Pierre de Ronsard (castell de La Possonnière, 1 de setembre de 1524 – Saint-Cosme-en-l’Isle, 27 de desembre de 1585). Poeta francès del Renaixement, anomenat “príncep dels poetes” pels acadèmics francòfons. Lligat a la vida diplomàtica i privilegiat pels monarques i l’èxit de públic, va consagrar gran part de la seva vida a la poesia, tant en gènere èpic com a la lírica.
Seguidament deixo un dels poemes de Pierre de Ronsard que en aquest cas té com a base el tópic horacià “Carpe Diem”.
Aquí teniu el poema en versió original.
Quand vous serez bien vieille, au soir, à la chandelle,
Assise auprès du feu, devidant et filant,
Direz, chantant mes vers, et vous esmerveillant :
Ronsard me celebroit du temps que j’estois belle.
Lors vous n’aurez servante oyant telle nouvelle,
Desja sous le labeur à demy sommeillant,
Qui, au bruit de Ronsard, ne s’aille réveillant,
Benissant vostre nom de louange immortelle.
Je seray sous la terre, et, fantosme sans os,
Par les ombres myrteux je prendray mon repos;
Vous serez au fouyer une vieille accroupie,
Regrettant mon amour et vostre fier desdain.
Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain ;
Cueillez dés aujourd’huy les roses de la vie.
Seguidament deixo el poema traduït al català per Pere Rovira publicat al llibre “Les roses de Ronsard. Ed. Proa”
Quan siguis molt velleta
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma,
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.
I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d’una immortal lloança.
Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.
Finalment he trobat un vídeo on hi surt Coco Comín recitant el poema en català al matí de Catalunya Ràdio.
Has reconegut el tòpic? Argumenta-ho
F. Xavier Gras
2n Batx C Llatí
Etiquetes:Carpe diem, Catalunya Ràdio, Coco Comín, Pere Rovira, Pierre de Ronsard, Renaixement
En els següents versos troben el tòpic horacià del carpe diem (oda 1,11)
“No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.”
Veiem clarament com en aquetsa estrofa hi ha el tòpic del carpe diem, doncs el peota li diu a la dona, que aprofiti la vida abans que es torni vella i no pogui gaudir de l’amor i es lamenti. Per tant ens diu que em d’aprofitar el moment, abans que sigui massa tard.