Per complementar l’article de l’oda d’Horaci 3.30 que va fer la Rebeca Sánchez anomenat: “exigi monumentum aere perennius “ que recull la idea de l’immortalitat del poeta; Non omis moriar. He creat aquest Prezi, on també recullo la pervivència d’aquest llatinisme dins la literatura, amb poetes com Miguel de Unamuno; “Odi profanium vulgum” , Aleksandr Puixkin; “M’he alçat un monument” i per últim un de Manuel Gutiérrez Najera; ” Non omnis moriar”.
En els curtmetratges, exactament el de ” Contact” del director Vladimir Tarasov on el llatinisme està present ja que el protagonista ens recorda a John Lenon, el famós cantant dels Beatles i que després de mort encara se’l recorda. I per últim en la música amb grups com Wildpath, un grup de metal que al 2009 va posa Non omis moriar com a nom d’un single i fins i tot en cantants molt conegudes com Beyoncé, amb la cançó “ i was here“.
També he de dir que aquest tòpic horacià és el que dóna nom a aquest bloc, ja que recull la idea d’immortalitat, d’ aconseguir allò que anhelava. Els seus poemes han arribat fins a l’actualitat i encara que no segueixi viu mai no morirà del tot perquè molts el recordarem gràcies els seus poemes.
Hadijatou Camara Koita
2n Batxillerat
Etiquetes:Aleksandr Puixkin, Contact, exigi monumentum aere perennius, Manuel Gutiérrez Najera, MIguel de Unamuno, Non omis moriar, Vladimir Tarasov
[…] […]
Salve!
Un prezi molt treballar Hady. Aquesta Oda 3,30 d’Horaci ens ha deixat un tòpic molt important. Pot ser no molta gent ho relaciona amb Horaci, però el “non omnis moriar”, que dóna nom al nostre blog, és un dels tòpics que més artistes han utilitzat al llarg de la història.
Ningú vol morir i el que expressa Horaci amb la seva oda és que encara que ell mori mai ho farà del tot, perque la seva obra continuarà viva i així no acabarà de marxar mai.
Moltes poetes sobretot han parlat d’això a les seves obres, com bé ja ens ha ensenyat la Hady amb Unamuno o Aleksandr Puixkin.
Aquestes ganes de fer una obra que perduri amb el temps no només les tenen els poetes, com bé hem vist amb la cançó de Beyoncé cap artista vol que amb la seva mort s’acabi la seva obra. Aquesta cançó em va sorprendre molt perque mai l’havia sentit i crec que utilitza força bé el tòpic d’Horaci.
Com ja vam dir també un dia a classe, la pel·lícula “Pd: t’estimo” també pot estar inspirada en aquest tòpic. Ja que el protagonista amb la seva mort no vol només desaparèixer, sinó que vol que la seva dona i els seus amics el puguin recordar després de la seva mort i per això organitza activitats i regals per a què arribin a la família quan ell ja no estigui.