He escollit la Oda 1,11 d’Horaci on parla del tòpic del Carpe Diem.
Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum Ioquimur, fugerit inuida
aeta: carpe diem, quam minimum credula postero.
Poema Traduït
No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur en els nombres Babilònics.
Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter ens envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà
Significat
Aquest poema d’Horaci està dedicat a Leuconoe que en la mitologia romana és una filla del déu Neptú.
La maledicció a la donzella que és destinatària del poema s’instaurarà com a element recurrent en tota la tradició poètica del Carpe Diem.
El nom Leuconoe és d’origen grec i està format per dues paraules:
λευκóς, que significa blanc i νούς que significa ment, és a dir, Leuconoe significa “ment blanca”.
Aquest nom caracteritzaria a la dona que el posseeix: una ment blanca podria ser metàfora d’ingenuïtat, de puresa, d’innocència i fins d’una ment que no pensa molt, despreocupada.
Anàlisi
“No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els déus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur en els nombres Babilònics.”
L’advertència o també podem considerar consell, és que no vulgui saber el que els déus els han prohibit conèixer: el futur.
Els éssers superiors i immortals, els déus, són els que governen la vida de l’home i aquest es troba a la seva mercè, a la seva voluntat i caprici. Per això mateix, perquè Leuconoe ja ho hauria de saber, li aconsella no consultar els “misteris” de Babilònia.
“Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter ens envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:”
L’acceptació d’aquest decret, d’aquest mandat diví inexorable, que no pot canviar-se, és preferible a buscar respostes on no n’hi ha. Per assenyalar que són els déus els que decideixen el destí dels homes, nomena un de sol, al més poderós, a Júpiter
“tinguis seny, purifica vins, i en la curta vida,talla la llarga esperança.
Mentre parlem, el temps haurà fugit: aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà!”
La mesura, la moderació, la cautela han de regir la vida de Leuconoe, però no per preocupar-se pel futur que li està prohibit conèixer, sinó per saber aprofitar la joventut i el millor de la vida.
Tema i Definició.
El tema del poema és de caràcter filosòfic, ja que reflexiona sobre els aspectes propis de la condició humana: la vida, la mort, el desig de conèixer el futur i el gaudi de la vida.
CARPE DIEM: típica i tòpica expressió, que devem a l’immortal vers d’Horaci, que ens convida a viure amb intensitat els instants irrepetibles que ens regala la vida, però no a tothom de la mateixa manera.
Pervivència
Trobem el tòpic d’Horaci a la poesia, a la pintura i a la música:
A la poesia, el podem trobar al sonet de Luis de Gòngora.
Mientras por competir con tu cabello,
oro bruñido al sol relumbra en vano;
mientras con menosprecio en medio el llano
mira tu blanca frente el lilio bello;
mientras a cada labio, por cogello.
siguen más ojos que al clavel temprano;
y mientras triunfa con desdén lozano
del luciente cristal tu gentil cuello:
goza cuello, cabello, labio y frente,
antes que lo que fue en tu edad dorada
oro, lilio, clavel, cristal luciente,
no sólo en plata o vïola troncada
se vuelva, mas tú y ello juntamente
en tierra, en humo, en polvo, en sombra, en nada.
L’autor considera la brevetat de la vida i l’aparença enganyosa de les coses, i incita a la bella dona desitjada a gaudir de la vida mentre la seva joventut li permeti i la vellesa i la proximitat de la mort no li impedeixin.
A la pintura podem trobar el tòpic del carpe diem en aquesta obra de Benjamí Tous:
L’autor ens vol transmetre que s’ha de gaudir de la vida abans que arribi la mort.
A la música trobem aquest tòpic en moltes cançons de diversos grups de música, aquí en deixo dues cançons on veiem el tòpic del Carpe Diem i que personalment a mi m’agraden.
Mägo de Oz – Fiesta Pagana
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bORUeLKxW1E[/youtube]
Aquesta cançó conté el tòpic del Carpe Diem, ho podem veure des de un començament en el títol “Fiesta Pagana” que ja indica que la vida s’ha de viure com si cada dia fos una festa. Deixo enllaçat el video amb la lletra de la cançó.
Nirvana – Dumb
Aquesta cancçó de Nirvana també parla del Carpe Diem, deixo un tros de la lletra en castellà i la cançó amb tota la lletra al video:
“El día se ha acabado pero me estoy divirtiendo. Creo que soy imbécil o quizá sólo sea feliz.
Mi corazón se ha roto pero tengo pegamento. Ayúdame a inhalarlo para arreglarlo juntos. Flotaremos y nos colgaremos de las nubes. Después bajaremos y tendremos una resaca.”
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3SOxbXJ7JVs[/youtube]
Laia Bagà Espinosa
