Ernest

De planta del mes

Nom científic: Prunus dulcis.
Família: Rosàcies.
Origen: Àsia.

Descripció:

Arbre caducifoli que pot arribar als 10 m d’alçada.
La seva escorça és rugosa i molt esquerdada.
Les fulles són simples, amb el marge dentat i en forma de llança; fan 10-12 cm de longitud i 1-2 cm d’amplada. Són de color verd apagat.

Floració:

Floreix durant els mesos de febrer i març.
Les flors són blanques o rosades i surten abans que les fulles.
Fruit: El fruit (ametlla) està recobert d’una pell (clofolla) que cau quan madura i s’asseca.
Dins la closca hi ha la llavor, molt apreciada pel seu poder energètic i nutritiu.
Hi ha més de 50 varietats d’ametlles, la majoria comestibles; però també hi ha varietats amargues.

Reproducció:

Es reprodueix per empelt. Hàbitat: És un arbre que suporta bé la sequera i que en canvi li perjudica un excés d’aigua.

Altres informacions:

De l’ametlla s’extreu un oli que es fa servir en perfumeria i medicina. També se’n pot fer begudes com la llet d’ametlla.
Nutrició: Ametlles

El fruit de l’ametller és l’ametlla, és a dir, la llavor. Conté un 2,3% d’hidrats de carboni, un 5,7% d’aigua, un 15,2% de cel·lulosa, un 18,7% de proteïnes i un 58,1% de greixos. També és rica en vitamina B, D i minerals com el ferro, el magnesi, el calci, el fòsfor, el potassi i el zinc. Les dues varietats d’ametlles, tant l’amarga com la dolça, contenen el glucòsid amigdalina, que fa molt mal gust. Ambdues contenen ferments anomenats emulsina, que poden des compondre l’amigdalina i sintetitzar àcid cianhídric.

S’ha de tenir en compte que l’ametlla dolça conté sucres, i per tant els diabètics i aquelles persones que prenen drogues o segons quins medicaments que modifiquen la quantitat de sucre han de vigilar la quantitat de ametlla que prenen. Pel mateix fet, s’ha de tenir en compte que tenen un alt valor energètic, i poden produir un augment de pes (cada 100g d’ametlla conté uns 2160J).
Usos Gastronomia: Panellets

Amb l’ametlla picada es fan salses: romesco, salvitxada o salsa pels calçots, xató, salsa mossona, salsa balandra, salsa de nadal, etc. i s’usa com ingredient de les picades en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la cassola.

S’utilitzen per a les postres de músic. Les ametlles crues dolces pastades amb sucre formen el massapà i el torró, típiques postres de Nadal.Si trossejam les ametlles amb sucre formant una massa homogènia a la qual se li va afegint aigua i posteriorment colant el liquid, es crea l’orxata d’ametlles. Són bàsiques a les tortades, amargs, carquinyolis, panellets, menjar blanc i altres dolços.

Se’n poden fer licors, per exemple l’amaretto, sintetitzat a partir d’ametlles amargues, o orxata d’ametlles. La llet d’ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci.
Relacions sexuals

Segons algunes cultures populars, es pot utilitzar com a aliment afrodisíac.

Salut

Des d’antic s’han utilitzat diferents parts de la planta com a antitussigen, hipotensor i hepatoprotector, entre d’altres. Les seves propietats principals són les d’emol·lient dermatològic, laxant, antiinflamatori, cicatritzant i antiespasmòdic (oli de la variant amara). La llet i l’oli d’ametlles també s’ha usat, com a aplicació externa, per a la cura de la pell.

En medicina l’oli d’ametlles s’usa pel tractament de dermatitis, psoriasis, pells seques, cremades superficials i per l’estrenyiment. L’oli de la variant amargant és antiespasmòdic a petites dosis, però sempre haurà de ser obtingut sota prescripció mèdica degut a la toxicitat de la planta.A més la llet d’ametlles (del Prunnus amygdalus) té una aplicació dietètica pel seu alt contingut en nutrients.
Possibles al·lèrgies, toxicitat o altres efectes negatius

Hi ha una variant d’aquesta espècie anomenada amara, les ametlles de la qual són amargues i tòxiques pel seu elevat contingut en heteròsids cianogenètics, és a dir, àcid cianhídric (un mil·ligram per ametlla). El fruit de l’espècie de l’ametller, Prunus dulcis var. dulcis , és predominantment dolç, però unes poques ametlles amargants es poden trobar en cada arbre.

