A partir d’una tasca manada per la Margalida, m’he decidit a fer aquest Google Drive sobre l’Epode III d’Horaci (Maledicció de l’all ).
Sara Bernad
2n Batx. Llatí
Etiquetes:Beatus Ille, Epode III, Horaci, Ironia, Maledicció de l'all
A partir d’una tasca manada per la Margalida, m’he decidit a fer aquest Google Drive sobre l’Epode III d’Horaci (Maledicció de l’all ).
Sara Bernad
2n Batx. Llatí
Etiquetes:Beatus Ille, Epode III, Horaci, Ironia, Maledicció de l'all
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Salve!
El poema “La maledicció de l’all” el trobem a l’epode III d’Horaci. Horaci té una mala experiència amb l’all i en fa un poema. És un poema humorístic en el qual el protagonista és ell mateix. Explica la seva indigestió amb l’all. Diu que l’all és més verinós que la cicuta (verí que va probar Sòcrates i Aníbal). S’acaba descobrint que el responsable d’aquesta tortura és Mecenàs, ja que el convida a dinar dins i el maleeix desitjant-li que tingui un fracàs amorós perquè li fa pudor l’alè. Reflexiona sobre que la vida al camp no és tant idíl•lica com sembla, ja que hi ha costums que no agraden (com el de menjar all, que era típic al camp). Trobem el tòpic del “Beatus ille” amb un to satíric.
La pervivència del poema és l’obra “Mostellaria” de Plaute que utilitza la pudor de l’all per caracteritzar la vida del camp enfront de la vida urbana. També en el capítol XLIII del “Don quijote de la Mancha” de Cervantes, on compara la pudor de l’all amb les aixelles de Dulcinea. A més, l’obra “Balada del ajo” de Mo Yan, el poema “Matraca de las flores y la hortaliza” de Quevedo i el poema “La receta para hacer soledades en un día” d’aquest autor. Fins i tot trobem el refrany castellà “Quien se pica ajos come”.
Vale!
L’èpode 3 d’Horaci “La maledicció de l’all”, Horaci té una mala experiència amb l’all per això enf a un poema. És un poema humorístic, el protagonista és Horaci, que li senta malament l’all per això recomana que per matar en lloc de cicuta s’utilitzi l’all (en aquest tros trobem una ironia).
Culpa a Mecenàs per haver-li donat all i li desitja que tingui un fracàs amorós a causa de la pudor que desprèn el seu alè. L’all es menjava en el camp. Ens fa reflexar que la vida en el camp no és tan idíl·lic sinó que hi ha costums que a vegades no agraden als de ciutat, com el de menjar all. Aquí trobem el tòpic del “beatus ille” tractat satíricament per Horaci.
Plaute amb “Mostellaria” utilitza la pudor de l’all per caracteritzar la vida del camp enfront de la vida urbana (antítesi)
Don Quijote compara la pudor de l’all amb les aixelles de Dulcinea. A més a més, trobem un poema de Quevedo que es diu “Matraca de las flores y la hortaliza” o el refrany 2ajo y agua2, que vol dir que t’has d’aguantar. Fins i tot hi ha la “Balada del ajo” de Mo Yan. Un refrany en castellà, que diu “quien se pica, ajos come·” s’aplica a la persona que intervé de manera sobtada, descobrint que es sent al·ludid. Finalment trobem el poem de Quevedo “receta para hacer soledades en un día”.
Salve!!!
Gràcies a haver estat estudiant aquest darrer trimestre Horaci i la seva obra, puc apreciar diferents aspectes caracterísctics de l’obra d’aquest escriptor.
Primer de tot dir que aquest poema s’hi dedica al seu amic Mecenas per la broma que li fa de l’all sapiguent que Horaci no sporta l’all. Tots dos eren molt amics i Horaci en fa manifestació d’aquesta en diferents poemes. Com per exemple en el que diu que tothom l’enveja per totes les seves virtuts i vol donar a dir que Horaci l’admira i que gràcies a ell escriu volent pareixent-se a ell.
Es veu clarament que el tratcament que fa Horaci amb el tema de broma és totalment ironic i humorístic. A més un altre tret important a resaltar és la presència del tòpic literari ”beatus ille” aprofitant Horaci aquest poema per fer al·lusió a la vida idíl·lica al camp.
El que està clar és que la obra d’Horaci ha tingut i té molta pervivència en l’actualitat ja que éstudiada any rere any. A més els tòpics literaris, que surgiren dels seus poemes, són utilitzats frequentment per diferents escriptors en les seves obres.
Aquesta és l’èpode III d’Horaci, anomenat “Maledicció de l’all”. Està dedicat directament a al seu gran amic Mecenas ja que va ser ell qui li va fer aquesta broma de mal gust, amagant-li all al seu menjar sense que ell se n’adonès.
Al principi del poema l’autor de la broma és anònim i fins que no arribes al final de l’èpode no saps que hi ha estat l’autor.
Ell com a resposta a aquesta broma l’escriu aquest èpode, amb un tó irònic i humorístic a partir de l’anècodta. Horaci maleeix a Mecenas desitjan-li fracàs amoròs.
Penso que és un bon poema ja que a partir d’aquesta broma sap treure un tó irònic.
Salve!
El poema anomenat “Maledicció de l’all” és un èpode d’Horaci amb un caire humorístic. Aquest poema tracta de que al poeta, li ha sentat malament que porta all i aquest problema que ha tingut ve donar a causa de Mecenas ja que ell li fa una broma desitjant-li un fracàs amoròs i a causa d’això, el poeta fa aquest èpoda com a resposta a la broma.
Actualment hi ha bastants poemes, novel·les, etc. que parlen sobre el mal olor de l’all, sobretot referint-se al mal alè que deixa quan t’el menjes. Un dels exemples que podem veure és en l’obra de Cervantes: “Don Quixot”, quan Don Quixot compara la podor de l’all amb les aixelles de Dulcinea, un clar exemple de la podor que provoca l’all.
Salve!!
Aquest poema d’Horaci pertany a l’Epode III. Aquest poema a diferència de l’oda a ”Macenes” trobem el vocatiu al final. Primerament ,el poema comença comentant l’anecdota de l’all sense posar nom, però, després, trobem el nom de la persona a qui va dirigida la broma . A més en aquesta part també trobem altres referències mitologiques.
Vale!!
Salve!
Aquest poema el trobem a l’epode III, Horaci te una mala experiencia amb l’all i en fa un poema.
Salve!
Aquest poema d’Horaci és l’epode 3. L’autor escriu al seu amic Mecenàs amb un punt d’humor sobre una maledicció que trindrà si menja all, ja que a Horaci no li agradava gens. L’autor té una mala experiencia amb l’all i desitja a Mecenàs un fracàs amoros per culpa de mal alè que li deixarà l’all.
Aquest tòpic m’ha fer recordar la dita castellana “quien se pica, ajos come”. Realment no se si té alguna relació, però es curiòs que un aliment com l’all aparegui a diferents poemes o dites que molts coneixem.
Fins i tot al “Don Quixot” de Cervantes es fa referència a aquest aliment quan el protagonista compara la podor a all amb l’olor que fa Dulcinea, tot un detall per part de Don Quixot a la seva estimada.