. Dins hi ha 5-6 llavors.
Reproducció:
Es reprodueix per llavors.
Hàbitat:
Viu en sòls humits, tot i que resisteix bé la sequera. Li agrada molt estar ben assolellada. Al ser una esècie ornamental només es troba en llocs on ha estat plantada.
Altres informacions:
Cal destacar l’esplèndida floració que fa enmig de l’hivern; per aquesta raó ha estat plantada en jardins particulars i en alguns parcs públics, carrers, passeigs, tot i que el seu ús més extès és la jardineria pel color de les seves flores i el nombre d’aquestes, oferint conjunts de gran bellesa. Es cultiva com a fixador de terrenys i per la goma que s’obté del seu tronc d’alt contingut en tanins.
També se n’obtenen productes químics, farratge, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.
A causa del deu potencial colonitzador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, ha estat cataloga al Catàleg Español d’Espècies exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, del 14 de novembre, estant prohibida a Espanya la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.
FEINES PEL MES DE MARÇ
012 anys
FEINES A L’HORT
Es sembren i es planten la majoria de plantes hortícoles, principalment les càlides. Prepararem el planter de tomàquets, pebrots, albergínies en lluna vella de març. Es plantaran les patates pel voltant de Sant Josep, aprofitant la lluna vella. Hem d’asprar els pèsols.
 |
Recol·lectarem bledes, bròquils, alls tendres, porros, espinacs,…
CAMPS, BOSCOS I PRATS
Comencen a florir els arbres fruiters. S’han d’eliminar les males herbes dels camps. Comencen a sortit les múrgoles i els moixernons. És època d’espàrrecs de bosc i l’arribada de les orenetes i inicien la seva època de reproducció les orenetes i les marietes. Hi ha molta activitat de la fauna de l’hort; si volem fer un estudi de la diversitat de fauna del nostre espai ara és un bon moment.
L’avellaner comenta a treure fulles.
AL JARDÍ
Farem sembres directes de violers, malva reial, violetes, petúnies, clavells, clavells
de moro, boixacs i caputxines.
Comencen a florir els narcisos, lilàs i lliris d’aigua.
AL VIVER
Podem continuar fent sembres de tomàquets, pebrots i albergínies per trasplantar durant el mes d’abril. Ja podem tenir aquests llavorers a l’exterior, en un lloc assolellat i arrecerat. En zones més fredes encara es recomana fer-ho a l’hivernacle.
ALTRES FEINES
Comencen a atacar els fongs i és l’hora de fer els tractaments corresponents amb cua de cavall sobretot en els rosers, pèsols i bledes.
En els llocs més freds és el moment idoni per podar els arbustos de floració estival.
Cal estar atents a fer una fertilització extra amb algun adob concentrat a les plantes que estan iniciant el període de màxima activitat i necessiten més nutrients (bledes,cols, apis…).
Preparem tractaments reforçants per a les plantes que ja estant en ple període de creixement (amb camamilla, caputxina o pols d’ortiga)
 |
PER APRENDRE’N I OBSERVAR
Cal estudiar els processos de floració de nombroses espècies herbàcies i llenyoses. Destaquen la floració del cirerer i de les pruneres.
(Fonts: el llibre de l’hort i SCJOGIP)
FEINES PEL MES DE FEBRER
012 anys
CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES BÀSIQUES
Mes encara hivernal però amb el dia clarament més llarg. En haver-hi més hores de radiació solar les temperatures es comencen a suavitzar durant el dia, però solen baixar bruscament durant la nit. Les glaçades encara poden ser freqüents.
Tal com passava amb el mes de gener, el febrer acostuma a ser bastant sec, sense precipitacions abundants, i hi continua havent el risc de boires gebradores a l’interior.
FEINES A L’HORT
Plantarem cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i alls.
Recol•lectarem escaroles, porros, cols,…
Tallarem canyes amb lluna vella per fer-les servir la resta de l’any.
És moment de recollir les famoses cebes grillades, els calçots. Es pot iniciar la sembra de patata primerenca.
CAMPS, BOSCOS I PRATS
Tallarem canyes amb lluna vella per fer-les servir la resta de l’any.
Moment per a la poda dels fruiters. En aquest mes acaba la plantació d’arbres de fulla caduca. L’altra feina important d’aquest mes és adobar i femar el terra.
Hem de procurar recollir totes les fulles que han caigut i trinxar les branques de la poda per posar-ho al compostador. Part del trinxat de poda es pot deixar assecar per utilitzar-lo com a encoixinat.
AL JARDÍ
Sembrarem directament pèsols d’olor. Haurem de preveure alguna estructura perquè la planta fixi els seus circells i es pugui enfilar.
A final de més ja es poden plantar dàlies a partir de les seves rels tuberoses i podem continuar plantant rosers sempre que no hagin iniciat la brotada.
