Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2014), tal com us comentava al començament de curs a El Fil de les Clàssiques, ja no seran l’Ars amandi d’Ovidi i L’Eneida de Virgili, sinó Miles Gloriosus de Plaute i els següents poemes d’Horaci (traduïts al català per Josep Rodríguez Perisé, Josep Vergès i Victòria Bescós):
- Horaci, Epodes 2 (Beatus ille)
3 (Amistat amb Mecenas. Maledicció de l’all)
16 (Poema patriòtic. Lament per la sort dels romans)
Odes 1, 1 (Endreça a Mecenàs)
1, 9 (Oda a Taliarc)
1, 11 (Carpe diem quam minimum credula postero) Vid.
1, 14 (La nau com a al·legoria de l’estat)
1, 24 (Consol a Virgili per la mort de Varus. Inexorabilitat de la mort)
1, 37 Nunc est bibendum. Suïcidi de Cleòpatra)
1, 38 (Persicos odi, puer, apparatus. Aspiració a la vida senzilla)
2, 10 (Auream quisquis mediocritatem / diligit. La bonesa de la mitjania)
3, 30 (Exegi monumentum aere perennius. Immortalitat del poeta).
Us recomano Epodes, Horaci amb introducció, traducció i notes de Joan Carbonell (editorial La Magrana). En aquest enllaç a l’edició de la Bernat Metge, hi trobareu Odes i èpodes corresponents i aquí les odes. Ramon Torné ha publicat a la revista Sárasuati la traducció catalana d’aquestes odes d’Horaci.
Slave 🙂
Jo he escollit fer la Oda “Carpe Diem”
Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum Ioquimur, fugerit inuida
aeta: carpe diem, quam minimum credula postero
Traducció:
No vulguis, és pecat saber-ho, quina fi a mi, quina a tu
els deus ens donaran, Leuconoe, no cerquis el futur en els nombres Babilònics.
Molt millor serà patir qualsevol cosa!
tant si Júpiter ens envia més hiverns com si aquest és el darrer,
el que ara debilita el mar Tirrè contra les roques foradades:
tinguis seny, purifica vins, i en la curta vida,
talla la llarga esperança. Mentre parlem, el temps haurà fugit:
aprofita el moment, i poc confiis en el que vindrà
Significat: Aquest poema d’Horaci està dedicat a Leuconoe que en la mitologia romana és una filla del déu Neptú. La imprecació a la donzella que és destinatària del poema s’instaurarà com a element recurrent en tota la tradició poètica del Carpe Diem.
Els seus odes , expressió del seu fervor pel grec, són també expressió de la seva pròpia genialitat , en temps en què l’expressió lírica es va fer particularment difícil , atès que l’estructura romana no li oferia cap forma de suport . No obstant això el seu valor de genialitat roman , tant en la seva manifestació purament estètica com en l’expressió rellevant de la realitat del seu temps .
Creador d’una forma de poesia filosòfica expressa en elles les inquietuds existencials del seu temps i toca així el cor de l’home en el que és més pròpiament humà . Per això la seva poesia és concisa com el pensament i brillant com la passió ,
Una d’aquestes inquietuds , que viu amb més o menys consciència a través de tots els temps de la història , es tradueix en el sentiment i l’experiència de la fugacitat de la vida . La fugacitat de l’existir , la caducitat de tot enfront de la realitat de la mort , el sentiment de sense sentit , el desig d’un alegre viure que des d’una forma de viure insolent amaga una profunda nostàlgia per un sentit , són realitats que acompanyen l’home i que Horaci manifesta en la seva expressió ” Carpe diem ” de l’oda 10 del llibre I.
” Carpe ” inclou la noció de moviment , de velocitat , de ” agafar ” alguna cosa abans que passi : ” Carpere cibum , oscula , viam … ” es diu amb un sentit anàleg . El ” carpe diem ” propi de l’oda que indiquem és la vivència d’Horaci que s’entrecreua en tota la seva .
Carpe diem és el resum del sentiment de finitud de la vida i de la seva absoluta imminència , ja que es tanca en l’aquí i ara . Sorgeix com a resposta de l’home a una situació ( la mort ) a la qual no ha pogut trobar resposta i no ha estat capaç de donar-li un sentit . Resumeix , pel mateix, la visió de la vida d’un home sense projectes i sense ideals últims que ho transcendeixin . Representa el model del ” temps d’angoixes ” d’una societat que avança cap a la seva desintegració .
Cristina, has fet un bon comentari; però, més aviat l’havies de posar al seu lloc tot clicant damunt l’enllaç o bé a la pàgina corresponent per comentar-ne la pervivència i aquí havies de triar un poema que encara no tingui apunt; són els que no tenen enllaç. Hi tornes?
Salve!
Nosaltres farem el poema del beatus ille.
Andrea, Irina, el 2011 la Irena ja el va treballar al nostre bloc Aracne fila i fila i gràcies a l’amiga Victòria Bescós i a Josep Rodríguez Perisé i Josep Vergès ja en tenim el text llatí i la traducció. El podeu ampliar amb totes les entrades que vulgueu, és clar; però en la tasca del Moodle us demanava de fer aquells poemes d’Horaci de la selecció de les PAU 2013/14 dels quals no tenim res de res: per exemple tots els que no tenen enllaç:
Èpode 16 (Poema patriòtic. Lament per la sort dels romans)
Odes 1, 1 (Endreça a Mecenas); 1, 9 (no hi era en l’antologia del 2011/12); 1, 14 (La nau com a al·legoria de l’estat); 1, 24 (Consol a Virgili per la mort de Varus. Inexorabilitat de la mort).
Salve!
Jo faré el Poema patriòtic. Lament per la sort dels romans
Salve!
Jo em reservo per fer les Odes 1, 1 (Endreça a Mecenas).
Salve!
Jo faré el poema 1, 24 (Consol a Virgili per la mort de Varus. Inexorabilitat de la mort).
Encara en queden: 1, 9 i 1, 14.
Salve!
En Xavier i jo ens reservem 1,9 i 1,14, respectivament.
Així m’agrada que us torneu a activar!
Jo faré aquest, Nunc est bibendum. Suïcidi de Cleòpatra).Em semblar molt interessant.
Aue Chaima
Posa’t en contacte amb la Cristina.
D’acord, demà s’ho comento!
Jo faig Carpe diem