Beatus ille en la literatura grecollatina:
Marcial: “Les coses que fan més feliç la vida…”
Dió de Prusa (ca 50 dC- 110 dC) a L’euboic: “Vivim principalment …”
El to satíric d’Horaci a l’Epode 2 “Beatus ille” i Epode 3 “La maledicció de l’all”
Literatura catalana:
- Josep-Lluís Pons i Gallarza (1823-1894): Los tarongers de Sóller.
- Teodor LLorente (1836-1911): Vora el barranc dels Algadins
- Carles Fages de Climent: Pessebre
- També el trobem a Joaquim Maria Bartrina
- Josep Palau i Fabre
- Horacianes de Miquel Costa i Llobera (1854-1932)
- Horacianes de Vicent Andrés Estellés
Literatura espanyola i llatinoamericana:
- Marqués de Santillana “Loa de los oficios serviles” dins La Commedieta de Ponza
- Fray Luis de León i Versionant Fray Luis de León
- Garcilaso de la Vega i els tòpics horacians
- Garcilaso de la Vega, Égloga II
- Luis de Góngora “Ándeme yo caliente y ríase la gente“
- Luis de Góngora: Soledad primera (tòpic Beatus ille i punts de contacte amb L’euboic de Dió de Prusa pel que fa al Beatus ille)
- Francisco Trillo y Figueroa “Dichoso aquél a quien la amarga muerte“
- Lope de Vega “Los pastores de Belén” i en la cançó ¡Oh libertad preciosa! amb què s’acaba el primer llibre de La Arcadia.
- Miguel de Cervantes: La cançó de Lauso dins La Galatea
- Bartolomé Leonardo de Argensola (1562-1631): dues paràfrasis.
- Juan de Jaúregui (1583-1641): De la felicidad de la vida
- Luis Méndez De la Vega: “Dichoso aquel que en otro tiempo encontraba“
- Andrés Fernández de Andrada
- Arturo Dávila “Catulinarias“
- Luis Antonio de Villena “Hymnica”
Literatura universal:
- Cristophe Plantin Le bonheur de ce monde
- Charles Quinel “Avec un coeur aimant partager sa maison“
- Lorenzo de Mèdici: Sonet, estrofes 1-2
- Alexander Pope, Oda sobre la solitud
En els llibres:
En la premsa:
- Llatinismes in situ: Beatus ille (Juan Salgado, elCorreoGallego.es)
Beatus ille a la blogosfera: Beatus ille.
En la música:
El último de la fila: Beatus ille
Puntos de sutura: Beatus ille
El Beatus ille de Joanjo Bosk
En el cinema:
Pel·lícules de Disney
Avatar
Gorilas en la niebla de Michael Apted.
En sèries:
Heidi
En els videojocs:
En establiments:
En mites:
En els tatuatges:
Molt bon article. Aquest tòpic del Beatus ille és molt famós i també molt utilitzat per poetes posteriors com Fray Luis de León, que vol dir “dichós aquell…”. Actualment els tòpics horacians están ben vius tot i que hagi passat tant de temps.
Vale.
Salve!
Aquest article esta molt be, ja que es molt complet i serveix per estudiar.
Beatus Ille és un topic molt famós d’ Horaci, aquest topic vol dir : ” dichoso aquel”.
salve!
El Beatus ille és un dels tòpics més coneguts d’Horaci que vol dir: “ditxos aquell que … ”
Consisteix en lloar la vida del camp enfront de la ciutat. El seu nom ve d’un vers de les èpodes d’Horaci que exclama que són feliços els qui aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes.
Salve!
Beatus ille és dels tòpics més coneguts, ja que sobretot el podem trobar a la literatura,m’atreviria a dir que si la majoria de gent el coneixem, és per ella. No sabia que era un tòpic Horacià. Beatus ille vol dir “ditxos aquell que…” que consisteix en lloar la vida al camp en comptes de la vida a la ciutat.
Un atícle genial, és molt complet i efectiu, genial per estudiar!
Salve!
Molt bon apunt, i útil per estudiar el tòpic horacià del Beatus ille. Aquest, és un tòpic molt renaixentista que lloa la vida al camp i el podríem traduir com a: “feliç aquell”, literalment.
Salve!
Gran article.
Certament, mai hagués imaginat que el tòpic Beatus Ille sortís en tants camps: establiments, mites, tatuatges, etc.
Trobo que és una bona font d’informació quan volguem consultar els tòpics horacians.
Vale!
Salvete!
Un article molt complet que es deixa ben clara la pervivència del llatí i els seus tòpics, el tòpic que ens ocupa es BEATUS ILLE, el qual significa “Ditxos aquell..”, és una manera d’exaltar un estil de vida senzill en el camp lluny de la ciutat. Es creia que allunyant-se de l’ urbanització de les ciutats podria allunyar l’ànima d’aquestes coses mundanals i superficials que no la deixaven purificar-se per poder arribar a la unió amb Déu.
Un altre tòpic que relaciono amb el beautis ille és AUREA MEDIOCRITAS, que pot traduir-se com ‘Daurada mitjania’. Aquest tòpic exalta la postura equilibrada entre l’excés i el defecte, que podríem relacionar amb el Beatus ille en el sentit de rebutjar els excessos i apreciar les mesures justes que realment omplen l’ànima.
Fent recerca he trobat un versos d’Horaci que reflecteixen molt bé aquest tòpic:
Auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret invidenda
sobrius aula.
Traducció:
El que es contenta amb la seva daurada mitjania
no pateix intranquil les misèries d’un sostre que s’ensorra,
ni habita palaus fastuosos
que provoquin a l’enveja