Els fruits de la varietat amara de l’espècie Prunus dulcis són sempre amargants. L’ametlla amargant és lleugerament més ampla i curta que la de l’ametlla dolça i conté la meitat de l’oli fixat de les ametlles dolces . També conté l’enzim emulsina, el qual en presència d’aigua, actua com un glucòsid soluble anomenat amigdalina que dóna glucosa, cianur i oli essencial d’ametlles amargants el qual és benzaldehid pràcticament pur. Les ametlles amargants proporcionen de 4–9 mg de cianur d’hidrogen per cada ametlla.L’extracte de les ametlles amargants s’havia usat com a medicinal però fins i tot en dosis baixes els efectes són severs i en grans dosis poden ser mortals.La intoxicació es dóna per la ingesta de 25-30 ametlles amargues i produeix nàusees, vòmits, hipotèrmia, asfíxia, etc. En els casos més greus pot arribar a produir la mort, sobretot en la població infantil. Altres ametlles amargues, però, no són tòxiques i s’usen sovint a la gastronomia, en especial per a postres i licors.

Les al·lèrgies a l’ametlla són bastant freqüents, i causen inflamació del llavi, rostre i fins i tot pot arribar a tancar la gargamella.
(Fonts: plantes del nostre entorn, Viquipèdia)

De planta del mes

Descripció

La seva germinació es produeix a la tardor o a la fi de l’hivern i creix formant grans mates que poden arribar a mesurar 30 cm, generalment de port rastrer ja que la poca fermesa de les seves tiges li impedeix mantenir-se erecta.
Les fulles són ovals, punxegudes i oposades.
Compta amb petites flors blanques (uns 4 mm.), calze de cinc sèpals lliures, cinc pètals molt dividits, de tres a cinc estams amb anteres purpúries i pistil amb tres estils, sorgeixen a la zona apical sobre prims pèls. La marcada divisió dels pètals dóna a aquestes floretes l’aspecte d’estels, la qual cosa va donar el nom al gènere stellaria, del llatí stella.
La hi troba abundantment en els paratges humits i ombrívols i en terres de labor abandonades, així com al costat dels habitatges a l’abric de murs.

Tant a Europa com a Amèrica del Nord la hi considera una planta invasiva en jardins, terres de labor i prats, difícil de controlar a causa de la seva massiva germinació.

Usos

Medicinal

Antigament la hi utilitzava com expectorante a causa del seu contingut en saponines. P. C. Palau, en el seu llibre «Els plantis medicinals baleàriques» recomanava l’ús del suc de la planta fresca com fortalecedor de les vies respiratòries i els pulmons.
Remineralizant pel seu contingut de potassi i silici.
En forma de cataplasma, embolicada en una gasa, s’usa per al tractament d’úlceres i ferides.
En homeopatia s’usa contra els reumatismes i la psoriasis.

Com a aliment

Stellaria mitjana és deliciós, comestible i nutritiu, i s’utilitza com una verdura, sovint crua en amanides. És un dels ingredients del plat simbòlic que es consumeix en el festival de primavera a Japó, el conegut Nanakusa-no-sekku.

Principis actius

Conté l’antraquinona emodina, parietin i questin, el flavonoide kaempferol-3,7-O-?-L-dirhamnoside, fitosterol ?-sitosterol i daucosterol, i l’alcohol 1-hexacosanol es poden trobar en S. mitjana. Altres flavonoides són: apigenin 6-C-beta-D-galactopyranosyl-8-C-alpha-L-arabinopyranoside, apigenin 6-C-alpha-L-arabinopyranosyl-8-C-beta-D-galactopyranoside, apigenin 6-C-beta-D-galactopyranosyl-8-C-beta-L-arabinopyranoside, apigenin 6-C-beta-D-glucopyranosyl-8-C-beta-D-galactopyranoside, apigenin 6, 8-vaig donar-C-alpha-L-arabinopyranoside. La planta també conté saponina triterpenoides4 5 del tipus àcid oleanólico6 i taninos (inclòs phlobatannins). Els Proanthocyanidins està present en els test efectuats a les llavors.