AL VIVER
Prepararem els llavorers per sembrar tomàquets, pebrots, albergínies, petúnies i boixacs per tenir a punt el planter a principis de març. Es recomana encara fer aquestes feines a l’hivernacle, ja que les temperatures poden ser baixes.
Farem els primers trasplantaments de les hortalisses d’estiu en zones més temperades del litoral.
Podem plantar moniatos enterrant els tubercles i, quan brotin, anirem separant les plantetes sorgides acompanyades per un tros del tubercle que plantarem en testos individuals perquè arrelin bé.
Si tenim plantes arrelades és un bon moment per trasplantar-les. És bona època per preparar esqueixos de lantana, llessamí blau i gessamí.
ALTRES FEINES
Aquells arbustos o arbres que ja hagin florit els podarem al igual que els que floriran a finals de la primavera i a l’estiu. És important tapar els talls amb una pomada desinfectant especial.
Si hem sembrat adob verd a la tardor ara és el moment per segar-lo i incorporar-lo a la terra per tenir-la ben fertilitzada de cara a la primavera.
És bon moment per plantar oliveres i avellaners i fruiters de fulla caduca (presseguers, pruneres, pereres…).
PER APRENDRE’N I OBSERVAR
La floració de l’ametller. Les flors apareixen just abans de la sortida de les fulles i destaquen pel seu color clar i la seva vistositat configurant un tret característic en el
paisatge. Podem estudiar la morfologia de la flor i buscar comparacions amb altres plantes de la mateixa família, les rosàcies.
És època de floració d’algunes plantes del jardí com el lliri superb i la forsítia. Podem prestar atenció a aquelles plantes que, com la forsítia, són de fulla caduca i floreixen abans de treure els nous brots.
Fonts (el llibre de l’hort i SCJOGIP)
L’ALZINA
012 anys
 |
| De planta del mes |
Nom científic
Quercus ilex.
Família
Fagàcies.
Origen
Països mediterranis.
Descripció
Arbre perennifoli que pot arribar als 10-20 m d’alçada i que fa una gran i densa capçada. La seva escorça és clivellada i és de color marró fosc.
Les fulles són dures, amb el marge una mica dentat i el pecíol curt; fan 2-9 cm de longitud i 1’5-4 cm d’amplada. Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers tenen petits pèls i són de color verd grisós.
 |
| De planta del mes |
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el•líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l’anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .
Floració
Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors masculines pengen i són grogues i abundants; les flors femenines són petites i estan aïllades o en grups de dos.
Fruit
 |
| De planta del mes |
El fruit (la gla) és arrodonit i allargat (2-3 cm).
Està cobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames que no punxen. El seu fruit com el d’altres plantes del gènere Quercus es diu: aglà, gla o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o “barret”) les té totes més o menys iguals, curtes i aplicades.
Reproducció
Les glans maduren a la tardor i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges. Es tracta d’una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol•len al vent i les femenines són solitàries i d’elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig.
Hàbitat
Suporta bé la sequera i viu en diferents tipus de terres, des del costat del mar fins als 1500 m d’altura. És molt resistent i rebrota després dels incendis.
Altres informacions
L’alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també conegut com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí il?c?na o ?l?c?na, derivat d’ilex “alzina”. Aglaner “que fa glans” és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter “que fa bellotes” deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ball??a.
Les glans són molt apreciades com a aliment dels porcs.
La fusta és utilitzada per a la construcció i per la fabricació d’eines. També s’utilitza per fer carbó vegetal. La fusta de l’alzina és molt dura, i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria (eines agrícoles, rodes de carro, etc). També s’utilitza la fusta d’alzina en els bastons que utilitzen els balladors de bastons precisament, ja que aquestes eines estan sotmeses a cops constants de molta força i requereixen una resistència com la de l’alzina o el roure.
Tradicionalment s’ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya.
La mel monofloral d’alzina, que és bastant apreciada comercialment, s’obté en realitat de les plantes amb flors de l’alzinar, ja que les flors de l’alzina no donen nèctar sinó només pol•len. Alguns paràsits de l’alzina, concretament uns àfids, secreten una substància ensucrada que les abelles també recullen i en fan mel. És un tipus de que s’anomena mel de melada (per diferenciar-la de la mel de flors obtinguda del nèctar de flors).
Un altre àmbit d’ús és la química (destil•lació). De l’escorça hom extreu tanins, d’interès en adoberia. Sovint, l’home cultiva l’alzina com a arbre ornamental.
A Catalunya hi ha 2 varietats d’alzines: l’alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex) i l’alzina de fulla curta o carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia).
També hi ha el garric (Quercus coccifera) que presenta forma d’arbust amb les fulles i les cúpules de les glans punxents.
Un altre arbre similar és l’alzina surera (Quercus suber) de l’escorça del qual s’extreu el suro.
 |
| De planta del mes |
(Fonts: Herbari, plantes i arbres del nostre entorn, arbres de Catalunya, viquipèdia)
Comentaris recents